El racó dels meus somnis

De cada viatge sempre et queda un lloc que t'impacta més que els altres, un lloc que et sorprèn i que no et deixa indiferent, un lloc amb una màgia especial que t'hi fa tornar. Aquest cop, el lloc ha estat l'illa de Senja, un descobriment, una alegria i un paradís natural, com pocs queden als nostres dies. El que en un principi era un pla B en la planificació del nostre viatge, per mi es va convertir en un dels objectius principals i és que ja el primer dia que hi vaig estar em va deixar bocabadat. He posat les fotos per l'ordre que et vas trobant els llocs, corresponen a dos dies diferents en que la climatologia va ser tot un contrast. El nostre objectiu eren les "dents del Diable" però només sortir del túnel que travessa les muntanyes et trobes Bergsfjorden, un fiord recollit de les fortes onades del mar de Noruega, com és coneix aquella zona del Atlàntic, que ens rep amb un bona nevada, encara que a la part baixa del fiord el temps és ben diferent, cels

Durant els dies que he passat per les terres del Gran Nord he anat gestant aquesta entrada que vindrà a completar les dues anteriors, també dedicades a la fotografia d'aurores boreals que vaig fer el passat mes de setembre: Fotografia de Aurores Fotografia de Aurores II en les que he trobat a faltar alguns punts que en aquesta intentaré completar. En primer lloc, tinc que puntualitzar lo del color, doncs vaig posar que es veien com una potent llum blanca, be, només és així quan hi ha lluna plena, ara he pogut comprovar que sense lluna i en completa foscor es veuen verdes, fins i tot en algunes s'aprecia algun top lilós.   Aurora boreal encerclant l'Ossa Major sobre els Alps de Lyngen Un altre aspecte a tenir en compte és el destí del viatge i les localitzacions, no tots els llocs són iguals per poder-les observar ni totes les localitzacions són ideals. Com més coneguda sigui la localització escollida, millors resultats podràs treure, compositivament parlant. L'

Si fa uns anys m'haguessin dit que arribaria una nit que es podria veure la Llum Zodiacal a La Garrotxa no m'ho hagués cregut ja que els meus intents de fotografia nocturna a les nostres contrades acabaven amb una gran bombolla de llum taronja, evidenciant la bonança d'un període econòmic on no es mirava el que es gastava, ni de dia ni de nit. Aquesta foto la vaig fer durant la darrera Lluna Nova, fen una prova molt complerta del comportament del Samyang 14mm amb la Mark III en previsió/preparació del projectes que s'acosten. Aquest lloc el tinc a 25 minuts de casa, en plena Garrotxa, on sempre feia les fotos de sud cap a nord, aquest cop, el cel era tant net i tant clar que em va animar a fer-ho en direcció contraria i desprès de moltes proves, vaig decidir fer una panoràmica de la Via Làctia. El resultat, tot i que falta la cinquena foto a l'esquerra que he suprimit perquè en aquesta la contaminació lumínica si que era més que evident i em desvirtuava la panorà