El racó dels meus somnis

Una de les fons d'inspiració que m'han motivat des de sempre, ha estat la cançó de Sopa de Cabra "Camins" i sobretot l'estrofa que diu: " Camins vora les estrelles,  Camins que ara no hi son" però com que aquesta cançó i aquest grup ja han estat protagonistes altres vegades, aquest cop vaig optar per "Boig per Tu" de Sau i la seva estrofa: "em passo els dies esperant la nit." Era una nit freda de gener, havia anat amb la meva filla a esperar l'arribada de les Quadràntides al Pirineu gironí però... tenia el lloc, tenia la nit, tenia paciència i tenia bona companyia, que més es podia demanar?? Si, heu encertat!! La pluja d'estels!! Doncs no, aquella nit no en vàrem veure desfilar ni una però encara que el termòmetre del cotxe marcava uns -12º graus i que la més elemental lògica aconselles girar cua i anar cap a casa a la vora del foc, ens vàrem dedicar a fer proves sota un sostre estrellat dels més bonics que és pode...

Aquest passat 12-7 hi va haver una forta tempesta solar amb una ejecció de plasma molt i molt forta que ens ha tocat de ple i ha provocat que es veièssin aurores en latituds molt baixes tant a Europa com a Amèrica i en tots dos hemisferis. Al veure en la majoria d'informatius la noticia, m'ha vingut a la memòria una de les nits més potents que vaig viure a Noruega aquest hivern passat i en volia compartir una part amb vosaltres amb aquesta fotografia.   Canon 5D Mark II + Samyang 14mm f/2.8 a 12" Per ambientar l'escena us diré que era bastant passada la mitja nit, estàvem al cim d'unes pistes d'esquí, feia un fred diguem que "important", no havia menjat res des de la tarda, portava cap a 150 fotos d'aurores i estàvem mirant cap al oest perquè era per on entraven les llums del nord aquella nit. Quan em vaig donar la volta i vaig veure aquest remolí de colors que arrancava al cim de la muntanya que teníem més a prop i envoltava l'Óssa Ma...

Una nit d'estiu qualsevol en el Pirineu, tres elements: Antares , l'estrella, característica, mística i espectacular, la meva preferida , l'escorpí, la constel.lació que alberga a l'esmentada Antares i que dona llum, sentit i color al centre de la Via Làctia i el pi , el pi d'Amitges. Tres elements que volia reunir en una foto i amb aquesta idea i desprès de consultar repetidament el TPE i l'Stellarium vaig intentar portar-la a terme a prop del refugi d'Amitges, en un lloc molt conegut i concorregut per els amants de la natura, la muntanya i la fotografia, no necessàriament per aquest ordre. Una de les inquietuds que tenia es veure si podia "capturar-ne" el reflex, sempre parlant d'una sola foto. Enfatitzo en una sola foto, doncs ara està molt de moda el fer dos i tres o fins i tot mes captures, una per el cel, l'altre per el reflex, l'altre per el primer pla..etc... i aquí hi ha sols una imatge, sense llum artificial i essent ...

Feia dies que ho tenia senyalat a l'agenda, el dissabte 8-10-2011 serà la pluja de dracònids (pols del cometa 21P/Giacobini-Zinner)  mes important des de 2002, segons es podia llegir en algunes webs de refª en observació de meteors, però aquest any també coincidia amb la lluna al 85 % de la seva màxima lluminositat i amb que el moment mes àlgid seria abans de les 20:00 quan encara hi havia massa llum per poder apreciar-ho be. Encara de clar, tot observant una magnifica i acolorida posta de sol, ens vàrem dirigir amb la Laia i la Montse cap al lloc on acostumo a fer aquest tipus de nocturnes i que principalment he escollit per la proximitat des de casa (30 minuts) i per la inexistent contaminació lumínica, cosa molt preuada per els que ens agrada fotografiar els estels. Arribem al lloc i Ohh!!! Sorpresa, tres nois amb una tenda de campanya i un 4x4!!! Mai havia trobat ningú allà tret d'algun animaló que s'espantava mes que jo. Vàrem tenir un petit diàleg i ens varen dir...

Fa uns mesos vaig descobrir un cim a l'Alta Garrotxa on en una nit sense núvols es pot observar el cel amb una claredat aclaparadora. Una de les avantatges es que hi puc accedir-hi amb el 4x4 fins el cim mateix, el que hem permet guarir-mi quan fa molt fred o simplement quan faig una llarga exposició, tipus circumpolar. He volgut acomiadar l'any al meu bloc amb aquesta imatge nocturna, com a exemple d'instants únics que he viscut aquest 2010 i com a desig i propòsit per el 2011 de seguir-ne buscant i compartint, esperant que cada cop siguin mes sorprenents i mes impactants, dons aquesta obsessió que tinc per afició i que anomenem fotografia, sovint m'ha portat a veure, viure i captar instants inimaginables , que, quan no estas ficat dins aquest mon, no et pots ni imaginar, a fer-me particip de meravelles de la natura que semblava que estaven allà esperant que arribes jo amb la càmera, tal com deia l'Ansel Adams: «Hay ocasiones en que llego a un lugar en el momen...

Feia dies que tenia ganes de fer una circumpolar on per la llum i color no es pogués distingir massa si era de dia o de nit, simplement que el que ho determinés fos les traces deixades per les estrelles, be, aquest divendres passat, vaig veure com el cel es netejava de núvols i deixava entreveure que a una mica d'alçada hi hauria una atmosfera transparent, els ingredients necessaris per dur a terme el meu projecte. En segons vaig determinar el lloc en qüestió i m'hi vaig dirigir ràpidament, l'enquadrament tenia que ser quelcom mes original que les "tradicionals" fotos de circumpolars sempre amb la Polar en un del terços superior, vaig decidir centrar-la, com si d'un remolí es tractes i gràcies a una llarga i única, exposició de 1.800 segons, donar vida i color al entorn que m'envoltava. Fins i tot es varen afegir a "la festa" uns petit núvols alts, que emergien per sobres el Pirineu i van donar el toc càlid que trencava la fredor de la foto. ...

Des de fa temps que estic penjat per la nocturnitat, com he comentat en repetides ocasions, be, i per experimentar noves tècniques i noves maneres d’immortalitzar l’espai. La foto d’avui es una mostra de com es pot arribar a un mateix fi de diferents maneres, abans quan volia fer una circumpolar, tirava unes quantes fotos de varis minuts i les unia amb un programa que es diu Starstrail, amb uns resultats.... mes o menys... però... si una mica artificials o al menys era la meva apreciació, dons be, aquesta d’avui es una circumpolar d’una sola exposició, de 20 minuts i amb la complicitat del cel, dons la poca contaminació lumínica que hi havia m’ha permès penjar la foto sense gairebé cap mena de processat, aquesta es ja la primera que me deixa una mica mes satisfet, dons a les traces no s’hi veu cap puntet entremig que revelaria la pausa entre foto i foto i que delataria un muntatge fet amb el programa abans mencionat. També ha jugat a favor meu, la poca fressa que dona la meva càmera...

Divendres passat per fi vaig aconseguir una circumpolar complerta, el resultat aquest cop es lo de menys, la meva fita era fer-la complerta, ja vindran composicions i llums millors.. espero.. però de moment us deixo amb el resultat de 40 minuts d'exposicions a f/4.0 a ISO 100 a 17mm amb el Canon 17-40 F/4.0 L, cal dir que el la llunyania es veu contaminació lumínica, però el poble mes aprop del lloc on estava, en aquella direcció, estaria a mes de 30 kms, lo que ha estat una experiència per comprovar l'abast tant gran que te aquesta contaminació i dir també que el que sembla il·luminat a l'avet i terra es fruit de la llum indirecte dels nostres frontals, que amb estona va agafar l'arbre com a llum parasita.

Llarga exposició, de 300 segons a les agrestes roques de la Costa Brava nord, tot i aprofitant la lluna plena per "omplir" de color les roques del primer pla i poder captar la densitat i color dels núvols, com una mena de fumarola a l'estil indi, va estar una sort la tramuntana que bufava i que va ajudar a donar dinamisme als núvols. Una curiositat.. es que es va fer a les 2:00 de la nit en punt :) Bon cap de setmana!! Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM, a 17mm, 301 seg.  a f/4 ISO 100, trípode, cable disparador.