El racó dels meus somnis

Un dia no fa gaires mesos, un amic em va dir: "la teva fotografia es bastant previsible, tècnicament correcte però no sorprèn...et recomano que abans de sortir a fer fotos et prenguis dos whiskys..." Canon 5D + Canon 100mm f/2.8 IS L macro + trípode Fa poc vaig pensar: Potser té raó, i perquè no li faig cas??? Ara ve la pregunta, desprès de veure aquestes i les darreres fotos he pensat: potser me'n he pres masses??? Que hi dieu??   Canon 5D + Canon 100mm f/2.8 IS L macro + trípode M'agradaria que fos una crítica de veritat, jo ho veig amb els meus ulls i dubto, a la meva mainada no els hi agraden gens, ho he consultat a un parell d'amics i tampoc... i a vosaltres??? Sincerament crec que de vegades t'encaselles allà on et trobes més còmode però tinc que reconèixer que sempre, sempre, he après de les crítiques, encara que algunes al primer moment et puguin fer "mal" si desprès et fan reflexionar cal valorar-les molt positivament. Si al

Avui us deixo amb aquests marcòlics (Lilium martagon) del Montseny, no hi ha gaire historia per explicar, només son fruit d'un matí en la bona companyia de l'amfitriona, la Susss i el Jordi Amela . Totes les fotos estan fetes amb la 5D, el Canon 100mm f/2.8 L IS macro i trípode, algunes tenen un petit toc de flaix reduït a la mínima potència i en altres s'ha direccionat la llum amb un reflector improvisat La meva idea era fer quelcom original jugant amb la llum i els colors com a fons, això m'ha portat a utilitzar sempre una obertura molt gran, la majoria de vegades f/3.5 i fins i tot algunes a f/2.8 El WB sempre ha estat manual i escollit depenent de l'intensitat de la llum del sol o de les ombres per tal d'aconseguir un resultat molt proper a la realitat de cada moment de llum. Finalment també he dedicat una estona a fer alguna foto més "clàssica" per tal de tenir una mica d'arxiu d'aquesta bonica planta.

Per els comentaris que alguns heu fet en l'entrada anterior he vist que molts desconeixeu l'existència de la laurisilva, això m'ha fet pensar que possiblement també hi haurà molta gent que desconeix una altra planta endèmica de Tenerife, el tajinaste vermell. Va ser un altre dels meus objectius del darrer viatge i avui us ela presentaré. És una planta biennal, que floreix durant un curt període de temps a final de la primavera i les flors es tornen d'un vermell intens que dura molt pocs dies. És la planta escollida per les abelles per la producció de mel degut a la gran quantitat de pol·len que té, un cop acabat el cicle de vida es torna verda un altre cop fins que s'asseca i cau, desintegrant-se poc a poc fins desaparèixer. Els exemplars més grans poden arribar fins als tres metres tot i que la mida més normal ronda entre 1,50 i 2 metres. Canon 5D + Canon 17-40mm a 24mm, ISO 50, f/11 i 30 segons La primera vegada que en vaig veure un en persona va ser a Gran

Laurisilva, una paraula que definia un objectiu meu dels darrers temps i que junt amb els taginastes, son una part molt important de la flora canària i a diferència d'aquests darrers, la laurisilva si que la podem trobar en altres indrets a part de les illes afortunades, creix en illes tropicals com Madeira, Nova Zelanda..etc. El passat viatge a Gran Canària vaig poder-ne veure però amb molt poca quantitat i en una mena de jardí anomenat Reserva Natural de Los Tilos de Moya, la decepció va ser important.  En part aquest va ser un dels motius que partíssim el viatge a Tenerife en dos, un dedicat exclusivament a la nit, estrelles i taginastes al Parque Nacional de Las Cañadas del Teide i la segona part al macís d'Anaga, les seves costes i els boscos de laurisilva. Varies sortides infructuoses amb molt poc botí fotogràfic però si cultural, vàrem poder estar en un dels llocs on la laurisilva regne per damunt de les altres espècies d'arbres i vaig poder fer-me una idea del