El racó dels meus somnis

Ja portem dos setmanes de 2015, han estat uns dies on ha predominat l'anticicló amb tot el que això comporta, boires, sol, inversió tèrmica, etc... Diuen que dintre de poc arribarà l'hivern de veritat però de moment no ho fa, tots aquests dies amb aquest temps primaveral i sense tocar la càmera em provoquen una profunda nostàlgia de moments intensos, tinc "mono", em falta la meva principal droga, els viatges. Fa dies que miro llunes, marees, combinacions de vols, distribució de dies de vacances per tal de triar una bona destinació però no aconsegueixo posar-me d'acord amb mi mateix, sempre hi ha un lloc que es repeteix i repeteix... si?? - Ja ho heu endevinat??? - Clar!! - Islàndia és la paraula màgica... Llocs com aquest de la foto d'avui, inexplorats i on no hi vaig poder dedicar el temps que m'hagués agradat, precisament per manca de dies i també d'unes condicions físiques adequades que no tenia i que ara he anat recuperant... fan que aquesta...

Amb la foto d'aquesta setmana no hi ha cap més pretensió que intentar transmetre tot el que vaig poder viure en un lloc perdut a les HighLands islandeses (realment aquest lloc no té cap nom, està al mig del no res...), un cap vespre on la natura es va posar d'acord per mostrar el veritable "Imperi dels Sentits" en forma de paisatge. Veure com la llum s'esvaïa lentament i els núvols anaven agafant tota mena de colors càlids va estar una gran recàrrega d'energia,  amb un silenci absolut només trencat per el moviment de l'aigua et dones compte de la gran connexió que tens amb la Natura i la capacitat que té de mostrar de tant en tant les seves millors gales. Crec que ja fa massa temps que no marxo de viatge i això m'està afectant més del compte... Espero posar-hi remei ben aviat ;-)

Avui us deixaré descansar, l'entrada d'avui no convida a fer cap mena de filosofia, només vull transportar-vos a un paisatge desolat, semidesert on predominen únicament dos colors i on la natura es mostra amb tota la força. Allunyats a molts kilòmetres de la "civilització" et pots trobar amb escenes com aquesta sigui a l'altra costat del mon o sigui al costat de casa, només cal saber aprofitar el moment i sobretot gaudir-lo, qui sap si mai tornaràs a veure quelcom com el que tens davant els teus ulls... on el temps s'atura . Bon cap de setmana!!

A resultes de l'entrada anterior he pogut fer algun debat telefònic i via mail amb alguns amics i companys d'afició i hem arribat a la conclusió que entre molts altres factors n'hi han dos que sobresurten per sobre dels altres i que coarten d'una manera apreciable la creativitat i la originalitat a la fotografia de Natura i aquests son els concursos fotogràfics i els Tallers/viatges fotogràfics. M'explico, un percentatge molt alt de gent que comença i alguns aficionats més avançats es mirallen en les fotos que guanyen els certamens, sobretot els internacionals. Això porta a que busquin fotos similars o també fer la seva versió però partint d'una idea que altres ja  han destacat com a vàlida, per exemple les fotos amb moviment de càmera, tant vertical com horitzontal, inclús amb dobles exposicions amb un element quiet, la veritat és que ja les trobem fins i tot a la sopa i com a moda, cansen una mica però com alguns concursos continuen premiant-les, això suposa...

Avui tenia ganes de compartir aquesta foto feta a Islàndia la passada tardor, fora de les rutes convencionals de " viatges fotogràfics ", es tracta d'un lloc en el cor de les Highlands, les Terres Altes, on no poden anar aquests viatges llampec que t'ofereixen l'oro i el moro per quatre rals però que tots acaben als mateixos llocs, la majoria al costat de la carretera principal i archi-fotografiats i amb el temps just per fer les quatre fotos de rigor que has vist milers de vegades a "Sant Google". Panoràmica de dos fotos horitzontals amb la 5D i el 70-200mm No patiu, no us vull pas vendre cap viatge meu, ni en penso fer cap en pla comercial, això queda per els professionals, que paguen els seus autònoms i cobreixen els viatges amb els permisos i assegurances reglamentaris, només ha estat un petit rampell, al veure'n la proliferació que tenen aquestes darreres setmanes i que espero que me'l sabreu perdonar ;-) Un petit consell, abans de con...

La imatge d'avui simbolitza el que és el paisatge islandès, grans contrastos amb uns colors que no es poden veure en cap altre lloc del mon. Aquesta foto està feta en les terres del interior, les anomenades " Highlands " en una petita treva entre ruixats que va deixar que alguns rajos de sol il·luminessin parcialment les muntanyes del fons destacant els diferents tons de verd que ens oferia la natura. Crec sincerament que quan estàs allà fen aquest tipus de foto no t'adones del que realment estàs fent i estàs vivint i no és fins passat un temps i repassant virtualment el viatge que t'adones de les experiències viscudes, moments efímers oblidats en el temps però que cada un, individualment té una forta càrrega emocional que et fa reviure aquell instant. Espero que us agradi.