El racó dels meus somnis

Quan vaig tornar a Africa pel meu recent viatge a Namíbia i la primera nit vaig poder gaudir del espectacle nocturn que tenia sobre el meu cap, vaig veure que feia massa temps que no anava al hemisferi sud. Havia estat tants anys anant al nord que m'havia oblidat del encant que té i la atracció tant forta que ens exerceix als que estimem la natura. Aquesta foto d'avui correspon a un petit bosc d'arbres Aloe (Aloe dichotoma) presidits pels Núvols de Magallanes, veritable objectiu d'aquella nit. Els havia vist en diferents ocasions però mai havia pogut captar-los en bones condicions fotogràfiques. Així que era la primera vegada que tenia ocasió de fotografiar-los en les condicions desitjades: - Cel estrellat i net . Per sort els pocs núvols que varen engalanar la posta de sol es varen esvair un cop entrada la nit i només en quedava una petita constància aprop del horitzó. - Absència de contaminació lumínica . La imatge està captada mirant cap al desert del Kalahari...

Tots sabeu de la meva passió per la fotografia nocturna, des de petit els estels em tenen enganxat i quan estic davant un cel net i clar com el de la foto hi podria passar hores i hores contemplant-lo, veient el camí que fa la nostra Via Làctia i gaudir de la llum celístia acompanyat de Antares, la meva estrella preferida.. Per poder fer alguna fotografia "curiosa" cal afegir algun ingredient més a l'escena, el cel de per si ja és prou maco  però si tenim a ma algun element per composar o per dotar de més personalitat i força a la foto no s'ha de desaprofitar, per això cal haver observat el lloc amb "ulls fotogràfics" de dia, buscant aquelles siluetes que sense il·luminació o amb una llum adequada poden complementar la foto que hem previsualitzat amb llum diürna. Aquest és el cas de la foto d'aquesta setmana, feta com deureu haver endevinat a més de 2.000 metres d'alçada, allunyat de tota contaminació lumínica i on les baixes temperatures ajuden ...

Tot i que aquests començament d'estiu no està essent massa calorós, us deixo amb una imatge molt refrescant, feta amb una llum gairebé inexistent, a les 00:15 de la matinada a la famosa llacuna de Jökulsárlón a Islàndia. Sembla impossible repetir una foto d'aquest lloc a pesar de la gran quantitat de fotògrafs de tot el mon que la visiten, de totes maneres jo he intentat fer la "meva" versió, allunyant-me dels colors estridents i dels trossos de gel en primer pla, buscant sobretot, transmetre soledat, pau i tranquil·litat, la mateixa que vaig experimentar al fer la foto. Canon 5D Canon 70-200mm. feta a 73mm 5 s f/11 a ISO 50 Fins ara aquest era el darrer punt al que et portaven els anomenats "Photo Tours" amb sortida i arribada a Keflavik, ara veig que "s'arrisquen" a arribar fins a Höfn, deu ni do quina "aventura"... Espero que us agradi.

Una de les fons d'inspiració que m'han motivat des de sempre, ha estat la cançó de Sopa de Cabra "Camins" i sobretot l'estrofa que diu: " Camins vora les estrelles,  Camins que ara no hi son" però com que aquesta cançó i aquest grup ja han estat protagonistes altres vegades, aquest cop vaig optar per "Boig per Tu" de Sau i la seva estrofa: "em passo els dies esperant la nit." Era una nit freda de gener, havia anat amb la meva filla a esperar l'arribada de les Quadràntides al Pirineu gironí però... tenia el lloc, tenia la nit, tenia paciència i tenia bona companyia, que més es podia demanar?? Si, heu encertat!! La pluja d'estels!! Doncs no, aquella nit no en vàrem veure desfilar ni una però encara que el termòmetre del cotxe marcava uns -12º graus i que la més elemental lògica aconselles girar cua i anar cap a casa a la vora del foc, ens vàrem dedicar a fer proves sota un sostre estrellat dels més bonics que és pode...

Si fa uns anys m'haguessin dit que arribaria una nit que es podria veure la Llum Zodiacal a La Garrotxa no m'ho hagués cregut ja que els meus intents de fotografia nocturna a les nostres contrades acabaven amb una gran bombolla de llum taronja, evidenciant la bonança d'un període econòmic on no es mirava el que es gastava, ni de dia ni de nit. Aquesta foto la vaig fer durant la darrera Lluna Nova, fen una prova molt complerta del comportament del Samyang 14mm amb la Mark III en previsió/preparació del projectes que s'acosten. Aquest lloc el tinc a 25 minuts de casa, en plena Garrotxa, on sempre feia les fotos de sud cap a nord, aquest cop, el cel era tant net i tant clar que em va animar a fer-ho en direcció contraria i desprès de moltes proves, vaig decidir fer una panoràmica de la Via Làctia. El resultat, tot i que falta la cinquena foto a l'esquerra que he suprimit perquè en aquesta la contaminació lumínica si que era més que evident i em desvirtuava la...

Ahir es varen inaugurar les quatre exposicions individuals d'aquesta edició del Foto-Montseny a Arbúcies on vaig tenir el plaer d'assistir i poder escoltar les diferents presentacions per part dels seus autors. Us recomano la seva visita perquè estic segur que us agradaran, cap aficionat a la fotografia o cap amant de la natura no s'h pot deixar perdre. La selecció de fotos fetes al llarg de deu anys per l' Iñaki Relanzon a Madagascar et deixa veure aquell increïble país sota un punt de vista molt particular, el fascinant mon dels bolets de l' Alex Alonso i la seva depurada tècnica per fer-los bonics, segur que no et deixarà indiferent, la gran part de temps que el Francesc Fontanals es passa sota l'aigua li ha permès tenir un impressionant arxiu i la seva exposició ne's un bon reflex o la quantitat d'orquídies que ens ha presentat el Joaquim Reberté et fan adonar del seu interessant i complert projecte. Per si encara no n'hi havia prou, hi h...

Ja ha començat el compte enrere...no veig el moment de tornar a fer les maletes per anar cap al Gran Nord i és que el fred "atrapa". Una vegada em varen dir abans d'anar per primera vegada a Africa: "Ves en compte, que Africa t'enganxarà per sempre..." i al principi va estar així, és un continent que he visitat fins a quatre vegades i segurament alguna més en el futur. Però lo que realment enganxa és el fred, al menys a mi, estar tot el dia sota zero és una experiència gairebé mística, inoblidable i que crea una forta addicció.  Fa dies que llegeixo sobre una possible erupció solar de magnitud X, la més alta de l'escala i que podria provocar molts problemes a tota la tecnologia de les zones properes als pols, sobretot el nord, això unit a que es preveu que aquest 2013 si que serà finalment el darrer any d'aquest cicle solar, fan que les ganes de tornar a viure aquella experiència vagin creixent dia a dia. Avui volia compartir amb tots vosaltres ...

Camins que ara s'esvaeixen Camins que has de fer sol Camins vora les estrelles Camins que ja són nous Canon 5D MarkII + Samyang 14mm f/2.8 a ISO 6400 No patiu!!! No m'he tornat poeta!!! He volgut fer servir aquesta estrofa de la cançó de Sopa de Cabra "Camins" que per cert m'agrada molt, com a introducció d'una entrada que ja fa temps que em volta per el terrat i he cregut que avui era el dia adient per publicar-la junt amb aquesta fotografia que li vaig fer al Pepet , company amb qui vaig compartir les nits a Ses Illes en la darrera escapada fotogràfica. Tot te un començament i la nostra afició per la fotografia també, al principi ens deixem influenciar per els anomenats "gurus" dels foros on mostrem les nostres fotos, ells marquen una tendència i la resta la solen seguir, això sol ser així tant en el tema, com en la manera de processar, paràmetres tècnics, etc. Aquesta mena de títol de"guru" la majoria de vegades no se ...

Des de fa temps que estic penjat per la nocturnitat, com he comentat en repetides ocasions, be, i per experimentar noves tècniques i noves maneres d’immortalitzar l’espai. La foto d’avui es una mostra de com es pot arribar a un mateix fi de diferents maneres, abans quan volia fer una circumpolar, tirava unes quantes fotos de varis minuts i les unia amb un programa que es diu Starstrail, amb uns resultats.... mes o menys... però... si una mica artificials o al menys era la meva apreciació, dons be, aquesta d’avui es una circumpolar d’una sola exposició, de 20 minuts i amb la complicitat del cel, dons la poca contaminació lumínica que hi havia m’ha permès penjar la foto sense gairebé cap mena de processat, aquesta es ja la primera que me deixa una mica mes satisfet, dons a les traces no s’hi veu cap puntet entremig que revelaria la pausa entre foto i foto i que delataria un muntatge fet amb el programa abans mencionat. També ha jugat a favor meu, la poca fressa que dona la meva càmera...

L'Esperit de Gósol. (Ruïnes de Santa Maria del Castell) Aquest dissabte a la nit varem estar a Gósol, la primera idea era fer paisatge astronòmic amb el Pedraforca al darrera, però l'intensa llum de la lluna i l'absència de contaminació lumínica em van fer desistir de l'intent. No obstant em vaig emportar l'agradable sorpresa de "trobar-mi" unes ruïnes que no esperava, molt fotogèniques i amb la complicitat de la lluna quasi plena, ens varem posar a fer una sessió fotogràfica, com mes anava passant el temps, mes idees em venien al cap. La foto que comparteixo avui n'és un exemple, dons amb la complicitat de la meva filla, a qui li dedico la foto perquè avui és el seu aniversari, vaig poder plasmar en una llarga exposició les diferents localitzacions que li anava indicant, amb molta paciència i amb la mesura de la llum ambiental, subexposada en un punt i amb 5 segons de llanterna enfocada a la seva cara per tal d'aconseguir un efecte de mig cos f...

De vegades una fotografia reflexa l'estat d'ànim del fotògraf, amb l'imatge que penjo avui voldria transmetre tal i com em sento ara, entusiasmat i a la vegada intranquil, curiosament la lluna es plena a la foto i avui es lluna nova, ara sortiré amb la càmera i amb el trípode a veure si puc captar la Via Lactea, un dels meus grans objectius, amb un entorn propici, tot un repte per aquestes contrades dominades per una brutal contaminació lumínica, per això l'objectiu es ambiciós i difícil i si al final l'assoleixes, n'estas molt mes satisfet, veurem els resultats... Tornant a la foto d'avui, us diré que no es fàcil fer un contrallum i que la part que està a la foscor quedi amb detall i color, però a la nit tot canvia i coses que de dia semblen impossibles de nit no ho son tant i al reves...he triat aquesta entre unes quantes de semblants per el que vaig sentir quan la feia, dons estava sol com un mussol al mig del bosc, de nit i.. encara que mai passa res, ...

Com be sabeu, m'agrada experimentar i descobrir sensacions noves, aquest cap de setmana ho he pogut tornar a fer de la ma d'en Jordi Busqué i en Manel Soria , dos autèntics CRACKS a nivell tècnic i sobretot humà, que ens han donat una magistral lliçó de com veure la nit amb ulls diferents de com la veia fins ara, fent paisatge astronòmic. Sempre buscava les traces de les estrelles, intentant aquella circumpolar.... que, ara veig totes les anteriors que havia fet i les esborraria de cop... però mai havia intentat parar el cel, la veritat que ha estat tot un plaer i una sensació diferent, això m'obra un nou ventall a les llargues nit per les muntanyes i per la costa, estigueu atents, que aviat veureu mes novetats, de moment aquí n'hi va un petit i modest avançament, que us recomano veure-la en gran: Canon 5D MII, 17-40mm L, trípode i cable disparador.