El racó dels meus somnis

Ja ha començat el compte enrere...no veig el moment de tornar a fer les maletes per anar cap al Gran Nord i és que el fred "atrapa". Una vegada em varen dir abans d'anar per primera vegada a Africa: "Ves en compte, que Africa t'enganxarà per sempre..." i al principi va estar així, és un continent que he visitat fins a quatre vegades i segurament alguna més en el futur. Però lo que realment enganxa és el fred, al menys a mi, estar tot el dia sota zero és una experiència gairebé mística, inoblidable i que crea una forta addicció.  Fa dies que llegeixo sobre una possible erupció solar de magnitud X, la més alta de l'escala i que podria provocar molts problemes a tota la tecnologia de les zones properes als pols, sobretot el nord, això unit a que es preveu que aquest 2013 si que serà finalment el darrer any d'aquest cicle solar, fan que les ganes de tornar a viure aquella experiència vagin creixent dia a dia. Avui volia compartir amb tots vosaltres ...

Aquest passat 12-7 hi va haver una forta tempesta solar amb una ejecció de plasma molt i molt forta que ens ha tocat de ple i ha provocat que es veièssin aurores en latituds molt baixes tant a Europa com a Amèrica i en tots dos hemisferis. Al veure en la majoria d'informatius la noticia, m'ha vingut a la memòria una de les nits més potents que vaig viure a Noruega aquest hivern passat i en volia compartir una part amb vosaltres amb aquesta fotografia.   Canon 5D Mark II + Samyang 14mm f/2.8 a 12" Per ambientar l'escena us diré que era bastant passada la mitja nit, estàvem al cim d'unes pistes d'esquí, feia un fred diguem que "important", no havia menjat res des de la tarda, portava cap a 150 fotos d'aurores i estàvem mirant cap al oest perquè era per on entraven les llums del nord aquella nit. Quan em vaig donar la volta i vaig veure aquest remolí de colors que arrancava al cim de la muntanya que teníem més a prop i envoltava l'Óssa Ma...

Quan estava planejant aquest viatge tenia clar que l'objectiu principal era poder veure i fotografiar les Llums del Nord ,  però com sempre que depens de la natura i la meteorologia, hi havia un punt d'incertesa, el cap em bullia.. lluna nova...lluna plena...encertaré amb el temps fins i tot en la versió mes pessimista del viatge em conformava en veure una sola aurora. Aurores sobre les muntanyes a prop de Tromsvik (Kvaloya) Canon 5D MkII + Samyang 14mm f/2.8 Ara ja a casa i després de deixar passar uns dies, m'he adonat que anar-hi amb lluna plena va estar un encert i deixant enrere el mite, el qual deia que amb la potencia de la llum de la lluna les aurores no es veuen o si es veuen, en baixa intensitat. Com vareu poder apreciar, en la darrera entrada i en aquesta, no tant sols no és veritat, sinó que aquesta llum extra li dóna volum, color i una sensació de lloc que les fetes amb lluna nova no tenen. Gustos a part, aquí es pot gaudir del paisatge i del cel, és mé...

Com molts de vosaltres ja sabreu, he estat uns dies "perdut" mes enllà del paral·lel 70, al nord oest de Tromso (Noruega) en busca de les llums del nord i volia fer una petita entrada per "donar senyals de vida", penjar alguna foto d'aurores, donar les gràcies als companys per lo be que ho hem passat i sobretot al Vidar i la Sílvia que ens han acollit a casa seva com uns mes de la seva família. Mes endavant ja entraré mes en matèria, ara us deixo un petit aperitiu. Primera aurora vista a Grotfjord Al llac Nakke camí als Alps de Lyngen Contemplant les aurores assentat sobre la neu   Com a detalls tècnics dir que la primera i la ultima estan fetes amb el Samyang de 14mm f2.8 i la central amb el clàssic 17-40mm f4.0,  utilitzats a màxima obertura i les exposicions van des de 8 segons a 15 depenent de l'intensitat de la llum de la lluna.