El racó dels meus somnis

Tercer dia i per fi hem arribat al veritable objectiu del viatge, Khuzhir, la capital de la illa de Olkhon, al mig del Baikal, amb molta neu sobre el gel encara però les previsions son de que bufara el Sarma (autèntic vent siberià) i com que la neu és seca la escombrarà i ens deixarà veure un mon nou, un mon de gel.  Un breu passeig pel poble i arribem al lodge on passarem els propers dies, tot de fusta amb una gent molt amable i en contra del que ens havien dit, hi havia wi-fi (bé, fins que varen arribar un grup de xinesos que el col·lapsaven a totes hores fen videoconferències), unes habitacions molt millors del que m'havia imaginat i situat en un lloc estratègic, a pocs minuts de Shaman Rock, un lloc religiós del buryats i del port per on havíem arribat. La primera nit, aprofitant que no hi havia cap núvol vàrem decidir anar a fer nocturnes sobre el gel, tinc que dir durant el camí al llac em vaig donar la primera i única patacada per relliscada de tot el viatge i no va ser c...

Una de les fons d'inspiració que m'han motivat des de sempre, ha estat la cançó de Sopa de Cabra "Camins" i sobretot l'estrofa que diu: " Camins vora les estrelles,  Camins que ara no hi son" però com que aquesta cançó i aquest grup ja han estat protagonistes altres vegades, aquest cop vaig optar per "Boig per Tu" de Sau i la seva estrofa: "em passo els dies esperant la nit." Era una nit freda de gener, havia anat amb la meva filla a esperar l'arribada de les Quadràntides al Pirineu gironí però... tenia el lloc, tenia la nit, tenia paciència i tenia bona companyia, que més es podia demanar?? Si, heu encertat!! La pluja d'estels!! Doncs no, aquella nit no en vàrem veure desfilar ni una però encara que el termòmetre del cotxe marcava uns -12º graus i que la més elemental lògica aconselles girar cua i anar cap a casa a la vora del foc, ens vàrem dedicar a fer proves sota un sostre estrellat dels més bonics que és pode...

Ja ha començat el compte enrere...no veig el moment de tornar a fer les maletes per anar cap al Gran Nord i és que el fred "atrapa". Una vegada em varen dir abans d'anar per primera vegada a Africa: "Ves en compte, que Africa t'enganxarà per sempre..." i al principi va estar així, és un continent que he visitat fins a quatre vegades i segurament alguna més en el futur. Però lo que realment enganxa és el fred, al menys a mi, estar tot el dia sota zero és una experiència gairebé mística, inoblidable i que crea una forta addicció.  Fa dies que llegeixo sobre una possible erupció solar de magnitud X, la més alta de l'escala i que podria provocar molts problemes a tota la tecnologia de les zones properes als pols, sobretot el nord, això unit a que es preveu que aquest 2013 si que serà finalment el darrer any d'aquest cicle solar, fan que les ganes de tornar a viure aquella experiència vagin creixent dia a dia. Avui volia compartir amb tots vosaltres ...

Avui us volia presentar el " Monstre del Llac ", un dels grans troncs que de vegades suren i de vegades estan ancorats dins la Bassa de la Mora, un petit estany d'alta muntanya més conegut amb el nom: Ibon de Plan, un lloc tant fotogènic com archi-fotografiat al que vaig anar amb el difícil propòsit de fer quelcom diferent. Per començar vaig canviar d'estació recomanada, en lloc de finals de primavera i vaig anar a principis d'hivern, la petita sorpresa va estar trobar-lo cobert de gel amb lo que un dels objectius (el reflex) no és podria fer però que a la vegada donava més combinacions possibles. El cel seré i planer no va donar joc tampoc per la posta, quedava la nit i aquest ja era el tercer objectiu. Per fer aquesta foto vaig tenir que utilitzar el balanç de blancs en manual amb una temperatura freda per reflectir l'ambient i amb un cop de flaix cobert per un gel càlid donar el contrapunt de color necessari perquè el to del tronc fos natural i no una m...

Quan vaig estar a Islàndia em vaig quedar amb les ganes de veure tot allò en una altra estació que no fos l'estiu i el sol de mitjanit... em vaig quedar amb les ganes de veure la foscor, la via làctia, el cinturó de Venus, els estels i sobretot les coves de gel que es formen a les seves glaceres i que són accessibles a l'hivern. Aquest cap de setmana les previsions meteorològiques a Catalunya apuntaven a una forta davallada de les temperatures i nevades abundants, la realitat ha estat una altra ben diferent. Segurament els mitjans i els polítics s'han curat en salut, però l'onada de fred siberià ha quedat en no res. No obstant en alguns llocs del nostre país si que han baixat força les temperatures i en vistes a provar roba i equipament per un futur viatge al Gran Nord, vaig sortir de casa equipat amb unes botes Sorel per baixes temperatures, un anorac de ploma Salewa, una samarreta tèrmica i un gorro 66North, uns guants especials per tenir sensibilitat als dits ens...