dimecres, 24 d’abril de 2019

Història d'una Fotografia: "Orix Escape"

Primer de tot vull deixar constància de que he integrat el bloc a la meva web, aviat farà 10 anys que vaig iniciar les publicacions en aquest racó i al 2014 vaig inaugurar la meva web, al principi el domini "www.peresoler.net" apuntava a aquest bloc però ja fa uns mesos que ho fa directament a la web, també he suprimit els 6 apartats que havia sota la foto de capçalera, on a mode de portfoli tenia separades algunes fotos i al final un resum de premis i reconeixements, tot això ja està integrat a la web i crec que és millor tenir-ho tot en un sol lloc que en varis, així la informació sempre està actualitzada i no hi han discrepàncies.
Desprès d'aquesta necessària introducció, passo a lo que realment importa, la entrada d'avui, centrada en una foto d'un Orix baixant per una duna a primera hora del matí, feta des d'un helicòpter R44 sense portes, un dels motius pels que vaig anar a Namíbia, segurament tots coneixereu aquesta foto, ja que ha recopilat un bon grapat de premis internacionals i que quan vaig fer tota la sèrie no li vaig donar importància i no va ser fins al cap de mesos, quan seleccionava quin  dels "descarts" es salvava de la paperera, que m'en vaig adonar del potencial que podía tenir.
Penseu que quan vaig aterrar, sabia que havia fet la foto que volia, la que havia somniat, la composició gairebé perfecte, les llums que volia i l'animal al lloc que hagués signat abans de sortir de viatge, és la que ve a continuació:
tanta fe tenia en aquesta foto que la vaig presentar a la majoria de grans concursos, inclòs el Wildlife Photographer of the Year de Londres. La decepció va ser proporcional a les expectatives, en cap lloc ni tant sols em varen demanar el RAW, no ho acabava d'entendre però per sort al tornar a revisar l'arxiu vaig trobar la primera d'aquesta entrada i un parell més que per originalitat, moment i acció, ara els hi veig més "puch".
Aquest va ser l'aparell utilitzat, un R44 de 4 places sense portes i la clau per mi va ser sortir de fosc, a punta de clar ja estàvem volant...
Però per poc no ho podem fer, doncs dormíem dins el parc per poder accedir sense les restriccions horàries de "turista" a Sossusvlei i Deadvlei, ja que si dorms fora has d'esperar a la sortida de sol perquè obrin la porta del P.N., aquest detall que en principi semblava tant interessant, per poc ens deixa a terra ja que quan vàrem intentar sortir del P.N. la porta estava tancada i no hi ha via ningú, ja us podeu imaginar el cangueli, fins desprès de donar unes veus, no surt un guarda de dins una petita garita amb roba interior i ens diu que no podem passar... uffff!!! desprès d'intentar-ho tot, varem optar per la desesperada, deixar el cotxe allà al mig i sortir a peu... quan el guarda va "processar" el que passava i el problemes que li podia portar tenir un cotxe al mig del pas, va començar a dir que no, nooo noooo!!!! i ens va obrir la porta demanant-nos que no ho diguéssim a ningú del staff.

Explicada aquesta anècdota, varem poder gaudir d'un espectacle únic al mon i poder fer centenars de fotos de tota mena, com aquesta que segueix i que al 2017 va estar seleccionada per National Geographic USA com a destacada dintre del concurs Nature Photographer of the Year
o com aquesta visió general del desert del Namib en tota la seva extensió, un moment que feia molts anys tenia al cap i que formava part d'un projecte aeri molt ambiciós i que ha deixat pas a petits projectes, sempre des del cel i sempre en el continent africà.
Espero que ho hagueu trobat interessant!!

diumenge, 20 de gener de 2019

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

El passat 9 de gener vaig poder participar en una de les jornades organitzades per Xatrac - La Casa del Mar a la Casa de la Cultura de Lloret de Mar "IMATGES QUE INSPIREN" on a partir de les imatges premiades al concurs Montphoto - 2018, els alumnes varen fer una votació i un treball sobre les mateixes.
Una de les imatges que vaig incloure a la presentació
Vaig tenir la sort de que una de les meves imatges presents a la exposició fos una de les més votades pels alumnes de 10 i 11 anys i em varen convidar a fer una petita presentació del meu treball i també donar resposta a les preguntes dels alumnes que havien fet un treball previ sobre les imatges escollides.
Amb el Paco Membrives fent la presentació
Amb la companyia de Santi Escartín, director de Xatrac i part del seu equip, (Marta Muñoz i Meritxell Casellas) i Paco Membrives, director de Montphoto, vàrem fer la presentació desprès d'haver inaugurat l'acte les autoritats municipals de Lloret.
Seguidament vaig fer una breu presentació de una selecció d'imatges representatives meves per acabar amb el torn de preguntes dels alumnes.
Recorregut dels alumnes per la exposició de Montphoto 
Va estar una experiència nova per mi i la veritat és que m'ho vaig passar molt bé, no és el mateix parlar de fotografia amb nens i nenes de 10-11 anys que amb els fotògrafs, companys i amics amb els que si estic acostumat a fer-ho, em varen sorprendre algunes preguntes, com la que em va fer un nen al veure una illa, va dir: "Aquesta és la illa del Cristiano Ronaldo?" algunes també varen ser enginyoses i ben buscades.
La foto escollida pels alumnes i una part del seu treball
Va resultar molt sorprenent també veure algunes de les interpretacions que havien fet de les fotografies que formaven la exposició del concurs i molt interessants els punts on donaven més importància i poder comparar com altres, molt importants per mi passaven desapercebuts.
Crec que puc resumir-ho com una jornada on jo vaig aprendre dels alumnes, ells tenen un punt de vista que no ha estat massa "contaminat" i molt diferent al nostre però gens descartable.
A continuació i com a punt final, us deixo amb un petit vídeo-notícia feta per Nova Ràdio Lloret.

diumenge, 30 de desembre de 2018

Xarxes Socials, la meva "realitat"

Fa setmanes que m'estic plantejant si mantenir el bloc que vaig iniciar ara fa 9 anys, un espai on he compartit viatges, reconeixements, il·lusions, aventures i sobretot la realització d'alguns dels meus somnis, per això el títol del bloc és el que és.
Avui tots hem pogut comprovar que no és la millor eina per compartir el nostre treball fotogràfic, fa uns anys no estava malament el flux de visites, desprès va tenir continuïtat per la empenta de facebook que donava una glopada d'aire a cada entrada al bloc compartida però ja fa mesos que això no és així, la gent prefereix la immediatesa de Instagram on amb una breu ullada es posa al dia de tot lo publicat, donant "like" al que ens agrada i fins i tot deixem algun comentari si la foto ens motiva a fer-ho.
Ara mateix és la xarxa que més em representa, ja que tot i no tenir una xifra de "influencer" si que estic content amb els prop de 4.000 seguidors i la seva resposta a les fotos penjades, fins i tot alguna ha passat dels 3.000 likes i això és totalment impensable a facebook, twitter o altres aparadors que tinc actualment (al menys per mi)
Els inicis d'aquesta xarxa (Instagram) varen ser fets pensant en fotografies fetes amb el mòbil, un lloc on compartir instants de la nostra vida, sense importar la qualitat fotogràfica ni com estaven fetes les fotos o fins i tot "retocades" (per dir-ho d'alguna manera) amb filtres i additius que inclús la pròpia aplicació porta incorporats.
Ara ja no ho tinc tant clar, doncs apart del esperit de fons amb que es va crear, serveix d'aparador a milers de fotògrafs reconeguts, on hi posen les millors fotografies que tenen, inclús ja és habitual veure-hi publicacions de National Geographic o de les principals marques del sector amb fotografies de qualitat però en el fons no deixa de ser una xarxa social i com a tal hi ha una gran massa que valora més el seguir x seguir o el like x like que el que realment veu cada dia, essent incapaç de separar el gra de la palla. Amb això no vull dir que no tinguin els mateixos drets que tothom, faltaria més, però si que contribueixen a la sobresaturació que ja porta experimentant el sector des de fa uns anys i cada cop s'infla més i més aquest globus... que no sabem si "explotarà" algun dia.

Com a regal de festes us deixo aquesta entrevista al Tino Soriano titulada "La fotografia de hoy es puro fast food", gran fotògraf i comunicador, on podeu degustar la seva sapiència durant uns 15 minuts. És de 2016 però totalment vigent avui...
Que tingueu una bona entrada d'any!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...