L'Illa del Tresor

De cada viatge sempre et queda un lloc que t'impacta més que els altres, un lloc que et sorprèn i que no et deixa indiferent, un lloc amb una màgia especial que t'hi fa tornar. Aquest cop, el lloc ha estat l'illa de Senja, un descobriment, una alegria i un paradís natural, com pocs queden als nostres dies.
El que en un principi era un pla B en la planificació del nostre viatge, per mi es va convertir en un dels objectius principals i és que ja el primer dia que hi vaig estar em va deixar bocabadat.
He posat les fotos per l'ordre que et vas trobant els llocs, corresponen a dos dies diferents en que la climatologia va ser tot un contrast.
El nostre objectiu eren les "dents del Diable" però només sortir del túnel que travessa les muntanyes et trobes Bergsfjorden, un fiord recollit de les fortes onades del mar de Noruega, com és coneix aquella zona del Atlàntic, que ens rep amb un bona nevada, encara que a la part baixa del fiord el temps és ben diferent, cels blaus i reflexes emmirallats, si mireu la primera foto en gran, podreu apreciar bastant be la nevada que estava caient.

Bergsfjorden

Un cop vàrem baixar a nivell de mar i tot resseguint l'abrupta costa, el lloc ens regala uns paisatges de somni, reforçats per la fina boirina i la baixada de la marea, deixant al descobert roques adornades amb neu verge, donant contrast i força a les nostres fotos.

Bergsfjorden

Una de les curiositats de les "baixes polars" es que en pocs minuts pots passar d'una forta nevada a moments de calma amb el paisatge banyat per el sol baix i daurat, com en aquesta següent foto, feta des del mateix lloc que l'anterior però en direcció contraria. Però el més interessant i sorprenent d'una baixa polar és que pot deixar en ridícul qualsevol predicció meteorològica.

Bergsfjorden

Uns quants kilòmetres més endavant, arribem al nostre destí prefixat, el mirador de Okshornan (Dents del Diable) on el primer dia tenim de tot, cels coberts, baixa polar, forta nevada, vents i onatge considerable, molt de fred i unes fotos increïbles  amb totes les roques plenes de polsim de neu, semblava que estàvem propers al Cap de la Fi del Mon.

Steinfjorden

I al segon dia, cels blaus, una temperatura bastant agradable (-6º), absència de vent i un cert grau de color durant els moments previs a la posta de sol que em varen permetre completar el meu arxiu amb unes fotos totalment diferents de les del dia anterior, no semblava el mateix lloc.

Les Dents del Diable són aquestes muntanyes de més de 700 metres que arranquen directament des del fons del mar i que quan queden contrastades amb un bon cel semblen els ullals d'una bestia.

Okshornan

Per totes aquestes raons, sumades a les 9 hores que vàrem tenir que conduir cada dia per gaudir aquest lloc, puc dir, sense por a equivocar-me que per mi, Senja va ser la nostra Illa del Tresor.

Amb aquesta entrada he arribat a les 100.000 visites, una fita que quan vaig començar amb el bloc mai hagués cregut possible, doncs em mirava alguns blocs amb 10.000 visites i pensava que allò, per un bloc escrit íntegrament en català era una xifra molt considerable, així que us agraeixo a tots els que ho heu fet possible i tots els que amb les vostres visites i comentaris em doneu la força per tirar endavant dia darrera dia.

Gràcies!!

Fotografia de Aurores III

Durant els dies que he passat per les terres del Gran Nord he anat gestant aquesta entrada que vindrà a completar les dues anteriors, també dedicades a la fotografia d'aurores boreals que vaig fer el passat mes de setembre:
Fotografia de Aurores
Fotografia de Aurores II
en les que he trobat a faltar alguns punts que en aquesta intentaré completar.
En primer lloc, tinc que puntualitzar lo del color, doncs vaig posar que es veien com una potent llum blanca, be, només és així quan hi ha lluna plena, ara he pogut comprovar que sense lluna i en completa foscor es veuen verdes, fins i tot en algunes s'aprecia algun top lilós.

 Aurora boreal encerclant l'Ossa Major sobre els Alps de Lyngen

Un altre aspecte a tenir en compte és el destí del viatge i les localitzacions, no tots els llocs són iguals per poder-les observar ni totes les localitzacions són ideals. Com més coneguda sigui la localització escollida, millors resultats podràs treure, compositivament parlant.
L'Aurora no és puntual, ni tant sols formal. A la nit més fosca i serena, amb temperatures extremes, inferiors als 20 graus sota zero et pots passar llargues hores esperant sense obtenir cap resultat com ens va passar una nit. Aquest punt cobra especial importància depenent de l'interès, predisposició i preparació de cada un, us puc assegurar que no tothom "reacciona" de la mateixa manera a les esperes sense fruit i que no tothom suporta el fred de la mateixa manera, alguns tenen el seu punt més feble a les mans, altres als peus, al cos o a la cara, per tant és imprescindible portar un bon equipament que minimitzi aquest inconvenient i ens permeti gaudir sense patir.

 Aurora boreal i Via Làctia a la frontera amb Finlàndia a -22,3º

Tenir l'objectiu apuntant al cel amb aquestes temperatures pot provocar que s'acumuli gebra a la superfície de l'objectiu, dificultant la visió i nitidesa en les fotografies. Recomano fer alguna comprovació de tant en tant i posar-li la tapa quan no estem fen fotos.

El nostre Toyota al cim del port de muntanya de Tromvik

Llogar un vehicle amb tracció a les quatre rodes no és imprescindible però si molt recomanable, coses com aparcar en un espai al costat de la carretera pot semblar fàcil, sempre que no hi hagi un bon tou de neu. També ens permetrà explorar camins de muntanya i arribar a llocs amb gruixos de neu considerables sense haver de pensar que ens hi podem quedar encallats. En aquest aspecte vull destacar el "nostre" Toyota Rav4, que es va comportar molt bé en totes les circumstàncies.
En aquest darrer viatge hem pogut comprovar que una cosa tant senzilla al nostre país com és menjar-se un frankfurt o omplir el diposit de diesel, va "provocar" un petit viatge de 60 kms (30+30) perquè no havíem previst correctament l'autonomia del vehicle i la nostra gana :-)

La Mark III desprès d'una sessió sota una forta nevada

Per últim volia destacar el comportament de la Canon 5D Mark III amb el Samyang 14mm f/2.8, que m'ha permès utilitzar la majoria de vegades sensibilitats de fins a 6.400 ISO amb relativa normalitat, la durada de les bateries en temperatures inferiors als -20º (no he tingut que utilitzar ni una sola vegada la bateria addicional que portava) i la bona estanquitat, suportant importants nevades que fins i tot m'impedien veure per el visor o consultar la pantalleta dels paràmetres i la càmera sense immutar-se.

La Llum Zodiacal

Si fa uns anys m'haguessin dit que arribaria una nit que es podria veure la Llum Zodiacal a La Garrotxa no m'ho hagués cregut ja que els meus intents de fotografia nocturna a les nostres contrades acabaven amb una gran bombolla de llum taronja, evidenciant la bonança d'un període econòmic on no es mirava el que es gastava, ni de dia ni de nit.
Aquesta foto la vaig fer durant la darrera Lluna Nova, fen una prova molt complerta del comportament del Samyang 14mm amb la Mark III en previsió/preparació del projectes que s'acosten.
Aquest lloc el tinc a 25 minuts de casa, en plena Garrotxa, on sempre feia les fotos de sud cap a nord, aquest cop, el cel era tant net i tant clar que em va animar a fer-ho en direcció contraria i desprès de moltes proves, vaig decidir fer una panoràmica de la Via Làctia.
El resultat, tot i que falta la cinquena foto a l'esquerra que he suprimit perquè en aquesta la contaminació lumínica si que era més que evident i em desvirtuava la panoràmica, m'agrada molt, vaig tenir sort i vaig aconseguir més del que buscava, ja que apart de la Via Làctia, Sírius, Orió, Aldebaran (Taure), Júpiter, Les Plèiades, Andròmeda i La Polar, vaig tenir un doble premi, un estel fugaç i la Llum Zodiacal per primera vegada prop de casa i tot en una sola foto.

 Els paràmetres son 4 fotos verticals de 30 segons, f/2.8, ISO 6.400, un toc de flaix amb gel càlid a 1/64 per il·luminar el meu cotxe a la segona foto i WB manual per compensar, muntades amb CS5 de forma automàtica. Voldria destacar que els 4 RAW's només tenen aplicació del perfil del Samyang a LR 4, res més, aquest cop no he tocat cap paràmetre addicional.

Fa poc vaig llegir a un company que és va vendre la Mark III i tot un conjunt d'objectius Canon "prime" per canviar a una D800 de Nikon i el 14-24mm, decebut per els resultats a ISOs alts de la Canon i que ara  havia descobert "la llum". Veient el que vaig treure aquella nit i altres que han seguit, no entenc el canvi, us puc assegurar que l'ISO mínim que he utilitzat és 6.400 i fins i tot he arribat a tirar a 25.600, el que demostra que de vegades la càmera no ho és tot i sincerament crec que en els models de gama alta de les marques punteres poca diferencia pot notar un aficionat com jo en els resultats i discutir sobre quina és millor, és un debat estèril.

Perquè tingueu un motiu més per opinar, us comparteixo aquesta foto de la constel·lació d'Orió feta ahir a la nit al Pirineu Oriental, sense retall, amb el Canon 70-200mm f/2.8 IS a 90mm, 2.8, 7 segons i ISO 12.800

I aprofitant que fa pocs dies l'Oriol Alamany va publicar una exhaustiva prova del Samyang 14mm, us deixo l'enllaç per llegir-la i un a la prova/comparativa que vaig fer jo ja fa uns mesos:

Bloc de l'Oriol: Test Samyang 14 mm f:2.8
La meva prova: Comparativa d'angulars extrems, Canon 16-35mm f2.8 L i Canon 17-40mm f4 L versus Samyang 14mm f2.8