dimecres, 24 d’abril de 2019

Història d'una Fotografia: "Orix Escape"

Primer de tot vull deixar constància de que he integrat el bloc a la meva web, aviat farà 10 anys que vaig iniciar les publicacions en aquest racó i al 2014 vaig inaugurar la meva web, al principi el domini "www.peresoler.net" apuntava a aquest bloc però ja fa uns mesos que ho fa directament a la web, també he suprimit els 6 apartats que havia sota la foto de capçalera, on a mode de portfoli tenia separades algunes fotos i al final un resum de premis i reconeixements, tot això ja està integrat a la web i crec que és millor tenir-ho tot en un sol lloc que en varis, així la informació sempre està actualitzada i no hi han discrepàncies.
Desprès d'aquesta necessària introducció, passo a lo que realment importa, la entrada d'avui, centrada en una foto d'un Orix baixant per una duna a primera hora del matí, feta des d'un helicòpter R44 sense portes, un dels motius pels que vaig anar a Namíbia, segurament tots coneixereu aquesta foto, ja que ha recopilat un bon grapat de premis internacionals i que quan vaig fer tota la sèrie no li vaig donar importància i no va ser fins al cap de mesos, quan seleccionava quin  dels "descarts" es salvava de la paperera, que m'en vaig adonar del potencial que podía tenir.
Penseu que quan vaig aterrar, sabia que havia fet la foto que volia, la que havia somniat, la composició gairebé perfecte, les llums que volia i l'animal al lloc que hagués signat abans de sortir de viatge, és la que ve a continuació:
tanta fe tenia en aquesta foto que la vaig presentar a la majoria de grans concursos, inclòs el Wildlife Photographer of the Year de Londres. La decepció va ser proporcional a les expectatives, en cap lloc ni tant sols em varen demanar el RAW, no ho acabava d'entendre però per sort al tornar a revisar l'arxiu vaig trobar la primera d'aquesta entrada i un parell més que per originalitat, moment i acció, ara els hi veig més "puch".
Aquest va ser l'aparell utilitzat, un R44 de 4 places sense portes i la clau per mi va ser sortir de fosc, a punta de clar ja estàvem volant...
Però per poc no ho podem fer, doncs dormíem dins el parc per poder accedir sense les restriccions horàries de "turista" a Sossusvlei i Deadvlei, ja que si dorms fora has d'esperar a la sortida de sol perquè obrin la porta del P.N., aquest detall que en principi semblava tant interessant, per poc ens deixa a terra ja que quan vàrem intentar sortir del P.N. la porta estava tancada i no hi ha via ningú, ja us podeu imaginar el cangueli, fins desprès de donar unes veus, no surt un guarda de dins una petita garita amb roba interior i ens diu que no podem passar... uffff!!! desprès d'intentar-ho tot, varem optar per la desesperada, deixar el cotxe allà al mig i sortir a peu... quan el guarda va "processar" el que passava i el problemes que li podia portar tenir un cotxe al mig del pas, va començar a dir que no, nooo noooo!!!! i ens va obrir la porta demanant-nos que no ho diguéssim a ningú del staff.

Explicada aquesta anècdota, varem poder gaudir d'un espectacle únic al mon i poder fer centenars de fotos de tota mena, com aquesta que segueix i que al 2017 va estar seleccionada per National Geographic USA com a destacada dintre del concurs Nature Photographer of the Year
o com aquesta visió general del desert del Namib en tota la seva extensió, un moment que feia molts anys tenia al cap i que formava part d'un projecte aeri molt ambiciós i que ha deixat pas a petits projectes, sempre des del cel i sempre en el continent africà.
Espero que ho hagueu trobat interessant!!

diumenge, 20 de gener de 2019

IMATGES QUE INSPIREN - Una nova experiència

El passat 9 de gener vaig poder participar en una de les jornades organitzades per Xatrac - La Casa del Mar a la Casa de la Cultura de Lloret de Mar "IMATGES QUE INSPIREN" on a partir de les imatges premiades al concurs Montphoto - 2018, els alumnes varen fer una votació i un treball sobre les mateixes.
Una de les imatges que vaig incloure a la presentació
Vaig tenir la sort de que una de les meves imatges presents a la exposició fos una de les més votades pels alumnes de 10 i 11 anys i em varen convidar a fer una petita presentació del meu treball i també donar resposta a les preguntes dels alumnes que havien fet un treball previ sobre les imatges escollides.
Amb el Paco Membrives fent la presentació
Amb la companyia de Santi Escartín, director de Xatrac i part del seu equip, (Marta Muñoz i Meritxell Casellas) i Paco Membrives, director de Montphoto, vàrem fer la presentació desprès d'haver inaugurat l'acte les autoritats municipals de Lloret.
Seguidament vaig fer una breu presentació de una selecció d'imatges representatives meves per acabar amb el torn de preguntes dels alumnes.
Recorregut dels alumnes per la exposició de Montphoto 
Va estar una experiència nova per mi i la veritat és que m'ho vaig passar molt bé, no és el mateix parlar de fotografia amb nens i nenes de 10-11 anys que amb els fotògrafs, companys i amics amb els que si estic acostumat a fer-ho, em varen sorprendre algunes preguntes, com la que em va fer un nen al veure una illa, va dir: "Aquesta és la illa del Cristiano Ronaldo?" algunes també varen ser enginyoses i ben buscades.
La foto escollida pels alumnes i una part del seu treball
Va resultar molt sorprenent també veure algunes de les interpretacions que havien fet de les fotografies que formaven la exposició del concurs i molt interessants els punts on donaven més importància i poder comparar com altres, molt importants per mi passaven desapercebuts.
Crec que puc resumir-ho com una jornada on jo vaig aprendre dels alumnes, ells tenen un punt de vista que no ha estat massa "contaminat" i molt diferent al nostre però gens descartable.
A continuació i com a punt final, us deixo amb un petit vídeo-notícia feta per Nova Ràdio Lloret.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...