El racó dels meus somnis

Avui he pogut tenir una llarga conversa amb una assídua lectora del bloc, no intervé fent comentaris però no s'ha perdut cap entrada des de fa molts mesos, m'ha fet tanta il·lusió que mentre parlava amb ella ja estava escrivint aquesta entrada. Perquè? Fàcil, parlava amb ella com si parlés amb mi mateix, una sensació molt curiosa però com més conversàvem més m'adonava que coneixia al detall moltes de les entrades d'aquest bloc i el que més m'ha agradat és que m'ha fet pensar i reflexionar sobre el que faig. Al final de la conversa m'he trobat com en un laberint sense saber com sortir-ne o com trobar algunes de les respostes a preguntes que m'ha fet, m'ha "interrogat" sobre la meva trajectòria i de com he anat canviant de manera de fer, plantejaments, objectius, especialitats, etc... sense deixar de pensar en la veritable raó de la meva dedicació a la fotografia i que ella m'ha ajudat a veure i que no és altre que un vincle per asso...

L'entrada d'avui correspon a una de les visites que vàrem fer la setmana passada al Torcal de Antequera (Malaga), un lloc del que no tenia cap foto que em cridés l'atenció, ni de nit ni de dia i que vaig escollir especialment com a cloenda del nostre viatge per Andalusia ja que anteriorment no m'havia deixat mai indiferent personalment però si fotogràficament. Els dies que hi vàrem estar varen coincidir amb la pluja d'estels de les Perseides, les famoses Llàgrimes de Sant Llorenç i us puc assegurar que ho vàrem gaudir de valent. La mostra d'avui inclou el famós "Tornillo" i la vaig fer desprès de deixar les maletes al hotel el primer dia i encara que sembli difícil de creure, la nit va ser serena, freda i estrellada com mai, com a anècdota, la guilla que recorre els diferents laberints càrstics de la zona ens va donar la benvinguda aquella mateixa tarda i també la nit següent, suposo buscant menjar per les recent nascudes cries i fent de model impr...

Fa pocs mesos vaig publicar dos entrades sota els títols: I Tu, perquè fotografies? I Tu, per qui fotografies? que varen provocar cert debat, tant sols fa mig any i aquesta setmana, parlant amb un company de feina, les he repassat, la sorpresa ha estat gran!! Perquè? Doncs curiosament ja no penso igual que quan les vaig escriure, no sé el perquè ni com ha passat però si que m'he adonat que quelcom dintre de mi ha tornat a canviar una vegada més... RioTinto - abstracció feta amb el 70-200mm No sé si us ha passat quelcom similar en espais tan curts en el temps però us puc assegurar que m'he llegit les dues entrades i tots i cada un dels comentaris i respostes i no puc dir que avui escriuria el mateix. És una sensació rara, fa poc creia estar en la certesa de que el que feia era el correcte i que NO hi havia cap més variant possible, avui no ho tinc tant clar, m'agrada el que faig i molt però contemplo la possibilitat de que els altres puguin fer coses diferents, si...

Ser creatiu? Ser original? Ser innovador? Aquestes preguntes volen per la xarxa, tothom vol posar-se alguna d'aquestes etiquetes o totes a la vegada (jo m'hi incloc) però realment tots ho tenim al nostre abast?? He fet sortides i viatges amb fotògrafs molt diversos, darrerament tots busquen "la foto" i emmarcada a la categoria d'art o abstracte, és factible sortir a buscar quelcom innovador amb una idea prefixada?? Si, moltes preguntes i cap resposta en concret. Avui fent el passeig de rigor dels divendres i ja de tornada m'he aturat a veure unes textures en un arbre i li he comentat al company: No hi veus una foto molt potent?? M'ha mirat i m'ha dit: Buenoooo ;-) (per dir quelcom...) La veritat que per fer aquest tipus de fotografia tens que estar amb pau amb tu mateix, sense cap mena de pressió i sobretot somniar en abstracte Bon cap de setmana!

Aquesta propera setmana aquest bloc farà 5 anys i li volia dedicar una entrada a aquest fet. Han estat cinc anys on poc a poc ha anat creixent en contingut i espero, en qualitat, cinc anys on tots junts hem anat descobrint nous països, m'heu acompanyat a Kenya, Madagascar, Tunísia, Egipte, Noruega, Islàndia, França, Itàlia, Grècia, Turquia, Les Cíclades, Les Balears, Les Canàries, el país Basc, El país Valencià, Cantàbria, Astúries, Andalusia, Extremadura, Galícia, Burgos, Múrcia, Alacant, sense oblidar Catalunya, amb les seves costes, muntanyes i boires ;-) Moltes vivències, moltes nits sense dormir, moltes hores en avions i moltes il·lusions i somnis fets realitat.   Abstracció realitzada a Rio Tinto També ha coincidit amb les 200.000 visites, una xifra de visitants totalment impensable el dia que vaig publicar el primer post i que ha anat creixent progressivament fins el dia d'avui. Em fa especialment content el fet de que mai ha perdut la seva identitat malgrat els...

Parlar del Tinto és parlar d'abstraccions, detalls i de un lloc increïble com cap més, fins i tot, experts de la NASA han estat a la zona investigant les duríssimes condicions que s'hi donen. És un lloc on cal deixar la ment en blanc i "submergir-te" en els detalls, deixar-te portar per l'imaginació i buscar-hi formes, colors i patrons, si ho aconsegueixes, segur que en sortiràs content. Canon 5D + Canon 24-105mm f/4 IS a 35mm 1/125 f/8 ISO 200 a pols Cal remarcar que cada estació té el seu atractiu però potser l'estiu, amb la sequedat extrema, és quan més detalls hi podràs trobar, fangs, algues i sediments, tots aportant el seu granet de sorra per decorar el lloc amb tocs irreals com aquest detall d'una formació rocosa que us deixo avui. Espero que us agradi.