El racó dels meus somnis

Fa uns dies vaig publicar una història a Facebook i Instagram sondejant els meus seguidors per saber si els semblava interessant. Hi vaig incloure una enquesta perquè cadascú, lliurement, pogués dir si hi estava a favor, en contra o, evidentment, no dir res —com va resultar ser el cas del percentatge més alt. Tenia un petit objectiu de mínims que vaig fixar en 50 "sí". El resultat ha estat superat amb escreix: més del triple de vots afirmatius, cap vot en contra i unes 700 abstencions, per dir-ho d’alguna manera. També ha ajudat el fet que, malgrat els sis anys sense publicar res, hi ha una activitat latent que desconeixia completament i que es tradueix en unes 15.000 visites anuals. Aleshores he tingut clar que reprendré l’activitat al blog. Encara no sé amb quina periodicitat, ni si me'n marcaré cap, però he volgut començar amb aquesta entrada i amb aquesta pregunta: "El blogger neix o es fa?" Crec que, en el meu cas, i atenent al títol d’aquest blog — El r...

Aquest any Montphoto era una cita obligada, celebrava el seu vintè aniversari i no hi volia faltar per tot el que suposava tant a nivell personal com per la gent que ho ha fet possible any darrera any amb en Paco Menbrives capitanejant a tota la "tropa" que hi ha al darrera i que al llarg d'aquest anys s'ha anat convertint en una especie de família, la família Montphoto. El Forat Blau - Premi Especial Comarques de Girona Per això vaig buscar i rebuscar, mirar i remirar que hi presentava per intentar formar part del palmarès d'aquest any ja que intuïa que no seria una tasca fàcil i com s'ha pogut veure així ha estat, el nivell de participació cada vegada és més gran i amb més qualitat, tant dels participants del país com els estrangers, gent amb molt de nom i amb uns treballs reconeguts a nivell internacional. Vaig poder completar les 25 fotos que es poden presentar amb una selecció que creia que tenia alguna possibilitat però si hagués tingut que fer una...

Aquest passat cap de setmana el món occidental va tenir l'oportunitat de gaudir d'un espectacle totalment inusual, La Lluna, Venus i Júpiter es varen alinear en el que han anomenat la triple conjunció còsmica , jo esperava veure'l durant els tres dies en que es va manifestar però la meteorologia em va fer la guitza el divendres i el diumenge. El dissabte sí que vaig poder contemplar aquest fenomen, va ser quan pujava de la costa, de fer la posta de sol i ja a l'alçada de Girona veia nítidament el triangle que formaven les llums d'aquest astres, tenia ganes de parar i fer alguna foto...pensava que no tindria temps, però al final vaig mantenir la calma i em vaig apropar a l'estany de Banyoles, no volia solament la foto del cel, volia també el seu reflex. Després de donar un parell de voltes buscant el millor angle i d'esperar pacientment a que les llums del camp de futbol s'apaguessin, vaig arribar a aquest punt, ho tenia davant!!! Mentre m'anava ...

Va estar mirar el temps per TV3 el divendres i de sobte em varen venir unes ganes incontrolades de fer una sortida de sol, les condicions atmosfèriques eren les ideals per poder captar núvols de colors, nomes hi havia un perill, el vent, que per una part, donaria color al cel, però que podia “esborrar” el reflex buscat…i deixar-me amb mitja foto somiada. Arriba la nit, poso el despertador i a dormir…. el primer que vaig fer al despertar-me va estar sortir a la terrassa de casa i mirar al cel, cap al nord estava ben estrellat… cap a l’est… núvol!!! be!!! Ja tenia el primer requisit dels desitjats!!! Sense esmorzar i amb només un cafè a la panxa surto en direcció a l’estany de Banyoles, a la localització prevista, muntar el trípode i el porta-filtres a les fosques va estar un vist i no vist, el dia es llevava perfecte, amb un esclat de núvols just al lloc on tenien que estar, calcular l’exposició i l’enquadrament va estar molt fàcil i tachan… era la foto que buscava… podia haver es...

Com si de dos fantasmes fugint enmig de l’Estany es tractes..les dos barques van "caminant" sense rumb, vaig veure el fons difús per la boirina, misteriosa i a la vegada molt atractiva... que me va fer de difusor de llum i vaig poder “pintar” amb aquests tons tant suaus tota la foto, per donar vida i dinamisme a una escena que tirada a velocitat normal hauria estat una imatge mes de barques i estany, vaig utilitzar un filtre de densitat neutre de 3 passos, que me va permetre portar l’exposició fins a 30 segons i d’aquesta manera poder captar el “moviment” de les barques, d’una manera subtil, però a la vegada extremadament captivadora, al menys això me va venir al cap només veure el resultat final de la llarga exposició. Espero que us motivi a anar a l’Estany a fer fotos, cada dia es diferent, cada dia te una llum pròpia i uns colors per l’ocasió. Canon 5D Mark II, Canon 70-200mm F/2.8 L IS, 30 segons a f/29 ISO 100, trípode i filtre de densitat neutre.

Si hi ha un lloc emblemàtic a Banyoles, aquest es l'Estanyol del Vilar, un indret on mi he perdut innumerables cops, de matí, de tarda, de fosc i sempre aconsegueix sorprendrem, les llums, els reflexes que s'hi formen... tenen un encant especial per mi, no entenc com no es un lloc mes promocionat, doncs altres indrets amb molt menys, es coneixen molt mes. En quant a la foto, trencant regles de composició, m'ha agradat centrar-la per donar una sensació de mirall "total" Aprofito per desitjar-vos un BON 2010!!! Canon 5D Mark II, Canon 17-40mm a 17mm, 1/125 seg. a f/8 ISO 200 Filtre singh-ray ND Gr 3, processat: Lightroom 2.6

Es feia tard, no era la meva idea anar a Banyoles, sinó a fer una nocturna del Pont de Besalú, però en sortir del túnel d'Argelaguer vàrem veure aquest núvol i aquesta llum i ja no vàrem dubtar, cap a Banyoles a fotografiar el crepuscle, espero que us agradi. Volia sortir de fer la "típica" foto del "mirall", però desprès de mirar per el visor, aquest enquadrament va estar el que mes me va convèncer i aquí en teniu el resultat. Canon 5D MII, 17-40mm L F/4.0 a 27mm, 10 seg a f/8.0 ISO 100, trípode Manfrotto 055 Filtre Singh-Ray ND3 Grad, programa: Lightroom 2.5