Enyorança de temps millors...
Fa pocs dies vaig veure varies fotografies de diferents companys de la platja de Barrika, si no arriben a dir on era no hagués reconegut la platja...hi he estat en tres diferents ocasions i mai l'havia vist tant canviada, la sorra ha envaït l'espai que hi havia entre els flysch, les famoses cues de dinosaure han quedat minimitzades, evidentment, continua essent Barrika i te el seu encant i les mil composicions fotogràfiques que fan la delícia de qualsevol fotògraf de natura, però per mi han perdut part, bona part, de la seva personalitat. Avui li he volgut dedicar una entrada amb una foto feta la passada tardor, un dia amb el cel ras, però que com sempre si esperes el moment oportú en pots treure alguna imatge que valgui la pena haver baixat tantes escales com s'han de fer per arribar a aquest indret. Per fer quelcom diferent, vaig esperar que el sol estès gairebé a punt d'amagar-se a l'horitzó i que els darrers rajos il·luminessin lateralment els flysch, a...
