El racó dels meus somnis

Només una hora de diferencia hi ha entre la primera i la darrera foto. Com pot ser?? Fàcil, si ajuntem hivern, cercle polar i tarda. La primera foto la vaig fer a les 15:18, la segona a les 15:38 i la darrera a les 16:20, està clar que no vaig moure el trípode en una hora o més però vaig poder captar el que volia, veure com l'incidència i la qualitat de la llum canvia per complert el paisatge en tant sols uns instants. Aquesta capacitat de canvi i el fet de poder fer fotos amb bones llums des de desprès de dinar fins entrada la nit (aurores) és una de les coses que més em va enamorar del hivern a Noruega i un dels motius per el que hi vull tornar quan sigui possible. Son tres fotos fetes en un fiord al nord-oest de Tromso que inspiren sentiments contradictoris, potser la més propera a la realitat es la primera, per la fredor que transmet i que era el que estàvem patint, però no hi ha truc, és tal com era o com ho vaig veure amb els meus ulls. La temperatura de la llum anav

Com ja son molt dies sense poder fer cap sortida, avui us proposo una petita visita virtual a Lloret de Mar, concretament a la Cala de Sa Boadella. Per ambientar-ho us diré que era un suau mati del mes de desembre, feia estona que estava al lloc i per les estrelles que es veien res feia presagiar que tindria una bonica sortida de sol. Poc a poc una boirina es posava a l'horitzó i em vaig dir: "...ja puc tornar cap a casa, avui no faré res..." Sort que m'hi vaig quedar doncs instants abans de la sortida, la boira que pensava que seria gruixuda i que taparia la sortida de sol es tornava de colors suaus i va deixar passar unes llums pastel que em varen permetre fotografiar aquest preciós indret sense gaires contrasts i amb una mica de color. Un exemple del que tenia que ser un matí apagat, sense núvols ni color i que es va poder aprofitar bastant be. No us recomano anar-hi per aquestes dates ja que el lloc es considerat una platja "naturista" i no crec

Coincidint amb l'estrena de la pel·lícula de Ritley Scott "PROMETHEUS" he volgut fer aquesta nova entrada d'Islàndia ja que durant el nostre viatge vàrem coincidir amb en Ritley Scott i tot el seu equip a la cascada de Detifoss, la que surt al començament de la pel·lícula, la mes cabdalosa d'Europa i que ens vàrem tenir que conformar en veure-la de lluny degut a que aquest director havia "contractat" el lloc per uns dies i ningú hi podia accedir amb cap mena de càmera. Com a consolació et donaven un DVD amb imatges de la cascada 8^) Aquesta introducció m'ha servit per presentar la zona geotermal de Námafjall al area de  Krafla i un viatge al centre de la illa fins al volcà Aksja i el seu crater Viti que podeu veure en la foto anterior en tot el seu esplendor. El camí a la zona de Myvatn passa per llocs com aquest, amb el terra gairebé negre i amb l'omnipresent Herðubreið al fons, una de les muntanyes més maques i amb mes personalitat que

Interpretar la Via Làctia , potser es un títol una mica agosarat per una entrada d'aquest modest bloc però es una idea que fa uns mesos que em donava voltes per el cap i que finalment la he volgut dur a terme i per aquest menester m'agradaria comptar amb la vostra participació aportant cada un les seves idees/critiques i els seus gustos personals a la meva manera de fer. A mida que vaig fent fotografia nocturna m'adono de que lo mes important, bàsic diria, es capturar quanta mes llum millor, fins als límits de les nostres càmeres i els nostres objectius però no més enllà. M'explicaré i com millor una imatge que mil paraules, ho faré partint d'aquesta fotografia de la Via Làctia feta a l'acabament d'una sessió nocturna a Ses Illes, no te cap importància ni la localització (en mig d'un camp tornant cap al cotxe ) ni el motiu. La meva intenció era donar tot el protagonisme al cel. Partiré d'aquest RAW, tal i com surt de la meva càmera, amb l'esti