El racó dels meus somnis

"Obsessió per la llum" va ser el títol de la ponència sobre la meva manera de veure i viure la fotografia de natura que ahir vaig presentar en el Saló de Graus de la U.I.C de Barcelona . La sessió va començar amb l'entrega de premis del concurs "Colors de la primavera" promogut per el Club de Fotografia de la Universitat, seguidament es va donar pas a la meva intervenció. Va estar totalment enfocada a la fotografia de natura i on varen predominar mes aspectes com la planificació, preparació i d'altres mes emocionals i personals que els pròpiament tècnics. Vaig començar amb l'audiovisual "Islàndia, l'Illa del Nord" per donar pas a la presentació "Obsessió per la llum". Com a anècdota dir que aquesta era la darrera sessió del Club de Fotografia i que també vaig tenir l'honor de fer la primera sessió a l'any 2009 amb una ponència sobre fotografia macro.

Avui es per mi una entrada "obligada" el meu tribut al Pep Guardiola que durant 4 anys ens ha fet gaudir del FUTBOL com mai abans havia fet ningú, es un moment per deixar de banda els colors que cada un de nosaltres portem dins i rendir tribut a aquest gran personatge. El barcelonisme i tots al seguidors del bon futbol lamentarem aquest dia, doncs ha tancat una època daurada per el futbol català i espanyol. No oblidem com juga i amb quins jugadors ho fa la selecció.. Es una reflexió per tots els que manen en aquest esport, ens deixa (momentàniament espero...) un innovador i un mestre de la pilota, un entrenador que ha fet i farà historia, que ha aportat tàctica, saber fer i sobretot educació i bones maneres per sobre de tot i que ha tingut que suportar una pressió afegida i angoixant per part de un determinat sector de la premsa i la permissibilitat de ser atacat de qualsevol manera davant l'impunitat atorgada per els "comitès" arcaics del nostre futbol. ...

Aquesta es una de les tres fotografies que vaig poder fer amb aquesta llum i ambient, estava amb el 70-200mm muntat al trípode i encarat cap a l'horitzó, esperant que el sol acabes de baixar i li dones un toc de color als núvols que hi havia a la llunyania... va estar girar-me i veure el que tenia al darrera, per adonar-me de que l'autentic espectacle el tenia al darrera meu i no al davant com havia previst... ... i es que durant un breu instant, la boira que ens havia envaït durant bona part de la tarda, va deixar un forat i el darrer raig de sol va entrar per ell, il·luminant aquesta aresta del Moixeró, ensenyant-me una vegada mes que no et pots relaxar fins que la llum s'apagui . Com a aspecte tècnic, dir que aquest gairebé em perdo aquest moment, dons tenia posat el porta-filtres i el vaig tenir que treure ràpidament per posar-hi el polaritzador i aconseguir mes contrast i una llum de mes qualitat, també tenia activat l'aixecament de mirall i el balanç de blancs ma...

Quan estava contemplant aquests cims plens de boira al Parc de Cadí-Moixeró, amb els darrers rajos de sol donant-lis un to de color rosa, em va venir al cap fer una entrada i titular-la "Cumbres borrascosas" la novel·la d'Emily Brontë, en aquell moment era impensable que aquesta foto acompanyes el text que avui acompanya... dons al final he cregut convenient publicar ara aquesta fotografia, com a "al·legoria" a la situació caòtico-politico-econòmica del nostre país, al igual que alguns blocs amics, serveixi aquesta entrada per dedicar uns minuts a la reflexió i al nostre paper en el futur de la recuperació del estat de benestar, que fictíciament o no estàvem gaudint. Evidentment, ara es fàcil culpar als Bancs, però no se de cap cas a qui se l'obligues a signar una hipoteca, si al contrari, la majoria hem "amenaçat" amb anar a una altra entitat si les nostres peticions econòmiques no eren ateses, però d'això la majoria no es recorda o no li in...

No es la porta de Tannhäuser encara, tot arribarà, però es una llum especial i una situació especial, de les que no es donen cada dia. Es el "nostre" Pedraforca, una de les icones de la nostra terra, aquest matí m'ho ha recordat una amiga, ja que quan sortim dels Túnels de Bracons, direcció Barcelona es presenta davant nostre, majestuós i ara amb els cims nevats, res a veure amb el dia de la foto. Aquest dia estava ben ple de núvols, amb el sol just al darrera i va provocar aquesta mena de raig gegant que es deixava caure per el mig dels seus dos pics, va estar el regal d'acomiadament d'aquesta muntanya, dons el dia havia estat molt profitós fotogràficament i el colofó va ser bestial, algun dia us ensenyaré alguna de quan el sol es va amagar del tot ;) Com deia al començament, no es la porta de Tannhäuser, però aquests raigs solars tampoc porten vitamina "C", segons els experts aporten la "D"...jejeje... Bona setmana!

Aquesta es una qüestió que planeja a tots els que ens dediquem a la fotografia, mes o menys intensament, mes o menys obsesivament, la foto d'avui, va estar motiu d'aquest debat intern que vaig tenir fa poc. Una coneguda publicació catalana, feia un reportatge sobre la comarca del Collsacabra i va veure aquesta foto que tenia publicada en una altra web, em va enviar un correu demanant permís per publicar-la i on em deia també que em citarien el nom, però que no podien pagar res. La meva resposta va estar que per fer-me propaganda gratuïta ja tenia el meu bloc i la meva pàgina a flick.Varen passar uns dies i ja quan ni em recordava del tema, rebo un segon correu on deia que "havien decidit" publicar la meva foto i que la necessitaven amb mes resol·lució... Com podeu comprendre, jo estava al·lucinant!!! Potser no m'havia explicat be??? M'havien pres per "el pitu del sereno? o quelcom semblant...i a sobres la volien amb mes píxels!!!! Finalment, tinc que...

... de vegades no ens deixen veure el bosc, amb aquesta dita popular presento la foto d'avui, fruit de la sortida al Montseny de diumenge passat amb molt bona companyia. Dons be, l'historia es que anàvem amb una clara idea del que volíem fer i un dels nostres objectius fotogràfics eren un parell d'arbres ben famosos que hi han allà. Abans de la sortida del sol i ajudats per una fina boirina vàrem poder complir el primer dels nostres objectius, poca estona desprès i ja amb les primeres llums, vàrem poder gaudir d'una sortida de sol espectacular, com l'havia imaginat la nit anterior, quina sort ens dèiem els uns als altres amb un somriure d'orella a orella per les imatges aconseguides...però el millor estava per arribar i...va arribar!!!  Desprès d'una bona caminada, amenitzada per unes galetes i quan ja ens dirigíem al cotxe, de sobte, baixa una espesa boira que ens torna a deixar el rostre amb aquell somriure de complicitat i maldat, com aquell nen q...

La nit!!!! Com aneu veient, cada vegada pren mes protagonisme dins el meu treball fotogràfic.. i es que una vegada sents la necessitat de captar allò que no es veu... estàs ben fotut, doncs quant veus els resultats, t'adones que el que pot captar una càmera son visions de colors i temps que el nostre ull mai podrà veure, com l'efecte seda o una llarga exposició captant la llum paràsita a unes roques de la platja. Com es el cas de la foto que he publicat avui, una exposició de 131 segons, be, de 130 però de vegades no filo tant prim i se m'escapa algun d'extra :) I aprofitant una miqueta de llum provinent d'un focus d'un aparcament que teníem darrera per "pintar" les roques del primer pla i la absència total de llum al cel, dons el sol feia mitja hora que s'havia amagat i la lluna encara trigaria 10 minuts a sortir... a la part del cel vaig compensar la diferencia de llum amb un degradat neutre invers de tres passos per no cremar l'horitzó i eq...

L'idea era fer nocturnes al costat del mar a Vilanova i la Geltrú, però ens vàrem topar amb un fred espectacular, fins i tot ens feien mal les mans i costava de manejar la càmera, però vàrem poder gaudir d'una llum especial a la posta de sol i vaig aprofitar per fer aquesta composició, tenia l'idea de titular una foto com ho he fet amb aquesta i la llum i color de la posta de sol m'hi va ajudar, també l'inclusió de la parella (el factor humà..) per donar una mica de vida a l'escena, presidida per l'estàtua d'Oscar Estruga, al mateix temps el Barça es feia amb la primera Copa Intercontinental de la seva historia, arrodonint un any espectacular e irrepetible, un bon moment, un moment màgic!! Canon 5D Mark II, Canon 17-40mm a28mm, 1/200 seg. a f/5.6 ISO 200 Filtre singh-ray ND Inv Gr 3, processat: Lightroom 2.6 Trípode Manfrotto 055

Aquest passat dimecres vaig experimentar per primera vegada el que es donar una xarrada en directe davant de un piló de gent, va estar a la Universitat Internacional de Catalunya de Barcelona al Saló de Graus, vaig enfocar la presentació cap al mon macro amb unes pinzellades de tècnica i bastants exemples visuals i alguna anècdota personal, tinc que reconèixer que l'experiència me va agradar i que me vaig trobar molt còmode amb la gent que hi va assistir. La sessió, que va durar unes dos hores, va acabar amb un petit vídeo del "moment" en que una eruga de Papilio machaon es converteix en capoll, adornat amb la música de Vangelis, Carros de foc.

Quan vaig veure per primer cop aquest hotel me va impressionar, la veritat.. i es que una estructura tan enorme i tan aprop de l'aigua no l'havia vist mai, polèmiques apart, li dona una nova dimensió a la Barceloneta i es innegable que te un gran atractiu per a tots els fotografs, per això no vaig deixar passar l'oportunitat de fer-li unes quantes nocturnes, tot i que aquell dia la boira es va tancar ràpidament, vaig poder aprofitar un dels moments en que es veia clar per fer les fotos, amb una dificultat afegida i es que la boira feia de gran difusor de les llums de les faroles, al final ho vaig mig resoldre utilitzant un filtre degradat neutre de 3 passos al damunt dels focos de llum, aquesta acció també me va ajudar a mitigar la enorme contaminació lumínica d'aquell moment. ------------------------------------ Canon 5D Mark II, Canon 17-40mm a 17mm, 30 seg. a f/6.3 Filtre singh-ray ND Gr 3, processat: Lightroom 2.5 Trípode Manfrotto 055