El racó dels meus somnis

Avui no serà una entrada de paisatge, no! Serà una de les altres disciplines de la fotografia que mes em motiven quan vaig de viatge a països llunyans, el retrat.  Sobretot de gent o mainada amb fortes connotacions, com es el cas d'avui, aquesta parella de germans ens els vàrem trobar en un poblat molt pobre a Andasibe-Mantadia. I, va estar per casualitat, dons el nostre objectiu no eren pas ells, sinó un exemplar mascle de Calumma nasuta , un camaleó increïblement petit amb un nas molt gran, molt difícil de veure i que motivava especialment al nostre guia, fins i tot, vàrem contractar un guia que ens va prometre que en tenia un exemplar localitzat i desprès de tres llargues hores ens el va trobar i ens va fer una  bona sessió de model ;) Però, tornant als dos germans protagonistes de l'imatge d'avui, dir que ens varen amenitzar les hores d'espera fent de models, amb cants i balls i fins i tot ens varen ensenyar la seva cabana i el que faria aquesta nena per dinar, el d

Hi ha una dita en el mon de la fotografia i que també es pot aplicar a mes facetes de la vida... i es que, si et lleves aviat sols tenir premi, pots gaudir de moments únics, veure matisos de llum impensables a altres hores del dia. Amb aquesta idea vàrem pujar de bon matí cap a Santa Fe, al Montseny i fruit d'aquella matinada, avui us puc mostrar aquesta imatge: Vàrem poder gaudir de diferents llums i tons, però vaig esperar a que el sol, que de tant en tant es filtrava entre els núvols, arribes al cim de Les Agudes, per així tenir un punt de llum que junt amb l'absència de vent, feia que hi hagués un reflex perfecte, només trencat per un placa de gel de considerables dimensions que hi havia al vell mig del pantà i tot plegat arrodonís un enquadrament que feia estona veia dins el meu cap, però que calia una mica mes de temps perquè la meva càmera pogués captar el "mateix" que jo ja havia vist. Vaig tenir que utilitzar un filtre degradat neutre de 0,9 i un balanç d

a Madagascar, s'hi troba l'avinguda dels baobabs, com tret d'una pel·lícula de dibuixos animats, es un lloc al que ja li vaig dedicar una entrada fa algun temps, però com que per mi va estar un somni fet realitat estar allà i poder fer tantes fotografies amb diferents llums i fins i tot sense llum, avui li dedicaré l'entrada. Aquesta foto es just abans de la posta de sol, quan estava totalment lateral i amb el que em va cridar mes l'atenció com a protagonista del primer pla, un indicador quilomètric totalment nou, marcava allà el km 6 de la carretera nacional 8 que va des de Morondava a Tsiribina, contrastava tant entre el camí ple de sorra taronja i els polsosos baobabs, que semblava recent pintat. Era tot un luxe veure una senyal d'aquesta mena en un país on les carreteres no estan enquitranades, excepte un parell a la part est al voltant de la capital, Antananaribo. Una carretera que ens acostaria al bosc sec de Kirindy, on vàrem viure alguna de les avent

Comença el dia en aquest racó de la Costa Brava, es tracta de la Cala S'Aguia, un lloc amb una personalitat fotogràfica destacable on aquest passat diumenge ens vàrem trobar una colla d'amics per fer la sortida del sol, ens esperàvem un cel ple de núvols de colors, les roques plenes d'algues i els primers rajos de sol il·luminant les parets de roca. Però ens quedaven dubtes, els provocats per la previsió meteorològica, que encara deia que predominava l'anticicló, que podia ser el darrer dia de boires i cel ras, malauradament no es varen equivocar i vàrem tenir una sortida de sol sense núvols, però el lloc es tant fotogènic que encara vàrem poder "salvar" algunes fotos, com la que acompanya aquesta entrada. Per poder aprofitar la gama de colors, vaig tenir que recórrer a un filtre degradats neutre de tres passos i a un polaritzador, dons la diferencia de llum era tant gran que d'altra manera  no hagués pogut captar el primer pla amb detall sense cremar e

Arrel del conflicte egipci, m'he adonat que una bona part dels països on he estat darrerament han entrat en conflicte desprès de la meva visita...com son Egipte, Madagascar i Tunísia, tindrà alguna relació??? Espero que no!!! :)) L'entrada d'aquesta setmana la dedico a les Piràmides, tan famoses com interessants, encara que si he de dir la veritat, em varen decepcionar bastant, be, molt... M'esperava quelcom mes...mes... amb mística, un lloc amb tanta historia i per on ha passat tanta i tanta gent...i que tant mala impressió em va deixar, un lloc brut, ple de contaminació, ple de gent, per suposat.... ple d'estafadors  professionals, amb una calor insuportable... però que en cap cas, m'hagués perdut, era uns dels llocs imprescindibles en el viatge. Qui ha estat a Egipte i no ha anat a veure les piràmides??? Ningú! Aquesta es la resposta!! A nivell fotogràfic se'm presentava un bon repte, seria capàs de fer alguna foto diferent??? Podria sortir de la ban

... de vegades no ens deixen veure el bosc, amb aquesta dita popular presento la foto d'avui, fruit de la sortida al Montseny de diumenge passat amb molt bona companyia. Dons be, l'historia es que anàvem amb una clara idea del que volíem fer i un dels nostres objectius fotogràfics eren un parell d'arbres ben famosos que hi han allà. Abans de la sortida del sol i ajudats per una fina boirina vàrem poder complir el primer dels nostres objectius, poca estona desprès i ja amb les primeres llums, vàrem poder gaudir d'una sortida de sol espectacular, com l'havia imaginat la nit anterior, quina sort ens dèiem els uns als altres amb un somriure d'orella a orella per les imatges aconseguides...però el millor estava per arribar i...va arribar!!!  Desprès d'una bona caminada, amenitzada per unes galetes i quan ja ens dirigíem al cotxe, de sobte, baixa una espesa boira que ens torna a deixar el rostre amb aquell somriure de complicitat i maldat, com aquell nen q