El racó dels meus somnis

Avui  tenim finalment les interpretacions associades a cada autor, hi han detalls bastant curiosos com que només dos han voltejat la foto, que les dos fotos amb els tons més freds corresponen a dos companys que viuen en la mateixa província, només un s'ha decidit per el BW, etc, etc... però deixaré que ho descobriu vosaltres mateixos. Aquesta vegada he decidit no "traduir" els textos que m'han enviat, així n'hi hauran en català i en castellà per respectar totalment el que cada un ha dit, com ja he comentat més d'una vegada, NO es tracta de cap competició ni res pel estil sinó una manera d'aprendre tots. Veure com a partir d'un RAW cada un li dona "forma" segons les experiències i vivències que ha tingut i així es reflecteix en la varietat dels resultats. 1 - Javier Alonso  (Foto sense retallar) Cabrito, la próxima mándanos algo con mas chicha, jeje.  No es por fastidiar, te mando dos opciones, una sin recortar y otra recortada. En el...

Ja fa gairebé dos anys d'aquesta entrada: Interpretar un RAW i per commemorar-ho he tornat ha demanar l'ajuda d'un grup de bons fotògrafs, molt destacats dins aquest mon de la fotografia de Natura, per poder fer la versió 2.0 d'aquella entrada. Aquest cop els hi he posat una mica més difícil encara, interpretar una fotografia aèria feta al nord d'Islàndia a partir d'un RAW complicat per dir-ho de manera suau, amb poc contrast i molt planer, fruit de la posició de l'avioneta en vers el punt de llum, la coincidència de un moment on el sol estava tapat per els núvols i l'utilització errònia o no d'un polaritzador, tot això aguantant la càmera fora la finestra contra la força que provoca una avioneta a 120 kms/h. raw inicial A partir d'aquest RAW, vaig deixar lliure interpretació en tots els conceptes, posant com a límit el que permeten la majoria de concursos importants, dels que demanen els RAWs per comprovar que no hagis fet cap malife...

Racons amagats de la Islàndia "profunda", llocs on la Natura se't menja literalment i on per poc que et descuidis pots acabar malament. Aquest pou de fang bullint n'és un exemple, tant maco i tant canviant com perillós, un petit pas en fals i ja has begut oli, potser aquest perill imminent és el que m'atreia i no em deixava parar de fer-li fotos, cada una diferent, cada una més sorprenent. Imatges poc vistes ni han a pilons, només cal trobar-les o saber-les veure per això, tal com vaig dir ahir: La Natura és Creativitat, capturem-la sota el nostre criteri, sense afegir ni treure res, ella sola de per si ja s'ho val. Vull aprofitar també per donar les gràcies a tots els que us vareu apropar ahir al Institut d'Estudis Catalans a escoltar la nostra xarrada, ja que apart de que ens ho vàrem passar molt bé, tant el Paco com jo ens vàrem sentir molt a gust, potser ha nascut un duet... ;-)

Al ritme que avança la fotografia i la tecnologia és difícil poder sorprendre amb imatges, molts tenim "cliches" o patrons establerts prèviament, altres ens guiem per gent que ens ha inspirat o simplement intentem copiar idees que ja em vist abans, aquesta imatge podria servir d'exemple, una foto aèria de un dels nombrosos rius de Islàndia, si no n'hagués vist abans de similars a la galeria del Hans Strand segurament mai se m'hagués ocorregut fer quelcom similar, evidentment la foto no és copiada però si la idea (ja que gairebé és impossible repetir una foto aèria). Darrerament he vist algunes fotos publicades a les xarxes on és lloava la seva "creativitat i originalitat" quan només eren simples còpies de fotos fetes ja fa més de 30 anys (algunes) i els seus autors defensaven calorosament la propietat de la idea, no puc entendre el rerefons que hi ha, segurament un tema econòmic o de reconeixement social, efímer, com tot avui dia i és que fer una fot...

La majoria de vegades quan anem de viatge tenim unes quantes imatges prefixades a la nostra ment, ja sigui per experiències anteriors, per haver vist moltes fotos per internet o simplement, deixant volar la nostra imaginació. Geysir és un dels llocs més coneguts de Islàndia, té fàcil accés per la carretera 35, camping, parking, fins i tot un hotel i un camp de golf al costat i s'hi han fet milions de fotos. No era un objectiu "principal" del viatge ja que hi havia estat abans, de tarda i amb molts visitants, les circumstàncies varen fer que poguéssim fer nit al parking del hotel que hi ha a tants sols uns centenars de metres del lloc. Si teníem sort (estava plovent), per el matí podríem veure néixer un nou dia amb el sol sortint per darrera la cortina d'aigua. Poso el despertador a les 5:45 i a dormir... La sort ens va afavorir a mitges, no plovia, el cel estava mig cobert però just per on tenia que sortir el sol hi havia una banda de núvols baixos que possiblem...

Portem algunes setmanes amb les xarxes socials esvalotades... molts de debats entre el que és o no licit a la fotografia de Natura, entre si PS si o si PS no, processar o retocar, tothom intenta donar lliçons al pròxim sense parar-se un moment a pensar que fa ell realment. He arribat a llegir i veure barbaritats, tantes que no venen al cas de comentar, una cosa queda clara, hi ha gent que fa el que sigui per sobresortir i per arribar a on la seva "fotografia" no arriba. Com ja sabeu, prioritzo viure el moment per sobre la fotografia i no m'importa que diguin que soc purista, soc clàssic, soc previsible o qualsevol d'aquests adjectius que en el que portem de 2015 sonen com... malament. El que està clar és que seguiré fent el que faig perquè és el que m'agrada, seguiré viatjant als llocs que més em motiven i seguiré participant als concursos més importants, aquells que et demanen el RAW i NO permeten edicions més enllà de les normes, encara que no aconsegueixi ca...

Ja portem dos setmanes de 2015, han estat uns dies on ha predominat l'anticicló amb tot el que això comporta, boires, sol, inversió tèrmica, etc... Diuen que dintre de poc arribarà l'hivern de veritat però de moment no ho fa, tots aquests dies amb aquest temps primaveral i sense tocar la càmera em provoquen una profunda nostàlgia de moments intensos, tinc "mono", em falta la meva principal droga, els viatges. Fa dies que miro llunes, marees, combinacions de vols, distribució de dies de vacances per tal de triar una bona destinació però no aconsegueixo posar-me d'acord amb mi mateix, sempre hi ha un lloc que es repeteix i repeteix... si?? - Ja ho heu endevinat??? - Clar!! - Islàndia és la paraula màgica... Llocs com aquest de la foto d'avui, inexplorats i on no hi vaig poder dedicar el temps que m'hagués agradat, precisament per manca de dies i també d'unes condicions físiques adequades que no tenia i que ara he anat recuperant... fan que aquesta...

Avui he tingut la satisfacció de veure com les meves oques segueixen volant i acumulant reconeixements... varen arrencar des del nord-est islandès i ja han passat per Lloret ( Montphoto ), al cap d'un temps per Montier-en-Der ( AFPAN l'Or Vert ) i un altre cop a França ( Melvita - Terre Sauvage ), Una de les imatges que vaig poder aconseguir des del cel islandès i que em porta molts bons records així com les esmentades satisfaccions. En aquests darrer concurs ha compartit protagonisme amb "The Ray", la foto del llamp de Cap Roig, a la categoria "Autres Sujets de la Natura" que també ha obtingut una menció d'honor. Felicito a tots els participants i premiats en aquest concurs, especialment al espanyols, la majoria amics o companys.

Amb la foto d'aquesta setmana no hi ha cap més pretensió que intentar transmetre tot el que vaig poder viure en un lloc perdut a les HighLands islandeses (realment aquest lloc no té cap nom, està al mig del no res...), un cap vespre on la natura es va posar d'acord per mostrar el veritable "Imperi dels Sentits" en forma de paisatge. Veure com la llum s'esvaïa lentament i els núvols anaven agafant tota mena de colors càlids va estar una gran recàrrega d'energia,  amb un silenci absolut només trencat per el moviment de l'aigua et dones compte de la gran connexió que tens amb la Natura i la capacitat que té de mostrar de tant en tant les seves millors gales. Crec que ja fa massa temps que no marxo de viatge i això m'està afectant més del compte... Espero posar-hi remei ben aviat ;-)

Avui us deixaré descansar, l'entrada d'avui no convida a fer cap mena de filosofia, només vull transportar-vos a un paisatge desolat, semidesert on predominen únicament dos colors i on la natura es mostra amb tota la força. Allunyats a molts kilòmetres de la "civilització" et pots trobar amb escenes com aquesta sigui a l'altra costat del mon o sigui al costat de casa, només cal saber aprofitar el moment i sobretot gaudir-lo, qui sap si mai tornaràs a veure quelcom com el que tens davant els teus ulls... on el temps s'atura . Bon cap de setmana!!

A resultes de l'entrada anterior he pogut fer algun debat telefònic i via mail amb alguns amics i companys d'afició i hem arribat a la conclusió que entre molts altres factors n'hi han dos que sobresurten per sobre dels altres i que coarten d'una manera apreciable la creativitat i la originalitat a la fotografia de Natura i aquests son els concursos fotogràfics i els Tallers/viatges fotogràfics. M'explico, un percentatge molt alt de gent que comença i alguns aficionats més avançats es mirallen en les fotos que guanyen els certamens, sobretot els internacionals. Això porta a que busquin fotos similars o també fer la seva versió però partint d'una idea que altres ja  han destacat com a vàlida, per exemple les fotos amb moviment de càmera, tant vertical com horitzontal, inclús amb dobles exposicions amb un element quiet, la veritat és que ja les trobem fins i tot a la sopa i com a moda, cansen una mica però com alguns concursos continuen premiant-les, això suposa...

Tot i que aquests començament d'estiu no està essent massa calorós, us deixo amb una imatge molt refrescant, feta amb una llum gairebé inexistent, a les 00:15 de la matinada a la famosa llacuna de Jökulsárlón a Islàndia. Sembla impossible repetir una foto d'aquest lloc a pesar de la gran quantitat de fotògrafs de tot el mon que la visiten, de totes maneres jo he intentat fer la "meva" versió, allunyant-me dels colors estridents i dels trossos de gel en primer pla, buscant sobretot, transmetre soledat, pau i tranquil·litat, la mateixa que vaig experimentar al fer la foto. Canon 5D Canon 70-200mm. feta a 73mm 5 s f/11 a ISO 50 Fins ara aquest era el darrer punt al que et portaven els anomenats "Photo Tours" amb sortida i arribada a Keflavik, ara veig que "s'arrisquen" a arribar fins a Höfn, deu ni do quina "aventura"... Espero que us agradi.

Veure els resultats de la categoria de paisatge del Glanzlichter  d'aquest any m'ha fet venir ganes de publicar aquesta entrada, que per altra banda ja la tenia pensada des de que vaig veure la que va publicar l'Oriol Alamany sobre Asferico i les seves interioritats ... i és que a falta de veure els resultats finals del mateix Asferico-2014 i la resta de concursos internacionals importants d'aquest any, veig que el comentari que va fer l'Oriol a la seva entrada sobre els temes recurrents de paisatge i que seria lògic evitar, el primer era Islàndia i per això vull dir-hi la meva. Fotos premiades en la categoria de paisatge en quatre prestigiosos concursos internacionals Glanzlichter-2014, tres fotos d'Islàndia i entre elles la guanyadora. BBC-Wildlife Photographer of the Year-2013, dos fotos d'Islàndia. GDT-European Wildlife 2013, tres fotos d'Islàndia Asferico-2013, tres fotos d'Islàndia i igualment la guanyadora. Glanzlichter-2012, tres fotos...

De vegades un petit detall et fa fer milers de kilòmetres en busca d'un lloc, una llum o una ombra. Aquest és el cas de la foto d'avui, una muntanya que es troba a l'est d'Islàndia, amb una singular forma, que immediatament la relaciones amb en Batman i és que la darrera muntanya de la dreta, en determinades hores del dia està a l'ombra i la seva forma juntament amb el to negre transporta els teus pensaments al famós heroi de les pel·lícules de ficció. Un lloc preciós amb unes possibilitats fotogràfiques enormes i que espero tornar a veure algun dia de nou. ;-)

Avui tenia ganes de compartir aquesta foto feta a Islàndia la passada tardor, fora de les rutes convencionals de " viatges fotogràfics ", es tracta d'un lloc en el cor de les Highlands, les Terres Altes, on no poden anar aquests viatges llampec que t'ofereixen l'oro i el moro per quatre rals però que tots acaben als mateixos llocs, la majoria al costat de la carretera principal i archi-fotografiats i amb el temps just per fer les quatre fotos de rigor que has vist milers de vegades a "Sant Google". Panoràmica de dos fotos horitzontals amb la 5D i el 70-200mm No patiu, no us vull pas vendre cap viatge meu, ni en penso fer cap en pla comercial, això queda per els professionals, que paguen els seus autònoms i cobreixen els viatges amb els permisos i assegurances reglamentaris, només ha estat un petit rampell, al veure'n la proliferació que tenen aquestes darreres setmanes i que espero que me'l sabreu perdonar ;-) Un petit consell, abans de con...

Dintre de poc farà dos anys que vaig publicar una entrada similar amb totes les fotos fetes amb una compacta, la Canon Powershot S100 , en aquella ocasió el destí havia estat Noruega , avui serà Islàndia. Els camins que porten a les HighLands tenen molts tresors amagats, com aquesta muntanya en forma d'unicorn que ens anuncia que la carretera començara a agafar alçada. A les terres interiors és molt freqüent veure petits riuets plens d'aquesta molsa verd fluorescent, un color realment impactant i que et sorprèn molt la primera vegada que el veus. Formes i textures a les HighLands, hi han unes ovelles que "dimensionen" el paisatge. Fumaroles i terres sense vida a la zona de Hverir, prop de Myvatn Tenir la "sort" de patir una tempesta de sorra a Islàndia deu ser com si et toques la loteria, encara que us tinc que dir que no les tenia totes amb mi i que no ens vàrem atrevir a sortir a fer fotos a fora... la conducció requeria molta atenció en a...

He volgut titular aquesta entrada "L'Essència" ja que aquest lloc que protagonitza avui la foto de rigor és on vàrem començar i acabar el nostre viatge a Islàndia, un lloc on els elements de la natura es mostren amb força i simbolitza l'essència de Illa. Els temporals de l'oest hi tenen fixat el seu lloc d'entrada i l'oceà Atlàntic hi descarrega amb bravura les seves ones, tot això junt ha contribuït a formar aquest indret que em va captivar des del primer dia que el vaig veure. De entre totes les fotos que en tinc de les diferents jornades he escollit una de les més tètriques, potser perquè encara que el lloc és molt maco, per sobre de tot és molt perillós, salvatge i potent. Bon cap de setmana!

Avui ha arribat l'hora d'anar una mica més enllà i acabar de complementar l'entrada anterior, podreu veure els noms dels autors dels processat, els programes utilitzats i algun dels "secrets" que han volgut compartir amb tots nosaltres, hi ha qui ha volgut fer un comentari apart que també surt publicat. RAW Original  Aclarir que no es tracta de cap competició ni de si es millor un o l'altre, els companys que surten a continuació tenen tots la meva admiració per el treball que fan i si els hi vaig demanar la seva participació és perquè tots tenen alguna característica en el processat que els diferencia, sempre dintre de la qualitat, bon gust i saber fer. Crec així mateix que serà enriquidor per tots nosaltres poder veure com han arribat als resultats finals i si cal, poder debatir sobre els aspectes tècnics o qualsevol altre apartat. ***** 1 1 - Vicenç Gimeno Programes utilitzats: * Lightrrom ( revelat ) * Photoshop ( mida i enfocamen...