El racó dels meus somnis

Recordo que fa molts anys, quan per exemple Cala Frares era un lloc desconegut per la majoria de fotògrafs i aficionats a la fotografia, que hi vaig viure una tarda intensa, dura i fins i tot amb cert perill... I podeu pensar: "Perill a la Costa Brava?" a molta gent els hi pot fer gràcia però res més lluny de la realitat, de vegades s'hi registren forts temporals on les ones poden assolir alçades de més de 6 metres i amb les que accedir a Frares per exemple ho fa una aventura sense saber el final, sempre feliç però moltes vegades frega els límits de lo raonable per aconseguir una foto. Com deia abans, fa molts anys amb la companyia de la meva filla, vàrem accedir a Cala Frares amb temporal de llevant, fins i tot vàrem tenir que grimpar una mica però finalment hi vàrem poder plantar el trípode i la sessió va donar uns bons fruits, fins i tot un parell de premis en concursos. Penseu que cada cert temps entrava una ona més gran i forta que les altres i teníem que fer-no...

Avui us proposo una foto de Cala Frares, a Lloret de Mar que té la seva història i que em venia de gust per la llarga temporada sense anar a la Costa Brava a fotografiar, de fet no recordo ni la darrera vegada que hi vaig estar amb aquest propòsit però si de la tarda que vaig fer aquesta foto, concretament el 31-1-2015 o sigui que fa prop de un any... Aquesta era una de la sèrie que em guardava per presentar a la categoria de Girona Natural al Montphoto però al haver eliminat aquesta categoria ja no té sentit tenir-la a la "nevera" Curiosament no hi vaig anar en busca de cap tempesta, sinó de un canvi de temps que anunciaven al telenotícies migdia de TV3, de fet ens vàrem trucar amb el Jordi Amela i ràpidament ens vàrem posar d'acord. Va ser carregar l'equip i sortir cap a Lloret amb la intenció de tenir una bona posta de sol en alguna de les cales de la localitat però a l'alçada de Girona el cel es va cobrir de una immensa capa de mamatus o mamatocúmuls, uff...

Feia aproximadament un any que no visitava Lloret de Mar amb la càmera i amb ganes, potser per saturació potser per haver vist masses fotos dels companys sobre aquest lloc, no ho sé, però no em venia de ganes anar-hi. Estava fent el cafè a casa mirant el telenotícies quan em va saltar algun click per dins i em va fer anar-hi a mitja tarda i amb un destí concret, Cala Frares. No comptava que estàvem al carnestoltes i que alguns carrers estàven tallats, total quan vaig poder aparcar el sol ja s'havia amagat, quedava llum però no com uns instants abans, vaig mirar el cel i em va venir una sensació d'haver perdut el temps molt gran, però ja que hi era intentaria aprofitar el temps refrescant localitzacions gairebé oblidades i buscant algun enquadre nou. Anava caminant i mirant al cel fins que de sobte una llum em va cridar l'atenció, el cel es va tornar a il·luminar i va pintar alguns núvols errants, conduits per una lleugera tramuntana, un dels resultats d'aques...