El racó dels meus somnis

He triat aquesta foto d'un bosc de laurisilva on reina el "caos" compositiu per il·lustrar el veritable "Caos mental" que tinc dins el cap, porto dies fen plans per un viatge on m'agradaria combinar l'aventura i la fotografia al 50% i els pensaments se m'en van a milers de kilòmetres de distància de l'un a l'altre, no hi ha terme mig. Suposo que els que feu normalment aquests tipus de viatge us heu trobat alguna vegada així, en un principi tens molt clar el que vols fer i on vols anar, mires vols, plans, destinacions i quan més o menys ho tens tot decidit, ho parles amb els companys.... ufff, ja l'has "cagat"!!! Tu ho has mirat amb els teus ulls, coneixements i experiència però si no ho has anat comentant i consensuant, pots arribar a tenir tancat un viatge que quan el presentes "en societat" no va bé a ningú, les dates, l'època, la durada, el pressupost i fins i tot les localitzacions.... Per això la foto d...

Laurisilva, una paraula que definia un objectiu meu dels darrers temps i que junt amb els taginastes, son una part molt important de la flora canària i a diferència d'aquests darrers, la laurisilva si que la podem trobar en altres indrets a part de les illes afortunades, creix en illes tropicals com Madeira, Nova Zelanda..etc. El passat viatge a Gran Canària vaig poder-ne veure però amb molt poca quantitat i en una mena de jardí anomenat Reserva Natural de Los Tilos de Moya, la decepció va ser important.  En part aquest va ser un dels motius que partíssim el viatge a Tenerife en dos, un dedicat exclusivament a la nit, estrelles i taginastes al Parque Nacional de Las Cañadas del Teide i la segona part al macís d'Anaga, les seves costes i els boscos de laurisilva. Varies sortides infructuoses amb molt poc botí fotogràfic però si cultural, vàrem poder estar en un dels llocs on la laurisilva regne per damunt de les altres...

Recordo vagament que la meva avia em parlava de les nevades fora de temporada a la Garrotxa, també recordo haver-ne viscut alguna fa uns anys al març però feia molt de temps que no n'hi havia cap a l'Abril i la nit del divendres de la setmana passada va haver-ni una de bastant important. El dissabte al matí, quan agafava el cotxe no tenia ni idea del que la natura ens havia regalat, de fet no tenia cap intenció fotogràfica, només anar a explorar una fageda que vaig descobrir fa poc, amb les bories que havien anunciat en la predicció meteorològica. Només sortir d'Olot ja vaig veure el Puigsacalm ben blanc amb les primeres llums que deixaven passar les boires enganxades a les seves parets. Uns kilòmetres més endavant i ja molt a prop de la fageda on volia anar, canvi radical de temps, boira densa densa, neu i fred, molt de fred, el termòmetre del cotxe marcava -5º al mes d'Abril!! Va estar qüestió d'instants aparcar el cotxe i saltar amb el trípode i la càmera mu...

L'entrada d'aquesta setmana no podia ser més que un crit de suport i ànims a les gents del Alt Empordà per aquests focs devastadors que estant patint aquest dies i que per fi he escoltat que està sota control des de les 20:30. Milers d'hectàrees de bosc, finques, granges, camps de conreu, remats i pastures cremades per una negligència tant estúpida com innecessària i encara menys mal que dintre de tot el foc no s'ha traslladat a la veïna comarca de la Alta Garrotxa, allà amb el difícil accès i la sobre-població forestal el desastre hagués cobrat una magnitud inimaginable i amb greus conseqüències per un piló de especies animals que poc a poc es van  re-introduint, per la gent que hi viu i per la massa forestal que fa d'aquesta zona un dels pulmons de la nostra terra.  Tampoc em vull deixar de recordar a les víctimes humanes que s'ha cobrat, totalment evitables i totalment injustes. ...

Avui us presento un altre lloc de culte per els fotògrafs de natura, el Parc Natural del Monte Santiago , que està situat al nord de la província de Burgos just passat el Port d'Orduña, es un Parc on l'emblema principal es una petita fageda que te el terra format per un empedrat on el pas del temps i la meteorologia ha creat una mena de catifa de roques rectangulars cobertes de molsa.   (L'empedrat, la icona del Parc) El lloc es immens, per una banda el camí acaba a un mirador on es pot veure el Salt del Nervión, que val la pena no perdre-se'l i per altre en un laberint de petites fagedes joves i boscos caducifolis.   (Natura morta) En el meu darrer viatge hi vaig dedicar un dia, un dia escollit escoltant els partes meteorològics, esperant trobar-hi boires i pluja, però la boira la vàrem veure camí del parking i es va esfumar ràpidament, la pluja en canvi ens va acompanyar tot el dia...i va contribuir a "treure" aquest colors pujats de to que d'a...

Aquesta es una pregunta que segurament ens hem fet tots els que ens dediquem a recorre les costes, les muntanyes i els boscos...normalment en hores intempestives... Dons Jo no tinc la resposta, us posaré uns quants exemples de fotografies de natura, on hi ha presencia humana, companys d'afició i amics amb qui he compartit molts bons moments. Us toca a vosaltres decidir si aquest tipus de fotografia us agrada o fent una simulació mental, us imagineu el mateix lloc sense la figura humana, i si aquesta us agrada mes. Sortida de sol al Cap de Creus, primer lloc d'Espanya on es pot veure. (Jordi Garcia) Sortida de sol a S'Aguia, un lloc tan maco, com dificil de fotografiar. (Jordi Amela) Llargues exposicions a La Foradada, amb bon caudal desprès de les pluges de la primavera passada. (Neus de Saavedra) Damunt el "Morro de l'abella" fotografiant el salt de Tirabous, al Cabrerés. (Sergi Monsergur) Captant la tardor en una fageda, al Bergued...

... de vegades no ens deixen veure el bosc, amb aquesta dita popular presento la foto d'avui, fruit de la sortida al Montseny de diumenge passat amb molt bona companyia. Dons be, l'historia es que anàvem amb una clara idea del que volíem fer i un dels nostres objectius fotogràfics eren un parell d'arbres ben famosos que hi han allà. Abans de la sortida del sol i ajudats per una fina boirina vàrem poder complir el primer dels nostres objectius, poca estona desprès i ja amb les primeres llums, vàrem poder gaudir d'una sortida de sol espectacular, com l'havia imaginat la nit anterior, quina sort ens dèiem els uns als altres amb un somriure d'orella a orella per les imatges aconseguides...però el millor estava per arribar i...va arribar!!!  Desprès d'una bona caminada, amenitzada per unes galetes i quan ja ens dirigíem al cotxe, de sobte, baixa una espesa boira que ens torna a deixar el rostre amb aquell somriure de complicitat i maldat, com aquell nen q...