Gran Canària Salvatge.

Fa poc vàrem passar uns dies a Gran Canària, una illa que al principi no compta molt com a destí somiat per un fotògraf de natura però que atenent les recomanacions del Daniel Montero em vaig decidir a conèixer juntament amb el Pere Vila.
La foto correspon al Roque Bentayga (1.404 m.) dins la caldera volcànica de Tejeda, prop del lloc on ens vàrem allotjar i amb l'ambientació del dia que vàrem arribar.
La historia d'aquesta foto comença a Cruz de Tejeda, a punt per descarregar les maletes i registrar-nos al hotel quan vàrem veure una llum càlida, gairebé daurada, que es filtrava per l'horitzó... ens mirem i sense dir res, passem de llarg l'hotel, carretera amunt, carretera avall fins trobar un lloc per deixar el cotxe en l'estreta carretera que baixa fins a Tejeda.

Canon 5D Mark III + Canon 70-200mm f/2.8 L IS + degradat neutre de 0,3

Gran Canària ens rebia amb les seves millors gales: mar de núvols i llum daurada, varen estar pocs minuts però les nostres càmeres no varen parar de disparar, enquadraments horitzontals, verticals, de la vall, del Roque Nublo, del Bentayga... fins que la foscor i el fred ens varen fer tornar a la realitat.... si, el fred!!! No m'he equivocat, fred a Gran Canària... cal dir que estàvem a 1.500 m. i desprès d'amagar-se el sol, el termòmetre va baixar fins a uns 5º.
La sensació era immillorable, la primera presa de contacte va ser brutal, teniem molta il·lusió i curiositat per veure que ens esperava en els propers dies.
El llistó estava molt alt però el viatge no havia fet més que començar i tant el Daniel Montero, com Arturo Lasso (i algunes estones també Juan Del Pino) és varen encarregar que descobríssim una Gran Canària Salvatge, diferent i que al planificar el viatge no ens la haguéssim imaginat mai.
Des d'aquí vull transmetre el meu agraïment a tots tres, per el seu acolliment, dedicació, bon rotllo i per ensenyar-nos la cara salvatge de la seva illa que difícilment haguéssim gaudit/descobert sense la seva valuosa companyia.

Bones Festes!!

Aprofitant que avui no s'ha acabat el mon, us desitjo a tots un Bon Nadal i un Any 2013 que ens porti la recuperació econòmica, salut i sort per tothom i seny per els polítics.

Linx nòrdic (Lynx lynx) fotografiat a Noruega l'hivern passat amb condicions controlades

Gala Montphoto 2012

Acabo d'arribar de Lloret de Mar on aquest passat cap de setmana s'ha fet la Gala d'entrega de premis del concurs Montphoto-2012 i el Congrés Nacional de Aefona.
Aquest any he tingut la sort de tenir 4 fotos finalistes en el concurs, de les que dos han estat premiades, concretament les dos de la categoria de Muntanya.
Podria fer una entrada molt llarga per lo intents que ha estat tot i per les emocions viscudes però no seria just, crec que primer de tot tinc que donar les gràcies a tots els que han participat, tant els finalistes com els que han estat descartats a la primera fase doncs amb l'exel.lent nivell que hi ha hagut han fet més gran el concurs, en segon lloc una menció molt especial al Paco Membrives i a tot el seu equip (no el detallo perquè no em voldria deixar-ne cap en el tinter) per la excel·lent organització dels actes i de la Gala i en tercer lloc a tots els que m'heu donat el caliu i el suport i que m'heu fet "saber" que estàveu allà i evidentment els que m'heu donat el vot perquè una de les fotos assolís el premi de votació popular que m'ha fet moooolta il·lusió.

Han estat quatre dies on només ha estat present la fotografia i la natura, dos dels "motors" que m'animen a tirar endavant, a millorar i a voler-ne sempre més, més i més.

Quatre dies on he conegut a molta gent, molts bons fotògrafs i millors persones, on m'he retrobat amb vells coneguts i amb els amics que sempre estan allà, de vegades de manera visible i altres de manera invisible però sempre notant la seva alè al clatell.

Per últim felicitar a tots els guanyadors i tots els finalistes de cada categoria que han fet que aquesta FESTA DE LA FOTOGRAFIA DE NATURA se superi any rere any.
Us recomano la visita a l'exposició que hi ha a la Casa de Cultura de Lloret de Mar perquè crec que totes les fotografies que hi han exposades mereixen que siguin vistes en gran format i per els que no hi pugeu assistir us recomano el llibre INSPIRATS PER LA NATURA-2012 que segur que no us decebrà.

A partir d'aquest instant ja us podeu posar mans a la feina per obtenir unes bones imatges per la Gala del 2013.

Moltes gràcies a tots!!

Montphoto - 2012

Avui l'entrada no va acompanyada de cap foto meva, només un parell de reproduccions de cartells per fer-vos saber que aquest proper dijous es celebra la Gala Montohoto a Lloret de Mar a partir de les 19:00 h. al Palau de Congressos Olympic

i els següents dies, del 7 al 9 es durà a terme el Congrés Nacional de AEFONA. Tot plegat una veritable festa nacional de la fotografia de natura i amb entrada lliure fen el registre previ per la web d'AEFONA.

Si us hi apropeu ens hi veurem!!

Camins que has de fer sol...

Camins que ara s'esvaeixen

Camins que has de fer sol

Camins vora les estrelles

Camins que ja són nous

Canon 5D MarkII + Samyang 14mm f/2.8 a ISO 6400

No patiu!!! No m'he tornat poeta!!!

He volgut fer servir aquesta estrofa de la cançó de Sopa de Cabra "Camins" que per cert m'agrada molt, com a introducció d'una entrada que ja fa temps que em volta per el terrat i he cregut que avui era el dia adient per publicar-la junt amb aquesta fotografia que li vaig fer al Pepet, company amb qui vaig compartir les nits a Ses Illes en la darrera escapada fotogràfica.

Tot te un començament i la nostra afició per la fotografia també, al principi ens deixem influenciar per els anomenats "gurus" dels foros on mostrem les nostres fotos, ells marquen una tendència i la resta la solen seguir, això sol ser així tant en el tema, com en la manera de processar, paràmetres tècnics, etc.
Aquesta mena de títol de"guru" la majoria de vegades no se li dona per la qualitat de les seves fotos sinó perquè sol ser dels que comenten més, normalment amb "comentaris socials" o lo que ara es coneix com un "queda be"....tant de feedback rep al seus comentaris que s'acaba creient el que li diu la gent, malauradament si es queda en aquest pas, ja no evolucionarà.

En aquesta etapa nosaltres no sabem que "volem ser de grans" i fem un gran nombre de fotografies, a tot el que és mou o el no és mou i de les que el 99% no veuran la llum però son necessàries per seguir el teu camí com uns mesos o anys desprès te'n adonaràs.
Aquests anys t'han servit per coneixer i dominar la part tècnica de la fotografia, començar a interessar-te per la composició i intuir cap a on et vols centrar, com diu el títol del post: "camins que has de fer sol..." o amb ajuda d'algun taller de professionals de reconeguda "solvència didàctica", ja que la proliferació d'aquesta mena de tallers per part de molts professionals i aficionats avançats fa que hi hagin molts dubtes i recel a l'hora de apuntar-te a un, tant que s'hauria de publicar una guia per tal de poder decidir amb qui es pot fer, que t'aportarà i amb qui no i perquè.

Si tot això ha anat per el camí correcte t'adonaràs que l'equip que tinguis NO ho és tot, que la tècnica és necessària però no imprescindible, que sabràs separar els comentaris amb "chicha" dels merament "socials" i començaràs a buscar llums i composicions que transmetin sentiment o missatge o ambdues coses, en definitiva hauràs trobat el "camí"... el cami que has de fer sol...

Serveixi aquesta petita i breu "línia de temps" de l'evolució fotogràfica, on segur que hi trobaràs el teu lloc, per animar a tots a no defallir si es cau en algun dels paranys que ens puguin fer trontollar la nostra afició.

Llums crepusculars

El Posets és el segon cim més alt del Pirineu amb 3.375 m., és troba al nord de la  província d'Osca i està enclavat dins el Parc Natural de Posets-Maladeta, el mateix en el que també hi ha l'Aneto.
En la meva darrera estada al Pirineu em vaig fixar com a objectiu fer-li una bona captura amb una llum especial.
Tenia la localització exacta per l'enquadrament que volia fer, oposat mili-mètricament a la posta de sol amb el desig que les darreres llums pintessin amb tons taronges els cims més alts, tot controlat?? NO!
Com és pot controlar la natura i menys en un lloc com aquest??
El Senyor Murphy i la seva famosa llei varen fer acte de presència i els darrers rajos de sol no varen encendre els cims, un sentiment de frustració es va apoderar de mi i just en aquell moment em vaig adonar del fred que feia allà dalt...el sol feia una estona que havia deixat d'escalfar i prou feines hi havia llum.
Anava per recollir l'equip però em va sobtar com la neu anava acumulant llum, cada cop la veia més blanca?? o era el cel més fosc??

Va ser un petit instant en que els núvols que s'havien posat davant del sol i a la meva esquena varen deixar passar la darrera llum diürna i el Cinturó de Venus va apereixer de sobte per sobre el massis de Eriste, varen ser instants feixucs, tornar a preparar el trípode, muntar el tele, medir i... si vaig poder fer aquesta foto de la neu contrastada amb la part inferior del cinturó, la que coneixem com la nit i el resultat em va agradar i em va fer tornar el somriure, no tenia la foto que havia previst i desitjat però tenia una foto que m'agradava i amb llum especial...

La Fageda de La Grevolosa

Estem immersos a la tardor, les nostres muntanyes es posen les millors gales i ens conviden a visitar-les amb la càmera a la ma i amb molta ambició per treure-lis el cantó bo. Alguns fem viatges en busca de llocs desconeguts, per tenir la foto "original" o poc vista, altres ho fem anant a localitzacions més conegudes però amb el mateix propòsit.
Avui us volia presentar una alternativa per els que vivim aprop de La Garrotxa i que no és altra que la Fageda de la Grevolosa, no tant coneguda com les altres, està al costat del Coll de Bracons i a mig camí entre Joanetes i Sant Andreu de la Vola.
Aquesta fageda te com a característica principal l'alçada dels seus faigs, alguns sobrepassant els 40 metres i amb amplades superiors al metre. Quan estàs a dins sembla que estiguis a l'interior d'una catedral en la que aquests altíssims faigs son els seus pilars i les branques i fulles les seves voltes.

Pujant cap al coll ja s'intueix la tardor, com podeu veure en aquesta vista panoràmica de la part muntanyosa que acaba amb el Puigsacalm, majoritàriament coberta de boires i on els colors s'afanyen a escalar les seves parets escarpades.

Només passar el Coll de Bracons ens trobem amb un esclat de colors com el de la foto, impressionant paleta de tons ocres que et conviden a parar el cotxe a cada pas i fer una instantània del lloc.

Aquestes dos darreres fotografies son un exemple del que ens trobarem dins de la fageda, arbres gegants que ens faran empetitir, ho podeu veure amb l'Esteve i els seu 1,80 m. al costat de un dels més representatius.

I el colors característics que cobreixen la part del cel quan alcem la mirada, els grocs, tant diferents de les altres fagedes que tenim a la nostra terra com la d'en Jordà o les del Montseny o Berguedà.

Només una recomanació a tots els que hi aneu: Tingueu cura del lloc i sigueu respectuosos amb el medi, així el podrem gaudir durant molts anys amb les mateixes condicions.

Cala Roques Planes

Aquesta setmana li dedico l'entrada a Cala Roques Planes, un lloc tant conegut com maco i centre d'inspiració de molts de nosaltres en quan a fotografia.
Per la disposició en vers al sol és un lloc ideal per fer-hi les sortides i les seves roques de curioses formes ens permeten milers de composicions diferents.
Es un lloc on hi he tingut les sortides de sol més potents de tota la Costa Brava, tant que algunes de les fotos ni m'atreveixo a mostrar-les ja que ni baixant la saturació a nivells negatius resulten creïbles per el que no ha viscut aquell espectacle.

Em conformaré amb dos de molt més suaus, sense estridències però que a la vegada tenen algun component que les fa atractives a la vista i en certa mesura, originals en quant a composició.

I el veritable motiu del perquè d'aquesta entrada es que anar a aquesta cala pot tenir un "sobrecost" addicional, m'explicaré:
Darrerament el petit aparcament que fem servir quan hi anem està sent visitat per lladres que no tenen cap escrúpol en trencar els vidres dels cotxes per tal de fer-se amb qualsevol pertinència nostra.
La Policia Municipal hi va fent visites periòdiques durant tota la nit però és molt fàcil de controlar-ne la seva arribada i per tant als que hi seguireu anant us recomano que no deixeu res a la vista ni res de valor dins el cotxe.
També m'agradaria denunciar als brètols que varen pintar l'immens graffiti en una de les parts amb més personalitat de la cala i que fins a dia d'avui ningú ha tingut a be fer-la treure.
Ens queden pocs racons verges i que valguin la pena en la nostra estimada costa, NO permetem que ens en privin!!!

Tots Sants

Avui volia commemorar la diada de "Tots Sants", una data escollida per recordar els nostres avantpassats i rendir-lis tribut. No cal oblidar que sense Ells avui no existiríem nosaltres.
Ho he volgut fer amb una foto de La Naveta des Tudons de Menorca, segons diuen és l'edificació més antiga de Europa i un lloc amb una personalitat peculiar i molt més de nit, us ho puc ben assegurar, no hi ha cap mena de llum, ni contaminació lumínica en un bon tros i el cel aquell dia de lluna nova estava espectacular.
Aquesta és la meva versió però cal dir que està inspirada en una anterior foto de Manel Sòria que va estar publicada en una revista.

Es una panoràmica de tres fotos verticals fetes amb el Samyang de 14mm ajuntades amb PS. Volia destacar el merit de l'eina de PS per fer panoràmiques, no és gens fàcil ajuntar tres fotos fetes amb un gran angular tant extrem i amb una Full Frame i ho ha resolt molt be al meu entendre.

Compte amb els panellets!!!

Vent del Nord

Sembla que al final ja ha arribat la tardor de veritat, aquests darrers dies hem tingut unes bones pluges per aquí, en alguns llocs han fet mal i em voldria solidaritzar amb els damnificats.

Aquest episodi de pluges que estem passant m'ha fet recordar els dies que vaig estar per Astúries i concretament aquest que em trobava al Playón de Bayas, on hi vaig arribar amb un sol espatarrant i en menys d'una hora va quedar com veieu en l'imatge.

És una escena una mica tètrica que intenta reflexar tot el que estava passant, tenia el cotxe a més d'un km sorra avall, estava plovent i la marea estava pujant, la resta ho deixo a la vostra imaginació...

I si, em vaig mullar bastant, tant de peus com de la resta del cos i no serà perquè no estava advertit i no anés preparat...quan vaig sortir de l'hotel, el propietari ja em va dir: "A ver donde te metes hoy, a partir del mediodia entra viento del norte "cargadito"...Cuidado!" i la va encertar...va estar molt millor que cap programa per smartphone d'aquests que estan tant de moda. :-)

CanoNikos

Avui us volia presentar a un grup de fotògrafs de paisatge coneguts amb el nom de: CanoNikos, el més destacable que puc dir d'ells és que per sobre de tot estimen la natura, el paisatge i fan gala de un companyerisme excepcional. Una bona mostra n'és el seu nom, barreja de les dues marques més significatives de la fotografia actual.

Fa poc varen encetar una nova iniciativa, fer una revista periòdica i en el nº 3 que ha sortit avui he tingut el plaer de col·laborar-hi amb una petita selecció de fotos nocturnes, us recomano que hi doneu una ullada perquè hi trobareu fotos molt bones que segur que us sorprendran i perquè realment  s'ho treballen i crec que el resultat final te molta qualitat.
La foto que acompanya avui l'entrada en forma part i crec que també reflexa el treball i dedicació que cal per obtenir un resultat desitjat sigui fotogràfic o d'edició.
Va per vosaltres "CanoNikos"

Cala Trons

Feia molt de temps que tenia ganes de fer una entrada amb una foto de paisatge en blanc i negre i aprofitant els darrers dies per la votació popular del concurs "Montphoto" us presento aquest treball sobre la Cala Trons de Lloret de Mar.

 

Recordeu que queda fins dimarts vinent per votar les vostres preferides. També volia destacar l'elevat nivell de qualitat d'aquest any.

Sort a tots els que hi teniu fotos seleccionades

Fotografia de Aurores II

En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava.
Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió.

En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes.
Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus.
Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" son "descapotables" en un moment donant i deixen lliure la part superior dels dits per poder manipular la càmera amb facilitat. Fan de paravent i si encara tens fred, els pots utilitzar amb uns guants mes fins a sota.

En quant a les botes, cal que tinguin una bona sola que ens aïlli be del terra. Estarem hores esperant sobre la neu o el gel i és fàcil que ens entri el fred per aquí, també amb temperatures molt extremes es pot arribar a un cert grau de congelació dels dits. Per evitar-ho, una bona solució son unes botes especialitzades, jo porto unes "Sorel" amb mitjons de llana, combinació que a em va funcionar de meravella i no vaig tenir fred en cap moment.

Una altre part del cos que està exposada a l'intemperie és el cap, aquí el millor es un bon gorro de llana i  si és paravent millor i per la cara vaig trobar que el que m'anava millor era una mena de passamuntanyes amb material "wind-stopper" a la part frontal i tèrmica a la part posterior marca "Haglöfs", tenia un forat per els ulls i petits foradets a la part dels nas i la boca, imprescindible per evitar que l'alè es condenses i es glaces.
Crec que aquests son els punts més importants, s'hauran de completar amb una bona roba interior tèrmica, preferiblement de llana merina, un polar de garanties, uns pantalons que aïllin perfectament i una bona jaqueta de ploma.

En l'apartat exclusivament fotogràfic és indispensable:
- Un bon gran angular lluminós, si pots ser f/2.8 o més millor. La majoria de les meves fotos d'aquest fenòmen estan fetes amb un Samyang 14mm f2.8 que destaca per la seva qualitat/preu.
- Una càmera que treballi be a ISOs alts, recomanable entre 1.600 i 3.200 per quan tinguem aurores que es moguin molt ràpid i preferiblement que sigui de factor complert.
- Un trípode ferm per aguantar les sessions en que el vent faci acte de presencia i que en aquelles contrades sol ser molt fort.
- Un cable disparador.
- Un flaix, llanterna o frontal per si ens cal il·luminar primers plans o simplement per tenir visió en nits fosques.
- Finalment, com a mínim una bateria de recanvi, no s'esgoten tant ràpidament com podríem pensar però si cal portar-ne una al menys i ben resguardada del fred i a prop del nostre cos perquè les baixes temperatures no la descarreguin abans d'utilitzar-la.

Espero que els que tingueu la sort d'anar-hi aquest proper hivern hagueu pogut resoldre la majoria dels dubtes lògics abans d'afrontar un viatge d'aquestes característiques.

Fotografia de Aurores

Aquest hivern es preveu un període de màxima activitat solar que coincideix amb l'acabament del present cicle, no obstant, no és una dada exacte però si molt aproximada. L'astre rei és capritxos i sol anar una mica a la seva però sempre dintre d'uns límits.
Tenint en compte la que ens ve a sobre he pensat que seria bo fer un parell d'entrades per compartir la meva experiència amb tots vosaltres.

Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8, 8 s. a ISO 3.200

Un dels atractius que té anar a la busca de les llums del nord és que ho pots fer un piló de vegades i no veure'n ni una, sigui per un període de baixa activitat solar o perquè la meteorologia s'ha posat en contra nostra i els cels estan tapats cada dia, ningú ens pot garantir el contrari.
Aquesta qüestió és tant important tenir-la clara perquè d'ella en pot sortir l'èxit o el fracas; m'explico, si hi ha una nit serena i encara no tens cap foto, no vagis a dormir, segueix al peu del canó que segur que la "dama verda" apareix per algun costat, pensa sempre que els altres dies pots tenir cels coberts.

Un altre aspecte que crec que és molt important és conèixer la localització o localitzacions on aniràs, sobretot si hi vas amb lluna nova i vols incloure-hi algun primer pla o fer algun reflex o composició interessant, també per saber si hi ha vivendes o poblacions pels voltants ja que poden afectar per la contaminació lumínica que desprenen. En el cas dels reflexes és millor mirar un mapa cap a on està orientat el llac o fiord i desprès consultar les previsions meteorològiques per veure si farà vent i amb quina direcció bufarà, amb aquestes dos dades ja és possible saber si el vent ens afectarà en la consecució del nostre objectiu.

Hi ha una pàgina i programes per ordinador i smartphone que "preveuen" les aurores, el meu consell es que en prescindiu o al menys que no us el creieu cegament i com a mostra l'imatge que acompanya l'entrada d'avui feta un dia en principi de baixa activitat i que va resultar ser el més intens del nostre viatge, amb danses continues i amb intensitats que ens rebentaven el canal verd del histograma.
Aquesta primera foto la inclouria com un exemple de bona localització, és un fiord orientat a l'oest, no hi ha res que pugui provocar contaminació lumínica fins Groenlàndia i aquella nit les previsions senyalaven vent del sud, per tant les muntanyes que teniem a l'esquerra impedirien que el vent ens prives del reflex, només restava tenir sort amb les aurores i la vàrem tenir.

Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8, 15 s. a ISO 1.600

En canvi aquesta segona imatge és improvisada, l'aurora ens va sorprendre camí a l'allotjament desprès d'una sessió una mica frustrant en la que hi teniem dipositades moltes il·lusions. Hi havien tots els elements al seu lloc i ni un sol núvol però no vàrem pensar amb la lluna plena i aquesta ens va sortir just al davant nostre, impedint veure una sola estrella i molt menys cap aurora.
Però quan ja portàvem una estona conduint de tornada, se'ns va aparèixer una de les aurores més potents al davant i vàrem improvisar, el resultat ja el veieu, no gaire a comentar, el taronja son les llums de Tromso i els núvols de la part oest del cel varen fer la resta. Al menys m'ha servit per complementar aquesta entrada i que pugueu veure l'importància que té tenir localitzades les poblacions en la fotografia nocturna.

Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8, 15 s. a ISO 1.600

Un altre aspecte a tenir en compte és el triar la velocitat en funció del moviment, hi han aurores estàtiques i altres que no paren de moure's, algunes a velocitats realment altes. Aquesta darrera fotografia, que ja va formar part d'una entrada anterior, està feta abans de que jo m'adonés d'aquest fet i com resoldre'l. Havia començat la sessió amb els paràmetres de la nit anterior sense tenir en compte la diferència de velocitat entre les aurores d'una nit i de l'altre, el resultat de les primeres eren un cel totalment verd fruit de les llargues exposicions i baixos ISO's.
Els histogrames de la primera i la tercera son els mateixos, les exposicions son correctes però no les velocitats, aquest és el motiu perquè a la darrera l'aurora es veu difuminada i a la primera molt més definida. Tinc una tercera foto amb un histograma similar i amb uns paràmetres equivalents que ni m'atreveixo a mostrar, sembla el cel de Mart, tot verd i es que vaig fer-la a 30 s. i ISO 800 i amb el moviment i velocitat de l'aurora va quedar tot el cel "pintat" de verd.

Continuarà.....

*****
La primera foto ha estat nº 1 absolut al portal 500px.com el dia 27-9-2012

El Monstre del Llac

Avui us volia presentar el "Monstre del Llac", un dels grans troncs que de vegades suren i de vegades estan ancorats dins la Bassa de la Mora, un petit estany d'alta muntanya més conegut amb el nom: Ibon de Plan, un lloc tant fotogènic com archi-fotografiat al que vaig anar amb el difícil propòsit de fer quelcom diferent.
Per començar vaig canviar d'estació recomanada, en lloc de finals de primavera i vaig anar a principis d'hivern, la petita sorpresa va estar trobar-lo cobert de gel amb lo que un dels objectius (el reflex) no és podria fer però que a la vegada donava més combinacions possibles. El cel seré i planer no va donar joc tampoc per la posta, quedava la nit i aquest ja era el tercer objectiu.

Per fer aquesta foto vaig tenir que utilitzar el balanç de blancs en manual amb una temperatura freda per reflectir l'ambient i amb un cop de flaix cobert per un gel càlid donar el contrapunt de color necessari perquè el to del tronc fos natural i no una mena de groc des-saturat com sortiria normalment al "tocar" el balanç de blancs cap a fred i amb la sort de que el gel que havia prop meu era bastant transparent i va poder donar les textures buscades.

Quan es va fer fosc del tot ens vàrem poder aplegar entre uns altres troncs per resguardar-nos una mica del fred intens i poder fer-la petar amb el Javier Vecino i amb el Pere Vila. Com era previst vàrem esperar a la remuntada de la Lluna per els cims que tanquen aquest lloc, quan finalment va donar llum al ibon vàrem sentir com si estiguéssim en un gran estadi esportiu i de cop encenguessin tots els focus, va durar poc però va valer la pena i sempre acompanyats per el soroll sec, potent i inquietant del gel esquerdant-se al nostre voltant.

La Diada i quelcom més...

Per avui poques paraules, us deixo amb dos símbols de la nostra terra i d'aquest dia tant senyalat sempre però aquest any 2012 més, el Pedraforca, en una posta de sol èpica, de les que encarregaríem si això es pogués fer.

i la estelada groga, sobren les paraules, mireu la foto tanqueu els ulls i deixeu pas als desitjos, potser no és del tot impossible...

El primer granet de sorra ja hi és.

També he aprofitat aquesta entrada per actualitzar la foto de capçalera amb una panoràmica d'una aurora amb la que ara m'identifico més, no per el passat sinó per el futur, es la meva "pastanaga" i un al·licient per tirar endavant en els moments difícils.

Bona DIADA a tothom!!!

Revelar amb Lightroom 4

Fa poc una amiga em comentava la dificultat que tenia per treure "el suc" a una fotografia de paisatge i per les preguntes que m'anava fent em va venir l'idea de fer una entrada com aquesta, on explicaré el sistema que faig servir jo per revelar una fotografia de sortida o posta de sol amb el Lightroom 4 com a única eina de processat.
Aclarir que no tinc cap tipus de lligam amb Adobe i que utilitzo aquest programa des de la seva primera versió per la comoditat, rapidesa i a partir de la versió 4, també per els resultats.
He agafat una fotografia d'arxiu, no l'havia pas mostrat públicament encara i correspon a una sortida de sol al Cap de Roques Planes.

En primer lloc podeu veure l' "abans/desprès" de Lightroom 3, resultat al que havia arribat seguint més o menys les mateixes pautes i sense anar a cap extrem amb els valors, el resultat final era bastant similar al RAW del que partia.

De la mateixa foto he creat una copia virtual i l'he revelat amb el Lightroom 4, intentant per sobre de tot no utilitzar cap paràmetre extrem però si estirant el rang dinàmic al màxim del que donava el RAW, com veureu el resultat és bastant diferent, amb més detall, contrast, color i força, semblant als carrets Velvia que fèiem servir quan tiràvem amb analògic i que tant ens agradaven.

Histograma de l'imatge final

El punt de partida és una foto en que en el moment de la captura ja s'han utilitzats els paràmetres correctes per reflectir el moment captat però sense arribar a cap extrem i deixant-la mig "acabada" a falta de revelar amb el Lightroom per rematar la feina.

Li he donat contrast per destacar més les zones negres de les clares i que es complementa perfectament amb el petit ajustament que hi faig dels tons mitjos a les coves amb uns valors de mínims.

He baixat la part de les llums i els blancs, pel cel en el primer cas i els blancs per la part del sol, deixant aquella zona amb informació i sense cremar. Aquestes dos eines junt amb la claredat per mi son les que marquen les diferencies amb el LR 3, aportant molt més rang dinàmic. Aquest detall em porta a pensar que les nostres càmeres capturen molta més informació de la que els programes de revelat ens permeten mostrar.

Li he donat una mica de saturació, la mateixa que ja tenia en la foto revelada amb el LR3 i he enfocat amb els valors habituals i sense cap reducció de soroll (la foto està tirada a ISO 50)

I finalment aquest és el resultat, una foto molt més cridanera que la que havia aconseguit amb el LR3 i que per fer-ho no he trigat mes de 1 minut.
Vull remarcar que aquest és el meu sistema, no és el millor ni el pitjor. Dir-vos que per arribar a resultats similars també hi han altres camins i segurament si hagués après Photoshop al seu dia, ara l'utilitzaria però no va estar així i trobo molt feixuc utilitzar varis programes per emmagatzemar, classificar i revelar podent-ho fer amb un de sol
Segurament la majoria no haureu après res però si a algú li aporta una mica de "llum" ja em dono per satisfet.

Una hora

Només una hora de diferencia hi ha entre la primera i la darrera foto.
Com pot ser??
Fàcil, si ajuntem hivern, cercle polar i tarda. La primera foto la vaig fer a les 15:18, la segona a les 15:38 i la darrera a les 16:20, està clar que no vaig moure el trípode en una hora o més però vaig poder captar el que volia, veure com l'incidència i la qualitat de la llum canvia per complert el paisatge en tant sols uns instants.

Aquesta capacitat de canvi i el fet de poder fer fotos amb bones llums des de desprès de dinar fins entrada la nit (aurores) és una de les coses que més em va enamorar del hivern a Noruega i un dels motius per el que hi vull tornar quan sigui possible.

Son tres fotos fetes en un fiord al nord-oest de Tromso que inspiren sentiments contradictoris, potser la més propera a la realitat es la primera, per la fredor que transmet i que era el que estàvem patint, però no hi ha truc, és tal com era o com ho vaig veure amb els meus ulls. La temperatura de la llum anava pujant mentre la ambiental anava baixant.
Amb quina llum us quedaríeu vosaltres?

Com a anècdota dir que una parella de rens salvatges ens varen acompanyar durant la sessió i que inclús ens varen fer de models una estona mentre la llum s'anava esvaint...

Actualització posterior: Afegeixo aquesta versió re-enquadrada per l'Oriol Alamany de la tercera per donar mes protagonisme a la zona on incideixen els darrers raigs de llum i respectant la composició de les altres dos fotos. Desprès de la meva resposta al seu comentari, m'ha passat la versió que ell hagués proposat sense tenir que respectar l'enquadrament del punt de llum centrat i crec que hem coincidit exactament, jutgeu vosaltres mateixos.

Lloret 2.0

Com ja son molt dies sense poder fer cap sortida, avui us proposo una petita visita virtual a Lloret de Mar, concretament a la Cala de Sa Boadella.
Per ambientar-ho us diré que era un suau mati del mes de desembre, feia estona que estava al lloc i per les estrelles que es veien res feia presagiar que tindria una bonica sortida de sol.
Poc a poc una boirina es posava a l'horitzó i em vaig dir: "...ja puc tornar cap a casa, avui no faré res..."

Sort que m'hi vaig quedar doncs instants abans de la sortida, la boira que pensava que seria gruixuda i que taparia la sortida de sol es tornava de colors suaus i va deixar passar unes llums pastel que em varen permetre fotografiar aquest preciós indret sense gaires contrasts i amb una mica de color.

Un exemple del que tenia que ser un matí apagat, sense núvols ni color i que es va poder aprofitar bastant be.
No us recomano anar-hi per aquestes dates ja que el lloc es considerat una platja "naturista" i no crec que els fes gaire gràcia als banyistes veure-us amb les càmeres per allà. 8^)

Islàndia, viatge a l'interior

Coincidint amb l'estrena de la pel·lícula de Ritley Scott "PROMETHEUS" he volgut fer aquesta nova entrada d'Islàndia ja que durant el nostre viatge vàrem coincidir amb en Ritley Scott i tot el seu equip a la cascada de Detifoss, la que surt al començament de la pel·lícula, la mes cabdalosa d'Europa i que ens vàrem tenir que conformar en veure-la de lluny degut a que aquest director havia "contractat" el lloc per uns dies i ningú hi podia accedir amb cap mena de càmera. Com a consolació et donaven un DVD amb imatges de la cascada 8^)

Aquesta introducció m'ha servit per presentar la zona geotermal de Námafjall al area de Krafla i un viatge al centre de la illa fins al volcà Aksja i el seu crater Viti que podeu veure en la foto anterior en tot el seu esplendor.

El camí a la zona de Myvatn passa per llocs com aquest, amb el terra gairebé negre i amb l'omnipresent Herðubreið al fons, una de les muntanyes més maques i amb mes personalitat que he vist.

 

A Námafjall és on es veu que la illa està viva, està tot ple de forats, fumeroles, banyeres de fang bullint i camps de lava sense vida, un lloc on els amants de la natura i la fotografia gaudiran de valent.

En aquest racó vaig sentir com la cara se'm cremava, varen estar uns moments molt intensos i fins i tot la 5D2 es va negar a funcionar desprès d'haver fet unes quantes captures, jo ho denominaria com "la zona morta" (per sort la càmera un tros més avall va tornar a la vida) i es que l'ambient es el que veieu: negre, gris, fum i sofre, no hi ha vida vegetal ni animal de moment.

A uns 100 kms d'aquest lloc i al final d'un llarg camí amb 4x4, creuant rius i un gran desert, arribes a una mena de refugi, la pista continua uns centenars de metres mes fins que arribes a un petit aparcament i allà s'acaba. En surt un camí cobert de neu que et porta al cràter del Viti, un dels llocs que més em varen impressionar de tot el viatge i que més avall us deixo un vídeo gravat amb l'Iphone perquè us pugueu fer una idea més exacta del lloc.
En islandès "Viti" significa "infern" però si us tinc que dir la veritat a mi em va semblar un paradís, penseu que hi vaig arribar amb sabatilles esportives, les botes es varen quedar a la cabana i no va estar gens fàcil, hi havia llocs on la neu tenia un gruix de prop de mig metre però l'emoció i les ganes varen poder amb tots els inconvenients i a mida que ens acostàvem a la vora del cràter els somriures a les cares es feien mes evidents.

A la tornada ens vàrem adonar d'un dels perills de fer aquesta ruta a l'estiu i tornar desprès d'un llarg dia de sol, el desgel, el riuets van molt més plens i creuar-los ja no resulta una feina tant senzilla, s'ha d'anar molt en compte doncs les variacions poden arribar a ser d'uns 35-40 cms. La foto superior n'és un exemple, al matí ens hi vàrem aturar per fer algunes fotos, a la tornada va estar impossible arribar a on havíem estat al matí, el nivell i virulència de l'aigua s'havien incrementat considerablement.

I finalment, ja a prop del final d'aquesta pista que creua el desert d'Ódadahraun i amb el sol a l'horitzó vàrem poder veure el Herðubreið o "lady of Iceland" sense els núvols que tenia al cim durant tot el dia i amb la llum càlida del sol de mitjanit.

Interpretar la Via Làctia

Interpretar la Via Làctia, potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer.
A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà.
M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel.
Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'estil "Fidel" de Canon, o sigui, tot a 0, no deixant que la meva ex-5D Mark II processes res de res, WB manual, reduccions de soroll desactivades.
L'eina amb que processo absolutament totes les meves fotos es el Lightroom, en la darrera versió, la 4 que us recomano sobretot als que us dediqueu a la fotografia de llums extremes i a la fotografia nocturna ja que segurament notareu un pas endavant bastant gran, tal i com jo l'he notat.

Un cop descarregada i aplicat el meu flux de treball en catalogació, selecció i arxiu, el primer que he vist ha estat l'imatge superior, que no em desagradava pas com a resultat final però he volgut anar una mica mes lluny i veure que es pot treure i que agrada mes a la majoria de la gent que visita aquest bloc.
Per això li he aplicat la correcció de lent que ve en el LR4, sense activar la correcció d'aberracions cromàtiques perquè en aquest cas la lent utilitzada no en donava cap. Seguidament he posat el contrast a 25 i uns valors a les corbes de nivell per contrastar una mica mes les llums, això es pujar llums i baixar ombres, però amb uns valors mínims però ja s'hi aprecien canvis, el camí amb el que vaig composar inicialment, està desapareixent...i era una petita "gràcia" de la foto, doncs al final del camí es junta amb la Via Làctia i la foto, degut al contrast i les corbes, s'ha enfosquit una mica.
Al meu gust, el cel es veu millor, però la majoria de detall del terra ha desaparegut, ah, m'oblidava, també hi ha una reducció de soroll de 15 en luminància i de 35 en color.

Versió "A" 

Versió B, re-processada per José Fernandez amb un programa especific PixInsight

Finalment, he volgut donar una volta de cargol més a la foto i li he tocat un parell de paràmetres amb el mateix LR4, buscant el màxim "d'agressivitat" sense perdre el detall, fer pujar el soroll o desvirtuar molt els colors.
Així que la he re-enquadrat una mica, he baixat -25 els blancs, he pujat el contrast fins a 50, he posat la claredat un 40% (augmenta la sensació de que hi ha mes estrelles), he saturat fins a un 25% i he baixat la luminància al canal blau en un 25%, el resultat és el que veieu, una foto molt més potent, amb més color i amb uns tons menys creïbles que les altres dos.

Potser artísticament sigui mes atractiva o no, vosaltres teniu la paraula...
M'agradaria conèixer de primera ma les vostres preferències al davant de d'aquestes tres interpretacions de la mateixa foto.