El racó dels meus somnis

Segona part dedicada a Madeira, aquest cop centrada en tot lo que no és paisatge pur, començaré amb les flors ja que també la pots conèixer pel sobrenom de "Jardí tropical" i és que la situació geogràfica, el clima i la orografia la fan un veritable jardí, on pots trobar centenars de plantes, algunes endèmiques, altres invasives però cap et deixa indiferent. He trobat tajinastes a nivell de mar i per sobre de 1.000 metres,  tots de un color blavós però bastant diferents, en alçada hi havia una espècie endèmica semblant als tajinastes blaus de La Palma, que son els que surten a la foto següent Tajinaste blau ( Echium nervosum) , endèmic de Madeira i a menys alçada uns altres menys llargs i més amples semblants al que podem trobar a La Gomera  com el que surt a la foto feta prop de Ponta de Sao Lourenço, en aquest cas acompanyada de una colias, que va permetre jugar una bona estona abans d'anar a fer la posta de sol. Cal destacar que amb pocs kilòmetres podem ...

Fa unes setmanes vaig tornar de Madeira, un viatge que tenia aplaçat des de desembre de 2012 i que per una cosa o altra no he pogut completar fins aquest any. Si fa temps que seguiu aquest bloc ja sabreu de la meva obsessió per les illes, potser algun dia faci una llista de les que he visitat... a mode de inventari ;-) Des de fa anys, destino al voltant d'una setmana a les illes tropicals, ja sigui a Canàries o qualsevol altre ja que sol coincidir amb el període que son més boniques, acolorides i per descomptat fotogèniques, com és el cas de Madeira, protagonista de la entrada d'avui.  Ribeira da Janela Tinc pensat fer dos entrades del viatge, una exclusivament de paisatge i una segona de fauna, flora i macro per completar una petita guia per qui tingui pensat anar-hi. Molt m'havien parlat del aeroport de Funchal però crec que és una experiència que s'ha de viure, ja que hi arribes desprès de volar una estona vorejant la part est de la illa i al final aterre...

Ja estem en plena temporada de orquídies a La Garrotxa i avui us en volia presentar tres de les més primerenques, totes pertanyen a la família Ophrys. La primavera és una estació on el dia ja s'ha allargat molt per fer fotografia de paisatge, a més, si no tenim la sort de poder viatjar a llocs engrescadors, sempre podrem dedicar unes quantes sortides a fotografiar aquestes petites joies de la nostra terra. Ophrys araneola En aquesta entrada he mirat de posar una mostra amb les quatre maneres diferents de fotografiar-les que jo he fet servir, la primera, un bon apropament, centrant-me en la orquídia i buscant un fons entre difús i uniforme. Ophrys araneola En aquesta segona, he buscat donar-li un toc creatiu aprofitant una doble exposició per simular que l'orquídia està sota la pluja. Ophrys  insectivora subespecie insectivora Allunyant-me del subjecte i utilitzant una obertura molt gran, del ordre de f/3,2 per aconseguir un gran desenfoc però en lloc de buscar un...

...la sang altera. Avui us proposo tres imatges plenes de color per contrastar amb aquests dies grisos i plujosos que portem, segur que vindran dies millors. Us animo a que li treieu la pols al objectiu macro i sortiu al camp, aquestes bestioles us estan esperant vestides amb les millors gales Com a anècdota o curiositat us diré que totes tres fotos han estat fetes en mesos de maig passats, així que ja teniu els deures posats, si els trobeu molt esquius, sempre podeu fer floretes ;-)

Recordo vagament que la meva avia em parlava de les nevades fora de temporada a la Garrotxa, també recordo haver-ne viscut alguna fa uns anys al març però feia molt de temps que no n'hi havia cap a l'Abril i la nit del divendres de la setmana passada va haver-ni una de bastant important. El dissabte al matí, quan agafava el cotxe no tenia ni idea del que la natura ens havia regalat, de fet no tenia cap intenció fotogràfica, només anar a explorar una fageda que vaig descobrir fa poc, amb les bories que havien anunciat en la predicció meteorològica. Només sortir d'Olot ja vaig veure el Puigsacalm ben blanc amb les primeres llums que deixaven passar les boires enganxades a les seves parets. Uns kilòmetres més endavant i ja molt a prop de la fageda on volia anar, canvi radical de temps, boira densa densa, neu i fred, molt de fred, el termòmetre del cotxe marcava -5º al mes d'Abril!! Va estar qüestió d'instants aparcar el cotxe i saltar amb el trípode i la càmera mu...

Ja ha arribat, per fi, la primavera!! Volia compartir amb vosaltres aquesta foto que vaig fer l'any passat, era un dia amb molts núvols i el sol sortia i s'amagava darrera d'ells, el que provocava que hi haguessin zones de llum i ombres. Anava darrera un espiadimonis, quan m'estiro al terra per poder-li fer la foto en el mateix pla i coincideix amb un raig de llum il·luminant la flor en mig de les branques plenes de teranyines, com una metàfora de com la primavera lluminosa s'obre pas enmig d'un hivern mes fosc. Espero que així sigui i deixem enrere aquest hivern, ple de desgràcies i revoltes. Bona setmana a tothom.