El racó dels meus somnis

Aquesta fotografia que us mostro avui seria gairebé impossible de fer sense aquestes aplicacions que tant en faciliten la vida als fotògrafs de natura i és que encertar dia, posició i fase de la lluna en un viatge o tens una flor en el cul o has fet servir un programa d'ajuda, en el meu cas va ser la segona alternativa. De fet vaig planificar un viatge a La Gomera amb final de festa al nord de Tenerife i el dia de transició el vaig fer coincidir amb aquella nit/matinada i és que coincidia: - Lluna plena - Sortida de Sol - Posta de Lluna - Localització. La foto resultant és aquesta: on la Lluna està just sobre el Roque Cinchado, el més representatiu de Los Roques de Garcia dins el Parque Nacional de Las Cañadas del Teide, amb l'afegit de que es pot veure una mica del Cinturó de Venus al horitzó i la Lluna il·luminada per la càlida llum de la sortida del Sol, una imatge que feia temps portava al cap i que només pots fer un parell de cops al any. La planificació la po...

Pensar que hi ha gent que té la immensa sort de poder veure cada dia que el cel està seré un espectacle com aquest, fa que els consideri uns privilegiats. Potser ells no ho valoren o no li donen la importància que li donem nosaltres però jo poques vegades ho he vist així a la meva vida i sempre lluny de casa. Com no podia ser d'una altra manera, aquesta foto està feta al Parc Nacional de Las Cañadas del Teide, on he vist els millors cels fins ara, per damunt de Islàndia, Kenya, Madagascar, Menorca o les Hèbrides, llocs on tenen fama per la claredat dels seus cels. Tècnicament la foto no té gaire complicació, vaig utilitzar el Samyang 14mm f/2.8, amb una exposició de 30 segons i amb un ISO de 6.400 i WB manual de 3.700 kv. El processat tampoc té res especial, sempre en LR, vaig potenciar una mica la claredat i l'enfoc, reforçar les llums altes i sub-exposar una mica els tons mitjos i les ombres per aconseguir un bon contrast entre la foscor i la llum de les estrelles, amb u...

He triat aquesta foto d'un bosc de laurisilva on reina el "caos" compositiu per il·lustrar el veritable "Caos mental" que tinc dins el cap, porto dies fen plans per un viatge on m'agradaria combinar l'aventura i la fotografia al 50% i els pensaments se m'en van a milers de kilòmetres de distància de l'un a l'altre, no hi ha terme mig. Suposo que els que feu normalment aquests tipus de viatge us heu trobat alguna vegada així, en un principi tens molt clar el que vols fer i on vols anar, mires vols, plans, destinacions i quan més o menys ho tens tot decidit, ho parles amb els companys.... ufff, ja l'has "cagat"!!! Tu ho has mirat amb els teus ulls, coneixements i experiència però si no ho has anat comentant i consensuant, pots arribar a tenir tancat un viatge que quan el presentes "en societat" no va bé a ningú, les dates, l'època, la durada, el pressupost i fins i tot les localitzacions.... Per això la foto d...

Primer de tot us vull dir que en el moment de fer la foto no sabia que era, em pensava que havia estat una errada del Balanç de Blancs i no va estar fins uns mesos desprès que vaig saber que havia fotografiat l'Airglow o la luminescència del cel nocturn, un fenòmen que fa que el cel mai sigui fosc del tot i que es pot presentar en aquest to verd aurora o be en un blau turquesa. L'airglow per tant, és el resultat de diferents processos que tenen lloc a l'alta atmosfera, com la recombinació d'ions ionitzats pel Sol durant el dia, la luminescència que provoquen els raigs còsmics en xocar amb les capes altes de l'atmosfera i que ho transforma en aquesta mena de llum verda o blava, verda en aquest cas i que només es pot veure en cels tremendament purs i sense cap mena de contaminació atmosfèrica. La foto que us presento per il·lustrar aquest fenòmen està feta a Los Roques de Garcia, al P.N. de Las Cañadas del Teide a les 03:58 de la matinada a l'estiu passat, c...

Fa poc parlava amb un amic sobre la temàtica de la fotografia de natura que és fa darrerament per una gran majoria, la anomenada conceptual o artística s'ha convertit en una obsessió per aquesta majoria i realment hi han autors que fan autentiques meravelles i en canvi d'altres es queden en el camí, un cop més confonen ser "original" o "creatiu" amb "tot si val" si és diferent. És un mon que també m'agrada però amb mesura, no per bolcar-hi totes les energies ja que et podria portar a un pou de frustració en el moment que t'adonis que allò que fas no t'omple i et trobes buit d'inspiració o senzillament que el "foton" que acabes de fer, fa temps que l'ha fet un altre i el pitjor de tot, la seva foto et sembla millor... Per això avui m'he decidit a pujar aquesta foto, tot el contrari del que deia al començament, una fotografia de paisatge astronòmic amb la que vaig gaudir molt fent-la, que no necessita gaires expl...

Tants de dies fen entrades sobre Islàndia m'han fet venir "mono" de nocturnes, avui us convido a veure aquesta imatge fruit de la planificació mitjançant un parell d'aplicacions per smartphone. La nit anterior ja havia estat en aquest lloc, varen ser un parell d'hores més tard i la foto que buscava ja no era possible però vaig prendre nota de les coordenades per tornar-hi a l'endemà. Si sou una mica observadors, us haureu adonat que el meu objectiu era "encabir" Antares dins aquesta cavitat a la roca de la dreta. Per aconseguir objectius d'aquesta mena has de comptar amb un mínim de coneixements, les apps adequades, sort amb la meteorologia i moltes ganes de tirar-ho endavant, doncs a aquelles hores s'està millor al llit que aquí dalt a 2.000 m. i  fregant els 0º Perquè us feu una idea del tamany d'Antares ( estrella més brillant de la constel·lació de l'Escorpí) us adjunto aquesta escala que he trobat per la xarxa i on ocup...

Desprès d'un parell d'entrades dedicades a les flors i al macro més o menys "conceptual" jeje em venia de gust compartir aquesta foto feta a primera hora del matí a la platja de Benijo un dia que no prometia gaire. Tant malament pintava el panorama que el meu bon amic no va voler baixar les innumerables escales que porten fins a la platja, si mal no recordo, les seves paraules varen ser: "Cielos así a montones, no tiene colores, para que voy a bajar si puedo repetir esa foto miles de veces??" (Fi de la cita) Clar, ell hi ha estat pilots de vegades i s'ha trobat amb aquestes llums en altres ocasions... Com comprendreu, jo si que vaig baixar, no és qüestió de deixar passar oportunitats quan estàs a molts kilòmetres de casa, aquest va estar el motiu principal, el segon...que cada cop busco menys les llums caòtiques, marcianes i radioactives, cada cop aprecio més les llums suaus, normals, potser les que en una època propera m'haguessin fet dir: ...

Per els comentaris que alguns heu fet en l'entrada anterior he vist que molts desconeixeu l'existència de la laurisilva, això m'ha fet pensar que possiblement també hi haurà molta gent que desconeix una altra planta endèmica de Tenerife, el tajinaste vermell. Va ser un altre dels meus objectius del darrer viatge i avui us ela presentaré. És una planta biennal, que floreix durant un curt període de temps a final de la primavera i les flors es tornen d'un vermell intens que dura molt pocs dies. És la planta escollida per les abelles per la producció de mel degut a la gran quantitat de pol·len que té, un cop acabat el cicle de vida es torna verda un altre cop fins que s'asseca i cau, desintegrant-se poc a poc fins desaparèixer. Els exemplars més grans poden arribar fins als tres metres tot i que la mida més normal ronda entre 1,50 i 2 metres. Canon 5D + Canon 17-40mm a 24mm, ISO 50, f/11 i 30 segons La primera vegada que en vaig veure un en persona va ser a Gran...

Laurisilva, una paraula que definia un objectiu meu dels darrers temps i que junt amb els taginastes, son una part molt important de la flora canària i a diferència d'aquests darrers, la laurisilva si que la podem trobar en altres indrets a part de les illes afortunades, creix en illes tropicals com Madeira, Nova Zelanda..etc. El passat viatge a Gran Canària vaig poder-ne veure però amb molt poca quantitat i en una mena de jardí anomenat Reserva Natural de Los Tilos de Moya, la decepció va ser important.  En part aquest va ser un dels motius que partíssim el viatge a Tenerife en dos, un dedicat exclusivament a la nit, estrelles i taginastes al Parque Nacional de Las Cañadas del Teide i la segona part al macís d'Anaga, les seves costes i els boscos de laurisilva. Varies sortides infructuoses amb molt poc botí fotogràfic però si cultural, vàrem poder estar en un dels llocs on la laurisilva regne per damunt de les altres...

M'agrada mirar al cel des de petit, m'agraden les estrelles, galàxies i nebuloses, m'agrada la Via Làctia, oi que no és cap secret?? Avui tenia ganes de portar-vos més enllà, buscant els límits tecnològics de les nostres càmeres a l'hora de captar els cels i posar-vos els exemples per que podeu opinar, decidir i fins i tot potser aclarir algun dubte com els que he tingut jo fins que no ho he experimentat. Com ja sabeu alguns de vosaltres, porto mesos dubtant de si "invertir" en un telescopi curt i una muntura equatorial per poder fer fotografia astronòmica amb condicions i amb llargues exposicions, el total de l'inversió, la crisi i el no tenir clar el rendiment que li trauré m'han anat frenant...fins arribar a aquest article, resum d'una de les nits que vaig passar al Parque Nacional de Las Cañadas del Teide a Tenerife en la que em vaig dedicar a experimentar i fer proves més que a "buscar" imatges en si. Aquesta foto del centre de ...

Parlar de fotografiar costes a Tenerife és parlar de Benijo i els seus voltants, sens dubte un dels indrets amb més encant i per sort,  encara verge, ni tant sols hi ha un "xiringuito" i que continuï així per molt  temps... Fa pocs dies vaig tenir la sort d'estar-hi unes quantes vegades, tant de matí com de tarda, inclús de nit i aquest fet, és clarament diferenciador, no és el mateix arribar, haver de fer la foto i al dia següent estar en un altre indret. Aquí vaig poder estudiar les marees i la seva incidència en els enquadres que volia fer, evidentment les fotos del primer dia varen ser les "convencionals" o com ara diu tothom, les "clàssiques" i les fotografies de les altres sessions van ser les més personals i més rumiades. Aquesta manera de fer, normalment la pot dur a terme la gent que viu allà, en un viatge o sortida fotogràfica és molt més difícil i només quan els interessos fotogràfics passen per davant de la majoria d'altres int...

Per primera vegada aquest any m'he "saltat" una setmana sense fer entrada i la veritat, hi ha un motiu, ja fa 5 anys que estic publicant de manera regular en aquest bloc i potser ha arribat el moment de fer un canvi de plantejament, potser aquest model està tocant a la fi, potser ja està més que esgotat?? o el que s'està esgotant soc jo... Quan vaig començar havia pocs blocs d'aquesta mena, ara tothom en te un i resulta dificil que la gent tingui temps per mirar/llegir tot el que els vols transmetre...amb tanta oferta com hi ha, ho entenc. No ho sé, vosaltres en teniu la paraula... però el que si ha canviat he estat jo, no m'havia adonat d'aquest fet fins dissabte passat, entre les 03:00 i 05:00 de matí a més de 2.000m, fregant els zero graus, contemplant tot sol l'espectacle que il·lustra la foto d'avui. Paràmetres tècnics: Canon 5D + Samyang 14mm i molta "ànima" Així, sol, incomunicat, sobrepassat totalment per el que estav...