El racó dels meus somnis

Si mirem els certàmens internacionals hi veiem una bona colla de fotògrafs espanyols, de vegades en som majoria, llavors si només fem cas a aquesta dada hem de dir que actualment la Fotografia de Natura d'Espanya té bona salut i el títol no tindria sentit. Però no tot és o blanc o negre, internet ha portat molt avenços i molt ràpid però també la sobresaturació de tot, fotografia inclosa, llavors entra en joc la "naftalina", el que fa molt pocs anys era boníssim ara és un "clàssic" o simplement una foto del piló que no sorprèn a ningú, la xarxa està plena de milions de fotos d'aquestes, tremendament perfectes tècnicament però totalment buides de contingut, creativitat o factor sorpresa. Si tots féssim les fotos amb un enquadrament perfecte, com distingiríem unes de les altes?? Si les fotos "han de tenir" un recorregut o lectura, al final totes seran iguales, no? I jo em pregunto: " perquè? ", cada pocs mesos m'ho pregunto i pen

El proper 10 de març aquesta foto complirà el seu tercer aniversari, fins avui ha estat a "la nevera" però he cregut que li havia arribat el dia, no em pregunteu el perquè, ja fa molt de temps que faig les coses per intuïció i no només fotogràficament parlant, sinó que ho aplico també al dia a dia, a la feina i a la convivència amb els demés. La volia posar de mostra del que per mi va ser un dels dies en que he gaudit més de la fotografia de natura extrema, el fred, el vent, la baixa polar que ens acompanyava cada dia i que aquella tarda tampoc va deixar de fer-ho, em va permetre capturar uns moments únics (al menys per mi), irrepetibles on la força de la Natura ens engolia... Curiosament, el tres companys que m'acompanyaven en aquest viatge ho varen viure diferent, recordo molts comentaris negatius sobre el temps, sobre l'absència de color, el fred i el llarg recorregut que havíem tingut que fer per arribar aquí... suposadament a fer aurores i que d'haver tin