Xarxes Socials, la meva "realitat"

Fa setmanes que m'estic plantejant si mantenir el bloc que vaig iniciar ara fa 9 anys, un espai on he compartit viatges, reconeixements, il·lusions, aventures i sobretot la realització d'alguns dels meus somnis, per això el títol del bloc és el que és.

Avui tots hem pogut comprovar que no és la millor eina per compartir el nostre treball fotogràfic, fa uns anys no estava malament el flux de visites, desprès va tenir continuïtat per la empenta de facebook que donava una glopada d'aire a cada entrada al bloc compartida però ja fa mesos que això no és així, la gent prefereix la immediatesa de Instagram on amb una breu ullada es posa al dia de tot lo publicat, donant "like" al que ens agrada i fins i tot deixem algun comentari si la foto ens motiva a fer-ho.

https://www.instagram.com/pere.soler.photographer

Ara mateix és la xarxa que més em representa, ja que tot i no tenir una xifra de "influencer" si que estic content amb els prop de 4.000 seguidors i la seva resposta a les fotos penjades, fins i tot alguna ha passat dels 3.000 likes i això és totalment impensable a facebook, twitter o altres aparadors que tinc actualment (al menys per mi)
Els inicis d'aquesta xarxa (Instagram) varen ser fets pensant en fotografies fetes amb el mòbil, un lloc on compartir instants de la nostra vida, sense importar la qualitat fotogràfica ni com estaven fetes les fotos o fins i tot "retocades" (per dir-ho d'alguna manera) amb filtres i additius que inclús la pròpia aplicació porta incorporats.
Ara ja no ho tinc tant clar, doncs apart del esperit de fons amb que es va crear, serveix d'aparador a milers de fotògrafs reconeguts, on hi posen les millors fotografies que tenen, inclús ja és habitual veure-hi publicacions de National Geographic o de les principals marques del sector amb fotografies de qualitat però en el fons no deixa de ser una xarxa social i com a tal hi ha una gran massa que valora més el seguir x seguir o el like x like que el que realment veu cada dia, essent incapaç de separar el gra de la palla. Amb això no vull dir que no tinguin els mateixos drets que tothom, faltaria més, però si que contribueixen a la sobresaturació que ja porta experimentant el sector des de fa uns anys i cada cop s'infla més i més aquest globus... que no sabem si "explotarà" algun dia.

Com a regal de festes us deixo aquesta entrevista al Tino Soriano titulada "La fotografia de hoy es puro fast food", gran fotògraf i comunicador, on podeu degustar la seva sapiència durant uns 15 minuts. És de 2016 però totalment vigent avui...
Que tingueu una bona entrada d'any!!

1er Rally Aeri de Navegació - Viladamat

L'entrada d'avui no és sobre fotografia com les anteriors però si té cabuda dins el concepte del bloc, somnis assolits.
Aquest cop vull explicar una bona experiència que he compartit amb Andreu, el pilot amb el que acostumem a volar junts, ha estat la participació en el 1er Ral·li aeri de navegació que s'ha fet aquest passat dissabte al aeròdrom de Viladamat.
Per al 90% dels participants era la primera vegada que feien una prova com aquesta, així com per l'organització i aeròdrom i l'experiència ha estat del tot encoratjadora.
Us explicaré una mica el fil dels aconeixements ...
Després de la inscripció ens han donat un sobre on hi havia un mapa de la zona, un regle amb kms i temps, un llibre de ruta amb direcció en graus, kms i una foto de cada lloc de pas.

Ha estat molta feina ja que hi havia molts condicionants que de no fer-ho bé no encertes la ruta i no aconsegueixes les fotos de cada punt de pas, però al cap d'una estona ja teníem la ruta acabada, amb temps parcial i totals de cada punt, més o menys clars els lloc on fer la foto necessària i la direcció després de cada fita.

Era qüestió de carregar de combustible i preparar-nos per l'aventura.

Un cop repostats calia anar a la pista per enlairar-nos d'un en un però amb prou marge per no tenir cap accident.

Ens toca !!! Quins nervis, fem totes les comprovacions de l'aparell i ja estem preparats per volar.

Era el moment de posar el crono a 0 i anotar la hora de sortida que ens serviria de guia per fer la ruta amb l'horari previst.

Un dels punts intermitjos era el Santuari de la Mare de Déu del Mont, on hem tingut una mica de núvols baixos però sense turbulències.

I un dels punts de pas era el Castell de Requesens, on calia fer la foto del mateix en el minut exacte previst en el roadbook

Al final no ha pogut ser, un error en haver fet servir dos cronòmetres ens ha relegat a la sisena posició quan podíem haver guanyat perfectament ja que hem passat tots els punts amb la mateixa diferència, 1 minut exacte en cada fita i ha estat perquè jo he agafat l'hora de quan hem entrat a pista per enlairar-nos i l'Andreu ha posat el cronòmetre a 0 un cop ja volàvem, aquest minut ens ha penalitzat tota la ruta ja que les fotos les hem fet guiant-nos amb el seu cronòmetre.

Una bona experiència que ha culminat amb un dinar de germanor amb tots els participants i organitzadors i amb la respectiva entrega de premis.

El track de gps de la ruta sencera

No sé si aquesta història continuarà però el que és segur és que avui la hem gaudit.

;-)