El racó dels meus somnis

Un títol original i que no té res a veure amb la fotografia per encapçalar aquesta entrada d'avui, no sabia com la podia titular i m'ha sembla una bona idea recórrer a aquesta cita. El perquè de tot és senzill, en les darreres dues setmanes al menys 5 companys/es de feina m'han preguntat per "una bona càmera" per començar en aquest mon... Suposo que la resposta ja la sabeu i podria ser en tots els casos la mateixa... "qualsevol càmera és bona per començar", NO és el més important i si et gastes molts diners en un equip sense saber si realment t'agradarà la fotografia o si li podràs treure el suc, has pres una decisió equivocada i de la que segurament t'en penediràs en el futur. La primera frase que em surt de la boca és: - "Jo no soc cap expert en càmeres", en els darrers 8 anys només n'he tingut dues, bé una encara la tinc i ja té més de 4 anys... Una de les altres preguntes freqüents sol ser: quina marca de filtres utilitzes?...

Avui us proposo una foto de Cala Frares, a Lloret de Mar que té la seva història i que em venia de gust per la llarga temporada sense anar a la Costa Brava a fotografiar, de fet no recordo ni la darrera vegada que hi vaig estar amb aquest propòsit però si de la tarda que vaig fer aquesta foto, concretament el 31-1-2015 o sigui que fa prop de un any... Aquesta era una de la sèrie que em guardava per presentar a la categoria de Girona Natural al Montphoto però al haver eliminat aquesta categoria ja no té sentit tenir-la a la "nevera" Curiosament no hi vaig anar en busca de cap tempesta, sinó de un canvi de temps que anunciaven al telenotícies migdia de TV3, de fet ens vàrem trucar amb el Jordi Amela i ràpidament ens vàrem posar d'acord. Va ser carregar l'equip i sortir cap a Lloret amb la intenció de tenir una bona posta de sol en alguna de les cales de la localitat però a l'alçada de Girona el cel es va cobrir de una immensa capa de mamatus o mamatocúmuls, uff...

Un dels llocs que m'han sorprès més en la primera visita ha estat Bardenas Reales de Navarra, la primera vegada que hi vaig estar va ser fa més de 30 anys, fent el servei militar les vàrem vorejar quan anàvem de "maniobres", aquell petit contacte em va servir per veure que aquella terra desèrtica tenia una forta personalitat i em va deixar moltes ganes de tornar-hi tranquil·lament per fer-hi una visita com cal. No va ser fins a principis d'estiu del 2.001 quan hi vaig tornar, aquest cop amb BTT per fer la dura "Extreme-Bardenas", fet que vaig repetir tres vegades més. A la memòria m'hi quedaven molts racons però un en especial, el Castildetierra , la icona de Les Bardenas Reales de Navarra, peculiar, inconfusible i amb una potència espectacular va ser el meu objectiu durant moltes escapades, molts viatges al nord (Astúries, Cantàbria, Pais Basc) acabaven en aquest lloc, de matí, de tarda, de nit... sempre se m'ha resistit, no he tingut la sort de...

L'entrada d'avui correspon a una de les visites que vàrem fer la setmana passada al Torcal de Antequera (Malaga), un lloc del que no tenia cap foto que em cridés l'atenció, ni de nit ni de dia i que vaig escollir especialment com a cloenda del nostre viatge per Andalusia ja que anteriorment no m'havia deixat mai indiferent personalment però si fotogràficament. Els dies que hi vàrem estar varen coincidir amb la pluja d'estels de les Perseides, les famoses Llàgrimes de Sant Llorenç i us puc assegurar que ho vàrem gaudir de valent. La mostra d'avui inclou el famós "Tornillo" i la vaig fer desprès de deixar les maletes al hotel el primer dia i encara que sembli difícil de creure, la nit va ser serena, freda i estrellada com mai, com a anècdota, la guilla que recorre els diferents laberints càrstics de la zona ens va donar la benvinguda aquella mateixa tarda i també la nit següent, suposo buscant menjar per les recent nascudes cries i fent de model impr...

Darrera entrada abans de començar unes curtes vacances d'estiu, volia posar una foto que representés algun dels bons moments viscuts en el que va de 2015 i m'he recordat d'aquesta posta de sol èpica a les Illes Canàries que ens va sorprendre gratament camí de tornada per sopar. Quan estava esperant que el sol s'acabes d'amagar per l'horitzó m'imaginava aquest lloc a l'època de la seva formació, fa milers d'anys, potser amb animals ja desapareguts o potser amb els nostres avantpassats lluitant per una peça de terra. Bones vacances als que en feu i fins a la tornada!!

La platja de Campiecho a la part occidental d'Astúries és un lloc que no et deixa indiferent, té una força natural impressionant i no hi ha cap rastre humà, jo el vaig descobrir al 2011 gràcies al José Fernández que m'hi va acompanyar i encara que actualment està molt fotografiat, cada cop que hi he anat m'ha mostrat una cara diferent, les primeres vegades varen estar sempre sota una fina pluja o amb molts núvols, sense gaire color, es podria dir que no hi he tingut sort però també soc molt conscient que mai tindré les mateixes oportunitats que la gent que viu als voltants. Tot i això la darrera vegada que ho vaig visitar, vaig tenir uns instants de "bona llum", el sol a punt d'amagar-se va il·luminar per uns instants la gran roca característica i va donar un breu contrast de llum i color fruit del qual va sortir aquesta imatge, tants sols en tinc tres amb la roca il·luminada del total de la sessió. Pocs instants desprès tota aquesta àrea estava a l'om...

Aquest hivern està sent una estació de forts vents, la majoria del nord i en concret, tramuntana, aquesta meteorologia no sol ser favorable per els interessos fotogràfics, portant en la majoria de casos, monotonia i cels blaus. En canvi el vent de ponent ens assegura en un percentatge molt alt, cels i colors interessants per la fotografia de natura, curiosament, això no es reflecteix de la mateixa manera en la resta de la península, per exemple, en les costes gallegues o asturianes, el ponent sol ser sinònim de pluges i és el vent del sud el que a ells els hi provoca el mateix efecte que ens fa el ponent a nosaltres. Això fa més certa la dita: "Mai bufa el vent al gust de tothom!!" Canon 5D Canon 17-40mm ISO 200 17mm  f/10 0,5 seg GND 0,6 Lee Tot aquest rotllo per mostrar una foto dels Ponts de Canyet, feta en un dels períodes de ponent durant l'hivern, on vaig tenir la sort de gaudir d'un espectacle de colors al cel i de bravura al mar, cíclicament unes quante...

Amb la foto d'aquesta setmana no hi ha cap més pretensió que intentar transmetre tot el que vaig poder viure en un lloc perdut a les HighLands islandeses (realment aquest lloc no té cap nom, està al mig del no res...), un cap vespre on la natura es va posar d'acord per mostrar el veritable "Imperi dels Sentits" en forma de paisatge. Veure com la llum s'esvaïa lentament i els núvols anaven agafant tota mena de colors càlids va estar una gran recàrrega d'energia,  amb un silenci absolut només trencat per el moviment de l'aigua et dones compte de la gran connexió que tens amb la Natura i la capacitat que té de mostrar de tant en tant les seves millors gales. Crec que ja fa massa temps que no marxo de viatge i això m'està afectant més del compte... Espero posar-hi remei ben aviat ;-)

Avui no allargaré gaire el text, només us vull convidar a reflexionar i a triar el que per el vostre criteri és la" bona llum " si és que alguna de les següents fotos la reflexa. Aquesta va ser una de les qüestions que es va debatir durant el viatge i que per el que veig i llegueixo en altres blocs/webs no acaba d'estar del tot clara... el que em porta a preguntar-me si cada moment té una bona llum?? i que no és pot afirmar categòricament que hi ha una que sobresurti per damunt de les altres. Totes estan fetes a la llacuna glacial de Jökulsárlón, no hi han més de 15 metres de distancia entre una localització i altre i el "gap" horari és de 10 hores entre la primera i la darrera. 19:30 p.m. 19:53 p.m. 20:12 p.m. 5:55 a.m. Tots els WB estan escollits manualment "in situ" per contrastar els resultats obtinguts amb la realitat del moment i porten lleugers retocs en LR 5

Per els comentaris que alguns heu fet en l'entrada anterior he vist que molts desconeixeu l'existència de la laurisilva, això m'ha fet pensar que possiblement també hi haurà molta gent que desconeix una altra planta endèmica de Tenerife, el tajinaste vermell. Va ser un altre dels meus objectius del darrer viatge i avui us ela presentaré. És una planta biennal, que floreix durant un curt període de temps a final de la primavera i les flors es tornen d'un vermell intens que dura molt pocs dies. És la planta escollida per les abelles per la producció de mel degut a la gran quantitat de pol·len que té, un cop acabat el cicle de vida es torna verda un altre cop fins que s'asseca i cau, desintegrant-se poc a poc fins desaparèixer. Els exemplars més grans poden arribar fins als tres metres tot i que la mida més normal ronda entre 1,50 i 2 metres. Canon 5D + Canon 17-40mm a 24mm, ISO 50, f/11 i 30 segons La primera vegada que en vaig veure un en persona va ser a Gran...

Aquestes roques potser son les més fotografiades de tota la Costa Quebrada a Cantàbria, evidentment la foto no és cap innovació en quant a enquadrament però si que simbolitza un bon moment de llums que hi vàrem viure ja fa un parell d'anys i que m'ha vingut de gust compartir avui. Una de les raons que m'han portat a escollir aquesta fotografia és que fa dies que no surto al camp i falten encara més dies per iniciar un nou projecte/viatge i he volgut donar una ullada al meu arxiu per fer algunes entrades amb fotos que no han vist la llum i que potser ara, mirant-m'ho fredament, si la mereixien, penso que aquesta n'és una. Un fet que m'ha sorprès molt és que he trobat fotos que no recordo haverles fet i la majoria no tenen més de un o dos anys i això m'ha fet reflexionar i donar-me compte de la sort que tinc de poder gaudir d'aquesta passió/afició en que els moments viscuts solen ser tant intensos que "tapen" altres que normalment podria cons...

He estat pensant un títol per aquesta entrada i no en trobava cap que li fos adient, finalment he triat aquest per una raó, ja no és pot anar més cap a l'oest amb vehicle, la carretera acaba a Hillesoya, una de les petites illes habitades d'aquella zona i un mirador inigualable de les muntanyes de Kvaloya, l'Illa gran a la que està unida per un pont que també la connecta amb Sommaroy. Far a la petita illa de Værholmen vist de s de Hillesoya En aquest punt hi vàrem estar dos tardes, esperant la posta de sol, el lloc és impressionant, estàs en una illa allunyada i et veus rodejat de muntanyes, en pocs llocs del mon et pots trobar un panorama així i a més tot nevat. Darrera dels núvols Groenlàndia... Durant el viatge de l'any passat ens hi vàrem apropar però per una raó o altre mai vàrem arribar al final com hem fet aquest any, un dels motius o al més important per anar-hi era la magnifica vista que es te des d'aquest punt de l'illa de Hàja, amb una form...

Jambo, vol dir: "Hola" amb suahili, un dels idiomes que es parlen a Kenya i que avui em serveix d'introducció per transportar-vos per uns instants a aquell país amb un petit recull d'imatges que feia dies que tenia preparades. Cada una te una historia, algunes prou interessants... - Posta de sol a Massai Mara, un lloc on he vist les tempestes més impressionants de la meva vida i normalment sorgien del no res a partir del migdia i a la posta de sol descarregaven. - Un núvol prop del llac Naivasha compentint en forma i majestuositat amb una acàcia.   - Una "església apostòlica" al mig de la vall del Rift, sembla que els núvols amenaçadors vagin a descarregar cada un sobre una edificació...serà el destí diví? El "camió" de la Coca-Cola remuntant una pujada d'una carretera a les afores de Nairobi, un remei a la crisi del petroli? Us imagineu a un repartidor de begudes fen el mateix al nostre país?? Quantes gent se sentiria indignada? ...

Si hi ha un lloc que per si sol val un viatge a Madagascar, aquest és l'avinguda dels Baobabs, a uns kilòmetres de Morondava, la ciutat més gran de l'oest de Madagascar. Estar-hi a la posta de sol és un privilegi, jo ho qualificaria sens cap mena de dubte d'un dels espectacles naturals que "s'han de veure" alguna vegada a la vida. La pols vermella en suspensió combinada amb la llum baixa i càlida de la posta fa que tot es torni de un color taronja intens difícil de veure en un altre lloc, les siluetes tant característiques dels arbres fan la resta. En la foto d'avui hi he volgut incloure una figura humana, perquè els que no hi hagueu estat encara, tingueu una idea clara de la immensitat que tenen els baobabs en aquest lloc. El moment no és tant extrem com en altres fotografies que he mostrat, d'aquí que hi hagi part del cel de color blau, intents i net, que contrasta amb el taronja de la llum de posta, un bon exemple de colors complementaris en un...

Avui, primer dia de l'any m'he adonat que en cada viatge que he fet aquest 2012, les millors llums les tinc precisament el primer dia... ... com aquestes a la Platja del Silencio a Astúries, un "sisè sentit" em va fer anar a aquest lloc amb les maletes dins el cotxe encara i desprès de 1.000 Kms conduint, gairebé havia donat per acabada la jornada "fotogràfica" quan uns petits núvols alts es comencen a pintar desprès de que el sol s'hagués amagat uns minuts abans. Em va agradar aquest enquadre per la simbologia de la roca amb el número 1 i he cregut que avui era el dia ideal per dedicar-li el protagonisme en una entrada, la 1era del any. Els millors desitjos per tots en aquest nou any que acabem d'encetar.

Fa poc vàrem passar uns dies a Gran Canària, una illa que al principi no compta molt com a destí somiat per un fotògraf de natura però que atenent les recomanacions del  Daniel Montero em vaig decidir a conèixer juntament amb el Pere Vila . La foto correspon al Roque Bentayga (1.404 m.) dins la caldera volcànica de Tejeda, prop del lloc on ens vàrem allotjar i amb l'ambientació del dia que vàrem arribar. La historia d'aquesta foto comença a Cruz de Tejeda, a punt per descarregar les maletes i registrar-nos al hotel quan vàrem veure una llum càlida, gairebé daurada, que es filtrava per l'horitzó... ens mirem i sense dir res, passem de llarg l'hotel, carretera amunt, carretera avall fins trobar un lloc per deixar el cotxe en l'estreta carretera que baixa fins a Tejeda. Canon 5D Mark III + Canon 70-200mm f/2.8 L IS + degradat neutre de 0,3 Gran Canària ens rebia amb les seves millors gales: mar de núvols i llum daurada, varen estar pocs minuts però les nostres ...

El Posets és el segon cim més alt del Pirineu amb 3.375 m., és troba al nord de la  província d'Osca i està enclavat dins el Parc Natural de Posets-Maladeta, el mateix en el que també hi ha l'Aneto. En la meva darrera estada al Pirineu em vaig fixar com a objectiu fer-li una bona captura amb una llum especial . Tenia la localització exacta per l'enquadrament que volia fer, oposat mili-mètricament a la posta de sol amb el desig que les darreres llums pintessin amb tons taronges els cims més alts, tot controlat?? NO! Com és pot controlar la natura i menys en un lloc com aquest?? El Senyor Murphy i la seva famosa llei varen fer acte de presència i els darrers rajos de sol no varen encendre els cims, un sentiment de frustració es va apoderar de mi i just en aquell moment em vaig adonar del fred que feia allà dalt...el sol feia una estona que havia deixat d'escalfar i prou feines hi havia llum. Anava per recollir l'equip però em va sobtar com la neu anava acumulant...

Sembla que al final ja ha arribat la tardor de veritat, aquests darrers dies hem tingut unes bones pluges per aquí, en alguns llocs han fet mal i em voldria solidaritzar amb els damnificats. Aquest episodi de pluges que estem passant m'ha fet recordar els dies que vaig estar per Astúries i concretament aquest que em trobava al Playón de Bayas, on hi vaig arribar amb un sol espatarrant i en menys d'una hora va quedar com veieu en l'imatge. És una escena una mica tètrica que intenta reflexar tot el que estava passant, tenia el cotxe a més d'un km sorra avall, estava plovent i la marea estava pujant, la resta ho deixo a la vostra imaginació... I si, em vaig mullar bastant, tant de peus com de la resta del cos i no serà perquè no estava advertit i no anés preparat...quan vaig sortir de l'hotel, el propietari ja em va dir: "A ver donde te metes hoy, a partir del mediodia entra viento del norte "cargadito"...Cuidado!" i la va encertar...va estar...

Feia molt de temps que tenia ganes de fer una entrada amb una foto de paisatge en blanc i negre i aprofitant els darrers dies per la votació popular del concurs " Montphoto " us presento aquest treball sobre la Cala Trons de Lloret de Mar.   Recordeu que queda fins dimarts vinent per votar les vostres preferides. També volia destacar l'elevat nivell de qualitat d'aquest any. Sort a tots els que hi teniu fotos seleccionades

Per avui poques paraules, us deixo amb dos símbols de la nostra terra i d'aquest dia tant senyalat sempre però aquest any 2012 més, el Pedraforca, en una posta de sol èpica, de les que encarregaríem si això es pogués fer. i la estelada groga, sobren les paraules, mireu la foto tanqueu els ulls i deixeu pas als desitjos, potser no és del tot impossible... El primer granet de sorra ja hi és. També he aprofitat aquesta entrada per actualitzar la foto de capçalera amb una panoràmica d'una aurora amb la que ara m'identifico més, no per el passat sinó per el futur, es la meva "pastanaga" i un al·licient per tirar endavant en els moments difícils. Bona DIADA a tothom!!!