Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta illa

Madeira per fotògrafs (II)

Imatge
Segona part dedicada a Madeira, aquest cop centrada en tot lo que no és paisatge pur, començaré amb les flors ja que també la pots conèixer pel sobrenom de "Jardí tropical" i és que la situació geogràfica, el clima i la orografia la fan un veritable jardí, on pots trobar centenars de plantes, algunes endèmiques, altres invasives però cap et deixa indiferent. He trobat tajinastes a nivell de mar i per sobre de 1.000 metres,  tots de un color blavós però bastant diferents, en alçada hi havia una espècie endèmica semblant als tajinastes blaus de La Palma, que son els que surten a la foto següent Tajinaste blau ( Echium nervosum) , endèmic de Madeira i a menys alçada uns altres menys llargs i més amples semblants al que podem trobar a La Gomera  com el que surt a la foto feta prop de Ponta de Sao Lourenço, en aquest cas acompanyada de una colias, que va permetre jugar una bona estona abans d'anar a fer la posta de sol. Cal destacar que amb pocs kilòmetres podem ...

Madeira per fotògrafs (I)

Imatge
Fa unes setmanes vaig tornar de Madeira, un viatge que tenia aplaçat des de desembre de 2012 i que per una cosa o altra no he pogut completar fins aquest any. Si fa temps que seguiu aquest bloc ja sabreu de la meva obsessió per les illes, potser algun dia faci una llista de les que he visitat... a mode de inventari ;-) Des de fa anys, destino al voltant d'una setmana a les illes tropicals, ja sigui a Canàries o qualsevol altre ja que sol coincidir amb el període que son més boniques, acolorides i per descomptat fotogèniques, com és el cas de Madeira, protagonista de la entrada d'avui.  Ribeira da Janela Tinc pensat fer dos entrades del viatge, una exclusivament de paisatge i una segona de fauna, flora i macro per completar una petita guia per qui tingui pensat anar-hi. Molt m'havien parlat del aeroport de Funchal però crec que és una experiència que s'ha de viure, ja que hi arribes desprès de volar una estona vorejant la part est de la illa i al final aterre...

Sibèria - Illa de Olkhon

Imatge
Tercer dia i per fi hem arribat al veritable objectiu del viatge, Khuzhir, la capital de la illa de Olkhon, al mig del Baikal, amb molta neu sobre el gel encara però les previsions son de que bufara el Sarma (autèntic vent siberià) i com que la neu és seca la escombrarà i ens deixarà veure un mon nou, un mon de gel.  Un breu passeig pel poble i arribem al lodge on passarem els propers dies, tot de fusta amb una gent molt amable i en contra del que ens havien dit, hi havia wi-fi (bé, fins que varen arribar un grup de xinesos que el col·lapsaven a totes hores fen videoconferències), unes habitacions molt millors del que m'havia imaginat i situat en un lloc estratègic, a pocs minuts de Shaman Rock, un lloc religiós del buryats i del port per on havíem arribat. La primera nit, aprofitant que no hi havia cap núvol vàrem decidir anar a fer nocturnes sobre el gel, tinc que dir durant el camí al llac em vaig donar la primera i única patacada per relliscada de tot el viatge i no va ser c...

Sibèria - Primeres passes...

Imatge
Hi han llocs al mon amb un encant especial, en els darrers anys he tingut la sort de poder-ne veure alguns dels més emblemàtics i ho he compartit en aquest bloc però sempre hi havia un parell de destinacions a les que tenia molt de respecte, una de elles era el Llac Baikal a Sibèria durant l'hivern i fa pocs dies la vaig poder visitar. Rússia ha estat sempre un país sinònim de tancament, de misteri i desconeixement i si parlem de l'altre extrem, Sibèria, encara més. Però sempre ho mirava de reüll i tenia una xinxeta clavada al llac Baikal, el més profund i on s'hi acumula el 20% de l'aigua dolça del mon i més concretament a la illa de Olkhon, situada al vell mig del mateix llac. Quan anar-hi era l'altra gran pregunta, a l'estiu molt més fàcil però sense un objectiu clar... a l'hivern molt més difícil i arriscat però amb uns objectius molt definits. De sobte va sortir una petita oportunitat, era un dimarts i el viatge estava programat pel divendres de la...

Viatjar amb una compacta: Islàndia

Imatge
Dintre de poc farà dos anys que vaig publicar una entrada similar amb totes les fotos fetes amb una compacta, la Canon Powershot S100 , en aquella ocasió el destí havia estat Noruega , avui serà Islàndia. Els camins que porten a les HighLands tenen molts tresors amagats, com aquesta muntanya en forma d'unicorn que ens anuncia que la carretera començara a agafar alçada. A les terres interiors és molt freqüent veure petits riuets plens d'aquesta molsa verd fluorescent, un color realment impactant i que et sorprèn molt la primera vegada que el veus. Formes i textures a les HighLands, hi han unes ovelles que "dimensionen" el paisatge. Fumaroles i terres sense vida a la zona de Hverir, prop de Myvatn Tenir la "sort" de patir una tempesta de sorra a Islàndia deu ser com si et toques la loteria, encara que us tinc que dir que no les tenia totes amb mi i que no ens vàrem atrevir a sortir a fer fotos a fora... la conducció requeria molta atenció en a...

Cascades

Imatge
Avui us proposo un recorregut per algunes cascades islandeses, segurament en reconeixereu alguna i altres us costarà una mica més saber on és. En totes he intentat donar-hi el meu punt de vista i totes i cadascuna d'elles han estat protagonistes d'unes bones sessions fotogràfiques. Començaré per una de les més maques i un dels objectius prefixats del viatge, Bruarfoss , que em va impressionar bastant tot i haver-la vist en innumerables fotos, sembla que algun pintor o dibuixant l'hagués dissenyat. Seguint el curs del riu Bruar ens trobem Midfoss, amb els tons blau cel verdós característics d'aquest riu. Raudfossar és una cascada que crida poderosament l'atenció per els tons taronges del seu curs, fruit de la gran quantitat de ferro que hi ha en el terreny, ja de lluny es veu com un paisatge irreal que es confirma a mida que t'hi vas apropant. Una de les més maques del interior, Fagrifoss , amb un salt de més de 50 metres, deixa unes formes ben curi...

El Tajinaste

Imatge
Per els comentaris que alguns heu fet en l'entrada anterior he vist que molts desconeixeu l'existència de la laurisilva, això m'ha fet pensar que possiblement també hi haurà molta gent que desconeix una altra planta endèmica de Tenerife, el tajinaste vermell. Va ser un altre dels meus objectius del darrer viatge i avui us ela presentaré. És una planta biennal, que floreix durant un curt període de temps a final de la primavera i les flors es tornen d'un vermell intens que dura molt pocs dies. És la planta escollida per les abelles per la producció de mel degut a la gran quantitat de pol·len que té, un cop acabat el cicle de vida es torna verda un altre cop fins que s'asseca i cau, desintegrant-se poc a poc fins desaparèixer. Els exemplars més grans poden arribar fins als tres metres tot i que la mida més normal ronda entre 1,50 i 2 metres. Canon 5D + Canon 17-40mm a 24mm, ISO 50, f/11 i 30 segons La primera vegada que en vaig veure un en persona va ser a Gran...

L'Illa del Tresor

Imatge
De cada viatge sempre et queda un lloc que t'impacta més que els altres, un lloc que et sorprèn i que no et deixa indiferent, un lloc amb una màgia especial que t'hi fa tornar. Aquest cop, el lloc ha estat l'illa de Senja, un descobriment, una alegria i un paradís natural, com pocs queden als nostres dies. El que en un principi era un pla B en la planificació del nostre viatge, per mi es va convertir en un dels objectius principals i és que ja el primer dia que hi vaig estar em va deixar bocabadat. He posat les fotos per l'ordre que et vas trobant els llocs, corresponen a dos dies diferents en que la climatologia va ser tot un contrast. El nostre objectiu eren les "dents del Diable" però només sortir del túnel que travessa les muntanyes et trobes Bergsfjorden, un fiord recollit de les fortes onades del mar de Noruega, com és coneix aquella zona del Atlàntic, que ens rep amb un bona nevada, encara que a la part baixa del fiord el temps és ben diferent, cels ...