Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta ocells

El Blogger neix o es fa??

Imatge
Fa uns dies vaig publicar una història a Facebook i Instagram sondejant els meus seguidors per saber si els semblava interessant. Hi vaig incloure una enquesta perquè cadascú, lliurement, pogués dir si hi estava a favor, en contra o, evidentment, no dir res —com va resultar ser el cas del percentatge més alt. Tenia un petit objectiu de mínims que vaig fixar en 50 "sí". El resultat ha estat superat amb escreix: més del triple de vots afirmatius, cap vot en contra i unes 700 abstencions, per dir-ho d’alguna manera. També ha ajudat el fet que, malgrat els sis anys sense publicar res, hi ha una activitat latent que desconeixia completament i que es tradueix en unes 15.000 visites anuals. Aleshores he tingut clar que reprendré l’activitat al blog. Encara no sé amb quina periodicitat, ni si me'n marcaré cap, però he volgut començar amb aquesta entrada i amb aquesta pregunta: "El blogger neix o es fa?" Crec que, en el meu cas, i atenent al títol d’aquest blog — El r...

Condicions controlades??

Imatge
Em sap greu espaiar tant les entrades al bloc però la veritat és que cada cop tinc menys temps lliure, les darreres 5 setmanes he estat enfeinat amb la meva exposició Girones a la Casa de Cultura de Girona, he estat de viatge i he tingut diversos actes socials però avui amb l'horitzó una mica més clar he trobat una estona per publicar aquesta entrada. Condicions controlades??  Parella d'abellerols europeus en vol lliure a Etosha (Namíbia) Amb aquest títol tan suggerent i a la vegada tan poc aclaridor, he volgut acompanyar aquesta imatge de dos abellerols feta en el darrer viatge a Namíbia.  I perquè aquest títol? La resposta és obvia,  porto un piló d'anys veient unes fotos impressionats d'abellerols amb totes les poses imaginables i amb un nivell d'enfoc i detall envejable, aquesta meva potser no té el nivell de detall, ni el fons ni una composició tan acurada com elles però està feta de manera improvisada, des de dins el cotxe i sense saber que a Etosha h...

Madeira per fotògrafs (II)

Imatge
Segona part dedicada a Madeira, aquest cop centrada en tot lo que no és paisatge pur, començaré amb les flors ja que també la pots conèixer pel sobrenom de "Jardí tropical" i és que la situació geogràfica, el clima i la orografia la fan un veritable jardí, on pots trobar centenars de plantes, algunes endèmiques, altres invasives però cap et deixa indiferent. He trobat tajinastes a nivell de mar i per sobre de 1.000 metres,  tots de un color blavós però bastant diferents, en alçada hi havia una espècie endèmica semblant als tajinastes blaus de La Palma, que son els que surten a la foto següent Tajinaste blau ( Echium nervosum) , endèmic de Madeira i a menys alçada uns altres menys llargs i més amples semblants al que podem trobar a La Gomera  com el que surt a la foto feta prop de Ponta de Sao Lourenço, en aquest cas acompanyada de una colias, que va permetre jugar una bona estona abans d'anar a fer la posta de sol. Cal destacar que amb pocs kilòmetres podem ...

Història d'una fotografia: Grues, un dia dins un hide

Imatge
Si un temps enrere m'haguessin dit que estaria 12 hores dins un hide m'hagués posat a riure sens cap dubte però, com ja he dit en repetides entrades, el que avui és blanc demà pot ser negre en aquest món de la fotografia de Natura. I com que no estic tancat a res, amb l'ajuda d'en Pedro Javier Pascual, vaig reservar uns hides per un cap de setmana de febrer amb molta antelació però com són les coses... ja fèiem tard i només en quedaven un parell si els volíem per un dissabte; aquest fet va ser clau perquè a diferència de com faig en altres viatges, en aquest, em vaig haver d'adaptar a la disponibilitat i no vaig poder triar. A primera hora, amb unes llums decents A mesura que s'acostava la data, la il·lusió i les ganes anaven creixent fins que finalment va arribar el dia. Vàrem arribar de nit, amb molta pluja i vent durant el trajecte, això va ser un impediment per saber on érem i com era el lloc. Al matí següent, a les 6:45, ja estàvem a l'aparcament...

La fotografia com a forma de vida

Imatge
Aquestes darreres setmanes han estat molt intenses a nivell social, la repercussió del Wildlife Photographer of the Year és molt més gran del que m'hagués pensat mai i avui amb tantes les xarxes socials, la repercussió és immediata arreu del mon. Les portes que s'obren a un aficionat a la Fotografia com jo eren impensables tant sols fa escassament 4 mesos, quan vaig recollir el premi en el Museu d'Història Natural de Londres i això m'ha portat a buscar moments de soledat, a llargues caminades per la muntanya, allunyat de tot i de tots, solament per reflexionar i intentar "fer les coses bé". Entre altres temes que tenia en el "batut" hi havia aquest bloc, la feina cada cop em té més lligat (no em queixo, hi estic molt bé...), el temps que destino a les xarxes socials i els viatges, m'han portat a una desacceleració de les publicacions, setmanals fins fa poc, i ara molt més espaïdes i potser tot plegat m'ha fet perdre una mi...