El racó dels meus somnis

Poca cosa més que deixar-vos amb aquesta imatge feta a uns quants graus sota zero però amb una llum càlida d'esperança i desig de que tot sigui millor a partir del 2015. Mentrestant, que passeu unes molt bones festes i tingueu una bona entrada d'any. Feu bondat!!

Avui us vull proposar un petit exercici amb quatre imatges del mateix fiord noruec, Grøtfjorden, un dels més macos de tota la regió de Kvaløya al nord de Noruega. Un lloc on he viscut gairebé totes les situacions meteorològiques que s'hi poden donar a l'hivern i que m'ha permès poder tenir un bon arxiu d'aquest lloc que em va captivar des del primer moment que el vaig veure. Es tracta de que cada un, el que vulgui, clar, que esculli una imatge, la que li agrada més i el perquè, no s'hi val escollir-les totes (això no m'ho crec..) però en canvi si que pots no escollir-ne cap perquè cap et transmeti res o simplement no t'agradin. Aurora en competència directe amb la contaminació lumínica del poble del fons, hi havia força humitat, Lluna nova i no feia vent, està feta amb la MkIII i el Samyang 14mm - (Març - 2013) El mar estava com un mirall, absencia total de núvols i per tant la contaminació lumínica no es veia, Lluna plena, feta amb la MkII i el...

He estat pensant un títol per aquesta entrada i no en trobava cap que li fos adient, finalment he triat aquest per una raó, ja no és pot anar més cap a l'oest amb vehicle, la carretera acaba a Hillesoya, una de les petites illes habitades d'aquella zona i un mirador inigualable de les muntanyes de Kvaloya, l'Illa gran a la que està unida per un pont que també la connecta amb Sommaroy. Far a la petita illa de Værholmen vist de s de Hillesoya En aquest punt hi vàrem estar dos tardes, esperant la posta de sol, el lloc és impressionant, estàs en una illa allunyada i et veus rodejat de muntanyes, en pocs llocs del mon et pots trobar un panorama així i a més tot nevat. Darrera dels núvols Groenlàndia... Durant el viatge de l'any passat ens hi vàrem apropar però per una raó o altre mai vàrem arribar al final com hem fet aquest any, un dels motius o al més important per anar-hi era la magnifica vista que es te des d'aquest punt de l'illa de Hàja, amb una form...

Durant els dies que he passat per les terres del Gran Nord he anat gestant aquesta entrada que vindrà a completar les dues anteriors, també dedicades a la fotografia d'aurores boreals que vaig fer el passat mes de setembre: Fotografia de Aurores Fotografia de Aurores II en les que he trobat a faltar alguns punts que en aquesta intentaré completar. En primer lloc, tinc que puntualitzar lo del color, doncs vaig posar que es veien com una potent llum blanca, be, només és així quan hi ha lluna plena, ara he pogut comprovar que sense lluna i en completa foscor es veuen verdes, fins i tot en algunes s'aprecia algun top lilós.   Aurora boreal encerclant l'Ossa Major sobre els Alps de Lyngen Un altre aspecte a tenir en compte és el destí del viatge i les localitzacions, no tots els llocs són iguals per poder-les observar ni totes les localitzacions són ideals. Com més coneguda sigui la localització escollida, millors resultats podràs treure, compositivament par...

Ja ha començat el compte enrere...no veig el moment de tornar a fer les maletes per anar cap al Gran Nord i és que el fred "atrapa". Una vegada em varen dir abans d'anar per primera vegada a Africa: "Ves en compte, que Africa t'enganxarà per sempre..." i al principi va estar així, és un continent que he visitat fins a quatre vegades i segurament alguna més en el futur. Però lo que realment enganxa és el fred, al menys a mi, estar tot el dia sota zero és una experiència gairebé mística, inoblidable i que crea una forta addicció.  Fa dies que llegeixo sobre una possible erupció solar de magnitud X, la més alta de l'escala i que podria provocar molts problemes a tota la tecnologia de les zones properes als pols, sobretot el nord, això unit a que es preveu que aquest 2013 si que serà finalment el darrer any d'aquest cicle solar, fan que les ganes de tornar a viure aquella experiència vagin creixent dia a dia. Avui volia compartir amb tots vosaltres ...

En aquesta segona part dedicada les aurores em voldria centrar en l'equipament que ens cal, sobretot perquè per a mi era un del aspectes que més em preocupava. Passar fred, no portar el material adequat, dubtes tècnics...eren algunes de les preguntes que més freqüentment em venien al cap i que intentaré resoldre-us donant la meva opinió. En primer lloc parlaré del calçat i de la roba, segurament és la part més important de totes ja que si estem morts de fred o mig congelats poca cosa farem, encara que tinguem al nostra davant les aurores més impressionants mai vistes. Dintre d'aquest apartat, destacaria els guants i el calçat, que son les peces de roba que han de resguardar els llocs per on ens pot arribar la sensació de fred més ràpidament, les mans i els peus. Per les mans, recomano unes manyoples, pot donar l'idea de que limitin els moviments dels dits però resulten molt efectives per resguardar del fred extrem, les que tinc jo de la marca "Lowe alpine" s...

Aquest hivern es preveu un període de màxima activitat solar que coincideix amb l'acabament del present cicle, no obstant, no és una dada exacte però si molt aproximada. L'astre rei és capritxos i sol anar una mica a la seva però sempre dintre d'uns límits. Tenint en compte la que ens ve a sobre he pensat que seria bo fer un parell d'entrades per compartir la meva experiència amb tots vosaltres. Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8, 8 s. a ISO 3.200 Un dels atractius que té anar a la busca de les llums del nord és que ho pots fer un piló de vegades i no veure'n ni una, sigui per un període de baixa activitat solar o perquè la meteorologia s'ha posat en contra nostra i els cels estan tapats cada dia, ningú ens pot garantir el contrari. Aquesta qüestió és tant important tenir-la clara perquè d'ella en pot sortir l'èxit o el fracas; m'explico, si hi ha una nit serena i encara no tens cap foto, no vagis a dormir, segueix al peu del canó que segur qu...

Només una hora de diferencia hi ha entre la primera i la darrera foto. Com pot ser?? Fàcil, si ajuntem hivern, cercle polar i tarda. La primera foto la vaig fer a les 15:18, la segona a les 15:38 i la darrera a les 16:20, està clar que no vaig moure el trípode en una hora o més però vaig poder captar el que volia, veure com l'incidència i la qualitat de la llum canvia per complert el paisatge en tant sols uns instants. Aquesta capacitat de canvi i el fet de poder fer fotos amb bones llums des de desprès de dinar fins entrada la nit (aurores) és una de les coses que més em va enamorar del hivern a Noruega i un dels motius per el que hi vull tornar quan sigui possible. Son tres fotos fetes en un fiord al nord-oest de Tromso que inspiren sentiments contradictoris, potser la més propera a la realitat es la primera, per la fredor que transmet i que era el que estàvem patint, però no hi ha truc, és tal com era o com ho vaig veure amb els meus ulls. La temperatura de la llum...

Aquest passat 12-7 hi va haver una forta tempesta solar amb una ejecció de plasma molt i molt forta que ens ha tocat de ple i ha provocat que es veièssin aurores en latituds molt baixes tant a Europa com a Amèrica i en tots dos hemisferis. Al veure en la majoria d'informatius la noticia, m'ha vingut a la memòria una de les nits més potents que vaig viure a Noruega aquest hivern passat i en volia compartir una part amb vosaltres amb aquesta fotografia.   Canon 5D Mark II + Samyang 14mm f/2.8 a 12" Per ambientar l'escena us diré que era bastant passada la mitja nit, estàvem al cim d'unes pistes d'esquí, feia un fred diguem que "important", no havia menjat res des de la tarda, portava cap a 150 fotos d'aurores i estàvem mirant cap al oest perquè era per on entraven les llums del nord aquella nit. Quan em vaig donar la volta i vaig veure aquest remolí de colors que arrancava al cim de la muntanya que teníem més a prop i envoltava l'Óssa Ma...

Quantes vegades anem a un lloc amb un enquadrament i amb unes llums prefixades a la nostra ment??? Moltes, si! Però quantes ens esperem a veure el que hi ha i que és pot treure realment del lloc?? Poques, molt poques... Aquestes tres fotos formen part d'una sessió de capvespre en un fiord al nord-oest de Tromso, no era una localització nova, ja hi havíem estat una nit anterior per fotografiar l'aurora amb força sort i ja aquella nit i sota la llum de la lluna en vàrem veure les possibilitats... Unes muntanyes precioses, un munt de reflexes per tot arreu i un lloc ben resguardat del vent ens feien creure que seria una bona idea fer-hi una sessió de posta. Ara ve la sorpresa, dos factors que no havíem tingut en compte: les marees i el gel. Aquests dos elements ens varen donar uns fruits que no havíem previst, doncs al arribar-hi estava tot glaçat com es pot veure en la primera foto i al baixar el nivell de l'aigua varen quedar trossos de gel esquarterats per la...

Com molts de vosaltres ja sabreu, he estat uns dies "perdut" mes enllà del paral·lel 70, al nord oest de Tromso (Noruega) en busca de les llums del nord i volia fer una petita entrada per "donar senyals de vida", penjar alguna foto d'aurores, donar les gràcies als companys per lo be que ho hem passat i sobretot al Vidar i la Sílvia que ens han acollit a casa seva com uns mes de la seva família. Mes endavant ja entraré mes en matèria, ara us deixo un petit aperitiu. Primera aurora vista a Grotfjord Al llac Nakke camí als Alps de Lyngen Contemplant les aurores assentat sobre la neu   Com a detalls tècnics dir que la primera i la ultima estan fetes amb el Samyang de 14mm f2.8 i la central amb el clàssic 17-40mm f4.0,  utilitzats a màxima obertura i les exposicions van des de 8 segons a 15 depenent de l'intensitat de la llum de la lluna.