Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Les Plèiades a l'Alta Garrotxa

Imatge
Fa uns mesos vaig descobrir un cim a l'Alta Garrotxa on en una nit sense núvols es pot observar el cel amb una claredat aclaparadora. Una de les avantatges es que hi puc accedir-hi amb el 4x4 fins el cim mateix, el que hem permet guarir-mi quan fa molt fred o simplement quan faig una llarga exposició, tipus circumpolar. He volgut acomiadar l'any al meu bloc amb aquesta imatge nocturna, com a exemple d'instants únics que he viscut aquest 2010 i com a desig i propòsit per el 2011 de seguir-ne buscant i compartint, esperant que cada cop siguin mes sorprenents i mes impactants, dons aquesta obsessió que tinc per afició i que anomenem fotografia, sovint m'ha portat a veure, viure i captar instants inimaginables , que, quan no estas ficat dins aquest mon, no et pots ni imaginar, a fer-me particip de meravelles de la natura que semblava que estaven allà esperant que arribes jo amb la càmera, tal com deia l'Ansel Adams: «Hay ocasiones en que llego a un lugar en el momen

Retrat d'un Sifaca

Imatge
Ja s'acosta fi d'any, es moment de fer un resum de com ha anat el 2010, fotogràficament parlant, tinc que dir que el balanç es totalment positiu. Ha estat un any mes d'aprenentatge, d'innumerables sortides a hores intempestives, desaconsellables per la majoria de gent, de viatges, de busca constant de les "bones llums" fotogràfiques, el premi Blocs Catalunya 2010, en definitiva un any per recordar. Com per recordar tota la vida va estar el viatge a Madagascar, un viatge somniat des de petit, per això avui us pujo una foto d'un lèmur, no un lèmur qualsevol, sinó del Sifaka diadema (Propithecus diadema), tot i que tinc que aclarir que aquest retrat està fet a un exemplar que estava en semi-captivitat, en una mena de illa dels Lemurs al Vakona Forest Lodge dintre del Park d'Ansasibe-Mantadia. Un lloc on els vèrem tenir a tocar, no tant sols els d'aquesta especie, sinó també els Varecia variegata variegata, que només havia vist molt de lluny al Zo

Bones Festes!!!!

Imatge
Ja fa dies que estic sense ADSL i en previsió de que hi pugui estar uns quants dies mes (dons el plaç estimat s'acaba el 28-12...... carai!! quina coincidència...), us volia desitjar a tots els seguidors: BON NADAL i UN MOLT FELIÇ ANY 2011!!!! La foto es fruit de la darrera nevada, la del març d'aquest any, em va sobtar els tons càlids que hi havien en mig de tanta fredor i vaig pensar que podia ser ideal com a felicitació de nadal. Espero que us agradi!!!

L'Illa

Imatge
Entre Blanes i Cadaqués, com diu la cançó... podem gaudir d'una espectacular Costa Brava, plena de cales i caletes on poder-s'hi perdre, viure-hi moments màgics en forma de sortides i postes de sol o simplement gaudir d'un bon bany. En aquesta època, allunyada de les fortes calors, aquestes cales tenen un encant especial, dons hi pots acompanyar l'extrema bellesa amb una pau i solitud molt engrescadores. Ja fa unes setmanes que aprofito el dies curts per poder fotografiar aquestes localitzacions amb llums i colors que en altres estacions ho tindria que fer en hores intempestives, la foto d'avui es correspon a una d'aquestes localitzacions que em te el cor robat, dons s'hi poden fer tant sortides com postes de sol i que mai et defrauden. Vaig aprofitar les restes d'una tempesta que havia descarregat uns kilòmetres mes al nord per omplir de color la posta de sol i la velocitat adaptada al onatge per omplir la part inferior amb el dibuix que formava el

Ara farà un any

Imatge
que vaig carregar la darrera foto del meu poble a la xarxa, la veritat es que no tenia pas pensat de penjar-la avui, tenia una marina preparada, d'un racó de Lloret que es molt famós, i del que algunes fotos varen resultar premiades al darrer concurs de Montphoto i com molt be va dir el seu president, el Paco, aquests dies seria una processió de fotògrafs per aquells indrets, només cal donar una ullada a flickr i sabreu de que parlo, concretament diumenge al matí, ja fet públic el veredicte, es varen trobar en el lloc uns 20, en dos grups mes o menys organitzats, tinguen en compte que quan hi vaig sol, de vegades em faig nosa jo mateix, podeu imaginar-vos com va transcorre la sessió :) He triat dons, una semi-nocturna del meu poble, feta des del meu racó preferit i amb la complicitat de la forta contaminació lumínica d'Olot, que es troba al darrera. Quan vaig anar a fer-la portava al cap de donar un fort dramatisme a la panoràmica i li donava voltes a utilitzar algun filtre d

De cap per vall

Imatge
Avui toca macro, aquest any no he estat tant productiu amb els insectes, potser en part, perquè m’he bolcat mes al paisatge i a la fotografia nocturna, però els petits mons estan dintre meu, m’han acompanyat des de els inicis i ha estat la major motivació fotogràfica que he tingut fins ara. Serveixi aquesta introducció per presentar-vos aquest saltamartí penjat sota una flor que em vaig trobar a primeres hores del matí, suposo que va estar la postura amb la que va passar tota la nit, veient el mon al reves, de cap per vall, vigilant que cap bestiola mes gran se'l cruspís. Em va donar la sensació que invadia el seu espai, com si un ser mes poderós que nosaltres en observes de nit, mentre descansem... Sigui com sigui, el vaig trobar divertit i amb una pose original, tant com per dedicar-li una estoneta, buscant la millor llum i el millor angle per poder-lo presentar en societat, això es: davant vostre! I avui, aprofito per compartir que, el macro de les Girafes de Madagascar

Un lloc de culte

Imatge
Un lloc de culte per els fotògrafs de natura sens dubte és San Juan de Gaztelugache i els seus voltants, un indret paradisíac prop de Bakio a Biscaia. En el meu darrer viatge vaig tenir la sort de poder-hi anar un parell de vegades, només arribar va coincidir amb la posta de sol i just el darrer dia, amb nit de lluna plena, i vaig poder veure com aquesta es posava dins el Cantàbric mentre la marea anava deixant pas a una gran quantitat de roques que al arribar estaven submergides. Un espectacle molt recomanable, tant si ets un obsés de la fotografia com si ets un enamorat de la natura, dos característiques amb les que em sento identificat. La part no "visible" d'aquesta sessió fotogràfica es que, evidentment ets tens que llevar a unes hores intempestives, has de fer un bon trajecte a les fosques i desprès de tot, al arribar has d'esperar que amb la baixada de la marea, sorgeixi un camí que no veus i que et doni pas a la localització que tenies prevista, immersa so

El cel, quin dilema...

Imatge
Sovint parlant amb els companys, sorgeix el dilema de si cal “perdre” el temps quan el cel està pla, absent total de núvols, per anar a fer una sortida o una posta de sol al mar o al nostre racó preferit… Amb la foto d’avui vull que jutgeu vosaltres mateixos i arribeu a una conclusió sobre el qüestió d’aquest debat. La posada en escena era aquesta: Viatge “fotogràfic” al País Basc, planificat amb detall, cuidant aspectes com les marees i la meteorologia, localitzacions etc. Segons el planning tocava Barrika, dinem a Sopelana, molt aprop del lloc en qüestió i fregant-nos les mans tot mirant un cel espectacular, ple de núvols… A mesura que es va anar passant la tarda i acostant-se la posta de sol, el cel va quedant net, es va buidar dels núvols que ens havien acompanyat bona part del dia. Que fem?... ens preguntàvem. Dons sens dubte vàrem baixar les escales i cap a la platja de Barrika, les localitzacions memoritzades, la marea al punt i el cel… que comença a agafar un to taron

Remolí

Imatge
Feia dies que tenia ganes de fer una circumpolar on per la llum i color no es pogués distingir massa si era de dia o de nit, simplement que el que ho determinés fos les traces deixades per les estrelles, be, aquest divendres passat, vaig veure com el cel es netejava de núvols i deixava entreveure que a una mica d'alçada hi hauria una atmosfera transparent, els ingredients necessaris per dur a terme el meu projecte. En segons vaig determinar el lloc en qüestió i m'hi vaig dirigir ràpidament, l'enquadrament tenia que ser quelcom mes original que les "tradicionals" fotos de circumpolars sempre amb la Polar en un del terços superior, vaig decidir centrar-la, com si d'un remolí es tractes i gràcies a una llarga i única, exposició de 1.800 segons, donar vida i color al entorn que m'envoltava. Fins i tot es varen afegir a "la festa" uns petit núvols alts, que emergien per sobres el Pirineu i van donar el toc càlid que trencava la fredor de la foto.

La Fageda d'en Jordà

Imatge
M'he decidit a pujar aquesta foto de la Fageda d'en Jordà (Garrotxa) com a avis per els que la tingueu com a objectiu fotogràfic, dons amb el vent i els canvis climàtics tant sobtats dels darrers dies, els arbres s'estan quedant sense fulles, aquest cap de setmana passat estava esplendorosa i plena de color, amb l'ajuda de la boira i la pluja que feien de difusor, es podien aconseguir fotos amb uns colors que moltes vegades es difícil de veure. Aquesta foto d'avui esta feta sota una fina pluja aquest diumenge al matí, amb l'afegit que gairebé estava sol, donat el mal temps i que no hi havia cap mena d'ombra ni reflex. Em va agradar aquest arbre caigut en forma d'arc i vaig aprofitar per composar la foto amb ell com a protagonista central, buscant l'originalitat enmig d'una fageda mes que fotografiada. Espero que us agradi i que pugueu aprofitar els poquets dies de color que li queden aquest any. Canon 5D Mark II, Canon EF 24-105mm f/4L US

El Bosc Màgic

Imatge
Si hi ha una fageda famosa a Espanya, sens dubte que es la de Otxarreta, un lloc que ha servit d’inspiració fins i tot a Jose B. Ruiz per la portada del seu darrer llibre “Composición en Fotografia”, un lloc on jo he estat per segona vegada aquest any, esperant fer una foto amb boira i amb el riuet ple d’aigua, amb colors de tardor i amb un aire entre fantàstic i misteriós, però un altre cop he tingut que marxar sense fer la foto buscada, dons tampoc aquest cop havia el caudal d’aigua esperat, la tardor no es manifestava amb tota la seva força i fins i tot just arribar es va dissipar la boira. El cas es que, ja de camí cap al restaurant que hi ha a l’Alt de Barazar, marxa el sol i comença a caure una fina pluja, la cara em va canviar de cop, giro el cotxe i de caps a la fageda, munto el polaritzador, el trípode i vaig poder gaudir d’una llum i uns colors que no eren com havia imaginat, però que si em va deixar suficientment satisfet, visual i fotogràficament amb imatges com la d’av

Moixeró

Imatge
La tardor ha arribat al Berguedà!!! I amb quina força, hem tingut la sort de estar allà en dos d'aquells escassos 4 dies en que els colors prenen tot el protagonisme en el paisatge, desenes de fotografies, kilòmetres, caminades, mullenades, queden enrere i deixen pas al record de uns colors de tardor intensos, on el groc, taronja i vermell competien per deixar en un segon terme al verd característic i a fe que ho han aconseguit!! L'imatge d'avui es un tros del Moixeró, just a l'hora en que el sol s'amagava, regant amb els seus darrers rajos daurats les crestes que sobresortien en mig de la boira, jo no portava el cotxe... però quan vaig veure aquest espectacle, us juro que vaig frenar!!! No sé si el Jordi , el nostre company i guia ho va notar, però si que segur que va sentir: Aquí!!!! i es que no era plan deixar passar aquest racó, moment i llum que ara comparteixo, es mereix una menció especial per la seva paciència i per haver encertat en totes les localitzac

Fi de festa

Imatge
Sense gairebé temps de desfer les maletes, penjo avui aquesta imatge-resum del que ha estat una setmana fantàstica en tots els aspectes al País Basc... si.. ja sé que això es Belchite..jeje.. però avui només vull dedicar-li a la meva filla, la Laia , que en tot moment m'ha fet costat en el moments durs, les hores intempestives, moments de fred, de calor, de gana, de mullena i fins i tot d'esgotament. Aquesta foto pot resumir, matinades impressionants per veure la posta de lluna al mar a Gaztelucgache, esperar fins a altes hores de la nit a Azkorri per veure la via làctia sobre el mar, "escalar" per penya-segats a Laga i Gaztelugache per buscar el millor pla, esperar sota la fina pluja una espurna de llum per fer "la foto" buscada.. etc...etc...etc... I, també dedicar-li a l' Andoni Lamborena , amb el que vàrem compartir el millor racó d'Azkorri i que sens dubte sense un parell d'indicacions seves, segur que no haguéssim trobat la fageda d&#

Allée des Baobabs

Imatge
Nooo!!! No es contaminació lumínica!!! Noooo!!! Que això es Madagascar, home!!! Que mes voldrien que tenir contaminació lumínica!! Evidentment, la llum càlida del l’horitzó son les restes d’una espectacular i acolorida posta de sol a l’Avinguda dels Baobabs, prop de Morondava, un lloc de culte per els visitants aficionats a la fotografia, per les possibilitats compositives que te i res mes lluny de la contaminació lumínica coneguda i patida per tots nosaltres, dons a molt llocs no hi ha mes llum que la feta amb un generador o, com en aquest lloc, la de les fogueres. Us tinc que dir que portava un dia bastant gris fotogràficament parlant, fins i tot, ja estan en aquest lloc… però mica en mica el sol va anar baixant i jo m’anava activant i en poca estona vaig poder fer la “friolera” de 110 fotos, fotos de baobabs clar, amb sol, a contrallum, amb cel vermell, rosa, lilós i finalment nocturnes i de la lluna. Va estar una injecció de moral i ganes incontrolable, dons els que em conei

Girafa de Madagascar

Imatge
Un dels objectius fotogràfics que em tenia fixat per el viatge a Madagascar era sens dubte poder captar un insecte girafa (Trachelophorus giraffa) perquè des de la primera vegada que en vaig veure un en foto em va semblar un prodigi de la natura… en miniatura, però prodigi al fi i al cap i em varen entrar unes ganes tremendes de veure’l “actuar” en directe, però mai m’hagués pensat veure’n una parella junts. Es com una barreja entre una grua i un insecte, amb la particularitat de que el mascle te el coll característic molt mes llarg que la femella, aquesta es la primera foto que he vist publicada a internet o en un mitja d’una parella junta, a Andasibe-Mantandia National Park ja en varem poder veure i fotografiar algun, però a estat a Ranomafana on realment ens han fet de models i la sessió va estar molt profitosa. Aparentment semblen de grans mides, però el mascle no fa mes de 4 cm i la femella deu voltar els 3 cm. Canon 5D Mark II, Canon EF 100mm macro f/2.8L IS USM a 1/80 segon

Ranomafana National Park

Imatge
Hola de nou!!! El viatge s'ha acabat, podria dir el tòpic. "ara tot tornarà a la normalitat..." però no! Amb les experiències i vivències que hem tingut en el viatge a Madagascar amb l'Iñaki Relanzon , hi haurà un abans i un després. Ja vindran més entrades i més fotos sobre aquest tema, ara només vull deixar constància del que per mi ha estat un viatge diferent de tots els que havia fet fins ara, amb tots els aspectes... dons hi han hagut moments durs, moments d'angoixa, hem après molt, sobre molts aspectes, no tant sols els noms dels animals.. ;-), hem vist com treballa un professional al mig de la selva i per sobre de tot, volia des d'aquí fer un petit tribut a tots, tots.. els integrants del grup, per la solidaritat, companyerisme, bon rotllo i sobretot bon humor que ha estat present durant tot el temps. (JuanPa....acuerdate que hay traductor, ok?..) Per il·lustrar aquest text, penso que res millor que un petit tros de la selva del Parc Nacional de R

11 de setembre

Imatge
Canon 5D Mark II, Canon EF17-40mm f/4L USM a 17mm, 1/40 segons a f/8 ISO 100, filtre degradat neutre de 0,9, trípode i cable disparador. Avui no hi ha qüestions fotogràfiques, avui hi ha un sentiment, el nostre sentiment, el sentiment català. Ahir vaig veure esvair-se el dia des d’un lloc emblemàtic, la Mare de Deu del Mont, va estar una posta de sol com calia l’ocasió, acolorida i espectacular i amb una companyia adient per el moment i la data, Mossèn Cinto, del que us deixo un fragment anomenat Partint Mon cor a Catalunya més s’aferra quan la tinc, ai de mi!, d’abandonar; m’agraden les zumzades de la mar, però mos ulls se giren cap a terra. Me mira somrient més alt estel en l’espinós viatge de la vida; bé m’agrada ma terra beneïda, mes, ai !, mos ulls se giren cap al cel. Mossen Cinto Verdaguer La posta de sol, va deixar pas a una nit freda i estrellada, amb un Via Làctia que va perdent el seu esplendor d’estiu, però que ahir encara es veia majestuosa….. però això formarà part

Esclat de colors

Imatge
Va estar mirar el temps per TV3 el divendres i de sobte em varen venir unes ganes incontrolades de fer una sortida de sol, les condicions atmosfèriques eren les ideals per poder captar núvols de colors, nomes hi havia un perill, el vent, que per una part, donaria color al cel, però que podia “esborrar” el reflex buscat…i deixar-me amb mitja foto somiada. Arriba la nit, poso el despertador i a dormir…. el primer que vaig fer al despertar-me va estar sortir a la terrassa de casa i mirar al cel, cap al nord estava ben estrellat… cap a l’est… núvol!!! be!!! Ja tenia el primer requisit dels desitjats!!! Sense esmorzar i amb només un cafè a la panxa surto en direcció a l’estany de Banyoles, a la localització prevista, muntar el trípode i el porta-filtres a les fosques va estar un vist i no vist, el dia es llevava perfecte, amb un esclat de núvols just al lloc on tenien que estar, calcular l’exposició i l’enquadrament va estar molt fàcil i tachan… era la foto que buscava… podia haver es

La Mort tenia un preu

Imatge
Segur que ho deu haver pensat la presa abans de ser capturada per aquesta mosca predadora (Asilidae), però de bon matí els insectes tenen la costum de sortir a menjar, en aquest cas el "preu" de l'esmorzar, ha estat la seva vida, dons no sols s'ha quedat sense menjar sinó que ha servit d'aliment a la mosca assassina i de retruc han fet de models per mi. Tot ha passat en un instant, no he vist la captura, estava pendent d'un espiadimonis de coloraines, molt maco, mentre unes fulles s'han mogut, desprès les del costat, que han estat les que m'han cridat l'atenció i he vist el desenllaç final, com ja estava travessada per el fiblo mortal i que m'ha permès captar-ho per tots vosaltres. Degut a les precàries condicions de llum, he tingut que tirar de flash, a 1/4 de la seva potencia per tal de poder ressaltar els detalls del cos de la mosca i recolzar-me en un mono-peu per minimitzar la trepidació. Canon 5D Mark II, Canon EF100mm f/2.8L Macro

Amor de mare

Imatge
Ep! No! No s'ha "colat" per error, no va estar el motiu de la meva matinada, però no podia deixar passar aquesta oportunitat que es presenta poques vegades amb la llum i color adequades. Va estar al lac de Genos, al midi pyrennes frances, un llac artificial també conegut com Loudenvielle, a primera hora del matí i amb l'objectiu personal de captar una sortida de sol amb un bon reflex i amb una bona llum, la sort d'anar-hi sol, em va permetre disfrutar una bona estona d'una colla d'ànecs, de la qual en formen part aquests dos, la llum era magnifica, irreal... i el color de l'aigua reflexava el verd intents, complementat per la llum càlida del sol emergent, no vaig poder mes que apuntar i disparar... aquest n'és el resultat. Tant em van agradar les danses i carícies que es feien els ànecs, que em vaig oblidar completament de la sortida de sol, dels reflexos i del paisatge per el que vaig matinar de valent, però penso que aquesta i ... alguna mes.

Capvespre "artificial"

Imatge
Visc a una hora de cotxe aproximadament de la Costa Brava, això implica que el cel que "veig" a casa pot ser totalment diferent del que em trobi quan arribi a la localització, l'imatge d'avui correspon a un dia d'aquests.... núvols de tempesta acolorits a La Garrotxa, dia de festa, s'acostava el capvespre, dons cap a "marina" s'ha dit!!! La sorpresa va estar que a pocs kilòmetres d'arribar ja vaig veure com el cel s'anava quedant vuit de núvols, planer totalment, un cel gens fotogràfic, vaja... No obstant, continuava conduint en direcció al mar, tot i que el meu cap em deia que tornes cap a casa, que perdria el temps. Sense gaire convenciment, agafo els estris i poso rumb cap a un dels meus llocs preferits, mentre veia com la lluna, gairebé plena, anava enlairant-se e il·luminant el meu camí. La veritat es que al final varen sortir unes quantes fotos que em varen convèncer de que havia pres la decisió encertada. La part mes tècnica

Dragò de cua plana...

Imatge
.. de Madagascar.. clar!! Nom científic Uroplatus henkeli, una de les moltes especies de geckos que habiten a l'illa, aquest malauradament el vaig immortalitzar en captivitat, en una zona que per temperatura i habitat volia reproduir les condicions climàtiques de la zona selvàtica i humida on viuen. Son nocturns i de dia es camuflen i es queden immòbils, el que fa que siguin molt dificils de veure. Son tremendament territorials, per tant si els volem tenir en captivitat serà convenient de posar els mascles separats per evitar disputes. Tant era la foscor on estava aquest exemplar que vaig tenir molts problemes per poder enfocar, dons en automàtic no ho feia i en manual em faltava llum, al final i gràcies al flash extern i la llum de pre-enfoc, vaig poder fer-li un parell de retrats. Espero que us agradi.

Les Llàgrimes de Sant Llorenç

Imatge
Any rere any, per aquestes dates, els Persèids son fidels a la cita nocturna amb tots els amants de les estrelles, esperava la data amb una il•lusió afegida, coincidia amb lluna nova, amb tot el que representava en quan a poder-ne gaudir plenament, amb tota la seva intensitat, dons no estarien “apagats” per la llum de la Lluna. Però, a mida que s’anava acostant el dia, les previsions meteorològiques eren pitjors... fins que arriba el 12-8 i ja a mitja tarda cau una tromba d’aigua.. miraves al cel i tot gris i negre, tants mesos esperant i res... un altre cop.. em tindré que conformar sense veure, gaudir i fotografiar aquesta famosa pluja de meteorits...vaig pensar... i ja ho vaig donar per perdut... Ja entrada la nit, al voltants de les 23:30 surto a la terrassa de casa i.... Ohhh!!!! El cel estrellat!!!! Segur que va estar per l’emoció del moment, però em va semblar el mes maco que havia vist mai... i ja, sense perdre temps, agafo els estris de fotografia, el 4x4 i cap a buscar un

S'apagarà avui?

Imatge
Els que tenim la sort de viure en aquest indret de Catalunya podem anar des dels cims del Pirineu a la Costa Brava amb molt poca estona, aquest fet, de vegades poc valorat per una immensa part de la població es un autentic privilegi, dons la nostra petita terra te una infinitat de contrastos de paisatge i de clima i en podem gaudir o patir d'ells sense tenir que fer grans desplaçaments. Aquesta entrada em serveix per donar peu a introduir la foto d'avui, una posta de sol colorista al nord de la Costa Brava, en només 10 minuts el cel va canviar 20 vegades de tons, composició i colors, una meravella per la vista i per els amants de la natura i un autentic.estres per mi, dons no veia com parar de fer fotos... però... feia no pas massa, estava en el Pirineu fent macros i amb una temperatura no gaire estival, la veritat...prova aquesta irrefutable del que parlava abans dels diferents "microclimes" i tresors naturals que podem degustar i que es troben a l'abast de tot

La rotació de la Terra

Imatge
Des de fa temps que estic penjat per la nocturnitat, com he comentat en repetides ocasions, be, i per experimentar noves tècniques i noves maneres d’immortalitzar l’espai. La foto d’avui es una mostra de com es pot arribar a un mateix fi de diferents maneres, abans quan volia fer una circumpolar, tirava unes quantes fotos de varis minuts i les unia amb un programa que es diu Starstrail, amb uns resultats.... mes o menys... però... si una mica artificials o al menys era la meva apreciació, dons be, aquesta d’avui es una circumpolar d’una sola exposició, de 20 minuts i amb la complicitat del cel, dons la poca contaminació lumínica que hi havia m’ha permès penjar la foto sense gairebé cap mena de processat, aquesta es ja la primera que me deixa una mica mes satisfet, dons a les traces no s’hi veu cap puntet entremig que revelaria la pausa entre foto i foto i que delataria un muntatge fet amb el programa abans mencionat. També ha jugat a favor meu, la poca fressa que dona la meva càmera

Kenya, un país de contrastos.

Imatge
En aquesta foto, feta al llac Amboseli, podeu veure els forts contrastos de paisatge i color que es poden donar en un espai no massa gran, es tracta d’uns instants abans de la posta de sol al cim d’una petita muntanya al peu del Kilimanjaro, feia un parell de dies que havíem arribat a Kenya i encara anava bocabadat per els impressionants paisatges que ens trobàvem cada dia i mirant constantment per si veia els maleits mosquits que transmeten la malària, però ben aviat ens vàrem adonar que això gairebé era un mite, dons en aquestes terres feia mes d’un any que no hi queia cap gota de pluja...segons ens va dir un massai d’un poblat prop d’on està tirada la foto...llavors, si no hi ha aigua, no hi han mosquits... i si no hi han mosquits.. no hi ha malària i aquesta noticia em va tranquil•litzar moltíssim En aquest lloc es dona una combinació de colors intensos que la fa molt atractiva als meus ulls, dons hi podem veure autèntic desert, amb una zona de aiguamolls i fins i tot s’hi apreci

Camí cap a la tempesta

Imatge
Una de les coses que mes em feia créixer les ganes d'anar a Kenya eren les postes de sol, tothom que hi havia estat me'n parlava, postes de sol d'un vermell potent, de un taronja intens, de.... però gairebé ningú parlava de les tempestes, potser perquè a l'època dels seus viatges no varen coincidir amb elles, però aquest no es pas el meu cas, desprès d'uns dies allotjats a Amboseli i al llac Nakuru, amb una sequera bestial, on es morien els animals i els llacs gairebé estaven secs, ens vàrem dirigir a Massai Mara, via Nairboi i.... llavors vàrem començar a disfrutar de la potencia de la mare natura, amb uns matins de colors, de vegades apagats, de vegades intensos, que donaven pas a un dia radiant... i cap al tard i desprès de regalar-nos amb una varietat de núvols de cotó... es formaven les tempestes, cada dia diferents, de color, d'intensitat, amb sol, sense.... La foto d'avui està feta mentre tornàvem al Karen Blixen Camp , que per cert us recomano si ma

Entrevista a l'edició digital de CatalunyaPress

Imatge
Avui dia 30-7-2010, surt publicada una entrevista meva al diari CatalunyaPress, si la voleu llegir complerta només cal que seguiu el següent enllaç: Entrevista

Una mica de llum i color...

Imatge
..entre tanta foscor com us he mostrat darrerament, i es que no em volia encasellar dins la nocturnitat, prou que hi estic enganxat com per donar-vos la pallissa foto rera foto, per això he escollit aquesta, que també es del cap de setmana passat, on ens varem poder afartar de fer fotos al Pedraforca en situacions canviants de llum i meteorologia, un regal vaja! Però... sempre hi ha un però... no en tenia cap amb el cel blau, amb la llum directe incidint a la muntanya i amb núvols de coto per arrodonir-ho... però com la naturalesa es sabia, no ens va voler deixar marxar sense regalar-nos amb una imatge espectacular, tan espectacular com "normal" per els habitants de Saldes o Vallcebre, que la tenen a l'abast cada dia, però totalment captivadora als meus ulls.... ...dons quan varem entrar a la vall i el Pedraforca sens va mostrar amb les gales que veieu, no trobava el moment de parar, posar el polaritzador i disparar, oi que m'enteneu?? Per tot això he triat aquesta

Caputxeta Blanca

Imatge
L'Esperit de Gósol. (Ruïnes de Santa Maria del Castell) Aquest dissabte a la nit varem estar a Gósol, la primera idea era fer paisatge astronòmic amb el Pedraforca al darrera, però l'intensa llum de la lluna i l'absència de contaminació lumínica em van fer desistir de l'intent. No obstant em vaig emportar l'agradable sorpresa de "trobar-mi" unes ruïnes que no esperava, molt fotogèniques i amb la complicitat de la lluna quasi plena, ens varem posar a fer una sessió fotogràfica, com mes anava passant el temps, mes idees em venien al cap. La foto que comparteixo avui n'és un exemple, dons amb la complicitat de la meva filla, a qui li dedico la foto perquè avui és el seu aniversari, vaig poder plasmar en una llarga exposició les diferents localitzacions que li anava indicant, amb molta paciència i amb la mesura de la llum ambiental, subexposada en un punt i amb 5 segons de llanterna enfocada a la seva cara per tal d'aconseguir un efecte de mig cos f

Milky way

Imatge
o... simplement, la nostra Via Làctia, la nostra galàxia, la que tenim cada dia damunt el nostres caps, la que ens regala amb la seva llum, tènue però que ens permet veure a la foscor d'un dia de lluna nova, com era en aquest cas, per moure'ns i manipular la càmera no varem necessitar de cap llanterna, ohhh!!! si!! es veritat!!! Només has de deixar uns minuts que la teva vista s'adapti a la "foscor" i com per art de màgia... pots veure!!! i mes si te trobes amb un dia en que acaba de ploure, i fa una mica de vent, deixant l'atmosfera neta com una patena, be, tot aquest rotllo per mostrar-vos el meu primer intent seriós de capturar la via làctia a la Garrotxa, un cel on, en els mapes de contaminació lumínica surt com a molt contaminat i per això em sento bastant satisfet del que he pogut aconseguir, espero que us agradi. Canon 5D MarkII, Canon FD 24mm F/2.8 analògic amb convertidor a EF, trípode i cable disparador.

El Cel nostre de cada dia

Imatge
Fa poc parlava amb un company sobre la nit, les estrelles i com capturar-les, cada vegada anàvem mes distanciats en el com i amb el que, bàsicament ell deia que per poder fer una bona foto nocturna on es pugessin apreciar amb claredat les estrelles i les constel·lacions calia com a mínim un telescopi i si en volíem treure una foto, acoblar-hi una càmera especial. La meva idea anava justament per l'altra banda, no tant sols  NO fa falta un telescopi, sinó que amb una càmera reflex normaleta i amb un gran angular es pot fer una foto de paisatge astronòmic. I com la millor manera de veure les coses es amb imatges, la foto d'avui es centra en aquest tema, feta amb la Canon 5D Mark II amb un 17-40mm a 17mm!!!, si! un ultra-gran-angular... . L'idea era posar un element que fos "familiar" en el primer pla i en la part del cel, capturar el major número d'estrelles i constel·lacions, vaig muntar el trípode mirant al nort, en busca de les conegudes Osa major i

Yerebatan Sarnıcı

Imatge
Avui us volia mostrar un dels llocs que mes em motivava del viatge a Istanbul, la cisterna de Yerebatan, un lloc increïble, que frega lo irreal, per la seva magnitud i la dificultat de la seva construcció, dons ocupa 10.000 m² i te una capacitat per 30 milions de litres i estava destinada a reserva per si algun dia Istanbul estigues assetjada i data del segle VI, desprès d'aquest breu pas per l'historia.. us diré que vaig quedar bocabadat davant d'aquest lloc i em vaig dedicar a buscar composicions i enquadres, dons havia molt per triar. Si teniu planificat anar a Turquia no deixeu passar l'oportunitat de gaudir d'aquest lloc, amb calma i si pot ser amb trípode, dons la llum es minsa i fan falta velocitats molt baixes, en aquesta ocasió vaig tenir que recórrer a pujar l'ISO fins a nivells no recomanables, però deixar passar una oportunitat com aquesta no m'ho hagués perdonat mai. Espero que us agradi.

L'encant de la nit

Imatge
De vegades una fotografia reflexa l'estat d'ànim del fotògraf, amb l'imatge que penjo avui voldria transmetre tal i com em sento ara, entusiasmat i a la vegada intranquil, curiosament la lluna es plena a la foto i avui es lluna nova, ara sortiré amb la càmera i amb el trípode a veure si puc captar la Via Lactea, un dels meus grans objectius, amb un entorn propici, tot un repte per aquestes contrades dominades per una brutal contaminació lumínica, per això l'objectiu es ambiciós i difícil i si al final l'assoleixes, n'estas molt mes satisfet, veurem els resultats... Tornant a la foto d'avui, us diré que no es fàcil fer un contrallum i que la part que està a la foscor quedi amb detall i color, però a la nit tot canvia i coses que de dia semblen impossibles de nit no ho son tant i al reves...he triat aquesta entre unes quantes de semblants per el que vaig sentir quan la feia, dons estava sol com un mussol al mig del bosc, de nit i.. encara que mai passa res,

Alien, el retorn

Imatge
Aquesta setmana tenia ganes de fer un macro, un macro diferent, irreal... i mentre estava descansant al sofà de casa, vaig veure a la terrassa una planta mig seca on hi anaven una gran quantitat de cernidores i abelles, me va faltar temps per muntar-hi el trípode davant i amb el 100mm F/2.8L IS enfocar a la busca d'una composició interessant, hi havia dos exemplars diferents dels altres, mes grans, mes amenaçadors i me vaig proposar capturar-ne un d'ells amb la càmera. Al poc d'iniciar l'espera, vaig tenir sort, un es va posar a la fulla que tenia mes aprop i completament de cares a mi, no me vaig fixar gaire en el fons, estava mes perquè no sortís volant que per altre cosa, però me va cridar poderosament l'atenció el reflex que es formava darrera seu, aquesta mena d'aurèola verda que si.. que li dona el toc irreal que buscava, com si la mosca sortís d'un raig de llum verda, kryptonita potser??  llavors ja es va desencadenar ràpidament tot el proces d'e

μύκονος ανεμόμυλους

Imatge
Totes les coses bones s'acaben i aquestes mini-vacances no han estat una excepció, ara el que queda es un bon record, un grapat de Kms fets i una meravella de llocs visitats, de vegades no a les millors hores ni a les millors llums com a mi m'agradaria, però he pogut "treure" imatges com aquesta posta de sol típica de Mykonos ... sense gent!!!! :) va estar qüestió d'esperar el moment just i no dubtar, no es una foto com les que acostumeu a veure darrerament, de natura pura, però les llums s'ho valien i l'espera i la dificultat de l'exposició, han fet que me decidís per aquesta per fer-vos saber que ja torno a estar per aquestes terres. Destacar que no te edició, ni està feta amb trípode com solen estar fetes la majoria de les meves fotos, ni tant sols filtres, la llum especial del lloc i el moment "varen fer" la foto. Canon 5D Mark II i Canon 24-105mm F4.0L IS

Un altre mon

Imatge
Avui aprofito aquesta imatge de la nostra Costa Brava a contrallum amb la lluna per despedir-me per uns dies , estaré de viatge i espero tornar amb les targetes ben carregades. De la foto d'avui volia destacar el difícil que es fer una correcta exposició en una fotografia nocturna on entri la lluna en l'enquadrament, dons fa variar tots els paràmetres prefixats que puguem tenir, aquí he utilitzat una exposició curta per tal de captar les estrelles "quietes" i lo suficientment llarga com perquè les dures ombres tinguin una mica de detall, però intentant donar una visió diferent de la realitat, com si d'un altre mon es tractes... espero que us agradi. Canon 5D Mark II, Canon 17-40mm F/4.0L a 17mm, trípode i cable disparador.

Melitaea cinxia

Imatge
Les papallones son un dels insectes mes atractius del nostre planeta, des de que vaig tenir la meva primera reflex... i d'això ja fa una pila d'anys.... sempre he buscat la manera de poder captar-les amb tota la seva bellesa, a diferents hores, amb diferents sistemes, però la majoria de vegades amb resultats decebedors. Un bon dia, vaig conèixer al Jose Manuel Sesma , un prestigiós entomòleg i un gran comunicador, que va donar una xarrada sobres macrofotografia a Castellbisbal (BCN), a partir d'aquell dia res va tornar a ser igual, i algunes de les fotos que només tenia en la meva imaginació varen començar a fer-se realitat, no tant per la tècnica, sinó per la manera de fer i afrontar una sessió de macro. Un exemple es la foto que avui us presento, una Melitaea cinxia, un espècimen molt corrent de les nostres terres, sobretot aquí a La Garrotxa, aquesta encara te signes de la rosada de la nit anterior i fins i tot, porta un paràsit enganxat al mig de l'ala i amagat

Qui sembra vents...

Imatge
....cull tempestes...es el primer que em va venir al cap al veure la potencia del cel, just a la posta del sol, just en el moment en que tot es tornava daurat, era qüestió d'aprofitar l'instant, immortalitzar-lo per poder gaudir-ne de nou al cap d'uns dies. Aquesta introducció m'ha servit per dir-vos que de vegades la fotografia es com el bon vi, que cal deixar-la reposar, que agafi cos, textures i que envelleixi. El normal quan arribes a casa desprès d'una jornada on has fet alguna foto de la que et sens satisfet es descarregar-la ràpidament i sense pensar penjar-la a la xarxa per poder compartir amb els demés el que penses que ha estat una bona captura, però la teva tria en aquell moment està totalment condicionada per altres sensacions viscudes en la captura, son massa recents per poder escollir sense l'influencia del que acabes de viure i veure. Aquesta n'és un exemple, al principi la vaig passar per alt, però al cap d'uns dies m'agradava mes

Paisatge Astronòmic

Imatge
Com be sabeu, m'agrada experimentar i descobrir sensacions noves, aquest cap de setmana ho he pogut tornar a fer de la ma d'en Jordi Busqué i en Manel Soria , dos autèntics CRACKS a nivell tècnic i sobretot humà, que ens han donat una magistral lliçó de com veure la nit amb ulls diferents de com la veia fins ara, fent paisatge astronòmic. Sempre buscava les traces de les estrelles, intentant aquella circumpolar.... que, ara veig totes les anteriors que havia fet i les esborraria de cop... però mai havia intentat parar el cel, la veritat que ha estat tot un plaer i una sensació diferent, això m'obra un nou ventall a les llargues nit per les muntanyes i per la costa, estigueu atents, que aviat veureu mes novetats, de moment aquí n'hi va un petit i modest avançament, que us recomano veure-la en gran: Canon 5D MII, 17-40mm L, trípode i cable disparador.

Pics d'Europa

Imatge
Una vegada mes he intentat apropar una foto meva a l'estil Ansel Adams, un dels referents, del que en podeu veure una mostra de la seva obra als enllaços que hi han a la dreta del blog, es tracta d'una panoràmica dels Picos de Europa, vistos des dels cims de Cabrales amb les darreres llums de la tarda, aprofitant l'ocasió por donar relleu i volum a les muntanyes. La vista que us presento avui, esta presidida per el Naranjo de Bulnes, mes conegut allà com a Picu Urriellu, que impressiona tant de lluny com quan ets allà. Si algun dia hi aneu, no deixeu de pujar-hi, us ho recomano. Si hi ha un lloc a Espanya on els seus paisatges et sorprenen dia rere dia, aquest lloc es Astúries i ja no parlem dels pics, dons allà el temps canvia a cada moment, pots pujar-hi amb un sol espatarrant i trobar-te una bona turmenta a dalt, o al reves, però l'important es pujar!!! Jo gairebé puc dir que m'hi vaig passar unes vacances senceres, dons hi vaig estar-hi de nit, de

Que deu pensar?

Imatge
Àfrica, un país que enamora, sobretot si no tens que viure-hi, però que no saps perquè... quan l’has visitat un cop, tens que tornar-hi, a mi m’ha passat.. i ja estic preparant el tercer viatge cap allà, cada cop mes lluny.. cada cop mes avall.. cada cop llocs mes verges. La tardor passada vaig estar a Kenya, un lloc on, quan mires al cel tens un regal, que hi han milers d’animals salvatges.. però que quan visites un poblat... un poblat dels d'abans..te sents sorprès i a la vegada atret per aquest encant entre misteriós i verge que te la seva gent, molt hospitalària per com viuen i per les poques coses materials que tenen, me varen convidar a entrar a les seves barraques, vaig seure al seus llits, em vaig quedar negre de puces i em varen fer de models per un parell de sessions fotogràfiques. Us presento tres fotos, però he triat en primer lloc la que he processat en blanc i negre perquè es en la que s’aprecia millor "aquella mirada" tan general de la mainada, fetes en

Els flysch de Barrika

Imatge
Si a la costa del país basc hi han llocs impressionants, tant per el que pots veure com fotografiar, sens dubte que un d'ells es la platja de Barrika, d'on es la foto d'avui, un lloc al que hi arribes desprès de baixar ....be..mes encara!!! escalons per un penya-segat , i com sempre, l'esforç te premi i aquest premi t'arriba en forma de una visió d'un paisatge gairebé irreal, gairebé d'un altre mon, semblant a una espina dorsal d'un dinosaure..els flysch de Barrika emergeixen del mar amb tota la seva esplendor.. recordant temps prehistòrics i transportant-nos en el temps, us ho recomano!! Canon 5D MII, 17-40mm L F/4.0 a 40mm, 8 seg a f/14 ISO 100, trípode i cable disparador.

Circumpolar

Imatge
Divendres passat per fi vaig aconseguir una circumpolar complerta, el resultat aquest cop es lo de menys, la meva fita era fer-la complerta, ja vindran composicions i llums millors.. espero.. però de moment us deixo amb el resultat de 40 minuts d'exposicions a f/4.0 a ISO 100 a 17mm amb el Canon 17-40 F/4.0 L, cal dir que el la llunyania es veu contaminació lumínica, però el poble mes aprop del lloc on estava, en aquella direcció, estaria a mes de 30 kms, lo que ha estat una experiència per comprovar l'abast tant gran que te aquesta contaminació i dir també que el que sembla il·luminat a l'avet i terra es fruit de la llum indirecte dels nostres frontals, que amb estona va agafar l'arbre com a llum parasita.