El racó dels meus somnis

Hi han molts cops que em pregunto si soc pel que fotografio o fotografio pel que soc... sembla una redundància però no ho és, simplement passa que quan tinc molt de temps per pensar i aquest dissabte l'he tingut als aiguamolls del Empordà, em bullen idees dins el cap i aquesta pregunta era una de les que més vegades ha sortit. Fa un temps em preguntava si estava encasellat fotogràficament i per sort aquesta pregunta ja fa algun temps que no me la faig, ja ho tinc clar, no tant, el que us pregunto avui... Molts de vosaltres direu que sous pel que fotografieu, per exemple, fotògraf de Natura, de ocells, paisatgista, macrero, d'arquitectura... etc.. etc... però penso que en el fons fotografio pel que soc, per les vivències acumulades, per les experiències, per la formació rebuda, pels interessos i per molts "pers" que hi podria afegir. Definitivament jo no em reconec amb la primera afirmació i menys quan he vist en els darrers anys que no hi ha cap veritat abs...

Ja feia dies que tenia ganes de publicar aquesta entrada per acompanyar el petit vídeo resum del viatge al llac Baikal d'aquest passat hivern. Durant el viatge vaig poder gravar més de 80 escenes dels llocs que em varen semblar més emblemàtics amb la idea de poder mostrar-ho aquí al bloc, un vídeo curtet però amb intenció i ambició de contribuir a difondre aquest lloc tant extrem i on la natura es mostra particularment dura, sobretot al hivern com el vàrem veure aquest febrer passat. Cal destacar que tot ha estat enregistrat per mi amb un smartphone, l'edició, maquetació i muntatge l'ha fet en Jordi, el meu fill. Espero que us agradi.

Tercer dia i per fi hem arribat al veritable objectiu del viatge, Khuzhir, la capital de la illa de Olkhon, al mig del Baikal, amb molta neu sobre el gel encara però les previsions son de que bufara el Sarma (autèntic vent siberià) i com que la neu és seca la escombrarà i ens deixarà veure un mon nou, un mon de gel.  Un breu passeig pel poble i arribem al lodge on passarem els propers dies, tot de fusta amb una gent molt amable i en contra del que ens havien dit, hi havia wi-fi (bé, fins que varen arribar un grup de xinesos que el col·lapsaven a totes hores fen videoconferències), unes habitacions molt millors del que m'havia imaginat i situat en un lloc estratègic, a pocs minuts de Shaman Rock, un lloc religiós del buryats i del port per on havíem arribat. La primera nit, aprofitant que no hi havia cap núvol vàrem decidir anar a fer nocturnes sobre el gel, tinc que dir durant el camí al llac em vaig donar la primera i única patacada per relliscada de tot el viatge i no va ser c...

Avui em centraré en Listvianka , l'últim poble en que dormiríem abans d'iniciar el viatge a través del gel cap a la illa de Olkhon on passaríem la major part del viatge i que va coincidir amb el segon aniversari de la operació de pròtesis de maluc. Va ser un dels dies que vàrem caminar més, uns 20 kms, una bona part sobre el gel i desprès de visitar un mercat que fàcilment et podia "transportar" 50-60 anys enrere, vaig poder menjar el meu primer omul , el peix endèmic del llac i molt apreciat per tothom allà i que va resultar força bo. D'aquest lloc tinc que destacar l'amabilitat, acolliment i bon menjar amb que ens va obsequiar la Maria Konova, propietària del Baikal Chalet . Aquell matí vàrem tenir una de les sortides de sol amb més color de tot el viatge i vaig poder-la veure per primera vegada a través del gel transparent i cristal·lí del Baikal. La primera foto d'aquesta entrada n'és una mostra. I per acabar d'arrodonir l'aniv...