El racó dels meus somnis

He volgut titular aquesta entrada "L'Essència" ja que aquest lloc que protagonitza avui la foto de rigor és on vàrem començar i acabar el nostre viatge a Islàndia, un lloc on els elements de la natura es mostren amb força i simbolitza l'essència de Illa. Els temporals de l'oest hi tenen fixat el seu lloc d'entrada i l'oceà Atlàntic hi descarrega amb bravura les seves ones, tot això junt ha contribuït a formar aquest indret que em va captivar des del primer dia que el vaig veure. De entre totes les fotos que en tinc de les diferents jornades he escollit una de les més tètriques, potser perquè encara que el lloc és molt maco, per sobre de tot és molt perillós, salvatge i potent. Bon cap de setmana!

No sé si ha estat per l'intens fred que feia, per l'hora o simplement perquè ja tocava però el cas és que durant una estona de la sortida que hem fet avui amb el Jordi he canviat els paràmetres de la càmera per visualitzar les captures en "monocrom". Es un exercici que us recomano, sobretot els que com jo anem a la recerca dels "colors" i "les bones llums" i us diré perquè: la majoria de vegades aquests colors son tant intensos o tant espectaculars que ens absorbeixen temporalment el pensament i no ens deixen veure més enllà del propis colors, quan això passa, normalment arribes a casa content per el que has viscut i et penses que portes unes bones captures a la tarja. Les decepcions solen ser proporcionals als colors viscuts i que ens han "tapat" el que era realment important de la foto que volíem fer, l'enquadrament, la composició o el missatge. Així no ens ha d'estranyar que quan revisem l'arxiu en calma, trobem que po...

Aquesta és la paraula que utilitzo per parlar d'aquesta localització ja que segons el diccionari, el significat és: "manteniment tenaç d'un propòsit..." i el meu propòsit en aquest lloc és captar un bon moment de llum però se'm resisteix. Hi he estat tres cops amb el Jordi Amela , amb la meva filla, sol, de nit, de matinada, plovent...jajaja Ja veieu que no m'he quedat curt en visites però si en resultats, les dos fotos d'avui son de lo millor que he pogut salvar. Accedir a aquest lloc no és gens senzill i menys si hi vas a les fosques, es necessiten les dos mans per "grimpar" i un bon frontal per veure on poses els peus. La meva recomanació és que no hi aneu sols pel  que pugui passar... i menys si no hi heu estat mai. Una caiguda podria resultar fatal. Aquesta primera està feta des d'un petit replà que no fa més de dos pams, fent equilibris per no anar a parar a l'aigua i per fer l'enquadrament més net que em permetia l'as...

Com ja son molt dies sense poder fer cap sortida, avui us proposo una petita visita virtual a Lloret de Mar, concretament a la Cala de Sa Boadella. Per ambientar-ho us diré que era un suau mati del mes de desembre, feia estona que estava al lloc i per les estrelles que es veien res feia presagiar que tindria una bonica sortida de sol. Poc a poc una boirina es posava a l'horitzó i em vaig dir: "...ja puc tornar cap a casa, avui no faré res..." Sort que m'hi vaig quedar doncs instants abans de la sortida, la boira que pensava que seria gruixuda i que taparia la sortida de sol es tornava de colors suaus i va deixar passar unes llums pastel que em varen permetre fotografiar aquest preciós indret sense gaires contrasts i amb una mica de color. Un exemple del que tenia que ser un matí apagat, sense núvols ni color i que es va poder aprofitar bastant be. No us recomano anar-hi per aquestes dates ja que el lloc es considerat una platja "naturista" i no crec...

Segons Jules Verne i la seva famosa novel·la "Viatge al centre de la Terra", Islàndia i mes concretament el volcà Snæfell, era la porta per on s'hi podia accedir i el punt de sortida estava al centre de la Mediterrània, en al volcà Stromboli. Evidentment aquest paisatge no correspon a la península d'Snaefellsnes però si és Islàndia i podria servir com argument per una nova novel·la.   Canon 5D MarkII + Canon 16-35m L f/2.8 Quan vaig veure aquest racó de la costa nord-est, una de les grans desconegudes, em va sobtar com s'assemblava a la costa oest de Astúries, podia ser com una mena de porta que ens transportes a Campiechu per exemple, on hi ha una roca similar i on podríem situar-ne la sortida d'un nou viatge imaginari. Un racó de costa amb una forta personalitat i per el que hem vaig sentir atret des del primer moment. Estàvem de passada i no eren les hores desitjades, però es va deixar fotografiar. I com a indret que pertany a les mateixes...

Aquest diumenge passat varen tancar les exposicions del Foto-Montseny 2011 a Arbúcies, on hi participava amb Islàndia l'Illa del Nord , una mostra de 18 fotografies que et porten a fer la volta complerta a l'illa. Ha estat un èxit de public i de repercussió mediàtica i us volia donar les gràcies a tots els que hi heu pogut anar i per tots els que no l'hageu pogut veure us faig saber que l'exposaré de nou al Casino Guixolenc, gentilesa de l' Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Sant Feliu de Guíxols, des del 13 de gener fins al 8 de febrer. Reynisdrangar, Trolls petrificats prop de Vik Us deixo amb una de les imatges que formen part de l'exposició, es tracta d'aquesta formació basàltica que hi ha a la costa a tocar la població de Vik, que l'anomenen Reynisdrangar i que simbolitza un vaixell on anaven dos trolls i que els va sorprendre la sortida de sol i els va petrificar. Llegendes al marge, es un lloc amb molt potencial i que fa la delíci...

Tot esperant que la marea baixes i dones pas als famosos flysch, que son aquestes formacions rocoses típiques del Pais Basc, varem poder gaudir de una llum canviant, cada cop mes daurada, cada cop mes minsa, però que li donava aquest toc "irreal" a la foto, com si d'un altre planeta es tractés. Canon 5D MII, 17-40mm L F/4.0 a 27mm, 3,2 seg a f/14 ISO 100, trípode Manfrotto 055 programa: Lightroom 2.5