El racó dels meus somnis

Avui us deixo amb aquests marcòlics (Lilium martagon) del Montseny, no hi ha gaire historia per explicar, només son fruit d'un matí en la bona companyia de l'amfitriona, la Susss i el Jordi Amela . Totes les fotos estan fetes amb la 5D, el Canon 100mm f/2.8 L IS macro i trípode, algunes tenen un petit toc de flaix reduït a la mínima potència i en altres s'ha direccionat la llum amb un reflector improvisat La meva idea era fer quelcom original jugant amb la llum i els colors com a fons, això m'ha portat a utilitzar sempre una obertura molt gran, la majoria de vegades f/3.5 i fins i tot algunes a f/2.8 El WB sempre ha estat manual i escollit depenent de l'intensitat de la llum del sol o de les ombres per tal d'aconseguir un resultat molt proper a la realitat de cada moment de llum. Finalment també he dedicat una estona a fer alguna foto més "clàssica" per tal de tenir una mica d'arxiu d'aquesta bonica planta.

Avui us proposo una imatge atípica del Montseny, una abstracció d'un salt d'aigua de bastant difícil  accés ja que per arribar-hi s'ha de grimpar ajudat per una corda, passar una escala de ferro per salvar un desnivell i anar amb molt de compte perquè la darrera part de camí està molt relliscosa. Ara, un cop hi arribes et dones compte que ha valgut la pena. Li dedico a Jordi Amela per la paciència que ha tingut amb mi durant tot el camí :-) Canon 5D MKIII Canon 24-105 a 85mm 15 seg F/8 ISO 100, trípode i polaritzador A més, ho puc fer en un nou idioma, el LAPAO, que gràcies al govern ja puc afegir al meu currículum i ¡¡Sense estudiar ni fer cap examen!!!

Aquesta es una pregunta que segurament ens hem fet tots els que ens dediquem a recorre les costes, les muntanyes i els boscos...normalment en hores intempestives... Dons Jo no tinc la resposta, us posaré uns quants exemples de fotografies de natura, on hi ha presencia humana, companys d'afició i amics amb qui he compartit molts bons moments. Us toca a vosaltres decidir si aquest tipus de fotografia us agrada o fent una simulació mental, us imagineu el mateix lloc sense la figura humana, i si aquesta us agrada mes. Sortida de sol al Cap de Creus, primer lloc d'Espanya on es pot veure. (Jordi Garcia) Sortida de sol a S'Aguia, un lloc tan maco, com dificil de fotografiar. (Jordi Amela) Llargues exposicions a La Foradada, amb bon caudal desprès de les pluges de la primavera passada. (Neus de Saavedra) Damunt el "Morro de l'abella" fotografiant el salt de Tirabous, al Cabrerés. (Sergi Monsergur) Captant la tardor en una fageda, al Bergued...

Hi ha una dita en el mon de la fotografia i que també es pot aplicar a mes facetes de la vida... i es que, si et lleves aviat sols tenir premi, pots gaudir de moments únics, veure matisos de llum impensables a altres hores del dia. Amb aquesta idea vàrem pujar de bon matí cap a Santa Fe, al Montseny i fruit d'aquella matinada, avui us puc mostrar aquesta imatge: Vàrem poder gaudir de diferents llums i tons, però vaig esperar a que el sol, que de tant en tant es filtrava entre els núvols, arribes al cim de Les Agudes, per així tenir un punt de llum que junt amb l'absència de vent, feia que hi hagués un reflex perfecte, només trencat per un placa de gel de considerables dimensions que hi havia al vell mig del pantà i tot plegat arrodonís un enquadrament que feia estona veia dins el meu cap, però que calia una mica mes de temps perquè la meva càmera pogués captar el "mateix" que jo ja havia vist. Vaig tenir que utilitzar un filtre degradat neutre de 0,9 i un balanç d...

... de vegades no ens deixen veure el bosc, amb aquesta dita popular presento la foto d'avui, fruit de la sortida al Montseny de diumenge passat amb molt bona companyia. Dons be, l'historia es que anàvem amb una clara idea del que volíem fer i un dels nostres objectius fotogràfics eren un parell d'arbres ben famosos que hi han allà. Abans de la sortida del sol i ajudats per una fina boirina vàrem poder complir el primer dels nostres objectius, poca estona desprès i ja amb les primeres llums, vàrem poder gaudir d'una sortida de sol espectacular, com l'havia imaginat la nit anterior, quina sort ens dèiem els uns als altres amb un somriure d'orella a orella per les imatges aconseguides...però el millor estava per arribar i...va arribar!!!  Desprès d'una bona caminada, amenitzada per unes galetes i quan ja ens dirigíem al cotxe, de sobte, baixa una espesa boira que ens torna a deixar el rostre amb aquell somriure de complicitat i maldat, com aquell nen q...