El racó dels meus somnis

Spitzkoppe era un dels motius que no em podia treure del cap des de que fa uns anys vaig començar a mirar localitzacions de Namíbia, poc a poc es va convertir en una obsessió i no podia imaginar-me un viatge a aquell país sense passar uns dies a aquest lloc. Quan estàvem planificant el viatge i ja amb les dates triades, vaig estar recollint informació de internet i vaig veure que no hi havia masses opcions en quan a allotjament ni intendència així que sense perdre temps vaig contactar amb els que gestionen les reserves del càmping que hi ha dins el parc, curiosament aquest no està dins la xarxa de parcs de NWR (Namib, Etosha, etc) però la comunicació va ser fluida i el preu molt econòmic. Via Làctia amb la Lluna situada dins el típic i emblemàtic arc Actualment és molt fàcil arribar-hi en cotxe ja que només has de conduir uns pocs kilòmetres per les pistes de terra, al menys des de Walvis Bay i la carretera resulta bastant distreta ja que els paisatges son canviants i sorprenents

Quan vaig tornar a Africa pel meu recent viatge a Namíbia i la primera nit vaig poder gaudir del espectacle nocturn que tenia sobre el meu cap, vaig veure que feia massa temps que no anava al hemisferi sud. Havia estat tants anys anant al nord que m'havia oblidat del encant que té i la atracció tant forta que ens exerceix als que estimem la natura. Aquesta foto d'avui correspon a un petit bosc d'arbres Aloe (Aloe dichotoma) presidits pels Núvols de Magallanes, veritable objectiu d'aquella nit. Els havia vist en diferents ocasions però mai havia pogut captar-los en bones condicions fotogràfiques. Així que era la primera vegada que tenia ocasió de fotografiar-los en les condicions desitjades: - Cel estrellat i net . Per sort els pocs núvols que varen engalanar la posta de sol es varen esvair un cop entrada la nit i només en quedava una petita constància aprop del horitzó. - Absència de contaminació lumínica . La imatge està captada mirant cap al desert del Kalahari