Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Masai

Massai

Imatge
Aquest retrat si que te "historia", des que vàrem arribar a Kenya que volia immortalitzar un guerrer massai, però no era el que buscava, el segon dia vaig poder-ne fotografiar un, desprès vàrem estar a un poblat a Amboseli, a la falda del Kilimanjaro, però no va estar fins Massai Mara on vaig poder esplaiar-me a gust amb retrats a natius. En el primer tented camp on vàrem dormir allà, vaig tenir la sort d'enxampar a un guerrer que va tenir l'amabilitat de posar davant la meva càmera i fer instantànies com aquesta, el que no es veu es que perquè sortís mes o menys "natural", vaig tenir que demanar-li que es treies el Rollex que portava i que deixes al terra, una mica apartada un radiocasset al mes pur estil del Bronx i es que ja res no es el que era :)) Molt poc temps desprès vaig poder saber de primera mà el que era un forta, no, fortissima tempesta a Massai Mara, ho recordaré sempre!

Camí cap a la tempesta

Imatge
Una de les coses que mes em feia créixer les ganes d'anar a Kenya eren les postes de sol, tothom que hi havia estat me'n parlava, postes de sol d'un vermell potent, de un taronja intens, de.... però gairebé ningú parlava de les tempestes, potser perquè a l'època dels seus viatges no varen coincidir amb elles, però aquest no es pas el meu cas, desprès d'uns dies allotjats a Amboseli i al llac Nakuru, amb una sequera bestial, on es morien els animals i els llacs gairebé estaven secs, ens vàrem dirigir a Massai Mara, via Nairboi i.... llavors vàrem començar a disfrutar de la potencia de la mare natura, amb uns matins de colors, de vegades apagats, de vegades intensos, que donaven pas a un dia radiant... i cap al tard i desprès de regalar-nos amb una varietat de núvols de cotó... es formaven les tempestes, cada dia diferents, de color, d'intensitat, amb sol, sense.... La foto d'avui està feta mentre tornàvem al Karen Blixen Camp , que per cert us recomano si ma...

Que deu pensar?

Imatge
Àfrica, un país que enamora, sobretot si no tens que viure-hi, però que no saps perquè... quan l’has visitat un cop, tens que tornar-hi, a mi m’ha passat.. i ja estic preparant el tercer viatge cap allà, cada cop mes lluny.. cada cop mes avall.. cada cop llocs mes verges. La tardor passada vaig estar a Kenya, un lloc on, quan mires al cel tens un regal, que hi han milers d’animals salvatges.. però que quan visites un poblat... un poblat dels d'abans..te sents sorprès i a la vegada atret per aquest encant entre misteriós i verge que te la seva gent, molt hospitalària per com viuen i per les poques coses materials que tenen, me varen convidar a entrar a les seves barraques, vaig seure al seus llits, em vaig quedar negre de puces i em varen fer de models per un parell de sessions fotogràfiques. Us presento tres fotos, però he triat en primer lloc la que he processat en blanc i negre perquè es en la que s’aprecia millor "aquella mirada" tan general de la mainada, fetes en...