El racó dels meus somnis

Si mirem els certàmens internacionals hi veiem una bona colla de fotògrafs espanyols, de vegades en som majoria, llavors si només fem cas a aquesta dada hem de dir que actualment la Fotografia de Natura d'Espanya té bona salut i el títol no tindria sentit. Però no tot és o blanc o negre, internet ha portat molt avenços i molt ràpid però també la sobresaturació de tot, fotografia inclosa, llavors entra en joc la "naftalina", el que fa molt pocs anys era boníssim ara és un "clàssic" o simplement una foto del piló que no sorprèn a ningú, la xarxa està plena de milions de fotos d'aquestes, tremendament perfectes tècnicament però totalment buides de contingut, creativitat o factor sorpresa. Si tots féssim les fotos amb un enquadrament perfecte, com distingiríem unes de les altes?? Si les fotos "han de tenir" un recorregut o lectura, al final totes seran iguales, no? I jo em pregunto: " perquè? ", cada pocs mesos m'ho pregunto i pen...

Avui  tenim finalment les interpretacions associades a cada autor, hi han detalls bastant curiosos com que només dos han voltejat la foto, que les dos fotos amb els tons més freds corresponen a dos companys que viuen en la mateixa província, només un s'ha decidit per el BW, etc, etc... però deixaré que ho descobriu vosaltres mateixos. Aquesta vegada he decidit no "traduir" els textos que m'han enviat, així n'hi hauran en català i en castellà per respectar totalment el que cada un ha dit, com ja he comentat més d'una vegada, NO es tracta de cap competició ni res pel estil sinó una manera d'aprendre tots. Veure com a partir d'un RAW cada un li dona "forma" segons les experiències i vivències que ha tingut i així es reflecteix en la varietat dels resultats. 1 - Javier Alonso  (Foto sense retallar) Cabrito, la próxima mándanos algo con mas chicha, jeje.  No es por fastidiar, te mando dos opciones, una sin recortar y otra recortada. En el...

En el Pais Basc, prop de la frontera amb França hi ha un lloc que sembla tret d'un compte de fades, Labetxu o La Vall dels Colors, a la muntanya de Jaizkibel, un lloc on els fotògrafs podem expremer les poques neurones que ens funcionen i buscar combinacions de formes i colors cada cop més arriscades, deixant volar la nostra imaginació i deixant-nos portar per el misticisme del lloc podem passar-hi hores i hores en comunió amb la natura, només interromputs per el batec de les onades del Cantàbric contra les roques del litoral. Us deixo amb una de les típiques, feta en una petita "cova" on deuen fer nit les cabres, doncs el fort olor i els rastres d'excrements així ho delataven. Imatge tal qual surt de la càmera, de fet no admeten gaire processat ja que per poc que li donis, el resultat es veu irreal, només vaig tenir en compte que el sol no hi donés directament, cal dir que en aquest lloc s'han d'extremar les precaucions a l'hora d'exposar, ja que ...

Fa aproximadament dos anys vaig publicar l'entrada: La Composició, aquell llarg camí... on feia unes quantes reflexions sobre diferents plantejaments a l'hora de fer una fotografia i recordo que deia que veia un piló d'errades en les fotos que havia fet anteriorment... com si les que feia noves tinguessin quelcom millor o destacable. Ara miro aquelles fotografies i em ve una pregunta al cap: "Com he estat capaç de fer aquesta foto??" Segurament ara no en faria cap, be, ho dic amb la boca petita... crec que això és bo o al menys ho vull pensar. Dos anys son molt de temps, viatges, milers de fotos i vivències, tant en lo personal com en lo estrictament fotogràfic i és un temps considerable perquè puguis veure una tendència o un canvi en la mateixa i és aquí on es troba el motiu d'aquesta entrada. És normal escoltar: - Quina composició més bona!! - Enhorabona, composició mil·limètrica!! - M'encanta aquest enquadrament!! Que vol dir això? - Doncs que...

Un bon dia, desprès de fer moltes i moltes fotos, agafes una selecció de les que creus que son les millors, les mires, les analitzes i... en totes hi veus errades, algunes de "bulto", algunes "perdonables"...algunes tècniques, altres de regles de composició...no hi eres al millor moment de llum....haguessis pogut utilitzar un filtre o has escollit un amb la graduació equivocada per el moment de llum... Dons be, aquell dia, sense adonar-te has "crescut" fotogràficament, quan ets capàs de veure que tot el que has fet i tot el que fas es pot millorar i que simplement et queda un camí molt llarg per recorre si vols continuar avançant...que saps que el que ara et sembla bo demà et semblarà que ho podies haver fet millor...aquest dia.... estàs en el camí correcte. Recordo el primer dia que vaig escoltar en persona a José B. Ruiz com parlava de que portava mes de 10 anys estudiant composició i no veia el final... no vaig entendre perquè ho deia, ara estic ...