El racó dels meus somnis

...la sang altera. Avui us proposo tres imatges plenes de color per contrastar amb aquests dies grisos i plujosos que portem, segur que vindran dies millors. Us animo a que li treieu la pols al objectiu macro i sortiu al camp, aquestes bestioles us estan esperant vestides amb les millors gales Com a anècdota o curiositat us diré que totes tres fotos han estat fetes en mesos de maig passats, així que ja teniu els deures posats, si els trobeu molt esquius, sempre podeu fer floretes ;-)

Pensar que fa un temps em dedicava casi exclusivament al macro et fa adonar de lo ràpid que passa el temps i de com anem evolucionant cap a lo que ens atrau i motiva de manera natural, d'aquí ve el títol. Va estar un dit i fet, el temps d'agafar el macro, la càmera i el trípode i en una hora ja estàvem a Castelló, al papallonari, feia 4 anys que no hi anava i no tenia gaires expectatives però la sessió va estar molt bona i productiva, a part de poder fer proves tècniques i algun que altre experiment. La companyia també va contribuir que les més de tres hores que vàrem estar "a la sauna" semblessin minuts, la poca afluència de gent i el sol, que incentivava a les papallones a tenir una bona activitat. Aquestes eren les úniques erugues que vaig veure, potser és una mica aviat encara, no havien la majoria d'espècies "interessants"però si suficients elements per poder gaudir de la sessió. Aquesta fotografia està feta amb el 100mm f/2.8 L IS macro de Ca

Recordo vagament que la meva avia em parlava de les nevades fora de temporada a la Garrotxa, també recordo haver-ne viscut alguna fa uns anys al març però feia molt de temps que no n'hi havia cap a l'Abril i la nit del divendres de la setmana passada va haver-ni una de bastant important. El dissabte al matí, quan agafava el cotxe no tenia ni idea del que la natura ens havia regalat, de fet no tenia cap intenció fotogràfica, només anar a explorar una fageda que vaig descobrir fa poc, amb les bories que havien anunciat en la predicció meteorològica. Només sortir d'Olot ja vaig veure el Puigsacalm ben blanc amb les primeres llums que deixaven passar les boires enganxades a les seves parets. Uns kilòmetres més endavant i ja molt a prop de la fageda on volia anar, canvi radical de temps, boira densa densa, neu i fred, molt de fred, el termòmetre del cotxe marcava -5º al mes d'Abril!! Va estar qüestió d'instants aparcar el cotxe i saltar amb el trípode i la càmera mu

Una de les fons d'inspiració que m'han motivat des de sempre, ha estat la cançó de Sopa de Cabra "Camins" i sobretot l'estrofa que diu: " Camins vora les estrelles,  Camins que ara no hi son" però com que aquesta cançó i aquest grup ja han estat protagonistes altres vegades, aquest cop vaig optar per "Boig per Tu" de Sau i la seva estrofa: "em passo els dies esperant la nit." Era una nit freda de gener, havia anat amb la meva filla a esperar l'arribada de les Quadràntides al Pirineu gironí però... tenia el lloc, tenia la nit, tenia paciència i tenia bona companyia, que més es podia demanar?? Si, heu encertat!! La pluja d'estels!! Doncs no, aquella nit no en vàrem veure desfilar ni una però encara que el termòmetre del cotxe marcava uns -12º graus i que la més elemental lògica aconselles girar cua i anar cap a casa a la vora del foc, ens vàrem dedicar a fer proves sota un sostre estrellat dels més bonics que és pode

He estat pensant un títol per aquesta entrada i no en trobava cap que li fos adient, finalment he triat aquest per una raó, ja no és pot anar més cap a l'oest amb vehicle, la carretera acaba a Hillesoya, una de les petites illes habitades d'aquella zona i un mirador inigualable de les muntanyes de Kvaloya, l'Illa gran a la que està unida per un pont que també la connecta amb Sommaroy. Far a la petita illa de Værholmen vist de s de Hillesoya En aquest punt hi vàrem estar dos tardes, esperant la posta de sol, el lloc és impressionant, estàs en una illa allunyada i et veus rodejat de muntanyes, en pocs llocs del mon et pots trobar un panorama així i a més tot nevat. Darrera dels núvols Groenlàndia... Durant el viatge de l'any passat ens hi vàrem apropar però per una raó o altre mai vàrem arribar al final com hem fet aquest any, un dels motius o al més important per anar-hi era la magnifica vista que es te des d'aquest punt de l'illa de Hàja, amb una form