El racó dels meus somnis

Pensar que hi ha gent que té la immensa sort de poder veure cada dia que el cel està seré un espectacle com aquest, fa que els consideri uns privilegiats. Potser ells no ho valoren o no li donen la importància que li donem nosaltres però jo poques vegades ho he vist així a la meva vida i sempre lluny de casa. Com no podia ser d'una altra manera, aquesta foto està feta al Parc Nacional de Las Cañadas del Teide, on he vist els millors cels fins ara, per damunt de Islàndia, Kenya, Madagascar, Menorca o les Hèbrides, llocs on tenen fama per la claredat dels seus cels. Tècnicament la foto no té gaire complicació, vaig utilitzar el Samyang 14mm f/2.8, amb una exposició de 30 segons i amb un ISO de 6.400 i WB manual de 3.700 kv. El processat tampoc té res especial, sempre en LR, vaig potenciar una mica la claredat i l'enfoc, reforçar les llums altes i sub-exposar una mica els tons mitjos i les ombres per aconseguir un bon contrast entre la foscor i la llum de les estrelles, amb u...

Per fi avui he tingut una estona per mirar-me les fotos que vaig fer a Les Hèbrides fa uns dies, escollir-ne una i fer una entrada al bloc... que ja tocava. He triat aquesta nocturna feta buscant la vertical de la Via Làctia sobre la silueta de l'Illa de Rùm, una foto "planejada" ja el dia abans amb una app de mòbil "in situ" i aprofitant una de les poques nits que vàrem tenir sense núvols. Cal dir que a simple vista no es podia apreciar cap mena de contaminació lumínica i ha estat al arribar a casa i veure-les en gran quan he apreciat aquests tons verdosos, taronges i grocs a la part de l'horitzó i sobretot cap a la dreta. Aquella nit va ser neta i clara i un privilegi que ens va ser atorgat per la Natura ja que trepitjar una platja amb milers d'estels reflexats no es pot fer cada dia. He consultat mapes i el Google Earth per veure si coincidia amb algun nucli de població de Skye però la part més poblada d'aquella illa coincideix amb l'altre ...

Tots sabeu de la meva passió per la fotografia nocturna, des de petit els estels em tenen enganxat i quan estic davant un cel net i clar com el de la foto hi podria passar hores i hores contemplant-lo, veient el camí que fa la nostra Via Làctia i gaudir de la llum celístia acompanyat de Antares, la meva estrella preferida.. Per poder fer alguna fotografia "curiosa" cal afegir algun ingredient més a l'escena, el cel de per si ja és prou maco  però si tenim a ma algun element per composar o per dotar de més personalitat i força a la foto no s'ha de desaprofitar, per això cal haver observat el lloc amb "ulls fotogràfics" de dia, buscant aquelles siluetes que sense il·luminació o amb una llum adequada poden complementar la foto que hem previsualitzat amb llum diürna. Aquest és el cas de la foto d'aquesta setmana, feta com deureu haver endevinat a més de 2.000 metres d'alçada, allunyat de tota contaminació lumínica i on les baixes temperatures ajuden ...

Fa alguns dies que ja m'he reincorporat a la vida laboral i també he tornat a gaudir de una de les activitats que més m'agraden, la fotografia nocturna. Per celebrar-ho us volia deixar aquesta imatge de la primera sortida nocturna que vaig fer a la Costa Brava en companyia del Jordi Amela on vàrem viure una de les nits més netes que recordo haver vist mai en aquell indret, la combinació d'acabament de front i entrada de garbí va deixar l'atmosfera totalment neta, ni tant sols havia la típica bruma a l'horitzó. Una circumstància que em fa pensar si val la pena anar a destins llunyans per fer aquest tipus de fotografia tinguent aquestes oportunitats ben aprop de casa. La panoràmica està feta a partir de 4 fotos verticals amb el Samyang 14mm, totes a f/2.8 30 seg ISO 6400 i il·luminació complementaria amb una llanterna Led Lenser H7 amb filtre càlid, muntada amb Photoshop i ajustada amb LR 5, destacar que el cel no porta cap tractament per "salvar" la co...

Fa poc parlava amb un amic sobre la temàtica de la fotografia de natura que és fa darrerament per una gran majoria, la anomenada conceptual o artística s'ha convertit en una obsessió per aquesta majoria i realment hi han autors que fan autentiques meravelles i en canvi d'altres es queden en el camí, un cop més confonen ser "original" o "creatiu" amb "tot si val" si és diferent. És un mon que també m'agrada però amb mesura, no per bolcar-hi totes les energies ja que et podria portar a un pou de frustració en el moment que t'adonis que allò que fas no t'omple i et trobes buit d'inspiració o senzillament que el "foton" que acabes de fer, fa temps que l'ha fet un altre i el pitjor de tot, la seva foto et sembla millor... Per això avui m'he decidit a pujar aquesta foto, tot el contrari del que deia al començament, una fotografia de paisatge astronòmic amb la que vaig gaudir molt fent-la, que no necessita gaires expl...

Per primera vegada aquest any m'he "saltat" una setmana sense fer entrada i la veritat, hi ha un motiu, ja fa 5 anys que estic publicant de manera regular en aquest bloc i potser ha arribat el moment de fer un canvi de plantejament, potser aquest model està tocant a la fi, potser ja està més que esgotat?? o el que s'està esgotant soc jo... Quan vaig començar havia pocs blocs d'aquesta mena, ara tothom en te un i resulta dificil que la gent tingui temps per mirar/llegir tot el que els vols transmetre...amb tanta oferta com hi ha, ho entenc. No ho sé, vosaltres en teniu la paraula... però el que si ha canviat he estat jo, no m'havia adonat d'aquest fet fins dissabte passat, entre les 03:00 i 05:00 de matí a més de 2.000m, fregant els zero graus, contemplant tot sol l'espectacle que il·lustra la foto d'avui. Paràmetres tècnics: Canon 5D + Samyang 14mm i molta "ànima" Així, sol, incomunicat, sobrepassat totalment per el que estav...

Ja fa dies que llegeixo en bastants blocs de fotògrafs de natura sobre la manca de noves localitzacions i la poca imaginació de la majoria de nosaltres a l'hora d'afrontar un viatge, una sortida o senzillament un repte fotogràfic amb certa personalitat i he cregut que seria un bon tema per una entrada al bloc. Si us he de dir la veritat, hi va haver un temps que prioritzava el lloc per sobre del que en podia treure però per sort un dia vaig notar un clic al cap i el xip em va canviar. A partit d'aquell moment varen deixar de tenir "interès fotogràfic" una llarga llista de llocs que varen ser substituïts per una altra llarga llista, però aquesta llista no prioritzava "la foto" o "la moda" sinó l'incertesa, l'aventura, el descobriment i sobretot, el viure i gaudir la natura amb la màxima expressió i ser feliç amb el que feia.   Canon 5D Mark II + Samyang 14mm f/2.8 a 30" Aquest nou mode de veure les sortides fotogràfiques m...

Ahir al vespre, mentre tornava de fer una sessió de posta de sol a les Guilleries, que al final va resultar descafeïnada per la boira i els núvols vaig veure com el cel s'anava obrint i cada cop es veien més estrelles, fins i tot amb les llums del cotxe posades, en principi no volia parar perquè creia que problema seria la contaminació lumínica, doncs estava a l'alçada del Coll de Condreu i sota els meus peus tenia bona part de la comarca de la Garrotxa amb Olot i alguns municipis més. Però al final em vaig decidir i ben abrigat, el termòmetre del cotxe marcava -3º, vaig muntar el trípode, vaig fer unes quantes fotos amb el 16-35mm. per cobrir 180º i encabir-hi tota la Via Làctia. La sort va estar que feia un lleuger vent que va acabar de netejar el cel de núvols, que la Lluna no sortia fins a les dotze i que darrerament els municipis sembla que han pres consciència de l'enllumenat nocturn i o bé s'han adaptat amb llums que contaminen menys o bé la crisi ha fet que ...

o... simplement, la nostra Via Làctia, la nostra galàxia, la que tenim cada dia damunt el nostres caps, la que ens regala amb la seva llum, tènue però que ens permet veure a la foscor d'un dia de lluna nova, com era en aquest cas, per moure'ns i manipular la càmera no varem necessitar de cap llanterna, ohhh!!! si!! es veritat!!! Només has de deixar uns minuts que la teva vista s'adapti a la "foscor" i com per art de màgia... pots veure!!! i mes si te trobes amb un dia en que acaba de ploure, i fa una mica de vent, deixant l'atmosfera neta com una patena, be, tot aquest rotllo per mostrar-vos el meu primer intent seriós de capturar la via làctia a la Garrotxa, un cel on, en els mapes de contaminació lumínica surt com a molt contaminat i per això em sento bastant satisfet del que he pogut aconseguir, espero que us agradi. Canon 5D MarkII, Canon FD 24mm F/2.8 analògic amb convertidor a EF, trípode i cable disparador.