El racó dels meus somnis

Aquesta fotografia que us mostro avui seria gairebé impossible de fer sense aquestes aplicacions que tant en faciliten la vida als fotògrafs de natura i és que encertar dia, posició i fase de la lluna en un viatge o tens una flor en el cul o has fet servir un programa d'ajuda, en el meu cas va ser la segona alternativa. De fet vaig planificar un viatge a La Gomera amb final de festa al nord de Tenerife i el dia de transició el vaig fer coincidir amb aquella nit/matinada i és que coincidia: - Lluna plena - Sortida de Sol - Posta de Lluna - Localització. La foto resultant és aquesta: on la Lluna està just sobre el Roque Cinchado, el més representatiu de Los Roques de Garcia dins el Parque Nacional de Las Cañadas del Teide, amb l'afegit de que es pot veure una mica del Cinturó de Venus al horitzó i la Lluna il·luminada per la càlida llum de la sortida del Sol, una imatge que feia temps portava al cap i que només pots fer un parell de cops al any. La planificació la po...

El Posets és el segon cim més alt del Pirineu amb 3.375 m., és troba al nord de la  província d'Osca i està enclavat dins el Parc Natural de Posets-Maladeta, el mateix en el que també hi ha l'Aneto. En la meva darrera estada al Pirineu em vaig fixar com a objectiu fer-li una bona captura amb una llum especial . Tenia la localització exacta per l'enquadrament que volia fer, oposat mili-mètricament a la posta de sol amb el desig que les darreres llums pintessin amb tons taronges els cims més alts, tot controlat?? NO! Com és pot controlar la natura i menys en un lloc com aquest?? El Senyor Murphy i la seva famosa llei varen fer acte de presència i els darrers rajos de sol no varen encendre els cims, un sentiment de frustració es va apoderar de mi i just en aquell moment em vaig adonar del fred que feia allà dalt...el sol feia una estona que havia deixat d'escalfar i prou feines hi havia llum. Anava per recollir l'equip però em va sobtar com la neu anava acumulant...

Avui es per mi una entrada "obligada" el meu tribut al Pep Guardiola que durant 4 anys ens ha fet gaudir del FUTBOL com mai abans havia fet ningú, es un moment per deixar de banda els colors que cada un de nosaltres portem dins i rendir tribut a aquest gran personatge. El barcelonisme i tots al seguidors del bon futbol lamentarem aquest dia, doncs ha tancat una època daurada per el futbol català i espanyol. No oblidem com juga i amb quins jugadors ho fa la selecció.. Es una reflexió per tots els que manen en aquest esport, ens deixa (momentàniament espero...) un innovador i un mestre de la pilota, un entrenador que ha fet i farà historia, que ha aportat tàctica, saber fer i sobretot educació i bones maneres per sobre de tot i que ha tingut que suportar una pressió afegida i angoixant per part de un determinat sector de la premsa i la permissibilitat de ser atacat de qualsevol manera davant l'impunitat atorgada per els "comitès" arcaics del nostre futbol. ...

Vaig anar a l'Ibon de Plan amb la intenció de fer una foto que portava al cap per felicitar-vos les festes de Nadal, ho tenia tot previst...tenia que ser de nit, tenia que haver-hi neu i gel i un toc de calidesa, la vaig fer...potser fins i tot algun dia la penjaré al bloc...però no és aquesta d'avui. Com que no crec en les casualitats, us explicaré l'historia d'aquesta foto i  potser podreu entendre el perquè d'un canvi tan soptat. La localització és el Col du Portet, just al cim i molt a prop del lloc on vàrem deixar el nostre cotxe. Va estar una sortida a l'aventura, teníem un destí i un objectiu: El Pic de Bastan i els seus llacs, que dit sigui de pas, vàrem assolir...però a la tornada, després de més de 3 hores i mitja de caminar, ja gairebé sense llum, cansats, enfredolits i amb ganes d'agafar el cotxe per fer el llarg camí de tornada cap a Bielsa, ens va sorprendre la llum rosa del cinturó de Venus que feia ressaltar les muntanyes nevades que teníem...

He penjat diferents tipus de postes de sol, hora blava, paisatges astronòmics i fins i tot  circumpolars, però mai fins ara avia mostrat "el cinturó de Venus", dons be, avui toca! I, no serà d'un lloc gaire corrent, no, serà de Madagascar. Un dia quan tornàvem cap a Morondava des de Bemaraha, on havíem pogut contemplar i deixar-nos-hi la pell, en els Tsingys, i mai mes ben dit, perquè aquelles roques tallen i ...com tallen!! Dons si, mentre tornàvem, vàrem decidir anar a veure els baobabs amoureux (enamorats), que la veritat tenen mes nom que interès fotogràfic, just per el camí de tornada ens vàrem topar amb aquests baobabs dispersats al voltant d'un petit llac, on vàrem poder-hi fotografiar la posta de sol, però just al darrera s'estava produint aquest efecte anomenat "cinturó de Venus", just quan la terra fa una ombra que es projecta en el cel en forma de un to blau fosc per sota de l'anella rosada fruit dels darrers raigs de sol que es van per...