El racó dels meus somnis

Avui he tingut la satisfacció de veure com les meves oques segueixen volant i acumulant reconeixements... varen arrencar des del nord-est islandès i ja han passat per Lloret ( Montphoto ), al cap d'un temps per Montier-en-Der ( AFPAN l'Or Vert ) i un altre cop a França ( Melvita - Terre Sauvage ), Una de les imatges que vaig poder aconseguir des del cel islandès i que em porta molts bons records així com les esmentades satisfaccions. En aquests darrer concurs ha compartit protagonisme amb "The Ray", la foto del llamp de Cap Roig, a la categoria "Autres Sujets de la Natura" que també ha obtingut una menció d'honor. Felicito a tots els participants i premiats en aquest concurs, especialment al espanyols, la majoria amics o companys.

Poca cosa més que deixar-vos amb aquesta imatge feta a uns quants graus sota zero però amb una llum càlida d'esperança i desig de que tot sigui millor a partir del 2015. Mentrestant, que passeu unes molt bones festes i tingueu una bona entrada d'any. Feu bondat!!

Avui em venia de gust una mica de filosofia, fotogràfica o de la vida, és igual, els conceptes es poden aplicar a qualsevol dels dos aspectes. Llegint l'entrada al bloc de l'Esteve on fa referència a moments viscuts en els nostres darrers viatges i ho relacionava amb una nova i revitalitzada etapa fotogràfica, va coincidir que va caure a les meves mans un article del gran Steve McCurry on citava molt encertadament: "Es el viaje, no el destino..." una frase que per simple i per significativa no la podem deixar en l'oblit Moment de llum irrepetible a mitja tarda quan anàvem a la recerca d'un objectiu I em va fer venir al cap que moltes de les fotografies que m'estimo més o que m'han donat més alegries no estaven en el destí, sinó en el camí... (viatge), us podria posar algun exemple, no molts, doncs tampoc tinc tantes fotografies significatives com per il·lustrar-vos però per citar un parell d'exemples, " Fulles en suspensió " la va

Aquest lloc ens va fer travessar la illa de Skye i caminar un bon grapat de kilòmetres a la carrera, va ser una decisió de darrera hora i ja quan vàrem arribar al parking la llum s'estava esvaint. L'objectiu eren aquestes "Fairy Pools", concretament la que surt a la imatge, tothom ens parlava de la "Green One" o el "Green Pool", havíem vist un piló d'imatges, les darreres a l'oficina d'informació i turisme de Portree, ja ens pensàvem que estaven una mica saturades los fotos, sobretot del color verd però tot i així i vàrem decidir anar, potser va ser una tria un pel "arriscada" per el que era el ritme del viatge... Un viatge que podríem anomenar "lent", sense cap mena de urgència per cap dels components i sense la necessitat de treure el fotó de la teva vida, així potser aquella tarda es va convertir en la mes estressant... jeje Només començar el camí ja vàrem poder observar que el riu no estava en el seu millor m

Per fi avui he tingut una estona per mirar-me les fotos que vaig fer a Les Hèbrides fa uns dies, escollir-ne una i fer una entrada al bloc... que ja tocava. He triat aquesta nocturna feta buscant la vertical de la Via Làctia sobre la silueta de l'Illa de Rùm, una foto "planejada" ja el dia abans amb una app de mòbil "in situ" i aprofitant una de les poques nits que vàrem tenir sense núvols. Cal dir que a simple vista no es podia apreciar cap mena de contaminació lumínica i ha estat al arribar a casa i veure-les en gran quan he apreciat aquests tons verdosos, taronges i grocs a la part de l'horitzó i sobretot cap a la dreta. Aquella nit va ser neta i clara i un privilegi que ens va ser atorgat per la Natura ja que trepitjar una platja amb milers d'estels reflexats no es pot fer cada dia. He consultat mapes i el Google Earth per veure si coincidia amb algun nucli de població de Skye però la part més poblada d'aquella illa coincideix amb l'altre

Estar a la Platja del Silencio i no quedar meravellat per la col·lecció infinita de textures que tenen les seves parets és gairebé impossible, pots anar de una punta a l'altre i fer un piló de fotos i segurament a la tornada en faràs una quantitat similar, la disposició de la roca i la seva configuració fa que acabis veient "codis" per tot arreu, per això he titulat aquesta entrada "Els Codis de la Terra". Vàrem tenir l'oportunitat de fer fotos amb les roques molles, amb sol i amb el cel cobert, la varietat de tons que agafen les roques no deixa de sorprendre i t'hi pots passar hores buscant patrons, seqüències i composicions. Va ser curiós que durant la segona sessió, tant l' Esteve com jo vàrem arribar a un punt on la vista ens va quedar saturada de tantes formes i colors, aquell va estar el moment de fer una pausa i mirar cap a un altre costat per recarregar una mica les ganes i la nostra capacitat per poder fer alguna fotografia "decent&

El proper dissabte 8 de novembre, a Arbúcies comença una nova edició del Foto Montseny , aquest dia tindran cabuda la majoria d'activitats i xerrades que recomano no us perdeu. Aquest any torno a tenir el plaer d'exposar-hi, juntament amb  Pedro Javier Pascual , un dels fotògrafs de natura espanyols de referència, que presentarà la seva espectacular col·lecció " Il·lusions Visuals ", la meva " Màgia Efímera " veurà la llum per primer cop a Catalunya presentant una selecció de 18 moments íntims, efímers i la majoria irrepetibles que la Natura m'ha regalat en els darrers anys. Com a mostra, aquesta posta de lluna prop del Montseny, una imatge que per mi té un encant especial per tot el que hi ha al darrera i que de vegades per molt que ho tinguis tot planificat, les coses no surten, afortunadament aquest dia, poc abans d'amagar-se del tot la Lluna, els núvols i la boira es varen obrir ;-) Us deixo amb el cartell de les exposicions i amb del Fot

Fa pocs dies que he tornat de una petita escapada per les costes occidentals d'Astúries, uns llocs primigenis com pocs tenim a la nostra península. Han estat dies de tranquil·litat, natura, degustació i també de retrobament amb bons amics asturians. El temps no ha acompanyat gaire i en contrapunt al darrer viatge que hi vaig fer, aquests dies han estat dominats per el vent del sud, provocant temperatures extremes de fins a 29-30 graus algun dia, absència de pluges i algun que altre cel "aprofitable" com el de la foto que acompanya la entrada, que titularia: " Retrobament a l'alba amb Skeleton ", a la famosa platja de Portizuelo, prop de Luarca. Canon 5D + 16-35mm F/4 L IS Escapada compartida amb l' Esteve Garriga , un parell de sortides i sopar amb el David Álvarez , unes quantes sortides per degustar la natura amb majúscules amb el José Fernández i finalment també s'ens va unir l' Arturo Lasso , així que es podria qualificar de trobada fo

Que Montphoto és un concurs diferent de la resta molta gent ho sap, especialment els que hi hem estat en alguna de les seves edicions. Aquest any complia la majoria d'edat, 18 anys des de la primera versió fins arribar a l'actual, amb uns fonaments forts i assentats i amb molta projecció de futur, tan nacional com internacional. El canvi de dates del pont de la Puríssima al primer cap de setmana d'octubre em va provocar cert recel la primera vegada que ho vaig escoltar però tant la qualitat, ponències com participació ha estat de nou un èxit, centenars de persones vingudes d'arreu d'Espanya i algunes estrangeres s'han donat cita en aquest certamen i el seu Festival. Clicar per veure el vídeo Ara us deixo amb el reportatge que n'ha fet MiramarTV, un dels millors que he vist mai d'un concurs de fotografia, felicitar al Paco Membrives per la seva encertada intervenció i manifestar el meu orgull per formar part de la que considero la "Família

Quan tens un cap de setmana tan intens com aquest que està acabant, arribar a casa i "desconnectar" és com un premi, no sabria dir si ha estat com un casament (per lo atabalat) la culminació de un somni (per els premis) o.... El que si puc assegurar és que un any més ha estat una reunió familiar, la família dels amants de la fotografia i la Natura, alguns més parents que altres però en conjunt hi eren tots, els "germans", els "pares", els "tiets", els "cosins" i fins i tot, els "avis", valgui aquest símil per comparar els diferents llaços que m'uneixen a aquesta gran família que és MONTPHOTO, on un any més, destacaria l'ànima i esperit de Paco Membrives i la que ja és la seva substituta, la Mònica Busquets i reste de col·laboradors habituals, alguns treballant duro "a l'ombra". Han estat tres dies on s'ha parlat, respirat, admirat i viscut la FOTOGRAFIA DE NATURA, amb ponències i audiovisuals on de

Avui us presento una abstracció típica de Rio Tinto, un lloc on pots passar hores i hores fotografiant detalls i paisatges com no n'hi ha cap més al mon. Condicions extremes per la vida animal i vegetal el fan molt especial. Llocs com aquest requereixen de varies visites espaiades en el temps, d'aquesta manera t'adones del camí recorregut, segur que en pocs mesos la teva mirada canvia i el que abans veies d'una manera ara ho veus de una altra. Que vull dir amb això? Doncs que cada cop que em miro el meu arxiu veig coses que quan estava davant fen la foto no veia i segurament si hi torno, veuré unes altres. Fen una reflexió en veu alta, us diré que no es pot ser taxatiu, ningú té la veritat absoluta i cal ser flexible tant amb els objectius fotogràfics com amb la vida per evitar en la majoria de les vegades tenir que "menjar-te" les teves paraules. Els extremismes i els nerviosismes no porten a res, al menys dins la nostra afició, tot al contrari la paci

Feia temps que tenia al cap posar aquest títol del famós llibre de Galen Rowell a una entrada meva com a homenatge per tot els que ens ha deixat als amants de la fotografia de natura i de la muntanya i quina millor foto que aquesta, feta als Alps fa un parell de setmanes a mitja tarda, si a mitja tarda... increïble oi?? Doncs com els que fa temps que esteu seguint aquest bloc sabeu, el meu "nerviosisme" i obsessió per les llums de colorins o extremes va de baixa i cada cop més, en canvi cada cop valoro més la llum de qualitat, sigui a l'hora que sigui i del color que sigui però de qualitat!! Canon 5D, Canon 17-40mm a 17mm 1/40s a f/8 ISO 50 i GND 0,6 El problema és que no la pots encarregar a mida, el dia en que vaig fer la foto em va sorprendre i vaig tenir la sort de poder-la aprofitar... i de quina manera, una sessió de més de 200 fotos!! Al dia següent en canvi, amb les il·lusions incrementades i amb tota la planificació que us pugueu imaginar la llum va ser de

Tercera entrega de la serie "Viatjar amb una compacta", aquest cop dedicada a la recent escapada als Alps francesos amb l' Esteve Garriga , protagonista de la tercera foto. Totes les fotos han estat realitzades amb la petita Canon Powershot s100, cal aclarir que haurien pogut estar fetes amb qualsevol compacta de gama mitja-alta de qualsevol marca, han estat fetes amb aquesta càmera perquè és la que tinc des de fa tres anys i no per cap motiu publicitari, que més voldria jo que rebre alguna "subvenció" per part de la marca ;-) Com a dades tècniques destacaria que totes han estat tirades en RAW, modo manual total, excepte l'enfoc i ajustades amb Lightroom 5 aplicant el perfil de càmera, corbes, enfoc i una mica de saturació, res més.  El veritable motiu que em porta a fer aquesta serie d'entrades és que ja començo a estar una mica fart dels comentaris com: -"Clar amb aquest equip..." -"Quina càmera tens??" -"Quins objecti

Amb la foto d'aquesta setmana no hi ha cap més pretensió que intentar transmetre tot el que vaig poder viure en un lloc perdut a les HighLands islandeses (realment aquest lloc no té cap nom, està al mig del no res...), un cap vespre on la natura es va posar d'acord per mostrar el veritable "Imperi dels Sentits" en forma de paisatge. Veure com la llum s'esvaïa lentament i els núvols anaven agafant tota mena de colors càlids va estar una gran recàrrega d'energia,  amb un silenci absolut només trencat per el moviment de l'aigua et dones compte de la gran connexió que tens amb la Natura i la capacitat que té de mostrar de tant en tant les seves millors gales. Crec que ja fa massa temps que no marxo de viatge i això m'està afectant més del compte... Espero posar-hi remei ben aviat ;-)

Aquesta propera setmana aquest bloc farà 5 anys i li volia dedicar una entrada a aquest fet. Han estat cinc anys on poc a poc ha anat creixent en contingut i espero, en qualitat, cinc anys on tots junts hem anat descobrint nous països, m'heu acompanyat a Kenya, Madagascar, Tunísia, Egipte, Noruega, Islàndia, França, Itàlia, Grècia, Turquia, Les Cíclades, Les Balears, Les Canàries, el país Basc, El país Valencià, Cantàbria, Astúries, Andalusia, Extremadura, Galícia, Burgos, Múrcia, Alacant, sense oblidar Catalunya, amb les seves costes, muntanyes i boires ;-) Moltes vivències, moltes nits sense dormir, moltes hores en avions i moltes il·lusions i somnis fets realitat.   Abstracció realitzada a Rio Tinto També ha coincidit amb les 200.000 visites, una xifra de visitants totalment impensable el dia que vaig publicar el primer post i que ha anat creixent progressivament fins el dia d'avui. Em fa especialment content el fet de que mai ha perdut la seva identitat malgrat els

Aquest passat cap de setmana s'ha inaugurat TERUEL PUNTO PHOTO 2014, dedicat exclusivament a la fotografia de Natura, ha estat un cap de setmana magnific on he pogut gaudir de xarrades super-interessants, veure extraordinàries exposicions però sobretot gaudir de la exel·lent hospitalitat de la gent de l'organització, encapçalada per l'incansable Ángel Mallen i el Pedro J. Pascual, dos CRACKS, la gent de Terol amb qui he tingut el plaer de tractar i també, com no, amb els amics i companys d'afició que hem coincidit, la majoria, els de "sempre" com el Javier Camacho, el Pedro Javier Pascual, el Uge Fuertes i les seves respectives famílies, i tots els altres companys amb qui solem coincidir en jornades fotogràfiques i festivals de concursos. Nord de Islàndia, vista aèria Canon 5D Canon 70-200mm   Destacar una de les exposicions per sobre les altres em seria difícil, a més, per qüestió d'horaris tampoc les he pogut veure totes, però si que he pogut gaudir

Tots sabeu de la meva passió per la fotografia nocturna, des de petit els estels em tenen enganxat i quan estic davant un cel net i clar com el de la foto hi podria passar hores i hores contemplant-lo, veient el camí que fa la nostra Via Làctia i gaudir de la llum celístia acompanyat de Antares, la meva estrella preferida.. Per poder fer alguna fotografia "curiosa" cal afegir algun ingredient més a l'escena, el cel de per si ja és prou maco  però si tenim a ma algun element per composar o per dotar de més personalitat i força a la foto no s'ha de desaprofitar, per això cal haver observat el lloc amb "ulls fotogràfics" de dia, buscant aquelles siluetes que sense il·luminació o amb una llum adequada poden complementar la foto que hem previsualitzat amb llum diürna. Aquest és el cas de la foto d'aquesta setmana, feta com deureu haver endevinat a més de 2.000 metres d'alçada, allunyat de tota contaminació lumínica i on les baixes temperatures ajuden

Avui us deixaré descansar, l'entrada d'avui no convida a fer cap mena de filosofia, només vull transportar-vos a un paisatge desolat, semidesert on predominen únicament dos colors i on la natura es mostra amb tota la força. Allunyats a molts kilòmetres de la "civilització" et pots trobar amb escenes com aquesta sigui a l'altra costat del mon o sigui al costat de casa, només cal saber aprofitar el moment i sobretot gaudir-lo, qui sap si mai tornaràs a veure quelcom com el que tens davant els teus ulls... on el temps s'atura . Bon cap de setmana!!

A resultes de l'entrada anterior he pogut fer algun debat telefònic i via mail amb alguns amics i companys d'afició i hem arribat a la conclusió que entre molts altres factors n'hi han dos que sobresurten per sobre dels altres i que coarten d'una manera apreciable la creativitat i la originalitat a la fotografia de Natura i aquests son els concursos fotogràfics i els Tallers/viatges fotogràfics. M'explico, un percentatge molt alt de gent que comença i alguns aficionats més avançats es mirallen en les fotos que guanyen els certamens, sobretot els internacionals. Això porta a que busquin fotos similars o també fer la seva versió però partint d'una idea que altres ja  han destacat com a vàlida, per exemple les fotos amb moviment de càmera, tant vertical com horitzontal, inclús amb dobles exposicions amb un element quiet, la veritat és que ja les trobem fins i tot a la sopa i com a moda, cansen una mica però com alguns concursos continuen premiant-les, això suposa

Avui us volia proposar una pregunta que jo m'he fet en els darrers mesos, tracta sobre l'originalitat i la creativitat en els concursos. La foto d'aquest insecte semblant a una vespa feta a Madagascar l'any 2010, l'he presentat a un piló de concursos de natura durant 2014 (GDT, BBC, MML, Oasis, Asferico, Glanzlitcher, Montphoto, etc...) perquè? doncs perquè a mi m'agrada, em transmet i em transporta a l'instant que la vaig fer, un matí dins la selva de Andasibe-Mantadia. En cap dels certàmens ha estat escollida, ni ha passat el tall que l'hagués portat a finalista  ni tant sols en la majoria ha passat la selecció prèvia   Canon 5D Canon 100mm macro ISO 400 f/11 1/60 s toc de flaix I això em porta a preguntar-me si jo hi he posat "mes pa que formatge" al presentar-la a concursos o si realment valoro més l'imatge per el que m'ha costat aconseguir que per el que realment impacta o per la capacitat de sorprendre al espectador?? És u

Tot i que aquests començament d'estiu no està essent massa calorós, us deixo amb una imatge molt refrescant, feta amb una llum gairebé inexistent, a les 00:15 de la matinada a la famosa llacuna de Jökulsárlón a Islàndia. Sembla impossible repetir una foto d'aquest lloc a pesar de la gran quantitat de fotògrafs de tot el mon que la visiten, de totes maneres jo he intentat fer la "meva" versió, allunyant-me dels colors estridents i dels trossos de gel en primer pla, buscant sobretot, transmetre soledat, pau i tranquil·litat, la mateixa que vaig experimentar al fer la foto. Canon 5D Canon 70-200mm. feta a 73mm 5 s f/11 a ISO 50 Fins ara aquest era el darrer punt al que et portaven els anomenats "Photo Tours" amb sortida i arribada a Keflavik, ara veig que "s'arrisquen" a arribar fins a Höfn, deu ni do quina "aventura"... Espero que us agradi.

Parlar del Tinto és parlar d'abstraccions, detalls i de un lloc increïble com cap més, fins i tot, experts de la NASA han estat a la zona investigant les duríssimes condicions que s'hi donen. És un lloc on cal deixar la ment en blanc i "submergir-te" en els detalls, deixar-te portar per l'imaginació i buscar-hi formes, colors i patrons, si ho aconsegueixes, segur que en sortiràs content. Canon 5D + Canon 24-105mm f/4 IS a 35mm 1/125 f/8 ISO 200 a pols Cal remarcar que cada estació té el seu atractiu però potser l'estiu, amb la sequedat extrema, és quan més detalls hi podràs trobar, fangs, algues i sediments, tots aportant el seu granet de sorra per decorar el lloc amb tocs irreals com aquest detall d'una formació rocosa que us deixo avui. Espero que us agradi.

Hi han llocs en les nostres contrades on la fotografia que hi pots fer sol ser sempre agraïda, amb aquesta premissa us volia presentar avui un territori, el Cabrerès , on hi he passat llargues estones, esperant moments amb la càmera o simplement passejant a peu buscant noves localitzacions. Aquest lloc no em deixa mai indiferent, quan estic allà a hores intempestives o quan s'hi donen alguns fenòmens atmosfèrics, sempre hi noto la fúria de la Natura, amb majúscules, i no deixa mai de sorprendre'm que hi passi quantitat de gent i ni tant sols s'aturin per donar-hi una ullada i gaudir-ho. Canon 5D + 70-200mm a 200mm f/8 1/100 s a ISO 50, filtre degradat neutre de 0,6 Aquest darrer cap de setmana no va estar pas una excepció i després d'una bona i llarga jornada fotogràfica, la natura ens va regalar aquesta visió que podeu veure a la foto d'avui com a cloenda, minuts desprès, cames ajudeu-me que n'estava caient una de bona sobre nostre però per sort la major

Primer de tot us vull dir que en el moment de fer la foto no sabia que era, em pensava que havia estat una errada del Balanç de Blancs i no va estar fins uns mesos desprès que vaig saber que havia fotografiat l'Airglow o la luminescència del cel nocturn, un fenòmen que fa que el cel mai sigui fosc del tot i que es pot presentar en aquest to verd aurora o be en un blau turquesa. L'airglow per tant, és el resultat de diferents processos que tenen lloc a l'alta atmosfera, com la recombinació d'ions ionitzats pel Sol durant el dia, la luminescència que provoquen els raigs còsmics en xocar amb les capes altes de l'atmosfera i que ho transforma en aquesta mena de llum verda o blava, verda en aquest cas i que només es pot veure en cels tremendament purs i sense cap mena de contaminació atmosfèrica. La foto que us presento per il·lustrar aquest fenòmen està feta a Los Roques de Garcia, al P.N. de Las Cañadas del Teide a les 03:58 de la matinada a l'estiu passat, c

Fa alguns dies que ja m'he reincorporat a la vida laboral i també he tornat a gaudir de una de les activitats que més m'agraden, la fotografia nocturna. Per celebrar-ho us volia deixar aquesta imatge de la primera sortida nocturna que vaig fer a la Costa Brava en companyia del Jordi Amela on vàrem viure una de les nits més netes que recordo haver vist mai en aquell indret, la combinació d'acabament de front i entrada de garbí va deixar l'atmosfera totalment neta, ni tant sols havia la típica bruma a l'horitzó. Una circumstància que em fa pensar si val la pena anar a destins llunyans per fer aquest tipus de fotografia tinguent aquestes oportunitats ben aprop de casa. La panoràmica està feta a partir de 4 fotos verticals amb el Samyang 14mm, totes a f/2.8 30 seg ISO 6400 i il·luminació complementaria amb una llanterna Led Lenser H7 amb filtre càlid, muntada amb Photoshop i ajustada amb LR 5, destacar que el cel no porta cap tractament per "salvar" la co

Per segon any consecutiu he tingut la sort i el plaer de poder participar en el Rally Segura Viudas (#RallySV14) de Fotografia de Natura que transcorre durant 24 hores íntegrament dins la Heretat de l'empresa vitivinícola, de les poques que promociona la fotografia de Natura al nostre país. Així es veu la Masia des de l'entrada Aquest any hi ha hagut un canvi en les categories, tres públiques (Paisatge, Flora i Fauna) i una "secreta" que ha estat desvetllada durant la presentació del concurs, dedicada únicament a les aus.   Els participants d'aquest 2014 El Rally està limitat a 50 participants i cada un rep una tarja de 8 Mb que haurà de lliurar a l'organització perquè en faci un còpia com a garantia de que no hi hagi un possible frau.   La Sussss en plena acció amb tota la seva "artilleria" La gran dificultat radica en que cal esprémer el cervell en busca de quelcom original amb la limitació del terme de la finca, una fita realment di

Ja estem en plena temporada de orquídies a La Garrotxa i avui us en volia presentar tres de les més primerenques, totes pertanyen a la família Ophrys. La primavera és una estació on el dia ja s'ha allargat molt per fer fotografia de paisatge, a més, si no tenim la sort de poder viatjar a llocs engrescadors, sempre podrem dedicar unes quantes sortides a fotografiar aquestes petites joies de la nostra terra. Ophrys araneola En aquesta entrada he mirat de posar una mostra amb les quatre maneres diferents de fotografiar-les que jo he fet servir, la primera, un bon apropament, centrant-me en la orquídia i buscant un fons entre difús i uniforme. Ophrys araneola En aquesta segona, he buscat donar-li un toc creatiu aprofitant una doble exposició per simular que l'orquídia està sota la pluja. Ophrys  insectivora subespecie insectivora Allunyant-me del subjecte i utilitzant una obertura molt gran, del ordre de f/3,2 per aconseguir un gran desenfoc però en lloc de buscar un

Avui us volia presentar la meva  nova web , on hi ha una petita mostra representativa de la meva trajectòria fotogràfica. Era una idea que em voltava per el cap des de feia molt de temps, tenir un "aparador" propi en una web que per sobre de tot fos senzilla, clara i neta, ja em direu si ho he aconseguit i que us sembla En la part dreta d'aquest bloc hi tindreu un enllaç permanent al nou espai, sigueu benvinguts!!!