El racó dels meus somnis

Al ritme que avança la fotografia i la tecnologia és difícil poder sorprendre amb imatges, molts tenim "cliches" o patrons establerts prèviament, altres ens guiem per gent que ens ha inspirat o simplement intentem copiar idees que ja em vist abans, aquesta imatge podria servir d'exemple, una foto aèria de un dels nombrosos rius de Islàndia, si no n'hagués vist abans de similars a la galeria del Hans Strand segurament mai se m'hagués ocorregut fer quelcom similar, evidentment la foto no és copiada però si la idea (ja que gairebé és impossible repetir una foto aèria). Darrerament he vist algunes fotos publicades a les xarxes on és lloava la seva "creativitat i originalitat" quan només eren simples còpies de fotos fetes ja fa més de 30 anys (algunes) i els seus autors defensaven calorosament la propietat de la idea, no puc entendre el rerefons que hi ha, segurament un tema econòmic o de reconeixement social, efímer, com tot avui dia i és que fer una fot...

La majoria de vegades quan anem de viatge tenim unes quantes imatges prefixades a la nostra ment, ja sigui per experiències anteriors, per haver vist moltes fotos per internet o simplement, deixant volar la nostra imaginació. Geysir és un dels llocs més coneguts de Islàndia, té fàcil accés per la carretera 35, camping, parking, fins i tot un hotel i un camp de golf al costat i s'hi han fet milions de fotos. No era un objectiu "principal" del viatge ja que hi havia estat abans, de tarda i amb molts visitants, les circumstàncies varen fer que poguéssim fer nit al parking del hotel que hi ha a tants sols uns centenars de metres del lloc. Si teníem sort (estava plovent), per el matí podríem veure néixer un nou dia amb el sol sortint per darrera la cortina d'aigua. Poso el despertador a les 5:45 i a dormir... La sort ens va afavorir a mitges, no plovia, el cel estava mig cobert però just per on tenia que sortir el sol hi havia una banda de núvols baixos que possiblem...

Portem algunes setmanes amb les xarxes socials esvalotades... molts de debats entre el que és o no licit a la fotografia de Natura, entre si PS si o si PS no, processar o retocar, tothom intenta donar lliçons al pròxim sense parar-se un moment a pensar que fa ell realment. He arribat a llegir i veure barbaritats, tantes que no venen al cas de comentar, una cosa queda clara, hi ha gent que fa el que sigui per sobresortir i per arribar a on la seva "fotografia" no arriba. Com ja sabeu, prioritzo viure el moment per sobre la fotografia i no m'importa que diguin que soc purista, soc clàssic, soc previsible o qualsevol d'aquests adjectius que en el que portem de 2015 sonen com... malament. El que està clar és que seguiré fent el que faig perquè és el que m'agrada, seguiré viatjant als llocs que més em motiven i seguiré participant als concursos més importants, aquells que et demanen el RAW i NO permeten edicions més enllà de les normes, encara que no aconsegueixi ca...

Ja portem dos setmanes de 2015, han estat uns dies on ha predominat l'anticicló amb tot el que això comporta, boires, sol, inversió tèrmica, etc... Diuen que dintre de poc arribarà l'hivern de veritat però de moment no ho fa, tots aquests dies amb aquest temps primaveral i sense tocar la càmera em provoquen una profunda nostàlgia de moments intensos, tinc "mono", em falta la meva principal droga, els viatges. Fa dies que miro llunes, marees, combinacions de vols, distribució de dies de vacances per tal de triar una bona destinació però no aconsegueixo posar-me d'acord amb mi mateix, sempre hi ha un lloc que es repeteix i repeteix... si?? - Ja ho heu endevinat??? - Clar!! - Islàndia és la paraula màgica... Llocs com aquest de la foto d'avui, inexplorats i on no hi vaig poder dedicar el temps que m'hagués agradat, precisament per manca de dies i també d'unes condicions físiques adequades que no tenia i que ara he anat recuperant... fan que aquesta...

Avui he tingut la satisfacció de veure com les meves oques segueixen volant i acumulant reconeixements... varen arrencar des del nord-est islandès i ja han passat per Lloret ( Montphoto ), al cap d'un temps per Montier-en-Der ( AFPAN l'Or Vert ) i un altre cop a França ( Melvita - Terre Sauvage ), Una de les imatges que vaig poder aconseguir des del cel islandès i que em porta molts bons records així com les esmentades satisfaccions. En aquests darrer concurs ha compartit protagonisme amb "The Ray", la foto del llamp de Cap Roig, a la categoria "Autres Sujets de la Natura" que també ha obtingut una menció d'honor. Felicito a tots els participants i premiats en aquest concurs, especialment al espanyols, la majoria amics o companys.

Amb la foto d'aquesta setmana no hi ha cap més pretensió que intentar transmetre tot el que vaig poder viure en un lloc perdut a les HighLands islandeses (realment aquest lloc no té cap nom, està al mig del no res...), un cap vespre on la natura es va posar d'acord per mostrar el veritable "Imperi dels Sentits" en forma de paisatge. Veure com la llum s'esvaïa lentament i els núvols anaven agafant tota mena de colors càlids va estar una gran recàrrega d'energia,  amb un silenci absolut només trencat per el moviment de l'aigua et dones compte de la gran connexió que tens amb la Natura i la capacitat que té de mostrar de tant en tant les seves millors gales. Crec que ja fa massa temps que no marxo de viatge i això m'està afectant més del compte... Espero posar-hi remei ben aviat ;-)

Aquest darrer viatge ha estat una mica més especial que en altres ocasions, estava enfocat totalment a la fotografia de natura i per poder aconseguir la majoria dels objectius fixats vàrem optar per fer el viatge en un Toyota Hilux 4x4 amb una Camper FIS muntada a la part de darrera. Al principi teníem cert recel sobre aquesta manera de viatjar ja que no sabíem si seria molt dur físic i psicològicament conviure tants dies en un espai tant reduït però el pes i les ganes d'estar en els llocs en les hores de la esperada "bona llum" va poder més que cap dels inconvenients. Panoràmica de 5 fotos verticals on hi surt el vehicle, els meus dos companys i com no, l'aurora boreal encerclant aquestes muntanyes amb tanta personalitat, va estar una sort trobar un lloc on l'aigua estes tant calmada. El Toyota en un dels càmpings interiors on vàrem passar un parell de dies, cal dir que per arribar a aquest lloc vàrem tenir que creuar varis rius, algun amb certa dificultat...