El racó dels meus somnis

Aquests darrers dies he estat per el Parc Nacional d'Ordesa amb una colla d'amics i companys que ens unien dos vincles en comú: La natura i l'Iñaki Relanzon , que ens ha fet de guia espiritual. El nostre objectiu era poder captar la tardor en tot el seu esplendor allà dalt, però aquest any la meteorologia ens ha jugat una mala passada i encara que si hem trobat "colors" no han estat tants com esperàvem, però el pla B ha estat potser millor fins i tot. En resum ha estat un cap de setmana amb molt bona companyia, molt distret, divertit i amb alguna foto interessant al sarró. He volgut sintetitzar una de les estampes mes característiques del lloc on ens allotjàvem, la Peña Montañesa , una muntanya amb personalitat pròpia i que vaig poder gaudir en dos llums extremes, tant de posta (la de dalt) com de sortida (a sota), a destacar que les dos imatges estan fetes de la terrassa de l'alberg. Segurament en propers dies hi hagin mes entrades, dons el cap de se

Que el temps va a la seva bola ho tenim mes o menys clar, ara, aquest any sembla que s'emporta la palma, aquest matí aprofitant que faig unes petites vacances, m'he apropat a les dos fagedes que tinc mes a la vora de casa. De fosc m'he plantat a la Fageda d'en Jordà amb moltes ganes, dons havia una boira densa, però ha estat sortit d'Olot en direcció a Cala Guapa que la boira ha quedat en un no res, de totes maneres i com ja estava allà he volgut anar a donar-hi una ullada i de pas veure sortir el sol entre mig dels seus arbres. Havia molta fulla al terra, amb coloret de tardor, però les que no havien caigut eren verdes ....verdes...., ho veureu millor en la següent foto feta només uns instants abans de la primera i amb molt menys contrast lumínic. Com encara era aviat, he decidit anar a la Grevolosa i aquest cop si he encertat, estava tota coberta de boira. Sense entretenir-me he anat directe cap a una localització que ja tinc mes o menys estudiada, però a m

Un bon dia, desprès de fer moltes i moltes fotos, agafes una selecció de les que creus que son les millors, les mires, les analitzes i... en totes hi veus errades, algunes de "bulto", algunes "perdonables"...algunes tècniques, altres de regles de composició...no hi eres al millor moment de llum....haguessis pogut utilitzar un filtre o has escollit un amb la graduació equivocada per el moment de llum... Dons be, aquell dia, sense adonar-te has "crescut" fotogràficament, quan ets capàs de veure que tot el que has fet i tot el que fas es pot millorar i que simplement et queda un camí molt llarg per recorre si vols continuar avançant...que saps que el que ara et sembla bo demà et semblarà que ho podies haver fet millor...aquest dia.... estàs en el camí correcte. Recordo el primer dia que vaig escoltar en persona a José B. Ruiz com parlava de que portava mes de 10 anys estudiant composició i no veia el final... no vaig entendre perquè ho deia, ara estic

Feia dies que ho tenia senyalat a l'agenda, el dissabte 8-10-2011 serà la pluja de dracònids (pols del cometa 21P/Giacobini-Zinner)  mes important des de 2002, segons es podia llegir en algunes webs de refª en observació de meteors, però aquest any també coincidia amb la lluna al 85 % de la seva màxima lluminositat i amb que el moment mes àlgid seria abans de les 20:00 quan encara hi havia massa llum per poder apreciar-ho be. Encara de clar, tot observant una magnifica i acolorida posta de sol, ens vàrem dirigir amb la Laia i la Montse cap al lloc on acostumo a fer aquest tipus de nocturnes i que principalment he escollit per la proximitat des de casa (30 minuts) i per la inexistent contaminació lumínica, cosa molt preuada per els que ens agrada fotografiar els estels. Arribem al lloc i Ohh!!! Sorpresa, tres nois amb una tenda de campanya i un 4x4!!! Mai havia trobat ningú allà tret d'algun animaló que s'espantava mes que jo. Vàrem tenir un petit diàleg i ens varen dir

Fa pocs dies vaig veure varies fotografies de diferents companys de la platja de Barrika, si no arriben a dir on era no hagués reconegut la platja...hi he estat en tres diferents ocasions i mai l'havia vist tant canviada, la sorra ha envaït l'espai que hi havia entre els flysch, les famoses cues de dinosaure han quedat minimitzades, evidentment, continua essent Barrika i te el seu encant i les mil composicions fotogràfiques que fan la delícia de qualsevol fotògraf de natura, però per mi han perdut part, bona part, de la seva personalitat.   Avui li he volgut dedicar una entrada amb una foto feta la passada tardor, un dia amb el cel ras, però que com sempre si esperes el moment oportú en pots treure alguna imatge que valgui la pena haver baixat tantes escales com s'han de fer per arribar a aquest indret.  Per fer quelcom diferent, vaig esperar que el sol estès gairebé a punt d'amagar-se a l'horitzó i que els darrers rajos il·luminessin lateralment els flysch, a