Laurisilva, una paraula que definia un objectiu meu dels darrers temps i que junt amb els taginastes, son una part molt important de la flora canària i a diferència d'aquests darrers, la laurisilva si que la podem trobar en altres indrets a part de les illes afortunades, creix en illes tropicals com Madeira, Nova Zelanda..etc.
El passat viatge a Gran Canària vaig poder-ne veure però amb molt poca quantitat i en una mena de jardí anomenat Reserva Natural de Los Tilos de Moya, la decepció va ser important. En part aquest va ser un dels motius que partíssim el viatge a Tenerife en dos, un dedicat exclusivament a la nit, estrelles i taginastes al Parque Nacional de Las Cañadas del Teide i la segona part al macís d'Anaga, les seves costes i els boscos de laurisilva.
Varies sortides infructuoses amb molt poc botí fotogràfic però si cultural, vàrem poder estar en un dels llocs on la laurisilva regne per damunt de les altres espècies d'arbres i vaig poder fer-me una idea del que volia....si! ho heu endevinat! Boires!!
El darrer dia es va aixecar plujós, amb un cel gris plom que no convidava gaire a sortir amb la càmera però com s'ha de fer sempre quan ets a molts kilòmetres de casa... sortir a provar i aquest darrer matí que no prometia res va ser "el dia" que em vaig poder passar unes hores fotografiant laurisilva amb boires que anaven i venien sota una fina pluja intermitent.
Crec que el punt optim li va donar la pluja, que va pintar amb els millors colors les fulles de tota la vegetació de la zona i tirant de polaritzador els verds pujaven de to de forma natural.
Com no, també hi ha alguna anècdota la més curiosa va ser quan uns ciclistes varen cridar: "Estan aquí, aquí los teneis...", clar, amb les presses havia aparcat el cotxe al costat de la carretera i l'amplada de la mateixa no era l'aconsellable per fer-ho i una parella d'agents rurals ens estaven buscant des de feina estona... :-)
Les explicacions de rigor, els vàrem dir el que estàvem fen i la sorpresa va ser que fins i tot ens varen indicar un lloc molt proper per aparcar i no perdre el moment "boira" que teníem al davant...
Respecte a les fotos, la primera reflecteix una mena de catifa verda on la boira anava i venia deixant el paisatge com els dels comptes de fades, hi vàrem dedicar una bona estona i vaig poder gaudir-hi molt tot i la mullena que s'anava acumulant a la roba. La segona és una de les que sempre volia tenir, un caòtic bosc de laurisilva amb tot lo enrevessat que pot arribar a ser però que és com realment es veu, no tots els reductes d'aquesta planta son tant macos i ben ordenats com algunes de les famoses fotografies que presideixen alguns concursos internacionals de natura.
