El racó dels meus somnis

ENTRADA PUBLICADA 24-4-2019 --- REEDITADA 17-9-2019 Primer de tot vull deixar constància de que he integrat el bloc a la meva web, aviat farà 10 anys que vaig iniciar les publicacions en aquest racó i al 2014 vaig inaugurar la meva web, al principi el domini " www.peresoler.net " apuntava a aquest bloc però ja fa uns mesos que ho fa directament a la web, també he suprimit els 6 apartats que havia sota la foto de capçalera, on a mode de portfoli tenia separades algunes fotos i al final un resum de premis i reconeixements, tot això ja està integrat a la web i crec que és millor tenir-ho tot en un sol lloc que en varis, així la informació sempre està actualitzada i no hi han discrepàncies. Desprès d'aquesta necessària introducció, passo a lo que realment importa, la entrada d'avui, centrada en una foto d'un Orix baixant per una duna a primera hora del matí, feta des d'un helicòpter R44 sense portes, un dels motius pels que vaig anar a Namíbia, segurament tot...

L'entrada d'avui no és sobre fotografia com les anteriors però si té cabuda dins el concepte del bloc, somnis assolits. Aquest cop vull explicar una bona experiència que he compartit amb Andreu, el pilot amb el que acostumem a volar junts, ha estat la participació en el 1er Ral·li aeri de navegació que s'ha fet aquest passat dissabte al aeròdrom de Viladamat. Per al 90% dels participants era la primera vegada que feien una prova com aquesta, així com per l'organització i aeròdrom i l'experiència ha estat del tot encoratjadora. Us explicaré una mica el fil dels aconeixements ... Després de la inscripció ens han donat un sobre on hi havia un mapa de la zona, un regle amb kms i temps, un llibre de ruta amb direcció en graus, kms i una foto de cada lloc de pas. Ha estat molta feina ja que hi havia molts condicionants que de no fer-ho bé no encertes la ruta i no aconsegueixes les fotos de cada punt de pas, però al cap d'una estona ja teníem la ruta acabada, a...

Avui la història de la fotografia no és el resultat final sinó la "història" que veritablement hi ha darrera, evidentment és una imatge aèria, feta des d'un helicòpter R-44 sense portes, i és que volar sobre el Namib era el veritable objectiu del meu darrer viatge a Namíbia. I en aquesta foto puc resumir el moment clau del viatge, el vol en si, amb aquesta foto de un Toyota Hilux amb la tenda al damunt, idèntic que el que vaig fer servir durant tot el viatge. emmarcat en el camí que porta del parking de vehicles "normals" de Sesriem al de Sossusvlei per vehicles 4x4 i que fa que durant uns 4,5 kms puguis conduir lliurement per sobre la sorra, super-divertit i perillós a la vegada. Durant les 6 vegades que el vaig fer, vaig poder veure una bona colla de vehicles atrapats a la sorra sense poder-ne sortir pels seus propis mitjans, així que quan vaig passar per sobre d'aquest "colega" no vaig poder deixar de fer aquesta foto que reflecteix el que h...

Ja fa temps que es parla de que els blocs estan de capa caiguda i que han perdut la frescura i l'interès d'altres èpoques, per això, m'omple d'orgull anunciar que he arribat a les 400.000 visites... Si! Una xifra impensable per mi fa relativament poc temps i fora de tota previsió, el creixement ha estat sòlid, sostingut i sorprenent. Per celebrar-ho, us comparteixo aquesta fotografia aèria feta fa pocs dies des d'un ultralleuger a La Garrotxa, en una zona arbrada al costat del riu Fluvià i on es pot apreciar clarament l'efecte de la tardor sobre aquests arbres de ribera, cal dir que va coincidir amb el canvi de temps que va donar pas al període de pluges i fortes ratxes de vent i la veritat és que no ho vàrem passar gaire bé allà dalt, sobretot quan vàrem volar a sotavent prop del Coll de Bracons i on la prudència ens va fer girar cua. També us vull compartir una part de la estadística d'aquestes 400.000 visites, on podreu veure els països que més visi...

Avui he pogut tenir una llarga conversa amb una assídua lectora del bloc, no intervé fent comentaris però no s'ha perdut cap entrada des de fa molts mesos, m'ha fet tanta il·lusió que mentre parlava amb ella ja estava escrivint aquesta entrada. Perquè? Fàcil, parlava amb ella com si parlés amb mi mateix, una sensació molt curiosa però com més conversàvem més m'adonava que coneixia al detall moltes de les entrades d'aquest bloc i el que més m'ha agradat és que m'ha fet pensar i reflexionar sobre el que faig. Al final de la conversa m'he trobat com en un laberint sense saber com sortir-ne o com trobar algunes de les respostes a preguntes que m'ha fet, m'ha "interrogat" sobre la meva trajectòria i de com he anat canviant de manera de fer, plantejaments, objectius, especialitats, etc... sense deixar de pensar en la veritable raó de la meva dedicació a la fotografia i que ella m'ha ajudat a veure i que no és altre que un vincle per asso...

Avui  tenim finalment les interpretacions associades a cada autor, hi han detalls bastant curiosos com que només dos han voltejat la foto, que les dos fotos amb els tons més freds corresponen a dos companys que viuen en la mateixa província, només un s'ha decidit per el BW, etc, etc... però deixaré que ho descobriu vosaltres mateixos. Aquesta vegada he decidit no "traduir" els textos que m'han enviat, així n'hi hauran en català i en castellà per respectar totalment el que cada un ha dit, com ja he comentat més d'una vegada, NO es tracta de cap competició ni res pel estil sinó una manera d'aprendre tots. Veure com a partir d'un RAW cada un li dona "forma" segons les experiències i vivències que ha tingut i així es reflecteix en la varietat dels resultats. 1 - Javier Alonso  (Foto sense retallar) Cabrito, la próxima mándanos algo con mas chicha, jeje.  No es por fastidiar, te mando dos opciones, una sin recortar y otra recortada. En el...

Ja fa gairebé dos anys d'aquesta entrada: Interpretar un RAW i per commemorar-ho he tornat ha demanar l'ajuda d'un grup de bons fotògrafs, molt destacats dins aquest mon de la fotografia de Natura, per poder fer la versió 2.0 d'aquella entrada. Aquest cop els hi he posat una mica més difícil encara, interpretar una fotografia aèria feta al nord d'Islàndia a partir d'un RAW complicat per dir-ho de manera suau, amb poc contrast i molt planer, fruit de la posició de l'avioneta en vers el punt de llum, la coincidència de un moment on el sol estava tapat per els núvols i l'utilització errònia o no d'un polaritzador, tot això aguantant la càmera fora la finestra contra la força que provoca una avioneta a 120 kms/h. raw inicial A partir d'aquest RAW, vaig deixar lliure interpretació en tots els conceptes, posant com a límit el que permeten la majoria de concursos importants, dels que demanen els RAWs per comprovar que no hagis fet cap malife...

Avui us deixo amb una imatge aèria d'una zona semidesèrtica on els elements han deixat la seva empremta a modo de cicatrius, potser no és una imatge estrident ni amb grans pretensions, que no les té, però si que és un tipus de fotografia que em té ben enganxat. La gràcia d'aquesta variant de la fotografia de natura és que segurament si no dic el que és la majoria dels espectadors deixarien volar la seva imaginació buscant-li un significat que a lo millor no té. Recordo unes quantes converses amb amics i coneguts del mon de la fotografia que solien dir: "Tu estàs encasellat..." i si, ho tinc que reconèixer, ho estic, ho vull i ho gaudeixo, no m'ho agafo com un comentari negatiu sinó ben al contrari. ;-) La Natura em té ben atrapat, em va costar uns quants anys descobrir-ho però ara puc afirmar que m'acompanyarà fins que el meu cos aguanti.

Al ritme que avança la fotografia i la tecnologia és difícil poder sorprendre amb imatges, molts tenim "cliches" o patrons establerts prèviament, altres ens guiem per gent que ens ha inspirat o simplement intentem copiar idees que ja em vist abans, aquesta imatge podria servir d'exemple, una foto aèria de un dels nombrosos rius de Islàndia, si no n'hagués vist abans de similars a la galeria del Hans Strand segurament mai se m'hagués ocorregut fer quelcom similar, evidentment la foto no és copiada però si la idea (ja que gairebé és impossible repetir una foto aèria). Darrerament he vist algunes fotos publicades a les xarxes on és lloava la seva "creativitat i originalitat" quan només eren simples còpies de fotos fetes ja fa més de 30 anys (algunes) i els seus autors defensaven calorosament la propietat de la idea, no puc entendre el rerefons que hi ha, segurament un tema econòmic o de reconeixement social, efímer, com tot avui dia i és que fer una fot...

Portem algunes setmanes amb les xarxes socials esvalotades... molts de debats entre el que és o no licit a la fotografia de Natura, entre si PS si o si PS no, processar o retocar, tothom intenta donar lliçons al pròxim sense parar-se un moment a pensar que fa ell realment. He arribat a llegir i veure barbaritats, tantes que no venen al cas de comentar, una cosa queda clara, hi ha gent que fa el que sigui per sobresortir i per arribar a on la seva "fotografia" no arriba. Com ja sabeu, prioritzo viure el moment per sobre la fotografia i no m'importa que diguin que soc purista, soc clàssic, soc previsible o qualsevol d'aquests adjectius que en el que portem de 2015 sonen com... malament. El que està clar és que seguiré fent el que faig perquè és el que m'agrada, seguiré viatjant als llocs que més em motiven i seguiré participant als concursos més importants, aquells que et demanen el RAW i NO permeten edicions més enllà de les normes, encara que no aconsegueixi ca...