Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta tempesta

"Costa Brava", creus que li escau el nom?

Imatge
Recordo que fa molts anys, quan per exemple Cala Frares era un lloc desconegut per la majoria de fotògrafs i aficionats a la fotografia, que hi vaig viure una tarda intensa, dura i fins i tot amb cert perill... I podeu pensar: "Perill a la Costa Brava?" a molta gent els hi pot fer gràcia però res més lluny de la realitat, de vegades s'hi registren forts temporals on les ones poden assolir alçades de més de 6 metres i amb les que accedir a Frares per exemple ho fa una aventura sense saber el final, sempre feliç però moltes vegades frega els límits de lo raonable per aconseguir una foto. Com deia abans, fa molts anys amb la companyia de la meva filla, vàrem accedir a Cala Frares amb temporal de llevant, fins i tot vàrem tenir que grimpar una mica però finalment hi vàrem poder plantar el trípode i la sessió va donar uns bons fruits, fins i tot un parell de premis en concursos. Penseu que cada cert temps entrava una ona més gran i forta que les altres i teníem que fer-no...

El poder d'una imatge més enllà del temps

Imatge
El proper 10 de març aquesta foto complirà el seu tercer aniversari, fins avui ha estat a "la nevera" però he cregut que li havia arribat el dia, no em pregunteu el perquè, ja fa molt de temps que faig les coses per intuïció i no només fotogràficament parlant, sinó que ho aplico també al dia a dia, a la feina i a la convivència amb els demés. La volia posar de mostra del que per mi va ser un dels dies en que he gaudit més de la fotografia de natura extrema, el fred, el vent, la baixa polar que ens acompanyava cada dia i que aquella tarda tampoc va deixar de fer-ho, em va permetre capturar uns moments únics (al menys per mi), irrepetibles on la força de la Natura ens engolia... Curiosament, el tres companys que m'acompanyaven en aquest viatge ho varen viure diferent, recordo molts comentaris negatius sobre el temps, sobre l'absència de color, el fred i el llarg recorregut que havíem tingut que fer per arribar aquí... suposadament a fer aurores i que d'haver tin...

Lloret 3.0

Imatge
Avui us proposo una foto de Cala Frares, a Lloret de Mar que té la seva història i que em venia de gust per la llarga temporada sense anar a la Costa Brava a fotografiar, de fet no recordo ni la darrera vegada que hi vaig estar amb aquest propòsit però si de la tarda que vaig fer aquesta foto, concretament el 31-1-2015 o sigui que fa prop de un any... Aquesta era una de la sèrie que em guardava per presentar a la categoria de Girona Natural al Montphoto però al haver eliminat aquesta categoria ja no té sentit tenir-la a la "nevera" Curiosament no hi vaig anar en busca de cap tempesta, sinó de un canvi de temps que anunciaven al telenotícies migdia de TV3, de fet ens vàrem trucar amb el Jordi Amela i ràpidament ens vàrem posar d'acord. Va ser carregar l'equip i sortir cap a Lloret amb la intenció de tenir una bona posta de sol en alguna de les cales de la localitat però a l'alçada de Girona el cel es va cobrir de una immensa capa de mamatus o mamatocúmuls, uff...

Cabrerès 2.0

Imatge
Hi han llocs en les nostres contrades on la fotografia que hi pots fer sol ser sempre agraïda, amb aquesta premissa us volia presentar avui un territori, el Cabrerès , on hi he passat llargues estones, esperant moments amb la càmera o simplement passejant a peu buscant noves localitzacions. Aquest lloc no em deixa mai indiferent, quan estic allà a hores intempestives o quan s'hi donen alguns fenòmens atmosfèrics, sempre hi noto la fúria de la Natura, amb majúscules, i no deixa mai de sorprendre'm que hi passi quantitat de gent i ni tant sols s'aturin per donar-hi una ullada i gaudir-ho. Canon 5D + 70-200mm a 200mm f/8 1/100 s a ISO 50, filtre degradat neutre de 0,6 Aquest darrer cap de setmana no va estar pas una excepció i després d'una bona i llarga jornada fotogràfica, la natura ens va regalar aquesta visió que podeu veure a la foto d'avui com a cloenda, minuts desprès, cames ajudeu-me que n'estava caient una de bona sobre nostre però per sort la major ...

Jambo

Imatge
Jambo, vol dir: "Hola" amb suahili, un dels idiomes que es parlen a Kenya i que avui em serveix d'introducció per transportar-vos per uns instants a aquell país amb un petit recull d'imatges que feia dies que tenia preparades. Cada una te una historia, algunes prou interessants... - Posta de sol a Massai Mara, un lloc on he vist les tempestes més impressionants de la meva vida i normalment sorgien del no res a partir del migdia i a la posta de sol descarregaven. - Un núvol prop del llac Naivasha compentint en forma i majestuositat amb una acàcia.   - Una "església apostòlica" al mig de la vall del Rift, sembla que els núvols amenaçadors vagin a descarregar cada un sobre una edificació...serà el destí diví? El "camió" de la Coca-Cola remuntant una pujada d'una carretera a les afores de Nairobi, un remei a la crisi del petroli? Us imagineu a un repartidor de begudes fen el mateix al nostre país?? Quantes gent se sentiria indignada? ...

Vent del Nord

Imatge
Sembla que al final ja ha arribat la tardor de veritat, aquests darrers dies hem tingut unes bones pluges per aquí, en alguns llocs han fet mal i em voldria solidaritzar amb els damnificats. Aquest episodi de pluges que estem passant m'ha fet recordar els dies que vaig estar per Astúries i concretament aquest que em trobava al Playón de Bayas, on hi vaig arribar amb un sol espatarrant i en menys d'una hora va quedar com veieu en l'imatge. És una escena una mica tètrica que intenta reflexar tot el que estava passant, tenia el cotxe a més d'un km sorra avall, estava plovent i la marea estava pujant, la resta ho deixo a la vostra imaginació... I si, em vaig mullar bastant, tant de peus com de la resta del cos i no serà perquè no estava advertit i no anés preparat...quan vaig sortir de l'hotel, el propietari ja em va dir: "A ver donde te metes hoy, a partir del mediodia entra viento del norte "cargadito"...Cuidado!" i la va encertar...va estar...

Camí cap a la tempesta

Imatge
Una de les coses que mes em feia créixer les ganes d'anar a Kenya eren les postes de sol, tothom que hi havia estat me'n parlava, postes de sol d'un vermell potent, de un taronja intens, de.... però gairebé ningú parlava de les tempestes, potser perquè a l'època dels seus viatges no varen coincidir amb elles, però aquest no es pas el meu cas, desprès d'uns dies allotjats a Amboseli i al llac Nakuru, amb una sequera bestial, on es morien els animals i els llacs gairebé estaven secs, ens vàrem dirigir a Massai Mara, via Nairboi i.... llavors vàrem començar a disfrutar de la potencia de la mare natura, amb uns matins de colors, de vegades apagats, de vegades intensos, que donaven pas a un dia radiant... i cap al tard i desprès de regalar-nos amb una varietat de núvols de cotó... es formaven les tempestes, cada dia diferents, de color, d'intensitat, amb sol, sense.... La foto d'avui està feta mentre tornàvem al Karen Blixen Camp , que per cert us recomano si ma...