Aquest hivern es preveu un període de màxima activitat solar que coincideix amb l'acabament del present cicle, no obstant, no és una dada exacte però si molt aproximada. L'astre rei és capritxos i sol anar una mica a la seva però sempre dintre d'uns límits.
Tenint en compte la que ens ve a sobre he pensat que seria bo fer un parell d'entrades per compartir la meva experiència amb tots vosaltres.
Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8, 8 s. a ISO 3.200
Un dels atractius que té anar a la busca de les llums del nord és que ho pots fer un piló de vegades i no veure'n ni una, sigui per un període de baixa activitat solar o perquè la meteorologia s'ha posat en contra nostra i els cels estan tapats cada dia, ningú ens pot garantir el contrari.
Aquesta qüestió és tant important tenir-la clara perquè d'ella en pot sortir l'èxit o el fracas; m'explico, si hi ha una nit serena i encara no tens cap foto, no vagis a dormir, segueix al peu del canó que segur que la "dama verda" apareix per algun costat, pensa sempre que els altres dies pots tenir cels coberts.
Un altre aspecte que crec que és molt important és conèixer la localització o localitzacions on aniràs, sobretot si hi vas amb lluna nova i vols incloure-hi algun primer pla o fer algun reflex o composició interessant, també per saber si hi ha vivendes o poblacions pels voltants ja que poden afectar per la contaminació lumínica que desprenen. En el cas dels reflexes és millor mirar un mapa cap a on està orientat el llac o fiord i desprès consultar les previsions meteorològiques per veure si farà vent i amb quina direcció bufarà, amb aquestes dos dades ja és possible saber si el vent ens afectarà en la consecució del nostre objectiu.
Hi ha una
pàgina i programes per ordinador i smartphone que "preveuen" les aurores, el meu consell es que en prescindiu o al menys que no us el creieu cegament i com a mostra l'imatge que acompanya l'entrada d'avui feta un dia en principi de baixa activitat i que va resultar ser el més intens del nostre viatge, amb danses continues i amb intensitats que ens rebentaven el canal verd del histograma.
Aquesta primera foto la inclouria com un exemple de bona localització, és un fiord orientat a l'oest, no hi ha res que pugui provocar contaminació lumínica fins Groenlàndia i aquella nit les previsions senyalaven vent del sud, per tant les muntanyes que teniem a l'esquerra impedirien que el vent ens prives del reflex, només restava tenir sort amb les aurores i la vàrem tenir.
Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8, 15 s. a ISO 1.600
En canvi aquesta segona imatge és improvisada, l'aurora ens va sorprendre camí a l'allotjament desprès d'una sessió una mica frustrant en la que hi teniem dipositades moltes il·lusions. Hi havien tots els elements al seu lloc i ni un sol núvol però no vàrem pensar amb la lluna plena i aquesta ens va sortir just al davant nostre, impedint veure una sola estrella i molt menys cap aurora.
Però quan ja portàvem una estona conduint de tornada, se'ns va aparèixer una de les aurores més potents al davant i vàrem improvisar, el resultat ja el veieu, no gaire a comentar, el taronja son les llums de Tromso i els núvols de la part oest del cel varen fer la resta. Al menys m'ha servit per complementar aquesta entrada i que pugueu veure l'importància que té tenir localitzades les poblacions en la fotografia nocturna.
Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8, 15 s. a ISO 1.600
Un altre aspecte a tenir en compte és el triar la velocitat en funció del moviment, hi han aurores estàtiques i altres que no paren de moure's, algunes a velocitats realment altes. Aquesta darrera fotografia, que ja va formar part d'una entrada anterior, està feta abans de que jo m'adonés d'aquest fet i com resoldre'l. Havia començat la sessió amb els paràmetres de la nit anterior sense tenir en compte la diferència de velocitat entre les aurores d'una nit i de l'altre, el resultat de les primeres eren un cel totalment verd fruit de les llargues exposicions i baixos ISO's.
Els histogrames de la primera i la tercera son els mateixos, les exposicions son correctes però no les velocitats, aquest és el motiu perquè a la darrera l'aurora es veu difuminada i a la primera molt més definida. Tinc una tercera foto amb un histograma similar i amb uns paràmetres equivalents que ni m'atreveixo a mostrar, sembla el cel de Mart, tot verd i es que vaig fer-la a 30 s. i ISO 800 i amb el moviment i velocitat de l'aurora va quedar tot el cel "pintat" de verd.
Continuarà.....
*****
La primera foto ha estat nº 1 absolut al portal 500px.com el dia 27-9-2012