Cal dir, primer de tot que aquest segon dia no vaig tenir sort i no vaig fotografiar, ni tant sol veure, cap pluja d'estels, però si vaig poder fer unes quantes fotografies prou interessants.
El sol ja s'havia amagat feina una estona i com a recompensa per l'espera, a -8º i amb un vent que et tallava la cara, el cel ens convida a veure un espectacle de llum i color com poques vegades abans havia vist.
Va començar amb una dansa de núvols grocs, que es varen anar tornat de color taronja, fins a arribar a vermell quan ja gairebé no hi havia cap mena de llum.
Un exemple en son aquestes dos que il·lustren l'entrada d'avui, les darreres llums del crepuscle a contrallum amb el Pirineu nevat i aquestes mateixes llums reflexades als núvols que tenia just al davant, a la part inferior ja es comença a veure el Cinturó de Venus.
També volia aprofitar per compartir amb tots vosaltres l'entrevista que va sortir publicada el dimecres passat a NATURA HOY i que podeu veure premen l'imatge de sota.