El racó dels meus somnis

Per la darrera entrada d'aquest 2011 he pensat en posar una posta de sol, l'acabament del dia simbolitza l'acabament de l'any i he triat aquesta foto del massís de Cotiella, emblemàtic perquè en el seu interior hi ha l'Ibon de Plan o Basa de la Mora, lloc on segons una antiga llegenda, a la nit de Sant Joan s'apareix una princesa mora als purs de cor...hi tindré que tornar per aquelles dates per fer una petita comprobació. ;-) Aquest massís no té cap cim que superi els 3.000m., però el mateix Cotiella, que li dona nom, està en 2.912m. i per aquestes dates el sol és posa darrera seu. Vàrem poder veure i captar tota la seqüència aquell dia i aquesta foto recull els darrer raig de sol il·luminant els cims més alts i uns prats d'herba cremada pel fred que teníem sota els nostres peus, que es varen tenyir de color poc a poc fins agafar aquests tons taronja intens i formar unes ombres fortes; gairebé fregant el negre pur, omplint i donant vida i sentit a una fo

Vaig anar a l'Ibon de Plan amb la intenció de fer una foto que portava al cap per felicitar-vos les festes de Nadal, ho tenia tot previst...tenia que ser de nit, tenia que haver-hi neu i gel i un toc de calidesa, la vaig fer...potser fins i tot algun dia la penjaré al bloc...però no és aquesta d'avui. Com que no crec en les casualitats, us explicaré l'historia d'aquesta foto i  potser podreu entendre el perquè d'un canvi tan soptat. La localització és el Col du Portet, just al cim i molt a prop del lloc on vàrem deixar el nostre cotxe. Va estar una sortida a l'aventura, teníem un destí i un objectiu: El Pic de Bastan i els seus llacs, que dit sigui de pas, vàrem assolir...però a la tornada, després de més de 3 hores i mitja de caminar, ja gairebé sense llum, cansats, enfredolits i amb ganes d'agafar el cotxe per fer el llarg camí de tornada cap a Bielsa, ens va sorprendre la llum rosa del cinturó de Venus que feia ressaltar les muntanyes nevades que teníem

Fa uns dies vaig estar per el Pirineu Aragonès, aprofitant dos factors decisius, que no hi havia neu a cotes baixes i la direcció de la sortida de sol en aquesta època. Teniem els objectius bastant clars de bon principi, junt amb el Pere Vila havíem planificat aquesta escapada amb molta il·lusió i cura...però ens vàrem trobar amb el Javier Vecino , autentic coneixedor de la zona a mes de ser un gran fotògraf i apart de gaudir de la seva companyia una tarda/nit al Ibon de Plan, ens va "desbaratar" tots els plans que teníem amb les seves suggerències, que per sort vàrem creure i vàrem adaptar les següents sortides a les seves indicacions. La veritat es que va encertar de ple cada un dels llocs, desconeguts per nosaltres i que segurament mai haguéssim trobat per el nostre compte. Un clar exemple es aquest circ, el de Barrosa , on la natura ens va obsequiar amb la metamorfosi de llum i color que podeu comprovar en les dos fotos de sota, una feta cap al final de la sessió.

Com molt ja sabeu, aquest passat octubre vaig estar per terres càntabres, era com sempre un viatge planificat amb detall, localitzacions escollides, decisions madurades durant uns sis mesos de treball per poder treure'n un bon profit fotogràfic en la setmana que estava per allà. Un dels objectius mes evidents era la Costa Quebrada i en particular la platja de La Arnía, volia veure una sortida de sol com cal, be, ja m'enteneu, amb colors i llums extremes. Cada dia em vaig llevar moooolt d'hora per ser al lloc abans de que qualsevol llum natural fes acte de presencia...els dos primers dies va ploure...els tres següents el dia va començar gris i amb una banda de núvols gruixuts que no varen deixar passar la llum del sol...tant sols ens quedava un dia i la veritat es que estava cansat física i mentalment...vaig estar a punt de tirar la tovallola quan aquest darrer dia a les 6:00 del matí miro per la finestra i veig TOT el cel estrellat...Merda!!! vaig pensar...marxarem sense

Com ja tots sabeu, dissabte passat es va inaugurar el Foto-Montseny 2011 i les diferents exposicions i des d'aquí volia transmetre el meu agraïment a tots els que hi vareu assistir, als companys d'exposició i als organitzadors , dons la seva feina s'ha notat i aquesta festa de la fotografia de les nostres comarques ha agafat un resó i una dimensió que pocs podien imaginar. No cal dir que els actes del dissabte varen estar tot un èxit, des del mini-taller de l' Oriol Alamany, passant per la magnifica masterclass impartida per Ell mateix sobre la fotografia de paisatge i que a tots ens va deixar molt engrescats i realment se'ns va fer molt curta. I acabant amb les presentacions de cada exposició, amb la presencia de les autoritats i d'algun canal de TV regional i estatal. Fet aquest incís volia parlar-vos del difícil que ha estat triar unes poques fotografies per representar aquest projecte/viatge...de les mes de 1.300 fotos que vaig portar-me, en tenia un

Un instint bàsic del home, des de sempre, ha estat volar...ja des de molt antic havia fet proves amb diferents artilugis per tal d'emular als ocells amb mes o menys fortuna fins l'arribada de l'avió. Jo no he estat una excepció, des de petit que m'agraden els avions i les alçades, recordo la primera vegada que vaig agafar un avió, va estar per anar a Mallorca...tot just havia fet 18 anys, eren uns altres temps, molt diferents d'ara, on no hi havien tants mitjans...i em va impressionar i agradar molt. A aquella primera experiencia, li varen seguir unes quantes mes, passant per helicòpters, globus, avions de tota mena i el cap de setmana passat un ultralleuger. Castellfollit de la Roca Us tinc que dir que aquesta ha estat la vegada que m'he sentit mes "ocell", el vent a la cara, el fred, la velocitat..que vaig trobar a faltar en els viatges en globus...la pau, la fragilitat...m'hagués agradat veurem la cara, dons segur que en ella s'hi ref

Una vegada, ja fa molt anys, vaig veure a fotonatura una fotografia que em va meravellar, es tractava d'una fageda molt petita que hi ha a la província de Biscaia, de nom Otzarreta, però mes conegut entre els fotògrafs de natura com el " Bosc de Isabel ", referint-se a la Isabel Diez San Vicente , una gran fotògrafa vasca, de la que us recomano la visita a la seva web si encara no la coneixeu i amb qui compartiré exposició a Arbúcies, junt amb l' Oriol Alamany , el Vicenç Gimeno i Josep Guiolà , dintre del Foto-Montseny 2011 que comença el 26 d'aquest mes i que estarà allà fins a primers de gener de l'any vinent. Com deia, al veure aquesta fotografia...vaig dir-me algun dia tinc que veure això amb els meus propis ulls i ha estat així, aquest any hi he estat per tercera vegada, de fet cada cop que passo per Biscaia vaig a donar-hi una ullada, esperant trobar-hi aquell toc de boira que la fa diferent entre mils i ja demanant l'impossible, que el riuet ba

Avui us presento un altre lloc de culte per els fotògrafs de natura, el Parc Natural del Monte Santiago , que està situat al nord de la província de Burgos just passat el Port d'Orduña, es un Parc on l'emblema principal es una petita fageda que te el terra format per un empedrat on el pas del temps i la meteorologia ha creat una mena de catifa de roques rectangulars cobertes de molsa.   (L'empedrat, la icona del Parc) El lloc es immens, per una banda el camí acaba a un mirador on es pot veure el Salt del Nervión, que val la pena no perdre-se'l i per altre en un laberint de petites fagedes joves i boscos caducifolis.   (Natura morta) En el meu darrer viatge hi vaig dedicar un dia, un dia escollit escoltant els partes meteorològics, esperant trobar-hi boires i pluja, però la boira la vàrem veure camí del parking i es va esfumar ràpidament, la pluja en canvi ens va acompanyar tot el dia...i va contribuir a "treure" aquest colors pujats de to que d'a

Aquest cop no hi haurà foto a l'entrada, només es per fer-vos saber que he estat convidat a participar en el Foto-Montseny d'aquest any a Arbúcies amb una selecció de 20 fotografies juntament amb quatre companys mes, als que admiro i us recomano que no us perdeu la seva mostra. Ha estat tota una experiencia triar 20 fotos per l'exposició, espero que us agradin... Ens hi veiem allà!

He estat uns dies per terres càntabres, el meu objectiu principal era la Costa Quebrada, un lloc idil·lic per els amants de la fotografia de natura i de costa en especial. Però buscant destins per complementar el temps que hi ha entre la sortida i la posta de sol, vaig topar amb informació sobre aquesta Cova de Coventosa i em va agradar el que vaig veure. l'Antonio observant una columna gegant d'uns 30m. Vaig posar-me en contacte amb els nois de Zalama  per tal de demanar informació i assessorament, dels que tinc que destacar la seva amabilitat, especialment al Martín (logística) i sobretot al Antonio, que va estar el que ens va fer de guia, company i model en l'aventura subterrània, ajudant-nos fins i tot amb la il·luminació extra del seu potent frontal. També tinc que fer una menció especial a  Vicente Benedito de Fotonatura, per els seus consells i assessorament. La famosa "Sala de los Fantasmas" L'experiència realment va estar única per nosaltre

Aquests darrers dies he estat per el Parc Nacional d'Ordesa amb una colla d'amics i companys que ens unien dos vincles en comú: La natura i l'Iñaki Relanzon , que ens ha fet de guia espiritual. El nostre objectiu era poder captar la tardor en tot el seu esplendor allà dalt, però aquest any la meteorologia ens ha jugat una mala passada i encara que si hem trobat "colors" no han estat tants com esperàvem, però el pla B ha estat potser millor fins i tot. En resum ha estat un cap de setmana amb molt bona companyia, molt distret, divertit i amb alguna foto interessant al sarró. He volgut sintetitzar una de les estampes mes característiques del lloc on ens allotjàvem, la Peña Montañesa , una muntanya amb personalitat pròpia i que vaig poder gaudir en dos llums extremes, tant de posta (la de dalt) com de sortida (a sota), a destacar que les dos imatges estan fetes de la terrassa de l'alberg. Segurament en propers dies hi hagin mes entrades, dons el cap de se

Que el temps va a la seva bola ho tenim mes o menys clar, ara, aquest any sembla que s'emporta la palma, aquest matí aprofitant que faig unes petites vacances, m'he apropat a les dos fagedes que tinc mes a la vora de casa. De fosc m'he plantat a la Fageda d'en Jordà amb moltes ganes, dons havia una boira densa, però ha estat sortit d'Olot en direcció a Cala Guapa que la boira ha quedat en un no res, de totes maneres i com ja estava allà he volgut anar a donar-hi una ullada i de pas veure sortir el sol entre mig dels seus arbres. Havia molta fulla al terra, amb coloret de tardor, però les que no havien caigut eren verdes ....verdes...., ho veureu millor en la següent foto feta només uns instants abans de la primera i amb molt menys contrast lumínic. Com encara era aviat, he decidit anar a la Grevolosa i aquest cop si he encertat, estava tota coberta de boira. Sense entretenir-me he anat directe cap a una localització que ja tinc mes o menys estudiada, però a m

Un bon dia, desprès de fer moltes i moltes fotos, agafes una selecció de les que creus que son les millors, les mires, les analitzes i... en totes hi veus errades, algunes de "bulto", algunes "perdonables"...algunes tècniques, altres de regles de composició...no hi eres al millor moment de llum....haguessis pogut utilitzar un filtre o has escollit un amb la graduació equivocada per el moment de llum... Dons be, aquell dia, sense adonar-te has "crescut" fotogràficament, quan ets capàs de veure que tot el que has fet i tot el que fas es pot millorar i que simplement et queda un camí molt llarg per recorre si vols continuar avançant...que saps que el que ara et sembla bo demà et semblarà que ho podies haver fet millor...aquest dia.... estàs en el camí correcte. Recordo el primer dia que vaig escoltar en persona a José B. Ruiz com parlava de que portava mes de 10 anys estudiant composició i no veia el final... no vaig entendre perquè ho deia, ara estic

Feia dies que ho tenia senyalat a l'agenda, el dissabte 8-10-2011 serà la pluja de dracònids (pols del cometa 21P/Giacobini-Zinner)  mes important des de 2002, segons es podia llegir en algunes webs de refª en observació de meteors, però aquest any també coincidia amb la lluna al 85 % de la seva màxima lluminositat i amb que el moment mes àlgid seria abans de les 20:00 quan encara hi havia massa llum per poder apreciar-ho be. Encara de clar, tot observant una magnifica i acolorida posta de sol, ens vàrem dirigir amb la Laia i la Montse cap al lloc on acostumo a fer aquest tipus de nocturnes i que principalment he escollit per la proximitat des de casa (30 minuts) i per la inexistent contaminació lumínica, cosa molt preuada per els que ens agrada fotografiar els estels. Arribem al lloc i Ohh!!! Sorpresa, tres nois amb una tenda de campanya i un 4x4!!! Mai havia trobat ningú allà tret d'algun animaló que s'espantava mes que jo. Vàrem tenir un petit diàleg i ens varen dir

Fa pocs dies vaig veure varies fotografies de diferents companys de la platja de Barrika, si no arriben a dir on era no hagués reconegut la platja...hi he estat en tres diferents ocasions i mai l'havia vist tant canviada, la sorra ha envaït l'espai que hi havia entre els flysch, les famoses cues de dinosaure han quedat minimitzades, evidentment, continua essent Barrika i te el seu encant i les mil composicions fotogràfiques que fan la delícia de qualsevol fotògraf de natura, però per mi han perdut part, bona part, de la seva personalitat.   Avui li he volgut dedicar una entrada amb una foto feta la passada tardor, un dia amb el cel ras, però que com sempre si esperes el moment oportú en pots treure alguna imatge que valgui la pena haver baixat tantes escales com s'han de fer per arribar a aquest indret.  Per fer quelcom diferent, vaig esperar que el sol estès gairebé a punt d'amagar-se a l'horitzó i que els darrers rajos il·luminessin lateralment els flysch, a

El temps que està fen aquests dies no es gaire propi de l'estació que ens trobem, la temperatura es molt mes alta del que tocaria per aquestes dates. Recordo quan era petit que ja a finals d'agost sentia dir a al gent gran: "ja s'ha acabat l'estiu..." i a finals de setembre ja teníem el rebost ple de bolets, els boscos havien agafat aquells colors inequívocs de tardor i nosaltres portàvem mes roba al damunt... Segurament serà consequencia del canvi climatic o no, potser només una tardor calorosa d'aquelles que estadisticament es donen cada no se quants anys...sigui el que sigui, avui em venia de gana publicar una foto de tardor i com no? de Fageda, de la que tinc mes a prop de casa, la Fageda d'en Jordà. Aquesta foto està feta en una tarda plujosa de l'any passat en que per un moment es varen obrir els núvols i el que primer era una tímida llum en mig dels arbres, va donar pas a uns quants rajos incontrolats i a l'aparició de la boira, va e

Desprès de dos mesos d'inactivitat fotogràfica aquest matí li he tret la pols a la càmera, junt amb el Jordi , hem anat cap a l'Escala, als dominis de l'Esteve. Eren les 6:00 del matí quan ens hem trobat al lloc predeterminat i encara a les fosques ens hem dirigit cap a la localització que l'Esteve ens tenia triada. S'intuïa un matí ennuvolat, tal com deien les previsions meteorològiques, però tot mirant al cel hem vist alguna estrella, bona senyal he pensat, encara tindrem sort... Arribem al lloc i no es veia res, amb els frontals hem recorregut algunes roques per buscar els enquadraments millors, però desprès de consultar el TPE i "situar" els graus amb la brújula del iphone, ens hem adonat que el sol sortia ja molt cap a la dreta del lloc on ens hagués agradat...be, serà qüestió d'improvisar composicions i resoldre alguns problemes que es presentaven...total, he utilitzat el polaritzador per donar vida al fons marí i un degradat invers de tres

Aquesta es una pregunta que segurament ens hem fet tots els que ens dediquem a recorre les costes, les muntanyes i els boscos...normalment en hores intempestives... Dons Jo no tinc la resposta, us posaré uns quants exemples de fotografies de natura, on hi ha presencia humana, companys d'afició i amics amb qui he compartit molts bons moments. Us toca a vosaltres decidir si aquest tipus de fotografia us agrada o fent una simulació mental, us imagineu el mateix lloc sense la figura humana, i si aquesta us agrada mes. Sortida de sol al Cap de Creus, primer lloc d'Espanya on es pot veure. (Jordi Garcia) Sortida de sol a S'Aguia, un lloc tan maco, com dificil de fotografiar. (Jordi Amela) Llargues exposicions a La Foradada, amb bon caudal desprès de les pluges de la primavera passada. (Neus de Saavedra) Damunt el "Morro de l'abella" fotografiant el salt de Tirabous, al Cabrerés. (Sergi Monsergur) Captant la tardor en una fageda, al Bergued

Avui volia compartir amb tots vosaltres una imatge d'aquelles que ja tens prefixada abans d'anar a un lloc, un clàssic com diuen ara, potser si, però per això s'ha de deixar de fer??. No se quants anys fa, però un dia molt llunyà vaig veure una foto de l'Oriol Alamany en el seu llibre Aigüestortes, (que per cert us recomano..) d'aquest mateix lloc, amb un enquadrament diferent, mes ampli, però també amb un toc de rosat. Em va agradar molt i em va fer venir ganes de veure-ho en directe, amb unes llums màgiques i irrepetibles, dons el lloc ja de per si té una...mística...que atrau. Va estar a principis d'estiu, quan amb el Jordi Amela i l'Enrique Mariscal , vàrem anar al refugi d'Amitges, amb els objectius ben definits i amb moltes ganes de veure i viure un gran moment de llum... Però un cop allà i durant tota la tarda, el vent esborrava qualsevol intent de fer un bon reflex, podíem fer alguna foto, teniem l'enquadre, però ens faltava la mitat i

Ja tenia ganes de "tornar" a la nostra costa, un viatge com el del Juliol passat està molt be, molt llocs increibles, moltes fotos, molts quilometres...però entre tant garbuix va be agafar una pausa... i a fe de Deu que l'he agafat. Ja ha passat prop d'un mes i mig i només he sortit dos cops amb la càmera... però ja es hora de posar-me en modo "ON" dons la tardor i la temporada de bones llums a la nostra costa s'apropa.... Avui us deixo amb el moviment d'aquestes onades, com si esperes que una d'elles se m'emportes... amb els peus, no, a dir veritat, amb l'aigua fins a genolls... m'hi hagués passat hores contemplant aquest va i ve...va i ve....

Totes les histories tenen un començament i un final i com a tal, aquest viatge a Islàndia, amb aquesta entrada donaré per acabat el relat en forma d'etapes que he anat fen darrerament. Però no us volia deixar sense dos del objectius que em varen portar a conèixer l'illa i que m'hagués sentit molt frustrat de no poder-los veure, dons feia molt de temps que els anava al darrera, us podria dir mesos, però no, anys!!! Potser quan llegeixin això els companys de viatge entendran part de la meva "obsessió", potser no, però aquí sintetitzo la culminació d'un somni, estar davant llocs que tenia al cap, en hores i amb llums fora de lo normal per una persona que va de viatge, de vegades això pot ser dur, pot portar a equívocs i malentesos... Abans de tirar mes avall, volia demanar disculpes a tots ells/elles per tenir que "aguantar-me" durant aquests moments.... molt importants per mi, potser no tant per ells/elles, amb uns objectius totalment diferents. En

Islàndia es un país de salts d'aigua, no, millor dit, de cascades, dons la dimensió de la majoria es mes que un simple salt... i, entre totes elles, que ni han moltes i de totes formes i mides, la que em va impactar mes va estar Godafoss, que traduït vol dir "La Cascada dels Deus". Aquella tarda la llum no era cap virgueria, però a mida que s'anava fent mes fosc aquell lloc adquiria una màgia especial, una llum que em va permetre fer molt llargues exposicions i captar el "sentiment" que em produïa veure aquell espectacle de la natura, de fet, durant molts de dies, quan algú m'ha preguntat per la que creia la millor foto del viatge...deia sens dubte, una de Godafoss... (que ara mateix no puc publicar perquè està "esperant noticies" ;)...), però us deixo aquesta, on hi ha el Jordi G . amb el trípode plantat, per captar tota la magnitud des del cim. Molt a prop d'aquest lloc hi ha el trencant per anar cap a la zona de Askja, una zona que mol

La zona de Krafla al nord d'Islàndia, es el mes proper a un volcà en erupció que he vist mai, tot està ple de fumeroles, de basses de fang bullint, d'esquerdes, d'estanyols plens d'aigua sulfurosa, de...de.... de tantes coses que et fan pensar que aquella zona està "viva" i que es molt jove... Aquesta foto es d'un centre d'energia geotèrmica a prop de Myvatn, que al veure com quedava el cel, poc desprès d'amagar-se el sol...SI, d'amagar-se el sol...jeje...(no em demaneu quina hora era....) vàrem decidir parar i fer un parell de fotos, ara i ja desprès d'un bon temps...m'alegro que així ho féssim i tenir aquest moment documentat, dons l'espectacle s'ho valia i em permet tornar a reviure'l... I aquí es poden veure els grans contrastos que hi ha per  la zona, en una mateixa foto, tenim parts de terra amb sofre sec, un estanyol de aigua sulfurosa, una zona de lava i al fons muntanyes de colors... es pot demanar mes???

Un lloc emblemàtic d'Islàndia es aquest llac, on el glaciar Vatnajökull es fon per arribar al mar, mica en mica, trosset a trosset, es va esmicolant, agafant formes capritxoses i lentament es va diluint en l'oceà com si d'un sucre dins al cafè es tractes. Hi vàrem arribar cap al tard, i mes tard que se'ns hi va fer..., dons no veiem el moment de marxar a dormir, hi havien molts de núvols, gens espectaculars, molt densos, però amb aquella llum difosa, tampoc hi havien ombres i ens va permetre fer alguna foto "curiosa", amb un ambient especial. Vaig poder anar passejant per la vora del llac fins a un dels extrems, descobrint racons i formes capritxoses que la natura ens va voler mostrar...van estar uns moments molt intensos ;) En canvi, el matí va estar assolellat, amb núvols trencats, que donaven mil variants per composar, però ell lloc havia perdut el misticisme i la màgia de la nit, estava content de poder-ho contemplar, però no trobava la  motivació "