El racó dels meus somnis

Avui ha arribat l'hora d'anar una mica més enllà i acabar de complementar l'entrada anterior, podreu veure els noms dels autors dels processat, els programes utilitzats i algun dels "secrets" que han volgut compartir amb tots nosaltres, hi ha qui ha volgut fer un comentari apart que també surt publicat. RAW Original  Aclarir que no es tracta de cap competició ni de si es millor un o l'altre, els companys que surten a continuació tenen tots la meva admiració per el treball que fan i si els hi vaig demanar la seva participació és perquè tots tenen alguna característica en el processat que els diferencia, sempre dintre de la qualitat, bon gust i saber fer. Crec així mateix que serà enriquidor per tots nosaltres poder veure com han arribat als resultats finals i si cal, poder debatir sobre els aspectes tècnics o qualsevol altre apartat. ***** 1 1 - Vicenç Gimeno Programes utilitzats: * Lightrrom ( revelat ) * Photoshop ( mida i enfocamen...

Inspirat en una entrada que va fer fa temps en Gorka Lopez  i mentre intentava editar un RAW d'una potent sortida de sol a Landmannalaugar (Islàndia) que es resistia a mostrar-me un resultat coherent, s'em va ocórrer demanar a uns quants companys i bons fotògrafs ajuda per editar aquest RAW. Cada un a la seva manera, amb el seu estil i encuriosit per veure que en podia sortir de bo de tot això. El vaig penjar a dropbox i els hi vaig donar unes petites indicacions perquè es fessin una composició de lloc del que jo havia viscut perquè els resultats fossin lo més acurats possible. RAW Original En quant a l'edició, vaig deixar total llibertat, inclús fer retalls per re-enquadrar al gust de cada un. Els resultats com veureu son bastant dispars, alguns bastant allunyats del moment que vaig veure en directe i que a la càmera li va costar de captar, responen a la manera de veure i de processar de cada un dels que han intervingut en aquesta prova. El veritable objectiu de l...

No sabia quin títol posar a aquesta entrada, el que si tenia clar és que tenia que ser sobre Landmannalaugar, lloc imprescindible si vas a Islàndia i que aquest any hem pogut descobrir amb tota la seva intensitat. La majoria de gent associa aquest nom a una petita porció de la Reserva Natural de Fjallabak, concretament a on hi ha el càmping, l'alberg i la zona termal però realment és una gran extensió de muntanyes de colors, riolita, fumeroles, desconeguda per la gran majoria de visitants, islandesos inclosos. Com a molt, alguns hem pogut fer un petit trekking al Brennisteinsalda, aquest volcà de 855m d'alçada i encara en actiu ens regala amb unes precioses vistes de la zona "coneguda". Jo vaig pujar-hi al 2011 i aquest any m'he "conformat" en gaudir d'unes increïbles llums de sortida sobre el volcà poc abans de les 6:00 am, de les que us en deixo un petita mostra en la foto superior. Cal dir que aquí també comença/acaba el famós trekking "...

Aquest darrer viatge ha estat una mica més especial que en altres ocasions, estava enfocat totalment a la fotografia de natura i per poder aconseguir la majoria dels objectius fixats vàrem optar per fer el viatge en un Toyota Hilux 4x4 amb una Camper FIS muntada a la part de darrera. Al principi teníem cert recel sobre aquesta manera de viatjar ja que no sabíem si seria molt dur físic i psicològicament conviure tants dies en un espai tant reduït però el pes i les ganes d'estar en els llocs en les hores de la esperada "bona llum" va poder més que cap dels inconvenients. Panoràmica de 5 fotos verticals on hi surt el vehicle, els meus dos companys i com no, l'aurora boreal encerclant aquestes muntanyes amb tanta personalitat, va estar una sort trobar un lloc on l'aigua estes tant calmada. El Toyota en un dels càmpings interiors on vàrem passar un parell de dies, cal dir que per arribar a aquest lloc vàrem tenir que creuar varis rius, algun amb certa dificultat...

Hola de nou, Feia dies, molts dies que no feia una entrada al bloc, ha estat el temps més llarg des de que el vaig crear, el motiu principal ha estat un nou viatge a " La Terra Promesa ", Islàndia. Un viatge totalment atípic, llarg, dur i a la vegada gratificant i "necessari" (per la meva salut mental), fruit de molts mesos de planificacions i recerca de localitzacions amb l'ajuda dels companys. És un viatge que tinc que "pair" i que segurament reviuré durant moooolt de temps, doncs el llocs i les condicions en les que hi he estat son inimaginables, fora de tot catàleg d'agència de viatges i fins i tot no escoltant les recomanacions de seguretat de les autoritats islandeses. A mida que les emocions es vagin refredant aniré pujant alguna entrada, de moment avui i com inici us deixo amb dos imatges que reflecteixen una mica els que us dic. Kilòmetres de desert de roca vermella i negra i només de tant en tant un petita mata de molsa i algunes a...

Islàndia es un paradís per el fotògraf de natura, llocs com Jokulsarlon, Snaefelsness o Vik podrien ser el destí d'un viatge per si sols, son llocs únics, amb molta màgia i amb molta personalitat, però hi ha un que encara es més especial, Landmannalaugar , el nom sol ja te atractiu i el lloc no et defrauda. Quan vaig fer les entrades del viatge ja li vaig dedicar una entrada que podeu veure aquí , però fa dies que li donava voltes a fer-ne una de nova, amb altres visions d'aquest lloc. Les d'avui pertanyen a una de les rutes que tenen com a punt de partida el càmping que hi ha a l'explanada, aquesta es circular amb sortida i arribada al mateix lloc i altres son veritables travesses de varis dies, la mes famosa és el trekking anomenat Laugavegur que cobreix una distancia de 55 kms. En qualsevol cas, cap d'elles et deixarà indiferent i a poc que la llum t'acompanyi podràs gaudir d'un espectacle únic al mon amb aquestes muntanyes de colors canviants dep...

Landmannalaugar, des de petit havia volgut anar a aquest lloc, veure les seves muntanyes de colors, trepitjar-les, empatxar-me de natura...tant, que fins i tot vaig arribar a pensar que no existien, que eren fruit d'un conte escrit per una ment diabòlica, recargolada que volia jugar amb els nostres desitjos, posar-nos el caramel a la boca, per quan arribarem allà trobar-nos qualsevol cosa menys les muntanyes de colors.... Però no! Existeixen!!! El dia que hi anàvem era gris, trist, fins i tot va caure alguna gota, però quan vàrem arribar a la part mes alta del camí i ens disposàvem a baixar...un paisatge de somni es va mostrar davant nostre, era l'anticip, fins i tot es va obrir el cel uns instants perquè poguéssim fer les fotos amb algun raig de sol, aquesta primera foto n'és una d'elles, no cal dir que vaig quedat mut uns instants, em vaig allunyar dels companys i dels cotxes, vaig muntar el 70-200mm i em vaig dedicar a gaudir mes que fotografiar.... Ara, ja tot me...