El que en un principi era un pla B en la planificació del nostre viatge, per mi es va convertir en un dels objectius principals i és que ja el primer dia que hi vaig estar em va deixar bocabadat.
He posat les fotos per l'ordre que et vas trobant els llocs, corresponen a dos dies diferents en que la climatologia va ser tot un contrast.
El nostre objectiu eren les "dents del Diable" però només sortir del túnel que travessa les muntanyes et trobes Bergsfjorden, un fiord recollit de les fortes onades del mar de Noruega, com és coneix aquella zona del Atlàntic, que ens rep amb un bona nevada, encara que a la part baixa del fiord el temps és ben diferent, cels blaus i reflexes emmirallats, si mireu la primera foto en gran, podreu apreciar bastant be la nevada que estava caient.
Bergsfjorden
Un cop vàrem baixar a nivell de mar i tot resseguint l'abrupta costa, el lloc ens regala uns paisatges de somni, reforçats per la fina boirina i la baixada de la marea, deixant al descobert roques adornades amb neu verge, donant contrast i força a les nostres fotos.
Bergsfjorden
Una de les curiositats de les "baixes polars" es que en pocs minuts pots passar d'una forta nevada a moments de calma amb el paisatge banyat per el sol baix i daurat, com en aquesta següent foto, feta des del mateix lloc que l'anterior però en direcció contraria. Però el més interessant i sorprenent d'una baixa polar és que pot deixar en ridícul qualsevol predicció meteorològica.
Bergsfjorden
Uns quants kilòmetres més endavant, arribem al nostre destí prefixat, el mirador de Okshornan (Dents del Diable) on el primer dia tenim de tot, cels coberts, baixa polar, forta nevada, vents i onatge considerable, molt de fred i unes fotos increïbles amb totes les roques plenes de polsim de neu, semblava que estàvem propers al Cap de la Fi del Mon.
Steinfjorden
I al segon dia, cels blaus, una temperatura bastant agradable (-6º), absència de vent i un cert grau de color durant els moments previs a la posta de sol que em varen permetre completar el meu arxiu amb unes fotos totalment diferents de les del dia anterior, no semblava el mateix lloc.
Les Dents del Diable són aquestes muntanyes de més de 700 metres que arranquen directament des del fons del mar i que quan queden contrastades amb un bon cel semblen els ullals d'una bestia.
Okshornan
Per totes aquestes raons, sumades a les 9 hores que vàrem tenir que conduir cada dia per gaudir aquest lloc, puc dir, sense por a equivocar-me que per mi, Senja va ser la nostra Illa del Tresor.
Amb aquesta entrada he arribat a les 100.000 visites, una fita que quan vaig començar amb el bloc mai hagués cregut possible, doncs em mirava alguns blocs amb 10.000 visites i pensava que allò, per un bloc escrit íntegrament en català era una xifra molt considerable, així que us agraeixo a tots els que ho heu fet possible i tots els que amb les vostres visites i comentaris em doneu la força per tirar endavant dia darrera dia.
Gràcies!!