El racó dels meus somnis

Amb aquesta fotografia de una albada a Cala Canyers , una petita cala que trobem desprès de la platja del Castell a Palamós, inauguro una nova secció dins del meu bloc, dedicada a la Fotografia de proximitat , on aniré pujant periòdicament fotos de llocs emblemàtics i els respectius comentaris que poden ser com arribar-hi, millors hores per anar-hi o simplement que hi ha darrera la foto amb l'objectiu final de poder contribuir a la conservació i manteniment dels mateixos a través de mostar la seva bellesa. És el cas de la foto d'avui, un matí ventós, on un dels problemes era mantenir secs els filtres degradats (un ND de 0,9 i un GND hard de 0,6) per tal de no malmetre les fotos amb gotes inoportunes a la frontal del objectiu i ho vaig resoldre amb un dels draps que faig servir per netejar les lents, amb molta capacitat d'absorció de líquid) posat davant l'objectiu, només el treia quan anava a fer la foto, d'aquesta manera els filtres no quedaven afectats per l...

Una nova entrevista, aquest cop un dels fotografs espanyols amb una visió més creativa i personal, Juan Tapia, reconegut a tota Europa, he tingut la sort de compartir la entrega de premis del Wildlife Photographer of the Year 2015 i també el tinc de company a Aefona i Portfolio Natural . Puc dir sense temor a equivocar-me que és un dels pocs que quan veus una fotografia seva ja saps de qui és abans de mirar qui la firma i això avui dia és molt. 1-Defínete como fotógrafo de Naturaleza, principales virtudes/defectos 
 En el año 2002 comienzo mi aprendizaje en el mundo de la fotografía en el taller fotográfico de mi ciudad, en Roquetas de mar. Mi primera fotografía la capté con una caja de zapatos, y la verdad, fue una experiencia inolvidable, ya que con este ejercicio me quedó muy claro  el funcionamiento básico de una cámara fotográfica. En el taller empecé a fotografiar de una manera genérica en cuanto a temática, a través del mundo analógico, entre químicos y carretes ca...

Si un temps enrere m'haguessin dit que estaria 12 hores dins un hide m'hagués posat a riure sens cap dubte però, com ja he dit en repetides entrades, el que avui és blanc demà pot ser negre en aquest món de la fotografia de Natura. I com que no estic tancat a res, amb l'ajuda d'en Pedro Javier Pascual, vaig reservar uns hides per un cap de setmana de febrer amb molta antelació però com són les coses... ja fèiem tard i només en quedaven un parell si els volíem per un dissabte; aquest fet va ser clau perquè a diferència de com faig en altres viatges, en aquest, em vaig haver d'adaptar a la disponibilitat i no vaig poder triar. A primera hora, amb unes llums decents A mesura que s'acostava la data, la il·lusió i les ganes anaven creixent fins que finalment va arribar el dia. Vàrem arribar de nit, amb molta pluja i vent durant el trajecte, això va ser un impediment per saber on érem i com era el lloc. Al matí següent, a les 6:45, ja estàvem a l'aparcament...