El racó dels meus somnis

Aquests darrers dies i per no ser menys que en altres èpoques he pogut llegir un piló d'articles a la xarxa publicats per amics o companys on el rerefons era cap on anem o més concretament cap on va la fotografia. Contràriament al que podríeu pensar hi he invertit una bona estona llegint-los ja que alguns anaven més enllà del típic Canon o Nikon, purisme o edició digital, etc. Fa temps segurament m'hagués posicionat d'una manera molt radical, defensant el que creia que era la "veritat absoluta" però el temps, la experiència, les vivències acumulades i molts altres factors han fet que ho miri des de la distància i una mica com si la guerra no anés amb mi i ho podria resumir fàcilment amb "que cada un faci el que li agradi" però sempre afegint al darrera "amb honestedat i sense ànims d'enganyar a ningú" El pas del temps porta a que la tecnologia avanci molt ràpidament, massa fins i tot moltes vegades però està clar que això no ho podem pa...

Una nova entrevista, aquest cop un dels fotografs espanyols amb una visió més creativa i personal, Juan Tapia, reconegut a tota Europa, he tingut la sort de compartir la entrega de premis del Wildlife Photographer of the Year 2015 i també el tinc de company a Aefona i Portfolio Natural . Puc dir sense temor a equivocar-me que és un dels pocs que quan veus una fotografia seva ja saps de qui és abans de mirar qui la firma i això avui dia és molt. 1-Defínete como fotógrafo de Naturaleza, principales virtudes/defectos 
 En el año 2002 comienzo mi aprendizaje en el mundo de la fotografía en el taller fotográfico de mi ciudad, en Roquetas de mar. Mi primera fotografía la capté con una caja de zapatos, y la verdad, fue una experiencia inolvidable, ya que con este ejercicio me quedó muy claro  el funcionamiento básico de una cámara fotográfica. En el taller empecé a fotografiar de una manera genérica en cuanto a temática, a través del mundo analógico, entre químicos y carretes ca...

Hi han molts cops que em pregunto si soc pel que fotografio o fotografio pel que soc... sembla una redundància però no ho és, simplement passa que quan tinc molt de temps per pensar i aquest dissabte l'he tingut als aiguamolls del Empordà, em bullen idees dins el cap i aquesta pregunta era una de les que més vegades ha sortit. Fa un temps em preguntava si estava encasellat fotogràficament i per sort aquesta pregunta ja fa algun temps que no me la faig, ja ho tinc clar, no tant, el que us pregunto avui... Molts de vosaltres direu que sous pel que fotografieu, per exemple, fotògraf de Natura, de ocells, paisatgista, macrero, d'arquitectura... etc.. etc... però penso que en el fons fotografio pel que soc, per les vivències acumulades, per les experiències, per la formació rebuda, pels interessos i per molts "pers" que hi podria afegir. Definitivament jo no em reconec amb la primera afirmació i menys quan he vist en els darrers anys que no hi ha cap veritat abs...

Aquesta vegada la història de la fotografia és la meva història en si mateix, una mica el començament de la meva passió per la fotografia aèria i de com poc a poc ha anat convertint-se en una passió per volar, comparable actualment al mateix fet de fer les fotografies. De fet no sabria dir si m'agrada més fer fotografia aèria o el sol fet de volar, el que està clar és que mai hagués volat si no hagués tingut la inquietud i les ganes de immortalitzar el mon des del cel. La foto d'avui és una petita part de la Badia de Cadis amb marea baixa, quan l'aigua deixa pas a aquesta trama de petits canals de desaigüe que des de dalt prenen formes que poden portar a la bogeria a un apassionat de les abstraccions com jo i és que quan les condicions son les idònies no pots parar de fotografiar, cada segon de vol les formes i colors canvien, tant per la incidència de la llum com per la mateixa orografia del terreny. Però si la he posat a aquesta secció és per donar a conèixer la hist...

Aquest any Montphoto era una cita obligada, celebrava el seu vintè aniversari i no hi volia faltar per tot el que suposava tant a nivell personal com per la gent que ho ha fet possible any darrera any amb en Paco Menbrives capitanejant a tota la "tropa" que hi ha al darrera i que al llarg d'aquest anys s'ha anat convertint en una especie de família, la família Montphoto. El Forat Blau - Premi Especial Comarques de Girona Per això vaig buscar i rebuscar, mirar i remirar que hi presentava per intentar formar part del palmarès d'aquest any ja que intuïa que no seria una tasca fàcil i com s'ha pogut veure així ha estat, el nivell de participació cada vegada és més gran i amb més qualitat, tant dels participants del país com els estrangers, gent amb molt de nom i amb uns treballs reconeguts a nivell internacional. Vaig poder completar les 25 fotos que es poden presentar amb una selecció que creia que tenia alguna possibilitat però si hagués tingut que fer una...

Avui he pogut tenir una llarga conversa amb una assídua lectora del bloc, no intervé fent comentaris però no s'ha perdut cap entrada des de fa molts mesos, m'ha fet tanta il·lusió que mentre parlava amb ella ja estava escrivint aquesta entrada. Perquè? Fàcil, parlava amb ella com si parlés amb mi mateix, una sensació molt curiosa però com més conversàvem més m'adonava que coneixia al detall moltes de les entrades d'aquest bloc i el que més m'ha agradat és que m'ha fet pensar i reflexionar sobre el que faig. Al final de la conversa m'he trobat com en un laberint sense saber com sortir-ne o com trobar algunes de les respostes a preguntes que m'ha fet, m'ha "interrogat" sobre la meva trajectòria i de com he anat canviant de manera de fer, plantejaments, objectius, especialitats, etc... sense deixar de pensar en la veritable raó de la meva dedicació a la fotografia i que ella m'ha ajudat a veure i que no és altre que un vincle per asso...

Un dels debats que tinc amb més freqüència amb els amics i companys amb qui comparteixo sessions o tertúlies fotogràfiques té com a protagonista el títol de la entrada d'avui: - Que és "Art a la Natura"? Sembla una pregunta fàcil de respondre però crec que no ho és, és una pregunta amb "trampa" ja que el que per mi ho és per altres no i viceversa, no hi ha res escrit sobre aquest tema on puguem agafar una referència fiable. Portem ja una bona part del any i molts concursos han fet públics els resultats finals o les seleccions prèvies i per acabar d'alimentar aquest debat, una de les categories amb més disparitat de criteris i diversitat de resultats acaba essent: Art a la Natura, si, el rerefons dels concursos també hi té a veure... Tothom és lliure de presentar el que vulgui i a la categoria que li sembli bé, només faltaria però si hi han 10 o 12 categories, perquè ens empenyem a posar les coses difícils als espectadors, aficionats, al jurats i a nosa...

Si mirem els certàmens internacionals hi veiem una bona colla de fotògrafs espanyols, de vegades en som majoria, llavors si només fem cas a aquesta dada hem de dir que actualment la Fotografia de Natura d'Espanya té bona salut i el títol no tindria sentit. Però no tot és o blanc o negre, internet ha portat molt avenços i molt ràpid però també la sobresaturació de tot, fotografia inclosa, llavors entra en joc la "naftalina", el que fa molt pocs anys era boníssim ara és un "clàssic" o simplement una foto del piló que no sorprèn a ningú, la xarxa està plena de milions de fotos d'aquestes, tremendament perfectes tècnicament però totalment buides de contingut, creativitat o factor sorpresa. Si tots féssim les fotos amb un enquadrament perfecte, com distingiríem unes de les altes?? Si les fotos "han de tenir" un recorregut o lectura, al final totes seran iguales, no? I jo em pregunto: " perquè? ", cada pocs mesos m'ho pregunto i pen...

Fa pocs mesos vaig publicar dos entrades sota els títols: I Tu, perquè fotografies? I Tu, per qui fotografies? que varen provocar cert debat, tant sols fa mig any i aquesta setmana, parlant amb un company de feina, les he repassat, la sorpresa ha estat gran!! Perquè? Doncs curiosament ja no penso igual que quan les vaig escriure, no sé el perquè ni com ha passat però si que m'he adonat que quelcom dintre de mi ha tornat a canviar una vegada més... RioTinto - abstracció feta amb el 70-200mm No sé si us ha passat quelcom similar en espais tan curts en el temps però us puc assegurar que m'he llegit les dues entrades i tots i cada un dels comentaris i respostes i no puc dir que avui escriuria el mateix. És una sensació rara, fa poc creia estar en la certesa de que el que feia era el correcte i que NO hi havia cap més variant possible, avui no ho tinc tant clar, m'agrada el que faig i molt però contemplo la possibilitat de que els altres puguin fer coses diferents, si...

Avui  tenim finalment les interpretacions associades a cada autor, hi han detalls bastant curiosos com que només dos han voltejat la foto, que les dos fotos amb els tons més freds corresponen a dos companys que viuen en la mateixa província, només un s'ha decidit per el BW, etc, etc... però deixaré que ho descobriu vosaltres mateixos. Aquesta vegada he decidit no "traduir" els textos que m'han enviat, així n'hi hauran en català i en castellà per respectar totalment el que cada un ha dit, com ja he comentat més d'una vegada, NO es tracta de cap competició ni res pel estil sinó una manera d'aprendre tots. Veure com a partir d'un RAW cada un li dona "forma" segons les experiències i vivències que ha tingut i així es reflecteix en la varietat dels resultats. 1 - Javier Alonso  (Foto sense retallar) Cabrito, la próxima mándanos algo con mas chicha, jeje.  No es por fastidiar, te mando dos opciones, una sin recortar y otra recortada. En el...

Ja fa gairebé dos anys d'aquesta entrada: Interpretar un RAW i per commemorar-ho he tornat ha demanar l'ajuda d'un grup de bons fotògrafs, molt destacats dins aquest mon de la fotografia de Natura, per poder fer la versió 2.0 d'aquella entrada. Aquest cop els hi he posat una mica més difícil encara, interpretar una fotografia aèria feta al nord d'Islàndia a partir d'un RAW complicat per dir-ho de manera suau, amb poc contrast i molt planer, fruit de la posició de l'avioneta en vers el punt de llum, la coincidència de un moment on el sol estava tapat per els núvols i l'utilització errònia o no d'un polaritzador, tot això aguantant la càmera fora la finestra contra la força que provoca una avioneta a 120 kms/h. raw inicial A partir d'aquest RAW, vaig deixar lliure interpretació en tots els conceptes, posant com a límit el que permeten la majoria de concursos importants, dels que demanen els RAWs per comprovar que no hagis fet cap malife...

Racons amagats de la Islàndia "profunda", llocs on la Natura se't menja literalment i on per poc que et descuidis pots acabar malament. Aquest pou de fang bullint n'és un exemple, tant maco i tant canviant com perillós, un petit pas en fals i ja has begut oli, potser aquest perill imminent és el que m'atreia i no em deixava parar de fer-li fotos, cada una diferent, cada una més sorprenent. Imatges poc vistes ni han a pilons, només cal trobar-les o saber-les veure per això, tal com vaig dir ahir: La Natura és Creativitat, capturem-la sota el nostre criteri, sense afegir ni treure res, ella sola de per si ja s'ho val. Vull aprofitar també per donar les gràcies a tots els que us vareu apropar ahir al Institut d'Estudis Catalans a escoltar la nostra xarrada, ja que apart de que ens ho vàrem passar molt bé, tant el Paco com jo ens vàrem sentir molt a gust, potser ha nascut un duet... ;-)

Avui us deixo amb una imatge aèria d'una zona semidesèrtica on els elements han deixat la seva empremta a modo de cicatrius, potser no és una imatge estrident ni amb grans pretensions, que no les té, però si que és un tipus de fotografia que em té ben enganxat. La gràcia d'aquesta variant de la fotografia de natura és que segurament si no dic el que és la majoria dels espectadors deixarien volar la seva imaginació buscant-li un significat que a lo millor no té. Recordo unes quantes converses amb amics i coneguts del mon de la fotografia que solien dir: "Tu estàs encasellat..." i si, ho tinc que reconèixer, ho estic, ho vull i ho gaudeixo, no m'ho agafo com un comentari negatiu sinó ben al contrari. ;-) La Natura em té ben atrapat, em va costar uns quants anys descobrir-ho però ara puc afirmar que m'acompanyarà fins que el meu cos aguanti.

Ser creatiu? Ser original? Ser innovador? Aquestes preguntes volen per la xarxa, tothom vol posar-se alguna d'aquestes etiquetes o totes a la vegada (jo m'hi incloc) però realment tots ho tenim al nostre abast?? He fet sortides i viatges amb fotògrafs molt diversos, darrerament tots busquen "la foto" i emmarcada a la categoria d'art o abstracte, és factible sortir a buscar quelcom innovador amb una idea prefixada?? Si, moltes preguntes i cap resposta en concret. Avui fent el passeig de rigor dels divendres i ja de tornada m'he aturat a veure unes textures en un arbre i li he comentat al company: No hi veus una foto molt potent?? M'ha mirat i m'ha dit: Buenoooo ;-) (per dir quelcom...) La veritat que per fer aquest tipus de fotografia tens que estar amb pau amb tu mateix, sense cap mena de pressió i sobretot somniar en abstracte Bon cap de setmana!

En el Pais Basc, prop de la frontera amb França hi ha un lloc que sembla tret d'un compte de fades, Labetxu o La Vall dels Colors, a la muntanya de Jaizkibel, un lloc on els fotògrafs podem expremer les poques neurones que ens funcionen i buscar combinacions de formes i colors cada cop més arriscades, deixant volar la nostra imaginació i deixant-nos portar per el misticisme del lloc podem passar-hi hores i hores en comunió amb la natura, només interromputs per el batec de les onades del Cantàbric contra les roques del litoral. Us deixo amb una de les típiques, feta en una petita "cova" on deuen fer nit les cabres, doncs el fort olor i els rastres d'excrements així ho delataven. Imatge tal qual surt de la càmera, de fet no admeten gaire processat ja que per poc que li donis, el resultat es veu irreal, només vaig tenir en compte que el sol no hi donés directament, cal dir que en aquest lloc s'han d'extremar les precaucions a l'hora d'exposar, ja que ...

Al ritme que avança la fotografia i la tecnologia és difícil poder sorprendre amb imatges, molts tenim "cliches" o patrons establerts prèviament, altres ens guiem per gent que ens ha inspirat o simplement intentem copiar idees que ja em vist abans, aquesta imatge podria servir d'exemple, una foto aèria de un dels nombrosos rius de Islàndia, si no n'hagués vist abans de similars a la galeria del Hans Strand segurament mai se m'hagués ocorregut fer quelcom similar, evidentment la foto no és copiada però si la idea (ja que gairebé és impossible repetir una foto aèria). Darrerament he vist algunes fotos publicades a les xarxes on és lloava la seva "creativitat i originalitat" quan només eren simples còpies de fotos fetes ja fa més de 30 anys (algunes) i els seus autors defensaven calorosament la propietat de la idea, no puc entendre el rerefons que hi ha, segurament un tema econòmic o de reconeixement social, efímer, com tot avui dia i és que fer una fot...

Estar a la Platja del Silencio i no quedar meravellat per la col·lecció infinita de textures que tenen les seves parets és gairebé impossible, pots anar de una punta a l'altre i fer un piló de fotos i segurament a la tornada en faràs una quantitat similar, la disposició de la roca i la seva configuració fa que acabis veient "codis" per tot arreu, per això he titulat aquesta entrada "Els Codis de la Terra". Vàrem tenir l'oportunitat de fer fotos amb les roques molles, amb sol i amb el cel cobert, la varietat de tons que agafen les roques no deixa de sorprendre i t'hi pots passar hores buscant patrons, seqüències i composicions. Va ser curiós que durant la segona sessió, tant l' Esteve com jo vàrem arribar a un punt on la vista ens va quedar saturada de tantes formes i colors, aquell va estar el moment de fer una pausa i mirar cap a un altre costat per recarregar una mica les ganes i la nostra capacitat per poder fer alguna fotografia "decent...

Avui us presento una abstracció típica de Rio Tinto, un lloc on pots passar hores i hores fotografiant detalls i paisatges com no n'hi ha cap més al mon. Condicions extremes per la vida animal i vegetal el fan molt especial. Llocs com aquest requereixen de varies visites espaiades en el temps, d'aquesta manera t'adones del camí recorregut, segur que en pocs mesos la teva mirada canvia i el que abans veies d'una manera ara ho veus de una altra. Que vull dir amb això? Doncs que cada cop que em miro el meu arxiu veig coses que quan estava davant fen la foto no veia i segurament si hi torno, veuré unes altres. Fen una reflexió en veu alta, us diré que no es pot ser taxatiu, ningú té la veritat absoluta i cal ser flexible tant amb els objectius fotogràfics com amb la vida per evitar en la majoria de les vegades tenir que "menjar-te" les teves paraules. Els extremismes i els nerviosismes no porten a res, al menys dins la nostra afició, tot al contrari la paci...

Aquesta propera setmana aquest bloc farà 5 anys i li volia dedicar una entrada a aquest fet. Han estat cinc anys on poc a poc ha anat creixent en contingut i espero, en qualitat, cinc anys on tots junts hem anat descobrint nous països, m'heu acompanyat a Kenya, Madagascar, Tunísia, Egipte, Noruega, Islàndia, França, Itàlia, Grècia, Turquia, Les Cíclades, Les Balears, Les Canàries, el país Basc, El país Valencià, Cantàbria, Astúries, Andalusia, Extremadura, Galícia, Burgos, Múrcia, Alacant, sense oblidar Catalunya, amb les seves costes, muntanyes i boires ;-) Moltes vivències, moltes nits sense dormir, moltes hores en avions i moltes il·lusions i somnis fets realitat.   Abstracció realitzada a Rio Tinto També ha coincidit amb les 200.000 visites, una xifra de visitants totalment impensable el dia que vaig publicar el primer post i que ha anat creixent progressivament fins el dia d'avui. Em fa especialment content el fet de que mai ha perdut la seva identitat malgrat els...

Parlar del Tinto és parlar d'abstraccions, detalls i de un lloc increïble com cap més, fins i tot, experts de la NASA han estat a la zona investigant les duríssimes condicions que s'hi donen. És un lloc on cal deixar la ment en blanc i "submergir-te" en els detalls, deixar-te portar per l'imaginació i buscar-hi formes, colors i patrons, si ho aconsegueixes, segur que en sortiràs content. Canon 5D + Canon 24-105mm f/4 IS a 35mm 1/125 f/8 ISO 200 a pols Cal remarcar que cada estació té el seu atractiu però potser l'estiu, amb la sequedat extrema, és quan més detalls hi podràs trobar, fangs, algues i sediments, tots aportant el seu granet de sorra per decorar el lloc amb tocs irreals com aquest detall d'una formació rocosa que us deixo avui. Espero que us agradi.