Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Mediterranean

Vent de ponent

Imatge
Aquest hivern està sent una estació de forts vents, la majoria del nord i en concret, tramuntana, aquesta meteorologia no sol ser favorable per els interessos fotogràfics, portant en la majoria de casos, monotonia i cels blaus. En canvi el vent de ponent ens assegura en un percentatge molt alt, cels i colors interessants per la fotografia de natura, curiosament, això no es reflecteix de la mateixa manera en la resta de la península, per exemple, en les costes gallegues o asturianes, el ponent sol ser sinònim de pluges i és el vent del sud el que a ells els hi provoca el mateix efecte que ens fa el ponent a nosaltres. Això fa més certa la dita: "Mai bufa el vent al gust de tothom!!" Canon 5D Canon 17-40mm ISO 200 17mm  f/10 0,5 seg GND 0,6 Lee Tot aquest rotllo per mostrar una foto dels Ponts de Canyet, feta en un dels períodes de ponent durant l'hivern, on vaig tenir la sort de gaudir d'un espectacle de colors al cel i de bravura al mar, cíclicament unes quante...

Un altre mon

Imatge
Avui aprofito aquesta imatge de la nostra Costa Brava a contrallum amb la lluna per despedir-me per uns dies , estaré de viatge i espero tornar amb les targetes ben carregades. De la foto d'avui volia destacar el difícil que es fer una correcta exposició en una fotografia nocturna on entri la lluna en l'enquadrament, dons fa variar tots els paràmetres prefixats que puguem tenir, aquí he utilitzat una exposició curta per tal de captar les estrelles "quietes" i lo suficientment llarga com perquè les dures ombres tinguin una mica de detall, però intentant donar una visió diferent de la realitat, com si d'un altre mon es tractes... espero que us agradi. Canon 5D Mark II, Canon 17-40mm F/4.0L a 17mm, trípode i cable disparador.

Qui sembra vents...

Imatge
....cull tempestes...es el primer que em va venir al cap al veure la potencia del cel, just a la posta del sol, just en el moment en que tot es tornava daurat, era qüestió d'aprofitar l'instant, immortalitzar-lo per poder gaudir-ne de nou al cap d'uns dies. Aquesta introducció m'ha servit per dir-vos que de vegades la fotografia es com el bon vi, que cal deixar-la reposar, que agafi cos, textures i que envelleixi. El normal quan arribes a casa desprès d'una jornada on has fet alguna foto de la que et sens satisfet es descarregar-la ràpidament i sense pensar penjar-la a la xarxa per poder compartir amb els demés el que penses que ha estat una bona captura, però la teva tria en aquell moment està totalment condicionada per altres sensacions viscudes en la captura, son massa recents per poder escollir sense l'influencia del que acabes de viure i veure. Aquesta n'és un exemple, al principi la vaig passar per alt, però al cap d'uns dies m'agradava mes ...