Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM a 17mm, 1/40 segons a f/8 ISO 100, filtre degradat neutre de 0,9, trípode i cable disparador.
Avui no hi ha qüestions fotogràfiques, avui hi ha un sentiment, el nostre sentiment, el sentiment català.
Ahir vaig veure esvair-se el dia des d’un lloc emblemàtic, la Mare de Deu del Mont, va estar una posta de sol com calia l’ocasió, acolorida i espectacular i amb una companyia adient per el moment i la data, Mossèn Cinto, del que us deixo un fragment anomenat Partint
Mon cor a Catalunya més s’aferra
quan la tinc, ai de mi!, d’abandonar;
m’agraden les zumzades de la mar,
però mos ulls se giren cap a terra.
Me mira somrient més alt estel
en l’espinós viatge de la vida;
bé m’agrada ma terra beneïda,
mes, ai !, mos ulls se giren cap al cel.
Mossen Cinto Verdaguer
La posta de sol, va deixar pas a una nit freda i estrellada, amb un Via Làctia que va perdent el seu esplendor d’estiu, però que ahir encara es veia majestuosa….. però això formarà part d’una nova historia.
Fa un any, la foto escollida va estar aquesta:
i per enguany, he canviat la creativitat per una vivència a la natura amb tota regla.
Bona diada!!!
Amb aquesta entrada aprofito per despedir-me de tots vosaltres fins a primers d'octubre, desprès de un estiu de treball intents, per fi han arribat les merescudes vacances.
Fins la tornada!!!
