Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Osca

Llums crepusculars

Imatge
El Posets és el segon cim més alt del Pirineu amb 3.375 m., és troba al nord de la  província d'Osca i està enclavat dins el Parc Natural de Posets-Maladeta, el mateix en el que també hi ha l'Aneto. En la meva darrera estada al Pirineu em vaig fixar com a objectiu fer-li una bona captura amb una llum especial . Tenia la localització exacta per l'enquadrament que volia fer, oposat mili-mètricament a la posta de sol amb el desig que les darreres llums pintessin amb tons taronges els cims més alts, tot controlat?? NO! Com és pot controlar la natura i menys en un lloc com aquest?? El Senyor Murphy i la seva famosa llei varen fer acte de presència i els darrers rajos de sol no varen encendre els cims, un sentiment de frustració es va apoderar de mi i just en aquell moment em vaig adonar del fred que feia allà dalt...el sol feia una estona que havia deixat d'escalfar i prou feines hi havia llum. Anava per recollir l'equip però em va sobtar com la neu anava acumulant...

Dents de Serra

Imatge
Aquesta foto que penjo avui fa dies que tenia ganes de posar-la, va estar una de les moltes que vaig fer aquell matí a La Estiva, per sobre la vall de Pineta. Ja sé que l'imatge més emblemàtica és el Mont Perdut, però a mi la que em va impactar més és la d'aquestes siluetes, del Pic de Pineta i la Punta Felqueral. Va ser de nit, però per un moment una tímida llum blavosa que precedia la sortida de sol em va deixar veure aquestes dos crestes imponents davant meu, va estar un instant, però l'impacte va ser notable, les tenia a tocar i d'una manera que no les havia vist mai, com a dents de serra . Podeu estar segurs que una cosa es veure-les des del fons de la vall i l'altre a pocs metres a una alçada similar i llavors em vaig proposar que esperaria les bones llums, si es donaven, per captar aquestes punxes amb tota la seva força i un toc de color. Pic de Pineta 2.863m. i Punta Felqueral Vaig tenir sort i al cap d'uns quants minuts els prim...

Mont Perdut

Imatge
Ja estem al 2012!!! Un any que comença amb incertesa econòmica i social i no sabem el que ens té preparat el destí, però  intentarem per tots els mitjans que sigui igual o millor que el que hem acabat. Des de que vaig començar el bloc, l'imatge de la capçalera ha estat sempre la mateixa, però avui ha arribat el moment de fer un canvi, un canvi que també simbolitza la meva trajectòria en el món de la fotografia i òbviament dels meus interessos i motivacions actuals. Em produeix una mica de tristor aquest canvi en el bloc, però aquesta panoràmica del Mont Perdut a la sortida del sol estava demanant pas dintre del meu arxiu fotogràfic i quina entrada millor que la primera de l'any per publicar-la?? Està feta a partir de la fusió de dos fotos horitzontals preses a uns 2.100m. d'alçada davant el macís del Mont Perdut (3.355m.) ajuntada amb PS i retallada en un 15% aproximadament, varen ser uns instants molt estressants provocats pels canvis de colors constant...

2011 - Punt i final

Imatge
Per la darrera entrada d'aquest 2011 he pensat en posar una posta de sol, l'acabament del dia simbolitza l'acabament de l'any i he triat aquesta foto del massís de Cotiella, emblemàtic perquè en el seu interior hi ha l'Ibon de Plan o Basa de la Mora, lloc on segons una antiga llegenda, a la nit de Sant Joan s'apareix una princesa mora als purs de cor...hi tindré que tornar per aquelles dates per fer una petita comprobació. ;-) Aquest massís no té cap cim que superi els 3.000m., però el mateix Cotiella, que li dona nom, està en 2.912m. i per aquestes dates el sol és posa darrera seu. Vàrem poder veure i captar tota la seqüència aquell dia i aquesta foto recull els darrer raig de sol il·luminant els cims més alts i uns prats d'herba cremada pel fred que teníem sota els nostres peus, que es varen tenyir de color poc a poc fins agafar aquests tons taronja intens i formar unes ombres fortes; gairebé fregant el negre pur, omplint i donant vida i sentit a una fo...

Circ de Barrosa

Imatge
Fa uns dies vaig estar per el Pirineu Aragonès, aprofitant dos factors decisius, que no hi havia neu a cotes baixes i la direcció de la sortida de sol en aquesta època. Teniem els objectius bastant clars de bon principi, junt amb el Pere Vila havíem planificat aquesta escapada amb molta il·lusió i cura...però ens vàrem trobar amb el Javier Vecino , autentic coneixedor de la zona a mes de ser un gran fotògraf i apart de gaudir de la seva companyia una tarda/nit al Ibon de Plan, ens va "desbaratar" tots els plans que teníem amb les seves suggerències, que per sort vàrem creure i vàrem adaptar les següents sortides a les seves indicacions. La veritat es que va encertar de ple cada un dels llocs, desconeguts per nosaltres i que segurament mai haguéssim trobat per el nostre compte. Un clar exemple es aquest circ, el de Barrosa , on la natura ens va obsequiar amb la metamorfosi de llum i color que podeu comprovar en les dos fotos de sota, una feta cap al final de la sessió....